La civiltzació romana (1)

 

Expansió territorial de Roma

 

Respon:

1. Consulta aquest vídeo i explica, amb les teves paraules, la llegenda de la creació de la ciutat de Roma.
2. On va néixer la civilització romana i al voltant de quin riu?
3. Al voltant d'on es va desenvolupar?
4. Els romans, com anomenaven el Mar Mediterrani? Per què l'anomenaven així?
5. Fes la línia del temps de les etapes de la història de Roma. 

LA MONARQUIA (753 aC - 509 aC)

• Monarquia = Rei. Aquest era escollit pels patricis (famílies més importants de la ciutat)
• El rei el recolzava el senat (format per patrícis)
• La invasió de Roma pels etruscs (pobles del nord de l'actual Itàlia) va provocar l'enfrontament, que va donar lloc a la victòria dels romans el 509 aC.

LA REPÚBLICA (509 aC - 27 aC)

• Un cop expulsats els etruscs apareix una nova forma de govern: la república.
• La república s'organitzava a partir de 3 institucions principals:
• Comicis: assamblees dels ciutadans romans que es reunien per a votar les lleis i triar els magistrats
• Magistratures: Els magistrats, elegits per 1 any, escollien dos màxims representants que rebien el nom de cònsols: un dirigia el govern i l'altre l'exèrcit
• Senat: institució més important. Establia les lleis, dirigia la política exterior i donava normes d'actuació als magistrats.
• Conflictes entre patrícis i plebeus
• Guerres púniques (consulta aquest enllaç)
• Crisi de la república: Al s. I aC la corrupció i les lluites internes per aconseguir el poder (que en molts casos va acabar amb la mort dels dicatdors, com ara Juli Cèsar o Marc Antoni), així com revoltes populars com la coneguda d'Espàrtac van provocar la crisi de la república que acaba el 27 aC amb el control del primer emperador que fou Octavi, que va rebre el títol d'August, que significa "escollit pels Déus".

Respon:

1. Qui eren els patricis?
2. Qui eren els plebeus?
3. A quins problemes va haver d'enfrontar-se la república?
4. Després de veure aquest enllaç (10') fes un resum de màxim 10 línies sobre les Guerres púniques. Et pot servir aquest guió: quan passen, per què es van produir, protagonistes, fases de les guerres, conseqüències finals.
5. Les Guerres púniques van tenir com a escenari l'Ebre? Quan? 

Els foners balears formaren un cos d'exèrcit propi de l'edat antiga, integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, des de la fi del segle V i IV aC, així com a la II Guerra Púnica. Posteriorment serviren com a tropes auxiliars d'infanteria lleugera en múltiples combats, entre els quals cal esmentar la seva presència a les legions de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies.

Segons els cronistes, Anníbal va comptar amb aproximadament 2.000 foners balears, que en els inicis de la campanya a la península Itàlica va disposar en primera fila del seu exèrcit, i eren els encarregats de començar la lluita hostigant els romans.

Anníbal donava una gran importància a aquestes tropes i les va protegir al llarg de la campanya com a soldats irreemplaçables. El motiu de la seva eficàcia militar residia en el major abast i precisió que la fona tenia sobre l'arc.

Trobaràs més informació en aquest enllaç.

 

Respon:

1. Per què eren apreciats els foners balears 

  

Recorda que has après a fer fones i que aviat aprendràs a fer-les servir. Si vols recordar com vam fer les fones pots veure-ho en aquestes imatges.



 

L'IMPERI (27 aC - 235 dC)

• Octavi August va ser el primer emperador de Roma
• Acumulava tots els poders
• presidia el senat (el senat perd poder davant d'ell)
• era el cap de l'exèrcit
• era el màxim pontífex (representant religiós)
• dirigia la política exterior
• dictava les lleis
• decidia els tributs
• tenien un càrrec vitalici
• Claudi, Vespasià, Marc Aureli i Trajà van ser, junt amb Octavi August, els més importants emperadors. Durant aquest període s'aconsegueix la pax romana i trobem el màxim desenvolupament econòmic i comercial de l'imperi romà.



Durant aquest període la península ibèrica va quedar sota el control de Roma. Es va dividir en províncies i vam viure, possiblement, el primer gran desenvolupament cultural, econòmic i comercial gràcies a:

• xarxa impressionant de vies
• imposició del dret romà
• aculturació
• introducció de la seva llengua (llatí)

Respon:

1. Busca les dades principals de la vida d'un d'aquests personatges i redacta'n una breu biografia (màxim 5 línies): Anníbal, Espàrtac, Cèsar, Claudi, Traja, Octavi August.
2. En quantes províncies es va dividir la península?
3. En quina província estaria inclosa la Ribera d'Ebre? On era la capital? I fins on arribava?
4. Et sembla que la població participava en el govern de la monarquia? I en el de la república?

 
LA CRISI DEL SEGLE III I LA FI DE L'IMPERI ROMÀ

A principis de s. III l'Imperi Romà entra en crisi degut:

• Revoltes socials de pagesos i militars. Les ciutats són saquejades i abandonades. Es fa difícil el comerç i el control de l'extens imperi.
• Pel nord els germànics (bàrbars) i per l'est els perses aprofiten per envair l'imperi.
• El 375 els huns van penetrar en el territori germànic i aquests van envair encara amb més força l'imperi, entrant cap el sud.
• Amb la mort de l'emperador Teodosi l'any 395, i a fi de controlar millor l'imperi aquest es va dividir en Imperi d'Occident (capital a Roma) i Imperi d'Orient (capital a Constantinoble).
• A Occident els emperadors cada cop van ser més dèbils i es va anar dividint, formant-se molts regnes
• A Orient, al contrari, l'imperi es va fer fort i es va mantenir mil anys més, formant-se l'Imperi Bizantí.

Respon:

1. Dins de quin Imperi van quedar els actuals països de: Portugal, Grècia, Turquia, Alemanya, Anglaterra, França, Egipte, Itàlia, Bèlgica, Israel?
2. Amb quins problemes s'enfrontava l'Imperi romà en el segle III?
3. Quina relació hi ha entre l'arribada dels huns i la desintegració de l'Imperi Romà?
4. Fes un llistat de pobles que van envair l'Imperi d'Occident.
5. Fes una línia del temps de l'Imperi Romà i situa:
1. Primera Guerra Púnica
2. Mort de Jesús
3. Teodosi divideix l'Imperi
4. Pax romana
5. Desembarcament de l'exèrcit romà a Empúries (218 aC)
6. Fundació de Roma
7. Proclamació d'August com a emperador
8. Indíbil i Mandoni
9. Pas d'Annibal per l'Ebre

En aquest enllaç trobaràs un vídeo de 9 minuts que resumeix l'evolució de la civilització romanda, des del seu naixement cap al s. VIII aC fins a la seva fi a les acaballes del s. III. 

La civilització grega (8)

JOCS DE TAULA

Els grecs també eren grans aficionats als jocs de tauler. A les escales d'accés a nombrosos temples o als seients de pedra dels teatres no és difícil trobar gravats jocs de tauler. Les ceràmiques gregues ens porten molta informació dels gustos i les formes de vida dels grecs. Els jocs hi són sovint representants, i entre aquestes solen destacar dos personatges mitol·lògics, Ajax i Aquil·les, jugant en un joc de tauler.

 

   Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 540 - 520 aC. Museus Vaticans

 

 Vas ceràmic. 500 aC. Museu del Louvre

 

Gerra de vi grega. Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 520 aC. Metropolitan Museum

 

Vas ceràmic. Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 500 aC. Museu Real de Brusel·les.

 

DE PRÀCTIQUES D'ORACLES A JOCS INFANTILS
Els santuaris eren llocs on es practicaven diferents ritus, entre aquests, els oracles tenien cura d'endevinar el futur. Per a les seves pràctiques feien servir diversos objectes com ara els astragals o ossets, i també les barallugues.

 

Astragals època hel·lenística. Alguns porten un forat per a poder-los dur lligats. Museu del Louvre

 

Oracle llençant els ossets, procedent de Béotie, 500 a 475 aC. Museu del Louvre

 

Jugant o fent l'oracle? Finals s.V aC. Metropolitan museum

 

Jugant o fent l'oracle? Finals s.V aC. British museu

 

Baralluga d'època clàssica, 650-600 aC. Museu del Louvre

 

Baralluga d'època hel·lenística. Museu del Louvre

 

 Io-io, dau i baralluga d'època hel·lenística. Museu del Louvre

 

Miniatura de fornerara, s. V aC. Museu del Louvre

 

1.- Ves preparant el teu joc d'ossets per a fer d'oracle o bé per a jugar. Cal que vagis a la teva carnisseria i demanis 4 ossets de la poteta del corder. Els poses a bullir en aigua i lleixiu vàries hores. Un cop trets neteja'ls bé.

2.- Demana als teus avis o àvies quins jocs practicaven amb els ossets. Si pots, enregistra les imatges dels seus jocs.

La civilització grega (7)

JOCS I EXERCICIS GIMNÀSTICS DE L'ANTIGA GRÈCIA

A la Grècia clàssica els exercicis físics eren (al costat de l'aprenentatge de les lletres i de la música) una part fonamental de l'educació dels nois. A partir dels dotze anys (les famílies benestants) el noi era confiat a un preparador que l'instruïa en el gimnàs o la palestra -un espai cobert de sorra a l'aire lliure quadrat i voltat de vestidors, banys i altres sales.

Ceràmica grega on es pot veure uns atletes que s'estan preparant i un d'ells es posa oli.

 

Els qui practicaven esport anaven despullats -el mot "gimnàstica" ve del grec (gymnós) 'nu'- i, abans de començar, s'untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra o pols per protegir el cos de la intempèrie. Un cop havien acabat es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metàl·lic anomenat estrígil.

Cada ciutat celebrava competicions esportives als principals festivals que dedicaven als seus déus, com a les Panatenees d'Atenes. D'aquests jocs locals sortien seleccionats els millors atletes que representaven la seva ciutat en els jocs o festivals religiosos i esportius oberts a participants de tot Grècia.

 

Relleu del Museu Arqueològic d'Atenes. Dos joves lluitant

 

Relleu del Museu Arqueològic d'Atenes. Origen de l'hoquei?

 

 Pintura conservada a l'illa de Santorini

 

 

Ceràmica del 470 aC. Museu Ermitage de Sant Petersburg

 

Figureta que representa una dona jugant amb pilotes. S.V aC museu Louvre

 

 Relleu del Museu Arqueològic d'Atenes

 

Ceràmica representant uns joves jugant a l'ephedrismos, s.V aC

 

  Ceràmica representant uns joves jugant a l'ephedrismos. 430 aC Staatliche Museum Berlin

 

Terracota grega de mitjans de s.IV aC. Metropolitan Museum

 

1.- Reconeixes aquests jocs? Fes un llistat i indica a què juguen.

2.- Explica en què pot consistir el joc de l'ephedrismos.

La civilització grega (6)

ELS EDIFICIS PRINCIPALS

 

 

Els TEMPLES són les principals construccions realitzades pels grecs. Algunes de les seves característiques són (p. 216):

1. Construïts amb marbre blanc i pintats
2. Base rectangular i més petits que els egipcis
3. Hi distingim:
   1. pronaos era el vestíbul
   2. naos i sala principal on hi havia l'estàtua de la divinitat
   3. opistòdom, lloc on es dipositaven les ofrenes
4. Amb coberta arquitravada i teulada de dos aiguavessos
5. Cercaven l'harmonia, la bellesa i la proporcionalitat
6. Formats per columnes de diferents estils: dòrica, jònica o coríntia, segons l'època

 

 

 

1.- Dibuixa un capitell dòric, un de jònic i un de corinti

2.- Dibuixa la façana d'un temple grec de 6 columnes, dos de cadascun dels estils indicats. En aquest temple senyala, amb fletxes, les següents parts: escales, basament, fust, columnes acanalades, coixí, abac, capitell, arquitrau, fris amb les metopes i els triglifs, i el frontó. 

 

ELS TEATRES

 

 

   

 

 

1.- On es construien els teatres grecs? què aprofitaven?

2.- Quines són les principals parts del teatre?

La civilització grega (5)

LA RELIGIÓ GREGA

• Els grecs eren politeistes
• Els Déus principals, encapçalats per Zeus, vivien al mont Olimp.
• Cada polis creia en la seva divinitat protectora a la qual rendia culte
• Els Déus eren immortals i tenien aspecte humà, amb els mateixos instints, sentiments i necessitats que els homes.
• També creien en els herois, fills d'un déu amb un mortal. Alguns d'aquests eren Ulisses, Aquil·les o Hércules. Els herois eren fundadors de ciutats.
• Crien en figures fantàstiques com els ciclops o els centaures.
• Van inventar la mitologia. A través dels mites s'explicaven el món, amb els Déus i els herois com a protagonistes
• Els temples eren la casa dels déus, i com que tenien caràcter humà, se'ls tenia que oferir allò que necessitaven: aliments i riqueses. Els encarregats de servir-los eren els sacerdots i sacerdotesses.
• En els temples es podia conèixer l'opinió dels déus a través dels oracles, que eren els missatges dels déus que podien ser interpretats pels endevins. L'oracle més famós era el de Delfos.
• Els grecs feien diferents tipus de rituals per a acontentar els déus:
• Casa: cada família tenia un petit altar dedicat a la deesa de la llar i als morts
• Ciutat: a l'acròpoli sacerdots i magistrats organitzaven processons, ofrenes, oracions i sacrificis d'animals
• Santuaris: Oferien als déus representacions teatrals i competicions esportives, com els coneguts jocs olímpics que, cada 4 anys, se celebraven a Olímpia.

1.- Escull una divinitat grega, busca informació i redacta la seva "tarja de presentació" (nom, qui és, amb què se'l representa...)

2.- Mira el vídeo del mite del minotaure i fes-ne un resum.

 

    

 

 3.- Ves a aquest enllaç on trobaràs informació sobre quins objectes utilitzaven els oracles per a endevinar. Digues el nom d'aquests objectes.
4.- Vocabulari:

• Heroi:
• Ciclop:
• Centaure:
• Mont Olimp: 

La civilització grega (4)

LES CIUTATS GREGUES

Consulta la p. 212 i contesta:

1.- Descriu la imatge de com era una polis grega. Utiltza el vocabulari adequat -acrópoli, agora i teatre- i fixa't en l'organització de les cases, zones o edificis principals.

En el següent vídeo s'explica com era una casa tradicional grega. 

 

 

 

1. Quina era la part més important de la casa?
2. Al voltant d'on es distribuïen les habitacions?
3. Hi havia habitacions reservades als homes i altres a dones?
4. Quin era el mobiliari d'aquestes cases?
5. Hi havia moltes obertures a l'exterior? per què et sembla que era així?
6. Indica diferents estances.

La civilització grega (3)

LA SOCIETAT GREGA

Els grecs van inventar la democràcia, però no era com la que tenim avui dia. Aleshores la seva societat era força desigual i no tothom podia participar en la vida democràtica. 

A partir de la lectura de la p. 208 i 209:

1.- Explica les diferències entre un ciutadà i un no ciutadà en l'antiga Grècia.
2.- Dibuixa la piràmide social de l'antiga Grècia.
3.- Fes un esquema de com funcionava la democràcia atenenca.
4.- Vocabulari:

• Democràcia
• Clepsidra

L'ACTIVITAT ECONÒMICA
Els antics grecs es dedicaven bàsicament a dos activitats: l'artesania i el comerç. 
A partir de la lectura de la p. 210:

1.- Quines eren les principals activitats econòmiques que es feien a la ciutat?
2.- Com eren les explotacions agrícoles? Quins eren els principals conreus?
3.- Quines eren les principals activitats artesanes?
4.- Vocabulari:

• Dracma

5.- Descriu les imatges següents (per a fer una bona descripció has de presentar l'objecte, dir què és, quina funció té, donar informació del què veus, utilitzar vocabulari adient...)

 

Per a saber més informació sobre el món de la ceràmica grega ves a aquest enllaç.


EMPÒRION, LA PRIMERA COLÒNIA GREGA A CATALUNYA

Els grecs eren un poble de comerciants que es va desplaçar per tota la Mediterrània buscant nous mercats on poder bescanviar els seus productes per altres que no tenia. El sistema de navegació que utilitzava s'anomenava cabotatge, i consistia en resseguir la costa fins a trobar el lloc adequat per a anclar i cercar pobles amb qui poder intercanviar productes. És d'aquesta manera com a principis del s. VI aC va fundar la seva primera colònia a la península, Empòrion.

Quan van arribar es van assentar primerament a la paleàpolis, en un illot proper a fi de disposar de millor defensa. Veient el caràcter pacífic i comercial dels indígens no van tardar en construir la neàpolis en terra ferma.

1.- Descriu la il·lustració de la p. 205. Utilitza el vocabulari que coneixes.
2.- Per què et sembla que els grecs van escollir aquest lloc per a fundar la seva primera colònia a la península?
3.- Asclepi és l'estàtua del Déu trobada a Empúries. Busca informació i fes-ne un resum.