divendres, 26 de febrer del 2016

Prepara l'examen Tema 6: La Catalunya medieval

Per a preparar bé l'examen treballa força les següents preguntes:
1.- Situa els pobles de la teva comarca.
2.- Digues el nom de les comarques que toquen la teva i la seva capital.
3.- Situa en el mapa els països i capitals d'Europa.
4.- Països i capitals de centre i nord d’Amèrica.
5.- Preguntes breus:
·         Què és la Marca Hispànica? Com  i quan es va crear?
·         Quins comtats formaven la Marca Hispànica?
·         A qui interessava poblar la Marca Hispànica?
·         Quan podem començar a parlar de la Casa Comtal de Barcelona? Com es va formar?
·         En quin moment i quin fet succeeix que provoca la ruptura dels lligams amb els francs?
·         Quin monarca catalanoaragonès va conquerir les Balears?
Fins on va arribar l'expansió de la Corona d'Aragó pel sud peninsular? Per què?
·         Quin interès podien tenir per a la Corona d'Aragó les grans illes de la Mediterrània.
·         Qui va signar i què va suposar el Tractat de Corbeil?
·         Que va suposar la Batalla de Muret?
·         A què va donar lloc el Tractat d'Almirra?
·         Fes un llistat dels territoris catalans durant la primera meitat del segle XV.
·         Fes una piràmide social i indica quins són els estaments privilegiats de la Corona d'Aragó.
·         Per què la població es distribuïa de forma diferent a la Catalunya Vella que a la Nova? A què et sembla que és degut?
·         Descriu el paper que van fer els monestirs en la repoblació de Catalunya. Com es va fer aquesta repoblació?
6.- Explica, extensament, què es va aconseguir amb la política matrimonial on es va veure immersa Peronella d'Aragó.
7.- Explica quines van ser les causes de l'expansió de la Corona d'Aragó per la Mediterrània.
8.- Quines conseqüències va tenir l'expansió de la Corona d'Aragó per la Mediterrània? Explica-ho detalladament.
9.- Vocabulari: almogàver, remença, Sentència arbitral de Guadalupe, masos rònecs, colons, mà major, menestral, mà menor, mà mitjana, mudèjar
10.- Hi haurà també un comentari de text o d’una imatge.

dijous, 25 de febrer del 2016

La Catalunya medieval (3): Societat i població

ESTRUCTURA SOCIAL
La societat catalana del segle XIII era estamental.

  • Privilegiatsnobles i eclesiàstics (alta església)
  • No privilegiats:
    • La població urbana (burgesia) de les ciutats es diferenciava segons la seva capacitat econòmica:
      • mà major: rics i ciutadans honrats
      • mà mitjana: mercaders i artistes
      • mà menors: menestrals (artesans)
    • Minories:
      • Jueus que viuen als calls
      • Mudèjars (particularment nombrosos a Tortosa i Lleida
      • Esclaus
    • Pagesos: vivien en masos, sovint molt aïllats, i estaven sotmesos al règim feudal.
 
 
POBLACIÓ:
  • Al segle XIV es calcula que Catalunya tenia mig milió d'habitants.
  • Principals poblacions: Barcelona (30.000), Girona (6.000), Perpinyà, Lleida, Tortosa i Tarragona.
  • La majoria de població es concentrava al litoral.
  • A la Catalunya Vella la població interior estava més disseminada.
  • A la Catalunya Nova la població es concentrava més en petits llogarrets.
  • Els monestirs van complir una important funció en la repoblació del territori. Aquests conjunts es convertien en comunitats autosuficients: conreaven les terres, disposaven de granges i ramats i es van convertir en autèntics senyorius feudals (tenien camperols que treballaven per a ells i també serfs).
  • Alguns monestirs importants van ser Sant Joan de les Abadesses, Poblet i Santes Creus.

RESPON:
  1. Fes una piràmide social i indica quins són els estaments privilegiats de la Corona d'Aragó.
  2. Per què et sembla que la població es distribuïa de forma diferent a la Catalunya Vella que a la Nova? A què et sembla que és degut?
  3. Descriu el paper que van fer els monestirs en la repoblació de Catalunya. Com es deuria fer aquesta repoblació?
  4. Vocabulari: mà major, menestral, mà menor, mà mitjana, mudejar

EVOLUCIÓ ECONÒMICA DE LA CORONA D'ARAGÓ

Al segle XI la base de l'activitat econòmica era l'agricultura, tot i que amb uns rendiments baixos. Però poc a poc es va consolidar l'activitat comercial centrada en mercats i fires i el desenvolupament de les ciutats.
Es va produir un augment del comerç de productes amb l'al-Àndalus a través de les rutes marítimes. Això va permetre impulsar el desenvolupament de la producció artesanal i l'agrupament dels artesans en gremis a partir del segle XII.
El control del comerç al Mediterrani occidental i la necessitat de disposar de ports on fer escales i transport segur va donar lloc a l'expansió política i militar per la Mediterrània. 
A partir del segle XIII la Corona d'Aragó inicia aquesta expansió territorial que en pocs segles la va portar a ser una de les grans potències del Mediterrani -inicialment aquest procés el va dur a terme Jaume I el Conqueridor-. 

 
Aquest expansionisme va ser possible gràcies a un seguit de causes:
  1. Econòmiques: La prosperitat econòmica i agrícola entre els segles XII i XIV va fer que hi hagués un excedent de producció
  2. Polítiques:
    1. la burgesia catalana va demanar als reis ampliar les seves zones de comerç pel Mediterrani, tot ajudant als monarques econòmicament en les seves expedicions militars.
    2. La decadència dels regnes Taifes de l'Al-Àndalus va fer que els catalano-aragonesos tinguessin més fàcil el seu camí cap al Sud de la península i cap a les illes Balears.
  3. Militars: els Almogàvers, forces paramilitars sorgides de la violència de frontera entre l'islam i els regnes cristians, molt agressius en el combat. Els almogàvers acostumaven a lluitar de nit sense cuirassa, fet que els feia molt ràpids, i sovint viatjaven famílies senceres, amb dones i nens.
Conseqüències de l'expansió marítima de la Corona d'Aragó
  1. Polítiques: La Corona d'Aragó va passar a ser un dels poders polítics més importants del Mediterrani.
  2. Econòmiques:
    1. Creació de noves rutes comercials que van permetre enriquir encara més la Corona.
    2. Van arribar al Nord d'Àfrica, al pròxim Orient, Itàlia i Grècia, tot fent intercanvis a la barata o amb l'ús de la moneda.
    3. Noves importacions: Espècies, sedes, perfums, esclaus.
    4. Noves exportacions i intercanvis: teixits, armes, oli, etc...
    5. Creació dels Consolats de Mar: tribunals de la Corona a les principals ciutats del Mediterrani, dirigides per un cònsol, i que s'encarregaven dels problemes derivats del comerç marítim, i de crear normes per regular aquest comerç. Van crear el llibre del consolat de mar (un seguit de normes referents al comerç marítim que regularà el comerç al mediterrani i a l'Atlàntic
    6. Creació de llotges comercials: Llocs d'intercanvi comercial i de reunions de mercaders per fer negocis i posar preus de productes a l'engròs. 
  3. Socials: Repoblament de colons catalans i aragonesos a les zones de València i Mallorca
  4. Culturals:
    1. Cristianització de les zones conquerides a València i Balears.
    2. Expansió de la llengua catalana pels nous territoris conquerits -avui en dia encara es parla català en indrets llunyans al principat com ara a l'illa de Sardenya a l'Alguer-.
CRISI DEMOGRÀFICA DELS SEGLES XIV i XV:
Després d'anys de bonança econòmica viscuda a Europa entre el segles XII i XIII la situació econòmica va canviar de manera brusca degut a: 
  1. crísi agrícola degut a factors climàtics desfavorables com sequeres, inundacions i plagues d'insectes, van fer que les terres s'empobrissin
  2. la pesta negra a partir del 1348 va matar gairebé la meitat de la població catalana. La pesta, a més, va anar acompanyada de rebrots i posteriors epidèmies que van continuar afectant a la població, tant rural com urbana. 

Aquests fets van produir:
  • un èxode de gent d'entorns rurals cap a les ciutats
  • el camp va patir la falta de mà d'obra. Van començar a aparèixer els "masos rònecs", masos i terres abandonats per la gran mortalitat i per l'exili de gent a les ciutats, que van passar a mans dels pagesos més rics enfortint així la seva posició contra els senyors feudals
  • en descendre la producció agrícola augmenten els impostos sobre els productes
  • els preus van patir un fort augment
  • les males condicions de vida al camp van portar a molts pagesos a provocar revoltes, entre aquestes la revolta dels remences (1462)
La revolta dels remences
Els remences, gairebé un terç de la pagesia catalana, eren aquells pagesos sotmesos a servitud de no abandonar el mas ni les terres que conreaven. Per marxar del seu mas i abandonar les terres, per alliberar-se'n, havien de pagar un impost molt elevat que s'anomenava remença.
Al 1462, després de molts anys de patiment, els remences es van alçar contra els mals usos i les difícils condicions de vida que estaven patint. La revolució remença va enfrontar els pagesos de  contra els senyors feudals.
Com a conseqüència d'aquest enfrontament els remences van entrar a la guerra civil (1462-1472) fent costat al rei i en contra dels nobles. Al 1472 es va acabar la guerra civil, i malgrat que el rei i els pagesos al seu costat en van sortir vencedors, els mals usos no van acabar. Hi va haver més revoltes que no acabaran fins el 1486 amb la sentència arbitral de Guadalupe.
 
 
RESPON:
  1. Explica, amb les teves paraules, les causes de l'expansió de la Corona d'Aragó per la Mediterrània.
  2. Quines conseqüències va tenir aquesta expansió? Explica-ho detalladament.
  3. Per què es va produir la crisi demogràfica als segles XIV i XV?
  4. Per què pugen els preus dels productes al segle XV?
  5. Vocabulari: almogàver, remença, Sentència arbitral de Guadalupe, masos rònecs, colons 
  6. Comentari de la imatge (títol, tema, descripció i relació amb el tema)


dilluns, 22 de febrer del 2016

La Catalunya medieval (2): L'expansió territorial de la Corona d'Aragó


Una política matrimonial hàbil va permetre als monarques catalanoaragonesos participar activament en la política d'Occitània, en particular gràcies al matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença (1112). Això però anava en contra dels interessos dels francs que el 1213 es van enfrontar a la Batalla de Muret, matant al rei Pere I el Catòlic i impedint en el futur la ìnfluència catalana al territori.


La derrota a la batalla de Muret va provocar un canvi d'orientació a l'expansió catalana. El creixement econòmic junt amb l'augment de població va afavorir iniciar noves empreses d'expansió, ara cap a la Mediterrània.

Jaume I el Conqueridor (1213-1276):
  • conquesta Mallorca, Menorca i Eivissa
  • més endavant la taifa de València després de 5 mesos de setge
  • signa amb l'infant Alfons de Castella el Tractat d'Almirra (1244) en el qual es pacta que l'expansió cap a Alacant sols la podia fer Castella
  • signa el Tractat de Corbeil (1258) amb el rei de França Lluís IX, en el qual renuncia als drets d'herència que tenia sobre Occitània mentre que el rei francès renunciava als sues sobre Catalunya i reconeixia formalment la independència 
Els almogàvers i l'expansió per la mediterrània
Bona part de les conquestes i l'expansió fou possible gràcies als almogàvers, mercenaris ferotges que van lluitar per tot el mediterrani incorporant a la corona catalanoaragonesa Sardenya, Sicília, el regne de Nàpols, el ducat d'Atenes i diferents places de l'imperi bizantí.
En aquest enllaç trobarà un vídeo que explica breument qui eren els almogàvers.


RESPON:
  1. Quin monarca catalanoaragonès va conquerir les Balears?
  2. Fins on va arribar l'expansió de la Corona d'Aragó pel sud penínsular? Per què?
  3. Quin interès podien tenir per a la Corona d'Aragó les grans illes de la Mediterrània.
  4. Què va suposar el Tractat de Corbeil?
  5. Que va suposar la Batalla de Muret?
  6. A què va donar lloc el Tractat d'Almirra?
  7. Busca informació sobre Jaume I el Conqueridor i redacta una biografia.
  8. Fes un llistat dels territoris catalans durant la primera meitat del segle XV.
  9. Busca informació sobre els almogàvers i intenta omplir els apartats següents:
    1. origen
    2. almogàvers destacats
    3. vestuari
    4. armes
    5. crit de guerra
    6. llocs on van lluitar 
Aquest senzill vídeo pot ajudar-vos a entendre molt visualment l'expansió de la Corona d'Aragó per la Mediterrània.

dilluns, 15 de febrer del 2016

La Catalunya medieval (1): La formació dels comtats catalans i la Corona d'Aragó

711: els musulmans entren a la península
732: Batalla de Poitiers (França). Els francs aturen l'expansió dels musulmans i aquests travessen de nou els Pirineus esdevenenint, la serralada, una frontera natural. La zona, pràcticament deshabitada, acollirà pobladors que rebran avantatges per anar-hi a viure.
768-814: regnat de l'emperador Carlemany. Realiza diverses incursions a través del territori i a partir del 785 ocuparà Girona, l'Urgell, la Cerdanya, el Pallars i la Ribagorça.
801: Lluís el Piadós, fill de Carlemany, ocupa Barcelona i s'estableix la frontera seguint els rius Llobregat i Cardener fins al Segre. Aquests territoris passen a anomenar-se Marca Hispànica -Catalunya Vella- i es converteix en un territori que protegeix qualsevol incursió cap a l'interior del regne de França.

  
  • Els francs van dividir el territori ocupat i el van donar a comtes a través de vassallatge.
  • En un primer moment aquests comtes procedien de l'aristocràcia franca però, amb el temps i el desinterès per la zona, van passar a ser nomenats comtes membres dels grups locals. 
  • El 870 el rei franc Carles el Calb nomena Guifré el Pelós -membre de la Casa Comtal de Caracassona- comte d'Urgell i de Cerdanya i, al 878, de Girona i Barcelona. Aquest fet és important doncs el mateix comte aglutina quatre comtats que, a partir d'ara, passaran a ser hereditaris entre els seus descendents.
  • El 985 esdevé el moment definitiu de la ruptura amb els francs. Els sarraïns van fer una important incursió travessant el Llobregat. El comte Borrell II va demanar ajuda militar als francs però no la va rebre. Davant aquest fet es va considerar que el jurament de fidelitat s'havia trencat i, a partir d'aquell moment els comtes del Casal de Barcelona van actuar amb plena sobirania -la independència formal, però, no es va produir fins el 1258 amb el tractat de Corbeil-.  
 
La llegenda de les quatre barres i la Casa Comtal de Barcelona 
La llegenda ens diu que Carles el Calb va atorgar l'emblema de les quatre barres al comte Guifré el Pelós (878-897), ferit de mort, després d'una batalla contra els sarraïns, i que les va pintar sobre l'escut daurat amb la sang del comte moribund.
La primera mostra documentada de l'escut català és al sepulcre de Ramon Berenguer III, mort l'any 1082.


El següent vídeo dóna informació sobre Guifré i l'inici de la Casa Comtal de Barcelona

 
A la mort de Guifré el Pelós (Wifredo I) s'inicia una important política d'aliances matrimonials, pactes amb els altres comtats i relacions de vassallatge que van consolidar, poc a poc, l'hegemonia del Casal de Barcelona i a partir d'aquest moment també es comença a utilitzar la paraula "Catalania" per referir-se a aquests comtats.
 
 
Fragment del contracte matrimonial de Ramon Berenguer IV amb Peronella el 1137:
 
En nom de déu, Jo, Ramir, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, et dono a tu Ramon, comte i marquès de Barcelona, la meva filla per muller, amb tot el regne d'Aragó. I t'encomano tots els homes del predit regne en homenatge i jurament, que et siguin fidels en allò que toca a la teva vida, al teu cos, sense frau ni engany. Si la meva filla morís prematurament, i tu encara visquessis, tinguis la donació de l'esmentat regne de manera lliure i immutable sense cap mena d'impediment després de la meva mort.
 
 
La mort sense descendència del rei d'Aragó Alfons I el Bataller (1135) va facilitar la unió dinàstica entre Peronella, la seva neboda -filla de Ramir, germà del rei-, i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.
Peronella tenia només un any i Ramon Berenguer IV en tenia vint. L'enllaç però no es va realitzar fins al 1150, quan la reina va complir els catorze anys. Així, Ramon Berenguer IV es va convertir en príncep d'Aragó i governant del regne. Es va formar així la Corona d'Aragó.

 
Aquesta Corona va suposar:
  • Catalunya i Aragó van conservar les institucions, les lleis pròpies i els trets de cada societat.
  • La unió va permetre acabar amb la conquesta dels territoris controlats pels musulmans fins passat l'Ebre -Catalunya Nova-.
  • Repoblament de la Catalunya Nova a través de cartes de poblament, tenint un important paper l'orde del Císter a través dels seus monestirs (Santes Creus i Poblet).
  • Inici de l'expansió pel Mediterrani
 
RESPON:
  1. Què és la Marca Hispànica? Com  i quan es va crear?
  2. Quins comtats formaven la Marca Hispànica?
  3. A qui interessava poblar la Marca Hispànica?
  4. Quan podem començar a parlar de la Casa Comtal de Barcelona? Com es va formar?
  5. En quin moment i quin fet succeeix que provoca la ruptura dels lligams amb els francs?
  6. Fes un arbre geneològic des de Guifré el Pelós fins al matrimoni de Peronella amb Ramon Berenguer IV.
  7. Explica què es va aconseguir amb la política matrimonial on es va veure immersa Peronella d'Aragó.
  8. En parelles o individualement, fes una presentació del monestir de Poblet o el de Santes Creus. És important que el situis en l'espai, en el temps, mostris la seva estructura i parts... -mínim 5 pantalles i màxim 8-.
  9. Vocabulari: vassallatge,

dissabte, 13 de febrer del 2016

Prepara l'examen Tema 5: Els regnes cristians d'Hispània

Per a preparar bé l'examen treballa força les següents preguntes:

1.- Situa els pobles de la teva comarca.
2.- Digues el nom de les comarques que toquen la teva i la seva capital.
3.- Situa en el mapa els països i capitals d'Europa.
4.- Preguntes breus:
· En quina zona es van fer forts els regnes cristians? quins factors hi van ajudar?
· En què es basava l'economia del Regne de Castella? Quines avantatges i inconvenients tenia aquesta economia?
· Quin és l'origen del camí de Sant Jaume? Explica la llegenda d’aquest camí.
· D'on sorgeix el símbol de la petxina que marca el recorregut?
· D'on ve el nom de "Compostel.la"?
5.- Explica com des de la creació del regne Asturià i Lleonès s'arriba a crear el regne de Castella.
6.- Explica per què el regne de Castella es va convertir en el regne més fort de la península -no et limitis a enumerar, fes una descripció-.
7.- Argumenta, àmpliament i variada, el paper que va tenir a l'edat mitjana el camí de Sant Jaume.
8.- Vocabulari: paries, taifes, fur, mudèjar, mesta, meseta, ovella merina, carrerada, via pecuària, transhumància, Batalla de Clavijo, orde monàstica, xacobeo, Finisterre, Honrado concejo de la Mesta, Alfons X el savi.
9.- Hi haurà també un comentari de text o d’una imatge.

dimecres, 10 de febrer del 2016

Els regnes cristians d'Hispània: els jocs (4)


 
El Llibre dels jocs, o Llibre dels escacs, daus i taules va ser encarregat per Alfons X, anomenat "el savi" rei de Castella, Lleó i Galícia entre 1251 i 1283.

 
 
El llibre consta de 98 pàgines, amb 150 il·lustracions en color. Els jocs cobreixen els escacs (incloent-hi els problemes d'escacs més antics que es coneixen a Europa), l'alquerc, els daus i taules (la família de jocs que inclou el backgammon).
 
 
Conté la descripció més antiga d'algun d'aquests jocs, incloent-hi també alguns jocs importats dels regnes musulmans.
 
 
El llibre és un dels documents més importants per a la investigació dels jocs de taula. L'únic original conegut es troba a la biblioteca del Monestir de l'Escorial, a prop de Madrid. Està enquadernat en pell d'ovella i mesura 42 × 30 cm.
 
Pots trobar més imatges en aquest enllaç de la Fototeca Hispànica.

RESPON:
1.- Comentari de la imatge (títol, tema, descripció i relació amb el tema)


2.- Llegeix l'article d'Isabel Ramos Rioja aparegut a La Vanguàrdia del dissabte 30 de gener de 2016 i dóna la teva opinió:

 

Des de Bagdad, la Zahraa declinava el regal que aquesta redactora li feia d’una participació d’un dècim de la loteria de Nadal; la tradició obliga. En cas de guanyar la grossa, era per a una bona causa: pagar-se un màster de Llengua Espanyola a la Universitat de Salamanca que de cap altra manera no es podia permetre. La seva integritat com a musulmana davant un joc d’atzar va poder més que el desig de venir a Espanya a estudiar. De tota manera, no va tocar ni el reintegrament.
A falta de grans problemes teològics –cas del cristianisme i, sense anar més lluny, el misteri de la Santíssima Trinitat–, l’islam se centra en discussions jurídiques. Què està permès i què no per anar pel “camí recte”.
La llista de prohibicions a l’islam es pot fer interminable. Algunes són presents a l’ Alcorà. D’altres, procedeixen de les tradicions subjacents a cada país. La majoria, tot i això, es poden considerar normes d’higiene o de protecció pel lloc on va sorgir aquesta ­religió.
Per sortir de dubtes sobre la validesa dels seus actes –o més aviat dels del veí–, els creients recorren als jurisconsults, que, al seu torn, emeten la fàtua corresponent. No obstant això, aquest dictamen no és de compliment obligat. Tret que el jurisconsult sigui el gran muftí del país (no tots el tenen) i aquest país es digui Aràbia Saudita, que ja s’encarregarà de fer-lo complir per la via més expeditiva. 
El xeic Abdulaziz al- Xeikh, gran muftí de l’ Aràbia Saudita, ha dit que els escacs estan prohibits a l’islam perquè inciten a apostar (vetat a l’ Alcorà) i, a més, és “una pèrdua de temps i de diners i un motiu per a l’odi i l’enemistat entre jugadors”. No deu haver vist partits de futbol de categoria juvenil.
Al- Xeikh es basa en l’aleia alcorànica en què es culpa el dimoni de voler-se servir del vi i del maysir (una mena de loteria àrab preislàmica) per fer que el creient s’oblidi de Déu i de complir amb l’oració. D’aquesta manera equipara els escacs a un joc d’atzar, atès que en aquella època s’apostava. Sí que té la seva part d’atzar un joc lligat als escacs en nombrosos països islàmics: les taules reials o jaquet, més conegut ara com a backgammon.
Es diria que els dubtes sobre els escacs no quedaran conclosos mai. Si Ibn Taimiyya, que va viure a cavall dels segles XIII i XIV, i és considerat un inspirador del wahhabisme, el salafisme i el gihadisme, ja va donar la seva opinió sobre això, així com altres jurisconsults després que ell, encara que en sentit contrari, per què hi ha d’haver més preguntes? Ibn Taimiyya, a més, absolia els qui, malgrat que juguessin, no descuidessin les seves obligacions. Abdulaziz al- Xeikh ha estat més papista que el Papa.
En l’extrem oposat es troba un cas relatat en un hadit segons el qual una dona va anar a demanar el divorci del seu marit. Mahoma li va preguntar el perquè, a la qual cosa va al·legar que el seu marit es passava les nits resant, per tant, sense fer-li cas al llit. Mahoma va ordenar al marit que deixés de resar tant i s’ocupés de la seva dona. 
Van ser els musulmans, paradoxalment, els qui van portar els escacs a la Península i d’aquí es va estendre a tot Europa. Ells l’havien rebut dels perses i aquests dels indis. L’evolució d’un joc a l’altre és evident, tant des del punt de vista estètic com de les regles que els regien. La prohibició i exalçament dels escacs es va alternar per èpoques i va anar per barris, jueus, cristians i musulmans.
Els escacs, que estaven en la seva esplendor amb Alfons X el Savi, s’esllanguien quan, en època d’ Isabel la Catòlica, es va decidir donar més poder, més joc, a la peça que llavors es deia el visir. De poder avançar com un simple peó va passar a tenir l’àmplia llibertat de moviments de què gaudeix la reina. A imatge i semblança d’ Isabel la Catòlica.
Joc molt estès al món àrab i altres països musulmans de l’ Orient Mitjà, ni el venerat Khomeini va poder esborrar els escacs de la faç de l’ Iran, malgrat que havia prohibit jugar-hi en públic fins que va aixecar el veto el 1988. Als parcs de Teheran hi ha milers de taules amb taulers d’escacs pintats, preparats per poder jugar.