37.- La civilització grega (07): Jocs de tauler

JOCS DE TAULER

Els grecs també eren grans aficionats als jocs de tauler. A les escales d'accés a nombrosos temples o als seients de pedra dels teatres no és difícil trobar gravats jocs de tauler. Les ceràmiques gregues ens porten molta informació dels gustos i les formes de vida dels grecs. Els jocs hi són sovint representants, i entre aquestes solen destacar dos personatges mitològics, Ajax i Aquil·les, jugant en un joc de tauler.

   Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 540 - 520 aC. Museus Vaticans

 Vas ceràmic. 500 aC. Museu del Louvre

Gerra de vi grega. Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 520 aC. Metropolitan Museum

Vas ceràmic. Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 500 aC. Museu Real de Brusel·les.

DE PRÀCTIQUES D'ORACLES A JOCS INFANTILS
Els santuaris eren llocs on es practicaven diferents ritus, entre aquests, els oracles tenien cura d'endevinar el futur. Per a les seves pràctiques feien servir diversos objectes com ara els astragals o ossets, i també les barallugues.

Astragals època hel·lenística. Alguns porten un forat per a poder-los dur lligats. 

Museu del Louvre

Oracle llençant els ossets, procedent de Béotie, 500 a 475 aC. Museu del Louvre

Jugant o fent l'oracle? Finals s.V aC. Metropolitan museum

Jugant o fent l'oracle? Finals s.V aC. British museu

Baralluga d'època clàssica, 650-600 aC. Museu del Louvre

Baralluga d'època hel·lenística. Museu del Louvre

 Io-io, dau i baralluga d'època hel·lenística. Museu del Louvre

Miniatura de fornerara, s. V aC. Museu del Louvre

 

1.- Ves preparant el teu joc d'ossets per a fer d'oracle o bé per a jugar. Cal que vagis a la teva carnisseria i demanis 4 ossets de la poteta del corder. Els poses a bullir en aigua i lleixiu vàries hores. Un cop trets neteja'ls bé.

2.- Demana als teus avis o àvies quins jocs practicaven amb els ossets. Si pots, enregistra les imatges dels seus jocs.

23 Les civilitzacions fluvials: Entrevista a Irving Finkel. Els jocs en temps dels mesopotàmics

 

Víctor Amela entrevista a Irving Finkel.

LA VANGUARDIA, 24/11/2018

Tengo 67 años. Soy de Londres. Soy filólogo, asiriólogo y conservador de la sección mesopotámica del Museo Británico. Soy ateo.

Festival Dau

El profesor Finkel nos habla del juego más antiguo del mundo.

¿De qué se ocupa en el Museo Británico?

De la sección sumeria, mesopotámica, babilónica, asiria. He descifrado muchas de las 130.000 tablillas de barro con escritura cuneiforme que allí hay.

¿Qué escritura es esa?

¡La primera escritura conocida de la humanidad! Tenemos tablillas de hace 5.500 años.

¿Por qué se llama cuneiforme?

Sobre la tablilla de arcilla blanda practicaban incisiones con un palito de madera, a modo de cuña: por eso es cuneiforme.

¿Dónde estaban todas esas tablillas?

En lo que hoy es Irak, la gran mayoría, y aparecieron en excavaciones durante los años veinte en la ciudad de Ur, urbe que duró mil años y que fue capital de un imperio.

¿Y qué nos cuentan los escritos de esas tablillas de barro?

Al principio eran registros burocráticos, contabilidades, y pronto hubo contratos, cartas... y cuentos: relatos de todo tipo, cantos, poemas, historias..., ¡literatura!.

La escritura engendró la historia! Somos animales históricos desde la escritura cuneiforme.

 

De todas las tablillas que ha traducido, ¿cuál es su predilecta?

Una cuenta que hubo un diluvio y una inundación, y que un hombre llamado Atram-hasis (traducible por sabio) se salvó con sus animales construyendo un arca de madera.

¡Noé!

¡Pero 2.000 años antes que Noé! Los poetas de la Biblia copiaron esta historia.

Cuénteme otra tablilla.

Hay una que sólo hemos comprendido al juntarla a este tablero, del año 2.500 a.C.

¿Qué es este tablero?

Llevo conmigo una copia del original que apareció en una tumba real en Ur, hecho de maderas nobles taraceadas con piezas de lapislázuli, cornalina, concha...

Por los cuadros, parece un mini ajedrez.

¡Es el primer juego de mesa de la humanidad! Jauría, se llamaba: se jugaba con dados piramidales, y las fichas se persiguen, se cazan, avanzan... hasta la meta. Se jugó de Mesopotamia a Egipto. Lo jugó Tutankhamon. He conseguido saber cómo se juega, gracias a la tablilla: son las instrucciones de juego.

¿Ha jugado?

Sí. Y todo el que juega, disfruta: hasta la última tirada puedes ganar... o perder.  Escribir y jugar nos ha hecho humanos.

Trobaràs més informació en aquest enllaç.

La civilització romana (1): La Monarquia i la República

 

Expansió territorial de Roma

Respon:

1. Consulta aquest vídeo i explica, amb les teves paraules, la llegenda de la creació de la ciutat de Roma.
2. On va néixer la civilització romana i al voltant de quin riu?
3. Al voltant d'on es va desenvolupar?
4. Els romans, com anomenaven el Mar Mediterrani? Per què l'anomenaven així?
5. Fes la línia del temps de les etapes de la història de Roma. 

LA MONARQUIA (753 aC - 509 aC)

• Monarquia = Rei. Aquest era escollit pels patricis (famílies més importants de la ciutat)
• El rei el recolzava el senat (format per patricis)
• La invasió de Roma pels etruscs (pobles del nord de l'actual Itàlia) va provocar l'enfrontament, que va donar lloc a la victòria dels romans el 509 aC.

LA REPÚBLICA (509 aC - 27 aC)

• Un cop expulsats els etruscs apareix una nova forma de govern: la república.
• La república s'organitzava a partir de 3 institucions principals:
• Comicis: assemblees dels ciutadans romans que es reunien per a votar les lleis i triar els magistrats
• Magistratures: Els magistrats, elegits per 1 any, escollien dos màxims representants que rebien el nom de cònsols: un dirigia el govern i l'altre l'exèrcit
• Senat: institució més important. Establia les lleis, dirigia la política exterior i donava normes d'actuació als magistrats.
• Conflictes entre patricis i plebeus
• Guerres púniques (consulta aquest enllaç)
• Crisi de la república: Al s.I aC la corrupció i les lluites internes per aconseguir el poder (que en molts casos va acabar amb la mort dels dictadors, com ara Juli Cèsar o Marc Antoni), així com revoltes populars com la coneguda d'Espàrtac van provocar la crisi de la república que acaba el 27 aC amb el control del primer emperador que fou Octavi, que va rebre el títol d'August, que significa "escollit pels Déus".

Respon:

1. Qui eren els patricis?
2. Qui eren els plebeus?
3. A quins problemes va haver d'enfrontar-se la república?
4. Després de veure aquest vídeo (10') fes un resum de màxim 10 línies sobre les Guerres púniques. Et pot servir aquest guió: quan passen, per què es van produir, protagonistes, fases de les guerres, conseqüències finals.
   

 https://www.youtube.com/watch?v=PWBRArka4dQ 

1.  Les Guerres púniques van tenir com a escenari l'Ebre? Quan?
   

Els foners balears formaren un cos d'exèrcit propi de l'edat antiga, integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, des de la fi del segle V i IV aC, així com a la II Guerra Púnica. Posteriorment serviren com a tropes auxiliars d'infanteria lleugera en múltiples combats, entre els quals cal esmentar la seva presència a les legions de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies.

Segons els cronistes, Hanníbal va comptar amb aproximadament 2.000 foners balears, que en els inicis de la campanya a la península Itàlica va disposar en primera fila del seu exèrcit, i eren els encarregats de començar la lluita instigant els romans.

Hanníbal donava una gran importància a aquestes tropes i les va protegir al llarg de la campanya com a soldats irreemplaçables. El motiu de la seva eficàcia militar residia en el major abast i precisió que la fona tenia sobre l'arc.

Trobaràs més informació en aquest enllaç.

Diferents tipus de projectil que utilitzaven els foners. Museu de Paestum (Itàlia)

Respon:

1. Per què eren apreciats els foners balears?

Recorda que has après a fer fones i que aviat aprendràs a fer-les servir. Si vols recordar com vam fer les fones pots veure-ho en aquestes imatges.

La civilització grega (07): Jocs de tauler

JOCS DE TAULA

Els grecs també eren grans aficionats als jocs de tauler. A les escales d'accés a nombrosos temples o als seients de pedra dels teatres no és difícil trobar gravats jocs de tauler. Les ceràmiques gregues ens porten molta informació dels gustos i les formes de vida dels grecs. Els jocs hi són sovint representants, i entre aquestes solen destacar dos personatges mitològics, Ajax i Aquil·les, jugant en un joc de tauler.

   Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 540 - 520 aC. Museus Vaticans

 Vas ceràmic. 500 aC. Museu del Louvre

Gerra de vi grega. Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 520 aC. Metropolitan Museum

Vas ceràmic. Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 500 aC. Museu Real de Brusel·les.

DE PRÀCTIQUES D'ORACLES A JOCS INFANTILS
Els santuaris eren llocs on es practicaven diferents ritus, entre aquests, els oracles tenien cura d'endevinar el futur. Per a les seves pràctiques feien servir diversos objectes com ara els astragals o ossets, i també les barallugues.

Astragals època hel·lenística. Alguns porten un forat per a poder-los dur lligats. 

Museu del Louvre

Oracle llençant els ossets, procedent de Béotie, 500 a 475 aC. Museu del Louvre

Jugant o fent l'oracle? Finals s.V aC. Metropolitan museum

Jugant o fent l'oracle? Finals s.V aC. British museu

Baralluga d'època clàssica, 650-600 aC. Museu del Louvre

Baralluga d'època hel·lenística. Museu del Louvre

 Io-io, dau i baralluga d'època hel·lenística. Museu del Louvre

Miniatura de fornerara, s. V aC. Museu del Louvre

 

1.- Ves preparant el teu joc d'ossets per a fer d'oracle o bé per a jugar. Cal que vagis a la teva carnisseria i demanis 4 ossets de la poteta del corder. Els poses a bullir en aigua i lleixiu vàries hores. Un cop trets neteja'ls bé.

2.- Demana als teus avis o àvies quins jocs practicaven amb els ossets. Si pots, enregistra les imatges dels seus jocs.

Els jocs de tauler de Mesopotàmia i l'antic Egipte

 

L'alumnat de 1r d'ESO de l'institut de Flix està duent a terme, aquests dies, una exposició d'alguns dels jocs de tauler més antics que es coneixen: el joc Reial d'Ur (Mesopotàmia), el Senet, el mehen o la serp i els 58 forats o la palmera (Egipte).

Es tracta d'una activitat que han dut a terme durant aquestes passades vacances. L'alumnat, individualment o per parelles, havia de cercar informació sobre algun dels jocs esmentats i n'havien d'escollir un per a construir-lo. Per a fer més fàcil la recerca i donar exemples del projecte se'ls facilitava un enllaç on apareix important documentació iconogràfica sobre cadascun dels jocs.

Donat que aquests jocs són molt antics i no es coneixen exactament les normes, també se'ls demanava que havien de proposar una forma de jugar, per això els jocs havien de presentar-se amb el full de les normes i amb una presentació acurada.

Els resultats han estat espectaculars:

En primer lloc cada alumne presentava el seu joc de tauler als companys/es de l'aula, tot indicant els materials amb els quals l'havia construït i les normes del joc.

 

En una segona fase el què han fet ha estat jugar amb cadascuna dels jocs i valorar-ne les característiques, tot opinant si les normes s'adequaven al joc i proposant, fins i tot, noves variacions per a fer els jocs més interessants.

Exemples del joc Reial d'Ur:

Exemples del joc dels 58 forats:

Exemples del joc del Senet:  

Exemples del joc del Mehen o de la Serp:

Finalment han fet l'exposició amb els jocs de tauler elaborats per tot l'alumnat.

Trobareu exemples d'altres jocs de tauler fets en altres cursos en aquest enllaç.