dijous, 29 d’abril de 2021

51 L'estructura interna de la terra

L'escorça terrestre (p. 32-35 ed. Santillana)
  1. Enumera les capes de la Terra
  2. Descriu com és l'estructura interna de la terra.
  3. Dibuixa, sense calcar, un mapa esquemàtic del món on apareguin els oceans i continents -posa els noms-.
  4. Si vas cap a l'oest, en línia recta, des d'Oceania fins Amèrica del nord digues, ordenadament, els continents i oceans que trobaràs. 
  5. Defineix: plana, altiplà, depressió, golf, serra, serralada, penya-segat, península, istme, arxipèlag i cap.

dilluns, 26 d’abril de 2021

50 La representació de la Terra

Mapa de Ptolomeu (segle I dC), reeditat al 1482.

LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA: ELS MAPES
El mapa és la representació simplificada de la superfície terrestre sobre una superfície plana.
La cartografia és la ciència que elabora els mapes.
 
Quins són els elements d'un mapa? (p.18-19 ed. Santillana)
Un bon mapa ha de tenir:
  • Títol
  • Orientació
  • Llegenda
  • Escala
  • coordenades geogràfiques
  • Toponímia


 
Tipus de mapes:
  • Topogràfics: representen, detalladament, un espai geogràfic, amb informació dels fets físics i humans.

  
  • Temàtics: són mapes que proporcionen informació sobre un aspecte concret: població, climes, recursos energètics, àrees turístiques, botànica...
 
 
RESPON: (p.18-19 ed. Santillana)
  1. Defineix amb les teves paraules els dos tipus de mapes: topogràfics i temàtics.
  2. Enumera els elements principals d'un mapa.
  3. Quina informació proporciona la llegenda d'un mapa? 
  4. Els dos darrers mapes tracten la mateixa temàtica? Quines diferències hi ha entre ells? 
  5. Amb quin dels dos mapes et quedaries? Raona la resposta. 
  6. En relació al mapa que segueix posa-hi títol, digues quins topònims surten i fes la llegenda.
 
  

LA LATITUD I LA LONGITUD
Les coordenades geogràfiques? (p.22-23 ed. Santillana)
Per a localitzar els llocs en l’espai geogràfic s’utilitza una xarxa de coordenades geogràfiques i se mesuren en latitud i longitud.
Les coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries que es tracen sobre el mapes del globus terraqui en forma de malla, els paral·lels i meridians.

 
Els paral·lels són les línies dibuixades en paral·lel a la línia de l’Equador, que és el nº 0.
Altres paral·lels importants, més petits que l’Equador, són el Cercle Polar Àrtic i el Tròpic de Càncer  al Nord, i el Cercle Polar Antàrtic i el Tròpic de Capricorni al Sud.

 
Els meridians, que van de pol a pol, són les línies dibuixades en perpendicular al paral·lel de l’Equador, i en parl·lel al meridià que passa per Greenwich, que és el nº 0.


Localització exacta d’un punt de la Terra.
Per situar exactament un punt és necessari saber les seves mesures de coordenades geogràfiques: la latitud i la longitud.
La latitud és la distància angular entre un punt i el paral·lel de l’Equador. Pot ser nord (N) o sud (S).
La longitud és la distancia angular entre un punt i el meridià de Greenwich. Pot ser est  (E) o oest (O).
 

Activitat: (p.22-23 ed. Santillana)
  1. Què són els meridians?
  2. Què són els paral·lels?
  3. Què és la latitud?
  4. Què és la longitud?
  5. Localitza les coordenades geogràfiques de diferents ciutats i continents.
  6.  Busca les coordenades geogràfiques del teu poble i 4 capitals de països de diferents continents.
  7. Ampliació: exercicis 24 i 25 (p. 26 ed. Santillana) 

dimarts, 13 d’abril de 2021

Prepara l'examen sobre la romanització a Catalunya

Per a preparar bé l'examen sobre Roma i la romanització a Catalunya que farem el proper DIJOUS 22 estudia les següents preguntes:


1.- Saber els països i capitals d'Europa que vam preguntar a l'anterior examen a més de: Polònia, Noruega, Suècia, Finlàndia, Rússia, Lituània, Letònia, Estònia, Bielorússia i Ucraïna.

Preguntes breus:
  1.  Qui eren els patricis? 
  2.  Qui eren els plebeus? 
  3.  Quins tipus de lluita es duien a terme als amfiteatres? 
  4.  Quins espectacles feien als circs?  
  5. Digues el nom de 5 ciutats romanes i el nom que tenen actualment.
  6.  Quina funció tenien les calçades romanes? Per què eren tan importants per als romans 
  7. Com estava organitzada la societat hispanoromana.
  8. Dibuixa la planta d’una domus i indica els noms de les diferents parts.
PREGUNTES EXPLICATIVES I/O DESCRIPTIVES
  1. Saber les semblances i diferències entre els ibers i els celtes.
  2. Què entenem per romanització? Va ser important la romanització? Raona extensament la teva resposta.
VOCABULARI:
.- Naumàquies
.- Gladiador
.- Circ romà
.- Amfiteatre
.- Aqüeducte
.- Mandoni
.- Fòrum 
.- Mil·liari

 

La península i el territori de Catalunya en l'antiguitat (03): La romanització de la Tarraconense

 Lectura p. 294-295 ed. Santillana

Activitats:

  1. Digues el nom de 5 ciutats romanes i el nom que tenen actualment.
  2. Quin va ser el llegat de Roma? Explica quina importància va tenir aquest llegat.
  3. La dominació romana va tenir aspectes negatius? Argumenta la resposta
  4. Quina funció tenien les calçades romanes? Per què eren tan importants per als romans (p. 281)
  5. Observa les imatges de les p. 280-281 i descriu com es construïa una calçada. 
  6. Què era un mil·liari?

dijous, 8 d’abril de 2021

La península i el territori de Catalunya en l'antiguitat (02): Hispània, província romana

Lectura p. 290-291 i 293 Santillana.

Activitats:

  1. Descriu com estava organitzada la societat hispanoromana.
  2. Quins recursos naturals va explotar Roma a Hispània?
  3. Quins tipus de productes s'importaven a Hispània?
  4. Què entenem per romanització?
  5. Aporta dades que demostrin que Hispània va ser un territori molt romanitzat.
  6. Digues 5 pobles ibers de Catalunya i indica el nom actual.
  7. Per què et sembla que, en general, els pobles del litoral van ser aliats dels romans i en canvi, els de l'interior, es van resistir?
  8. Busca informació sobre Indíbil i Mandoni i fes una descripció de qui van ser i què van fer.

dimarts, 6 d’abril de 2021

La península i el territori de Catalunya en l'antiguitat (01): Els ibers i els celtes

 Els pobles preromans: els ibers i els celtes (p. 282-283 Santillana).

Activitats

  1. Llegeix, poc a poc, el text sobre els ibers i els celtes i omple una taula on es vegin les semblances i/o diferències entre ells en relació al lloc on els trobem dins la península + el lloc on viuen + com s'organitzen + a què es dediquen + quines són les seves creences + quin art duen a terme
  2. (Lectura p. 284-285 Santillana) Quins pobles van anar colonitzant la península des del s. X aC fins al s. III aC?
  3. Fes una línia cronològica on apareguin aquests pobles colonitzadors.

Prepara l'examen sobre la civilitació romana

Per a preparar bé l'examen sobre Roma estudia les següents preguntes:

1.- Saber el nom de les comarques de Catalunya i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).
2.- Saber els països i capitals d'Europa.

Preguntes breus:
  1.  Qui eren els patricis? 
  2.  Qui eren els plebeus? 
  3.  Quins tipus de lluita es duien a terme als amfiteatres? 
  4.  Quins espectacles feien als circs? 
  5.  Fes un llistat de 10 jocs d’època romana
Dibuixa:
  1. Dibuixa la planta d’una domus i indica els noms de les diferents parts.
PREGUNTES EXPLICATIVES I/O DESCRIPTIVES
  1. Què en saps de les Guerres púniques (et pot servir aquest guió: quan passen, per què es van produir, protagonistes, fases de les guerres, conseqüències finals...
VOCABULARI:
.- Naumàquies
.- Gladiador
.- Circ romà
.- Amfiteatre
.- Aqüeducte
.- Fòrum

La civilització romana (6): La fi de l'Imperi Romà

 LA CRISI DEL SEGLE III I LA FI DE L'IMPERI ROMÀ
A principis de s. III l'Imperi Romà entra en crisi degut:

  • Revoltes socials de pagesos i militars. Les ciutats són saquejades i abandonades. Es fa difícil el comerç i el control de l'extens imperi.
  • Pel nord els germànics (bàrbars) i per l'est els perses aprofiten per envair l'imperi.
  • El 375 els huns van penetrar en el territori germànic i aquests van envair encara amb més força l'imperi, entrant cap el sud.
  • Amb la mort de l'emperador Teodosi l'any 395, i a fi de controlar millor l'imperi aquest es va dividir en Imperi d'Occident (capital a Roma) i Imperi d'Orient (capital a Constantinoble).
    • A Occident els emperadors cada cop van ser més dèbils i es va anar dividint, formant-se molts regnes
    • A Orient, al contrari, l'imperi es va fer fort i es va mantenir mil anys més, formant-se l'Imperi Bizantí.
Respon:
  1. Dins de quin Imperi van quedar els actuals països de: Portugal, Grècia, Turquia, Alemanya, Anglaterra, França, Egipte, Itàlia, Bèlgica, Israel?
  2. Amb quins problemes s'enfrontava l'Imperi romà en el segle III?
  3. Quina relació hi ha entre l'arribada dels huns i la desintegració de l'Imperi Romà?
  4. Fes un llistat de pobles que van envair l'Imperi d'Occident.
  5. Fes una línia del temps de l'Imperi Romà i situa:
    1. Primera Guerra Púnica
    2. Mort de Jesús
    3. Teodosi divideix l'Imperi
    4. Pax romana
    5. Desembarcament de l'exèrcit romà a Empúries (218 aC)
    6. Fundació de Roma
    7. Proclamació d'August com a emperador
    8. Indíbil i Mandoni
    9. Pas d'Annibal per l'Ebre
En aquest enllaç trobaràs un vídeo de 9 minuts que resumeix l'evolució de la civilització romana, des del seu naixement cap al s. VIII aC fins a la seva fi a les acaballes del s. III.

La civilització romana (5): Els espais públics

Als romans els encantava assistir a representacions teatrals, veure espectacles de lluita a l'amfiteatre o competicions de quadrigues al circ. A continuació trobaràs imatges i vídeos en 3D dels diferents edificis més representatius dels espais públics romans. La web d'Eduardo Barragán és fantàstica per a entendre els edificis i l'urbanisme romà!

El circ.


 

L'Amfiteatre.


El teatre.


Els banys.


1.- Quins tipus de lluita es duien a terme als amfiteatres?
2.- Quins espectacles feien als circs?
3.- Què eren les naumàquies?
4.- Quines activitats es podien fer als banys?
5.- Escull un d'aquests edificis i fes-ne una fitxa explicativa.

CRONOLOGIA D'EMPÚRIES: cronologia d'Empúries.