dijous, 20 de desembre del 2018

Fes la teva rebelluga, baralluga... baldufa

De cara al Treball de síntesi que farem entre el 8 i el 10 d'abril a Empúries i on treballarem els jocs i diversions de l'època dels romans, hem d'anar preparant un seguit de materials, joguinetes i objectes de joc que prendrem per a la nostra estada.
Aprofiteu aquestes vacances per a construir-vos la vostra rebelluga/baralluga. 
A classe hem mostrat molts exemples de diferents països, materials diversos i maneres de ser utilitzades. A continuació trobareu un seguit de models que us poden servir per a crear la vostra baldufa. 
Tindrem en compte, a l'hora de valorar-la:
  1. que giri correctament
  2. el grau de dificultat a l'hora de fer-la
  3. el disseny atractiu
Recordeu que s'ha de portar el DIVENDRES 11 de gener!!! 

dimarts, 11 de desembre del 2018

Les civilitzacions fluvials: Egipte (1)

Activitats:
1.- Descriu on es troba Egipte en relació a Catalunya? 

2.- Quin és el riu que travessa Egipte de sud a nord?
3.- Per què s'anomena delta a la desembocadura del riu?
4.- En quin mar desemboca aquest riu?
5.- Observa el mapa i digues on es troben la majoria de tombes o piràmides. Quina explicació dónes a aquest fet?
6.-Ordena les imatges següents (quin és l'ordre)
  • descriu quines conseqüències tenia la crescuda del Nil a l'antic Egipte
  • explica la importància del riu en la vida dels antics egipcis

Els jocs de l'antic Egipte

 Pintura de la tomba de Beni Hassan
Egipte és per a la cultura occidental un referent ja que va ser una de les primeres grans civiltzacions fluvials, ara fa uns 5.000 anys, amb el Nil que desembocava a la Mediterrània i que, més aviat o més tard, va influir en els pobles que tocaven aquesta mar. Els jocs en són un bon exemple:
 Pidos, tabes, astràgals... per a practicar nombrosos jocs
 Barca per al transport de productes pel Nil
Maqueta del magatzem de cereals
Les barques, les maquetes, totes les figures articulades o no que es depositaven dins les grans tombes, no eren necessàriament joguines, sinó que hem de pensar que eren objectes que complien una funció: representar allò proper d'aquest món que, el difunt, en l'altre món necessitaria.
Tanmateix, també trobem objectes que són realment joguines i que han arribat fins als nostres dies, com aquesta rebelluga trobada a la tomba de Tutankamon.
Podreu trobar moltes més imatges de jocs i joguines de l'antic Egipte en aquest enllaç.

dimecres, 28 de novembre del 2018

Prepara l'examen sobre Mesopotàmia

Per a preparar bé l'examen cal estudiar i saber les següents preguntes. Recorda que l'examen serà el dimarts 11 de desembre:



1.- Saber posar el nom dels pobles de la teva comarca (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

2.- Saber el nom de les comarques que toquen a la Ribera d'Ebre i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

3.- Saber el nom de les comarques que toquen al Mediterrani i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).



Preguntes breus

4.- a) Per què les primeres civilitzacions s'anomenen "fluvials"?

b) Quines van ser les grans civilitzacions fluvials?
5.- Quines són les grans aportacions de sumeris i babilonis?

6.- Descriu l'estructura social de la societat mesopotàmica.

7.- Fes un llistat de productes d'agricultura i ramaderia de l'època mesopotàmica.

8.- Quines semblances o diferències hi ha entre la teva religió o creença amb les dels mesopotàmics.

9.- Quines diferències hi ha entre un ziggurat i un temple?

10.- Quina diferència hi ha entre un relleu i una estàtua?

11.- Quines característiques tenien les estàtues de Mesopotàmia?

12.- Quins elements arquitectònics van inventar els mesopotàmics? Descriu-los.

13.- Al costat de quin riu es va desenvolupar la civilització Índia?

14.- On, quan i perquè va aparèixer l’escriptura?



PREGUNTES PER REFLEXIONAR:

15.- Digues i raona a quin període o edat correspondria un jaciment arqueològic on hi hagués:

  • Un dolmen amb restes d’ossos
  • Pintures parietals, restes de ceràmica cardial, sílex i cendres
  • Pedres sense polir, ossos, cendres i una falç
  • Pintures parietals, una motlle per fondre metalls, sílex i cendres
  • Un motlle per fondre metalls, un tauleta de fang amb signes cuneïformes i sílex

PREGUNTES EXPLICATIVES I/O DESCRIPTIVES (s’han d’explicar àmpliament):

16.- Explica amb les teves paraules quines són les característiques de les civilitzacions fluvials.




VOCABULARI

Politeista, cuneïforme, aristocràcia, escriba, sumeri, ziggurat, lapislàtzuli, 

dimarts, 27 de novembre del 2018

Les civilitzacions fluvials (7): Entrevista a Irving Finkel, descobridor de les normes del joc reial d'Ur

Víctor Amela entrevista a Irving Finkel.
LA VANGUARDIA, 24/11/2018 01:08

Tengo 67 años. Soy de Londres. Soy filólogo, asiriólogo y conservador de la sección mesopotámica del Museo Británico. Estoy casado muy felizmente con Joana, ¡muy felizmente! Tengo cinco hijos (entre los 30 y los 9 años) y un nieto. ¿Política? ¡Yo milito en la desesperación! Soy ateo



Festival Dau

El profesor Finkel tiene el aspecto idóneo para custodiar el Museo Británico, ser asiriólogo y descifrar tablillas cuneiformes. Coherencia pura, y pura pasión: me cuenta que los ingleses están alelados y calladitos, y se golpea el pecho: “¡Yo tengo sangre en las venas, tengo pasión!”,y alude a sus ancestros judeo orientales. Le pregunto por su rincón favorito en el Museo Británico: “Una escalerita muy pequeña y escondida, en la que vi por primera vez a mi mujer, Joana, que trabaja ahí”. Y ella, a su lado, sonríe. El VII Festival Dau Barcelona (Festival del Joc) premia este sábado y domingo (Fabra&Coats, abierto al público) a Finkel por resucitar el juego más antiguo del mundo.


¿Se ha mojado? Llueve más en Barcelona que en Londres...

Mi país está perdiendo hasta la lluvia, está perdiéndolo todo...

¿Por qué lo dice?

¡El Brexit es un error y una catástrofe! No entiendo a mis compatriotas...

¿Y no pueden evitarlo?

¿Quién? ¿Cómo?

¿Qué más están perdiendo?

Nuestro sistema educativo se va al traste. ¡Y la educación es la mayor riqueza de un país!

¿Cómo se educó usted?

Mi madre era profesora, nos alentó a leer novelas de aventuras desde muy niños, yo era el mayor de cinco hermanos...

¿Tengo que imaginar al pequeño Irving leyendo?

Imagíneme tan feliz como un sol radiante.

¿Por qué?

Porque mis padres estaban muy enamorados, jamás oí una discusión ni un mal grito en casa, nunca les oí hablar de dinero... y nos querían y cuidaban. ¿Puede pedirse más?

¿Puede?

Yo no puedo. Desde niño, todo en mi vida ha venido maravillosamente rodado.

Qué raro escuchar a alguien hablar así...

De niño, a menudo me llevaban de visita al Museo Británico, y aquello me fascinaba. Me dije: “De mayor quiero trabajar aquí”.

Y lo consiguió.

¡Consigo todo lo que me gusta!

¿De qué se ocupa en el Museo Británico?

De la sección sumeria, mesopotámica, babilónica, asiria. ¡Cuántas maravillas! He descifrado muchas de las 130.000 tablillas de barro con escritura cuneiforme que allí hay.

¿Qué escritura es esa?

¡La primera escritura conocida de la humanidad! Tenemos tablillas de hace 5.500 años.

¿Por qué se llama cuneiforme?

Sobre la tablilla de arcilla blanda practicaban incisiones con un palito de madera, a modo de cuña: por eso es cuneiforme.

¿Dónde estaban todas esas tablillas?

En lo que hoy es Irak, la gran mayoría, y aparecieron en excavaciones durante los años veinte en la ciudad de Ur, urbe que duró mil años y que fue capital de un imperio.

¿Y qué nos cuentan los escritos de esas tablillas de barro?

Al principio eran registros burocráticos, contabilidades, y pronto hubo contratos, cartas... y cuentos: relatos de todo tipo, cantos, poemas, historias..., ¡literatura!

Debe de ser emocionante traducirlas...

Es el primer registro escrito de la humanidad, ahí está por primera vez fijado lo que somos: humanos. ¡Nada ha sido más determinante que la escritura en nuestro devenir!

Hombre, hemos viajado a la Luna...

¡Bah! Eso es un pasito ridículo comparado con la escritura. Por eso antes de la escritura hablamos de... prehistoria: ¡la escritura engendró la historia! Somos animales históricos desde la escritura cuneiforme.

¿Cómo llegó usted a ser traductor de tablillas cuneiformes?

Desde niño me fascinaba el Egipto faraónico, y yo quería ser egiptólogo. Pero el día en que me tocaba empezar mis estudios... murió súbitamente el profesor de egiptología.

Vaya.

Y me colocaron provisionalmente en las clases del profesor de asiriología... ¡y ese mundo me atrapó! Y ya me quedé.

Era una conspiración de su destino...

A veces lo pienso, sí.

Y eso que se declara ateo...

Soy de familia judeopolaca y a los once años supe lo del Holocausto... y eso demuestra sin duda la inexistencia de Dios, a mi juicio.

De todas las tablillas que ha traducido, ¿cuál es su predilecta?

Una cuenta que hubo un diluvio y una inundación, y que un hombre llamado Atram-hasis (traducible por sabio) se salvó con sus animales construyendo un arca de madera.

¡Noé!

¡Pero 2.000 años antes que Noé! Los poetas de la Biblia copiaron esta historia. En la tablilla asiria, el arca embarranca en el monte Urartu... que se convertirá en Ararat.

Cuénteme otra tablilla.

Hay una que sólo hemos comprendido al juntarla a este tablero, del año 2.500 a.C.

¿Qué es este tablero?

Llevo conmigo una copia del original que apareció en una tumba real en Ur, hecho de maderas nobles taraceadas con piezas de lapislázuli, cornalina, concha...

Por los cuadros, parece un miniajedrez.

¡Es el primer juego de mesa de la humanidad! Jauría, se llamaba: se jugaba con dados piramidales, y las fichas se persiguen, se cazan, avanzan... hasta la meta. Se jugó de Mesopotamia a Egipto. Lo jugó Tutankhamon. He conseguido saber cómo se juega, gracias a la tablilla: son las instrucciones de juego.

¿Ha jugado?

Sí. Y todo el que juega, disfruta: hasta la última tirada puedes ganar... o perder. Y si pierdes.., te enfureces: ¡el juego funciona, pues! Escribir y jugar nos ha hecho humanos.

¿Es usted bueno jugando a este juego?
Lo soy. ¡Suelo ganar! Ganar este juego es excitante, y por eso se jugó durante miles de años, hasta que llego el backgammon y lo desbancó, por una superior combinación de suerte y estrategia. ¡Te reto a una partida!

Trobaràs més informació en aquest enllaç.

Les civilitacionas fluvials (6): La religió a Mesopotàmia

 Cilindre del Déu Anú
 RELIGIÓ
  • Eren politeistes. Creien en l'existència de molts déus, per exemple Anú era el déu del cel, Ishtar la deessa de la guerra, l'amor i la fecunditat.
  • Els déus es manifestaven per mitja de fenòmens naturals (trons, pluja...), somnis o bé pràctiques endevinatòries.
  • Se'ls representava com a persones i tenien les mateixes passions que els homes, però eren immortals.
  • No creien que hi hagués una altra vida després de la mort.
Representació de la deessa Ishtar
ACTIVITATS:
1.- Quines semblances o diferències hi ha entre la teva religió o creença amb les dels mesopotàmics.
2.- Vocabulari: politeista
3.- Indica i explica les característiques de l'escultura mesopotàmica (pots trobar informació a la pàg. 199)

diumenge, 25 de novembre del 2018

Les civilitzacions fluvials (5): L'arquitectura de Mesopotàmia


1.- De què estan fets aquests edificis? Què deuen ser?
2.- Descriu aquesta construcció. Quina finalitat podia tenir?
3.- Reflexiona sobre aquestes dues darreres imatges: la primera és tal com es conserva avui dia la resta d'un edifici de l'antiga mesopotàmia en el lloc on es va fer, la segona és la de la Porta d'Ishtar al Museu Pérgamo de Berlín.
4.- Assenyala les característiques de l'arquitectura mesopotàmica.

dimecres, 21 de novembre del 2018

Les civilitzacions fluvials (3): Mesopotàmia


ACTIVITAT
1.- Aquí tens l'esquema de l'explicació de l'aparició de les primeres ciutats. Fes un text descrivint-lo.

LA SOCIETAT MESOPOTÀMICA:

La societat mesopotàmica es dividia en dos grups: privilegiats i no privilegiats.
Els privilegiats tenien tots els drets i la majoria de riqueses
  • Rei o príncep: complia també la funció de sacerdot
  • Aristocràcia: la família del rei i la noblesa. Disposava de grans extensions de terres i molts càrrecs
  • Sacerdots: vivien als temples i s'encarregaven de rituals religiosos
  • Escribes: eren funcionaris. Sabien llegir, escriure i comptar. Controlaven els productes i anotaven els impostos, les recaptacions...
Els no privilegiats podien ser lliures (si tenien drets) o esclaus. Tanmateix tots ells treballaven per al palau del rei i per als temples religiosos. 
  • Pagesos: llogaven les terres que pertanyien al rei o als sacerdots, a canvi havien de donar-los part de la collita.
  • Artesans: podien ser teixidors, fusters, orfebres, perfumistes...
  • Les dones estaven sotmeses a l'autoritat dels homes, primer del pare i després del marit. 
El creixement de la civilització mesopotàmica va ser possible  gràcies al desenvolupament d'una economia pròspera. A banda de l'artesania i la ramaderia, van destacar l'agricultura i el comerç:
  • L'agricultura era l'activitat principal. La presència de rius i la construcció de canals  van permetre obtenir abundants collites de cereals , hortalisses... La major part de la terra  era propietat del rei, els sacerdots i els nobles, que la llogaven  a camperols humils. 
    •  En agricultura conreaven blat, civada, vinya, olivera i palmeres datileres de les quals s’extreien sucs per a preparar begudes i fibres per a la indústria tèxtil; construïren canals per a regar; i van inventar l’arada, que era tirada per bous. 
  • La ramaderia es basava en la cria d’ovelles, cabres i cavalls. 
  • El comerç es basava en el bescanvi, que consistia en l’intercanvi de béns d’acord a les necessitats de les parts, ja que no coneixien la moneda. El comerç es va expandir a causa de l'acumulació d'excedents i la necessitat d'obtenir altres productes. Mesopotàmia exportava cereals i teixits, i importava or d'Egipte, coure de l’actual Turquia, pedra i fustes de Pèrsia.
ACTIVITATS:
1.- Descriu l'estructura social de la societat mesopotàmica.
2.- Fes un llistat de productes d'agricultura i ramaderia de l'època.
3.- Vocabulari: escriba, aristocràcia

dimarts, 20 de novembre del 2018

Les civilitzacions fluvials (2): Mesopotàmia

Mesopotàmia és un terme geogràfic que significa “terra entre rius” -Tigris i Eufrates-.
Aquests rius cada cert temps es desbordaven, inundant grans porcions de terra, quan les aigües es retiraven, els habitants tenien terres fèrtils per cultivar. Aquestes condicions van donar lloc a la civilització fluvial de Mesopotàmia. S’han trobat rastres d’assentaments en aquestes terres d’abans del 7000 aC.
El territori de Mesopotàmia va ser conquerit el llarg de la història per molts pobles, ja que era ambicionat  per ser un territori molt fèrtil. Els pobles més importants que van conquerir aquesta regió van ser: sumeris, babilonis i assiris.



Sumeris
La civilització Sumeri 3200 aC, va ser la primera en considerar-se una civilització i es va establir a la baixa Mesopotàmia. L’aportació més important d’aquesta civilització va ser l’escriptura cuneïforme. Era un sistema complex, que aconseguia 700 signes.


Babilonis
La civilització dels Babilonis va venir de l’Oest l’any 2100 aC.  Van adoptar l’escriptura dels sumeris, però van fer nous descobriments com la construcció d’unes taules per fer càlculs. Van introduir el sistema sexagesimal, dividint el dia en 24 hores, les hores en minuts i els minuts en segons.

ACTIVITATS
1.- Quines són les grans aportacions de sumeris i babilonis?
2.- Resumeix l'audiovisual.
3.- Vocabulari: cuneïforme
4.- A partir de la imatge inferior, escriu el teu nom.