dijous, 28 de gener del 2016

Els regnes cristians d'Hispània: Asturià i Lleonès i Castella (1)

 

El 711 i en sols 4 anys els musulmans conquereixen pràcticament tota la península tret de la Serralada Cantàbrica i els Pirineus on els visigots que van fugir dels musulmans s'hi fan forts donant lloc als primers regnes cristians entre el s. VIII i IX:
  • Regne asturià i lleonès a la serralada Cantàbrica
  • Regne de Navarra als Pirineus occidentals
  • Comptats aragonesos i catalans als Pirineus orientals

REGNE ASTURIÀ I LLEONÈS
  • L'any 718 els visigots refugiats a la serralada Cantàbrica van escollir com a rei a Pelagi qui va agafar prestigi i força després de la Batalla de Covadonga (722) contra els musulmans. 
  • Lentament va anar enfortint-se i l'any 800 el regne d'Astúries anava des de Galícia fins Àlaba. 
  • El segle X la capital del regne passà a Lleó, anomenar-se regne de Lleó.
  • El regne de Lleó va haver de frenar molts cops les ràtzies musulmanes la qual cosa la debilità.


REGNE DE CASTELLA
  • Inicialment Castella formava part del Regne de Lleó. 
  • Estava situada en una zona problemàtica doncs protegia el curs inicial de la Vall de l'Ebre, camí natural per on pujaven les incursions islàmiques. Aquest paper va fer que els comtats que formaven Castella s'unissin sota l'autoritat del comte Ferran González (930-970), vassall del Regne de Lleó, i cada cop van agafar més força i unitat, fins a separar-se del Regne de Lleó que s'havia debilitat molt degut als enfrontaments amb els musulmans.
  • S. IX i X els regnes cristians avancen fins a la vall del riu Duero -no troben pràcticament resistència- i inicien la colonització amb grups de pagesos que fan petits llogarrets.
  • A partir de la meitat del segle XI el regne de Castella es va convertir en un regne independent. 
  • 1031 el califat de Còrdova es va dissoldre i al-Àndalus es va dividir en taifes. Els regnes cristians van aprofitar aquesta debilitat per exigir paries als regnes musulmans.
  • s. XI - XII Portugal i Castella van expansionar-se fins al riu Tajo. 
  • s. XI - XII Els comtats catalans arribaven fins a l'Ebre i l'interior de Lleida. S'inicia la repoblació a través de les cartes de poblament o furs. 
  • A partir de la victòria a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212) el rei Ferran III inicia la conquesta d'Andalusia que va continuar Alfons X. 
  • 1300 sols queda el Regne de Granada en poder musulmà, el qual es mantindrà fins al 1492 en que fou conquerit pels Reis Catòlics. 
  •  Va ser així com Castella es va anar convertint en el regne més fort de la Península.
Per què Castella es va convertir en el regne més fort?
  1. El regne formava un estat unitari
  2. Tenia unes institucions comunes
  3. Tenia la mateixa llei per a tot el regne
  4. El Rei concentrava molt poder: feia les lleis, declarava la guerra o establia la pau i podia jutjar
  5. Les Corts castellanes no podien legislar
Les tres cultures
La conquesta va suposar la convivència d'una població heterogènia, amb la coexistència de tres grups que vivien en barris separats, rarament es casaven entre ells i mantenien les seves pròpies costums:
  • Cristians: grup dominant
  • Mudejars: musulmans que es van quedar als territoris guanyats pels cristians
  • Jueus: grup més reduït, amb capacitat econòmica però que sovint fou perseguit

RESPON:
  1. En quina zona es van fer forts els regnes cristians? quins factors hi van ajudar?
  2. Explica com des de la creació del regne Asturià i Lleonès s'arriba a crear el regne de Castella. 
  3. Explica per què el regne de Castella es va convertir en el regne més fort de la península -no et limitis a enumerar, fes una descripció-.
  4. Fes una línia cronològica de com evolucionen els regnes cristians des del 722 fins al 1492.
  5.  Vocabulari: paries, taifes, fur, mudejar
  6. Comentari de la imatge (títol, tema, descripció i relació amb el tema).

diumenge, 24 de gener del 2016

Prepara l'examen Tema 4: Al-Àndalus

Per a preparar bé l'examen treballa força les següents preguntes:

1.- Situa els pobles de la teva comarca. Trobaràs informació en aquest enllaç.
2.- Digues el nom de les comarques que toquen la teva i la seva capital. Trobaràs informació en aquest enllaç.
3.- Situa en el mapa els països i capitals d'Europa. Trobaràs informació en aquest enllaç. 
4.- Preguntes breus:
  • Qui va ocupar la península ibèrica a principis del s. VIII?
  • En quin any?
  • Per què la van ocupar?
  • Què va suposar la Batalla de Guadalete?
  • Què va suposar la Batalla de las Navas de Tolosa?
  • Que va suposar la Batalla de Poitiers?
  • Quina diferència hi havia entre mossàrabs i muladins? 
  • Fes un llistat de paraules d'origen àrab -almenys 10-
5.- Fes un esquema de l'evolució del govern de l'al-Andalus des del s. VIII fins al XV.
6.- Fes l'esquema de la societat andalusina
7.- Dibuixa un arc de ferradura i un polilobulat
8.- Digues i explica 8 característiques de l'arquitectura de l'Al-Àndalus
9.- Quins eren els comtats catalans a l'inici del s. IX?
10.- Fes un esquema de l'evolució cronològica dels comtats catalans des de l'entrada dels musulmans el 711 fins al 1148
11.- Vocabulari: Madrassa, astronomia, toponimia, pàries, taifes, emir, califat, Averrois, aljama, alcàsser, medina, soc.
12.- Hi haurà també un comentari de text o d’una imatge.

dijous, 21 de gener del 2016

Al-Àndalus (IV): La presència islàmica a Catalunya

Els musulmans van ocupar molt ràpidament l'actual Catalunya.
Entre 716 i 718 van sotmetre, sense resistència, ciutats com Barcelona i Girona, i en canvi van lluitar i destruir aquelles que es van oposar com Tarragona, Mataró o Empúries.
Els musulmans van continuar la seva expansió arribant fins a Poitiers (França) on l'any 732 van ser derrotats, la qual cosa va fer que al s. X establissin la frontera natural als Pirineus. Entre els Pirineus i els Prepirineus es van fer forts els comtats catalans, inicialment dependents del regne dels francs.
 
 
L'any 801, Lluís el Piadós, fill de Carlemany empeny els musulmans cap al sud i conquista Barcelona. Aleshores la frontera queda a l'alçada del Llobregat. Als territoris cristians que hi havia des del riu cap al nord són els que coneixem com Catalunya Vella, mentre que els que hi ha des del Llobregat cap al sud són els de la Catalunya Nova.
 
 
En aquest període el general Almansor va organitzar ràtzies cap als territoris de la Catalunya Vella saquejant el 985 Barcelona. Un cop va morir es va desintegrar el califat de Còrdova i aleshores es van crear les taifes (petits regnes musulmans independents). A partir d'aquest moment, davant la seva debilitat, les taifes paguen les paries -tributs- als comtes catalans de la Catalunya Vella a canvi de protecció i ajut militar.
 
 
Progressivament els comtats catalans van avançant i recuperant el territori fins que a mitjans de segle XII cauen a les seves mans Lleida, Tortosa i Tarragona. Ascó ho fa el 1148.
 
 
Per a saber-ne més: En aquest enllaç podràs veure un vídeo de la petja que van deixar els musulmans a Catalunya.
 
RESPON:
  1. Què són les paries?
  2. Quins eren els comtats catalans a l'inici del s. IX?
  3. Fins on van arribar a penetrar els musulamans a Europa? en quin any?
  4. Quines han estat les grans fronteres naturals que es van establir entre els comtats cristians i els musulmans?
  5. Fes un esquema de l'evolució cronològica dels comtats catalans des de l'entrada dels musulmans el 711 fins al 1148.
  6. Visualitza el vídeo i fes-ne un resum.

dimarts, 19 de gener del 2016

Al-Àndalus (III): La cultura, l'art, la ciència i la medicina

Durant el Califat de Còrdova, en particular durant el govern del califa al-Hakam II, hi va haver molt d'interès pels estudis científics i els llibres, arribant-se a reunir una biblioteca amb 400.000 volums.
Moltes de les paraules d'origen àrab van incorporar-se a les llengües romàniques.
Molts dels topònims dels notres pobles tenen origen àrab.
Durant el segle X van proliferar les madrasses (centres educatius) i Còrdova es va convertir en un dels principals centres de coneixement de la llengua àrab, la prosa i la poesia, tot i que també es va destacar en història, geografia, astronomia, medicina, matemàtiques, botànica...
L'arquitectura
Es caracteritza per:
  • construcció de mesquites, palaus, castells i banys
  • utilitzar materials pobres com maons i guix
  • decoració exuberant, abundant i molt recarregada per aparentar riquesa
 
  • l'Islam prohibeix representar animals i persones, això fa que la decoració sigui amb motius geomètrics i vegetals, també s'utilitza la cal·ligrafia amb textos d'Alcorà o poemes

  • ús de columnes, pilars i arcs de ferradura i arcs polilobulats



 
  • en general cobertes planes amb sostres de fusta
  • preocupació per buscar ambients frescos dóna lloc a fer jocs de llum i ombra utilitzant vidrieres, felosies, reflexos de rajoles...
  • gust per utilitzar l'aigua en fonts, estanys, cascades, canalets... 

  • Entre les obres més destacades que queden a la península tenim: la mesquita de Còrdova, l'Alhambra de Granada i la Giralda de Sevilla.
Ciència
Els musulmans van recollir i traduir coneixements de l'orient, de Pèrsia, l'Índia, Grècia i obres llatines que posteriorment, a la vegada, es van traduir al llatí.
Cal entendre, per exemple, el seu interès per l'astronomia ja que el fet d'haver de resar cap a la Meca o d'haver de calcular el mes de Ramadà supos un anàlisi rigorós del cel.
També van destacar moltíssim en medicina, farmacologia i botànica, entre aquests cal destacar Abulcasis i Averrois.
RESPON:
  1. Dibuixa un arc de ferradura
  2. Dibuixa un arc polilobulat
  3. Digues i explica 5 característiques de l'art de l'Al-Àndalus
  4. Fes un llistat de paraules d'origen àrab -almenys 10-
  5. Fes un llistat de topònims de la comarca d'origen àrab 
  6. Busca informació sobre un d'aquests dos metges i fes-ne una fitxa bioogràfica: Averrois o Abulcasis
  7. En grups de màxim 4 companys prepara una presentació, en power point, d'un mínim de 6  pantalles i un màxim de 10 en la qual expliquis una d'aquestes construccions: la mesquita de Còrdova, l'Alhambra de Granada, Banys àrabs de Girona o la Giralda de Sevilla -enviar abans del dissabte 30 de gener-.
  8. Vocabulari: Madrassa, Astronomia, Topònim
Trobareu una mirada diferent de la Giralda de Sevilla en aquest enllaç que ens ha passat en Francesc.

divendres, 15 de gener del 2016

Al-Àndalus (II): La ciutat, la societat i economia andalusina




La població d'al-Àndalus estava integrada per una gran quantitat de població hispanogoda, al qual es van sumar grups procedents de la invasió. Aquesta societat es va caracteritzar per la pluralitat de grups ètnics amb costums i religions diferents.


Els musulmans era el grup més poderós i estava format pels conqueridors i els seus descendents (àrabs i berbers) a més d'altres grups:
  • àrabs: tenien les millors terres i els càrrecs del govern
  • berbers: més nombrosos però amb menys ben situats social i econòmicament
  • negres procedents del Sudan
  • esclaus d'origen eslau
Els muladins eren els cristians que van adoptar la religió i els costums islàmics i la llengua àrab. D'aquesta manera no havien de pagar impostos.

Els mossàrabs eren els cristians que no van marxar ni es van convertir. Pagaven impostos.

Els jueus eren una altra minoria que destacaven en el terreny econòmic i intel·lectual. Vivien en els calls. 




Agricultura:
Els principals conreus eren l'olivera, vinya i cereals. Però van destacar per les importants innovacions en el camp:
  • Noves tècniques de regadiu: sínies i sèquies
  • Reducció del guaret gràcies a l'aplicació d'ús d'adobs
  • Van introduir nous conreus: cotó, anyil (herba tintorera), arròs, canya de sucre, albergínies, carxofes...

Ramaderia:
Es va reduir la producció de porc doncs ho prohibia l'Alcorà, però va augmentar l'ovina i l'equina. Es desenvolupà molt l'apicultura.
Artesania:
Era un poble amb molt bons artesans destacant la ceràmica, el cuir repujat, el vidre, l'orfebreria, la fabricació d'armes, la producció de colorants, el treball de la seca...
Comerç:
Aquests productes artesans s'exportaven per Europa i Pròxim Orient a canvi d'esclaus, or i espècies.
Els intercanvis es feien amb el dinar (or) o el dirhem (plata).


ACTIVITATS:
  1. Descriu com era la ciutat típica de l'al-Àndalus. Per fer-ho utilitza el següent vocabulari: aljama, alcàsser, alfòndecs, medina, raval, bany públic, soc.
  2.  Quina diferència hi havia entre mossàrabs i muladins? 
  3. Si haguessis viscut a l'època de l'al-Àndalus i fossis cristià, et convertiries a muladí? Per què?
  4. Fes un llistat de productes que van portar i comercialitzar els musulmans. 
  5. Fes el teu esquema de la societat andalusina
  6. Comentari de la imatge (títol, tema, descripció i relaciona-ho amb el què hem estudiat).

dimarts, 12 de gener del 2016

Al-Àndalus (I)

 
Recordem qui habitava la península ibèrica al s. VIII?
Després de la desintegració de l'Imperi Romà d'Occident la península és habitada pels visigots. A principis de s. VIII hi hagué un enfrontament intern per aconseguir el poder entre el rei Roderic i els partidaris de l'anterio monarca, Vitiza. Davant la inferioritat aquests últims van demanar ajuda als musulmans que controlaven el nord d'Africa: Musà ibn Nusayr i Tariq ibn Ziyad, els quals els van ajudar i van derrotar a Roderic a la Batalla de Guadalete (711). 
 
 
Acabada la guerra els musulmans en comptes de marxar es van quedar i amb poc més de 4 anys van ocupar pràcticament tota la península, tret de la zona càntabra i els Pirineus, batejant aquestes terres amb el nom d'al-Àndalus.
 
 
Evolució del govern d'aquestes terres:
  1. Inicialment el govern estava a Córdova en mans d'un emir (governador) que depenia del califat de Damasc.
  2. L'any 750 hi ha conflictes al califat de Damasc. La família Omeia que manava fins aleshores fou assassinada i sols es va salvar Abderraman que va travessar l'Estret de Gibraltar i es va fer amb el poder proclamant-se emir de Córdova (756). Això suposava deixar d'obeir al califa de Damasc però seguien reconeixent-ne l'autoritat religiosa.
  3. L'any 929 Abderraman III es va autoproclamar califa, o sigui, que ara tenia tot el poder, polític i religiós convertint el califat de Córdova en el més ric de la història de l'al-Àndalus. 
  4. A la seva mort és nomenat califa Hixam II, però com que sols té 11 anys governa per ell el general Almansor qui realitzarà moltes ràtzies (atcs i saqueig) als regnes cristians.
  5. Cap a l'any mil, a la mort d'Almansor, el califat de Córdova es descompon en molts regnes o taifes. Aquests taifes eren tan dèbils que aviat van haver de pagar tributs als regnes cristians que progressivament anaven ocupant-los.
  6. Davant l'ocupació dels regnes cristians els regnes taifes demanen ajuda als almoràvits (guerrers del nord d'Àfrica) que van reunificar l'antic califat. I més tard, el 1147 els almohades, que havien pres el poder, van llançar una gran ofensiva contra els regnes cristians però van ser vençuts a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212)
  7. A partir d'aquest moment l'al-Àndalus es va veure reduït al regne de Granada que fou conquerit finalment pels Reis Catòlics el 1492. 
Resum:

 
ACTIVITATS:
  1. Qui va ocupar la península ibèrica a principis del s. VIII?
  2. En quin any?
  3. Per què la van ocupar?
  4. Fes un esquema de l'evolució del govern de l'al-Andalus des del s. VIII fins al XV.
  5. Busca informació sobre una d'aquestes dues batalles i fes un resum: 
  • La batalla de Guadalete
  • La batalla de las Navas de Tolosa