La civilització romana (I): La monarquia i la república

Expansió territorial de Roma

Respon:

1. Consulta aquest vídeo i explica, amb les teves paraules, la llegenda de la creació de la ciutat de Roma.
2. On va néixer la civilització romana i al voltant de quin riu?
3. Al voltant d'on es va desenvolupar?
4. Els romans, com anomenaven el Mar Mediterrani? Per què l'anomenaven així?
5. Fes la línia del temps de les etapes de la història de Roma. 

LA MONARQUIA (753 aC - 509 aC)

• Monarquia = Rei. Aquest era escollit pels patricis (famílies més importants de la ciutat)
• El rei el recolzava el senat (format per patricis)
• La invasió de Roma pels etruscs (pobles del nord de l'actual Itàlia) va provocar l'enfrontament, que va donar lloc a la victòria dels romans el 509 aC.

LA REPÚBLICA (509 aC - 27 aC)

• Un cop expulsats els etruscs apareix una nova forma de govern: la república.
• La república s'organitzava a partir de 3 institucions principals:
• Comicis: assemblees dels ciutadans romans que es reunien per a votar les lleis i triar els magistrats
• Magistratures: Els magistrats, elegits per 1 any, escollien dos màxims representants que rebien el nom de cònsols: un dirigia el govern i l'altre l'exèrcit
• Senat: institució més important. Establia les lleis, dirigia la política exterior i donava normes d'actuació als magistrats.
• Conflictes entre patricis i plebeus
• Guerres púniques (consulta aquest enllaç)
• Crisi de la república: Al s.I aC la corrupció i les lluites internes per aconseguir el poder (que en molts casos va acabar amb la mort dels dictadors, com ara Juli Cèsar o Marc Antoni), així com revoltes populars com la coneguda d'Espàrtac van provocar la crisi de la república que acaba el 27 aC amb el control del primer emperador que fou Octavi, que va rebre el títol d'August, que significa "escollit pels Déus".

Respon:

1. Qui eren els patricis?
2. Qui eren els plebeus?
3. A quins problemes va haver d'enfrontar-se la república?
4. Després de veure aquest enllaç (10') fes un resum de màxim 10 línies sobre les Guerres púniques. Et pot servir aquest guió: quan passen, per què es van produir, protagonistes, fases de les guerres, conseqüències finals.
5. Les Guerres púniques van tenir com a escenari l'Ebre? Quan? 

Els foners balears formaren un cos d'exèrcit propi de l'edat antiga, integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, des de la fi del segle V i IV aC, així com a la II Guerra Púnica. Posteriorment serviren com a tropes auxiliars d'infanteria lleugera en múltiples combats, entre els quals cal esmentar la seva presència a les legions de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies.

Segons els cronistes, Hanníbal va comptar amb aproximadament 2.000 foners balears, que en els inicis de la campanya a la península Itàlica va disposar en primera fila del seu exèrcit, i eren els encarregats de començar la lluita instigant els romans.

Hanníbal donava una gran importància a aquestes tropes i les va protegir al llarg de la campanya com a soldats irreemplaçables. El motiu de la seva eficàcia militar residia en el major abast i precisió que la fona tenia sobre l'arc.

Trobaràs més informació en aquest enllaç.

Diferents tipus de projectil que utilitzaven els foners. Museu de Paestum (Itàlia)

Respon:

1. Per què eren apreciats els foners balears

Recorda que has après a fer fones i que aviat aprendràs a fer-les servir. Si vols recordar com vam fer les fones pots veure-ho en aquestes imatges.

Crèdit de síntesi a Empúries

 

Des del dilluns 19 al dimecres 21 de març es farà el crèdit de síntesi de 1r d'ESO a l'Escala, allotjant-nos a l'Alberg de la Generalitat a tocar de les restes arqueològiques d'Empúries, i treballarem de manera especial la història de l'assentament dels grecs i romans, així com els jocs i les diversions dels nens, joves i adults fa 2.000 anys.

En els següents enllaços trobareu tota la informació que necessiteu sobre:

• Camp d'aprenentatge d'Empúries.
• Què hauríem de saber abans d'anar a Empúries?
• Els jocs i les diversions dels nens, joves i adults fa més de 2.000 anys.

En els darrers cursos estem realitzant el crèdit de síntesi a Empúries gràcies a participar en un Projecte Compartit amb el Camp d'aprenentatge d'Empúries, centrat en recollir, conèixer i practicar jocs i diversions dels grecs i romans tot posant-los en pràctica "in situ", en els mateixos espais on fa 2.000 anys hi jugaven els habitants d'Empúries. És per això que durant la nostra estada dedicarem bona part del temps a reconèixer aquells jocs i posar-los en pràctica, per tant, recordeu que cadascú de vosaltres ha de portar els materials, jocs, joguines i objectes que se us ha encomanat. 

El dimecres 19 de març haureu de presentar el dossier dels Jocs dels Romans correctament elaborat, seguint les pautes de presentació de treballs.

 A més, a banda del jaciment d'Empúries i la visita de l'Escala, el dimecres anirem al Museu Dalí i al Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres.

 Museu Dalí

 Museu del Joguet

Podeu descarregar-vos els dos dossiers del crèdit en aquests enllaços:

• PDF Sistema dunar
• PDF Empúries

Prepara l'examen de la civilització grega

Per a preparar bé l'examen sobre Grècia que farem el proper DIJOUS 1 DE MARÇ estudia les següents preguntes:

1.- Saber posar el nom dels pobles de la teva comarca (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

2.- Saber el nom de les comarques de Catalunya i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

Preguntes breus:

4.- Com eren les explotacions agrícoles a la Grècia clàssica? Quins eren els principals conreus?

5.- Quines eren les principals activitats econòmiques que es feien a les polis?

6.- Quan, per on i per què es va produir l'expansió grega per la Mediterrània?

7.- Quines diferències hi ha entre les polis d'Esparta i Atenes?

8.- Saber dibuixa un temple grec i saber indicar les seves parts.

9.- Saber dibuixar els diferents tipus de capitells.

10.- Que són els mites? Saber-ne explicar algun.

11.- On es construïen els teatres grecs? què aprofitaven? Quines són les principals parts del teatre?

12.- Dibuixar la piràmide social de l’antiga Grècia

PREGUNTES EXPLICATIVES I/O DESCRIPTIVES

13.- Per què es van produir les guerres Mèdiques? A qui va enfrontar? Quin va ser el seu desenvolupament? Quines conseqüències van tenir?

14.- Explica molt extensament tot el què sàpigues sobre la religió grega.

15.- Escull una divinitat grega i redacta la seva "tarja de presentació" (nom, qui és, amb què se'l representa...)

VOCABULARI:

·        Heredot:

·        Paleàpolis:

·        Dracma:

·        Clepsidra:

·        Heroi:

·        Ephedrisme

·        Neàpolis

·        Ciutats-estat?

·        Acròpolis:

·        Cabotatge:

·        Àgora:

·        Escolapi:

·        Clepsidra:

·        Ciclop:

·        Centaure:

·        Mont Olimp: 

La civilització grega (7)

JOCS DE TAULA

Els grecs també eren grans aficionats als jocs de tauler. A les escales d'accés a nombrosos temples o als seients de pedra dels teatres no és difícil trobar gravats jocs de tauler. Les ceràmiques gregues ens porten molta informació dels gustos i les formes de vida dels grecs. Els jocs hi són sovint representants, i entre aquestes solen destacar dos personatges mitol·lògics, Ajax i Aquil·les, jugant en un joc de tauler.

   Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 540 - 520 aC. Museus Vaticans

 Vas ceràmic. 500 aC. Museu del Louvre

Gerra de vi grega. Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 520 aC. Metropolitan Museum

Vas ceràmic. Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 500 aC. Museu Real de Brusel·les.

DE PRÀCTIQUES D'ORACLES A JOCS INFANTILS
Els santuaris eren llocs on es practicaven diferents ritus, entre aquests, els oracles tenien cura d'endevinar el futur. Per a les seves pràctiques feien servir diversos objectes com ara els astragals o ossets, i també les barallugues.

Astragals època hel·lenística. Alguns porten un forat per a poder-los dur lligats. Museu del Louvre

Oracle llençant els ossets, procedent de Béotie, 500 a 475 aC. Museu del Louvre

Jugant o fent l'oracle? Finals s.V aC. Metropolitan museum

Jugant o fent l'oracle? Finals s.V aC. British museu

Baralluga d'època clàssica, 650-600 aC. Museu del Louvre

Baralluga d'època hel·lenística. Museu del Louvre

 Io-io, dau i baralluga d'època hel·lenística. Museu del Louvre

Miniatura de fornerara, s. V aC. Museu del Louvre

1.- Ves preparant el teu joc d'ossets per a fer d'oracle o bé per a jugar. Cal que vagis a la teva carnisseria i demanis 4 ossets de la poteta del corder. Els poses a bullir en aigua i lleixiu vàries hores. Un cop trets neteja'ls bé.

2.- Demana als teus avis o àvies quins jocs practicaven amb els ossets. Si pots, enregistra les imatges dels seus jocs.

La civilització grega (6)

JOCS I EXERCICIS GIMNÀSTICS DE L'ANTIGA GRÈCIA

A la Grècia clàssica els exercicis físics eren (al costat de l'aprenentatge de les lletres i de la música) una part fonamental de l'educació dels nois. A partir dels dotze anys (les famílies benestants) el noi era confiat a un preparador que l'instruïa en el gimnàs o la palestra -un espai cobert de sorra a l'aire lliure quadrat i voltat de vestidors, banys i altres sales.

Ceràmica grega on es pot veure uns atletes que s'estan preparant i un d'ells es posa oli.

Els qui practicaven esport anaven despullats -el mot "gimnàstica" ve del grec (gymnós) 'nu'- i, abans de començar, s'untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra o pols per protegir el cos de la intempèrie. Un cop havien acabat es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metàl·lic anomenat estrígil.

Cada ciutat celebrava competicions esportives als principals festivals que dedicaven als seus déus, com a les Panatenees d'Atenes. D'aquests jocs locals sortien seleccionats els millors atletes que representaven la seva ciutat en els jocs o festivals religiosos i esportius oberts a participants de tot Grècia.

Relleu del Museu Arqueològic d'Atenes. Dos joves lluitant

Relleu del Museu Arqueològic d'Atenes. Origen de l'hoquei?

 Pintura conservada a l'illa de Santorini

Ceràmica del 470 aC. Museu Ermitatge de Sant Petersburg

Figureta que representa una dona jugant amb pilotes. S.V aC museu Louvre

 Relleu del Museu Arqueològic d'Atenes

Ceràmica representant uns joves jugant a l'ephedrismos, s.V aC

  Ceràmica representant uns joves jugant a l'ephedrismos. 430 aC Staatliche Museum Berlin

Terracota grega de mitjans de s.IV aC. Metropolitan Museum

1.- Reconeixes aquests jocs? Fes un llistat i indica a què juguen.

2.- Explica en què pot consistir el joc de l'ephedrismos.

La civilització grega (5)

ELS EDIFICIS PRINCIPALS

Els TEMPLES són les principals construccions realitzades pels grecs. Algunes de les seves característiques són (p. 234):

1. Construïts amb marbre blanc i pintats
2. Base rectangular i més petits que els egipcis
3. Hi distingim:
   1. pronaos era el vestíbul
   2. naos i sala principal on hi havia l'estàtua de la divinitat
   3. opistòdom, lloc on es dipositaven les ofrenes
4. Amb coberta arquitravada i teulada de dos aiguavessos
5. Cercaven l'harmonia, la bellesa i la proporcionalitat
6. Formats per columnes de diferents estils: dòrica, jònica o coríntia, segons l'època

1.- Dibuixa un capitell dòric, un de jònic i un de corinti

2.- Dibuixa la façana d'un temple grec de 6 columnes, dos de cadascun dels estils indicats. En aquest temple senyala, amb fletxes, les següents parts: escales, basament, fust, columnes acanalades, coixí, abac, capitell, arquitrau, fris amb les metopes i els triglifs, i el frontó. 

ELS TEATRES (p. 241)

1.- On es construien els teatres grecs? què aprofitaven?

2.- Quines són les principals parts del teatre?

La civilització grega (4)

LA RELIGIÓ GREGA

• Els grecs eren politeistes
• Els Déus principals, encapçalats per Zeus, vivien al mont Olimp.
• Cada polis creia en la seva divinitat protectora a la qual rendia culte
• Els Déus eren immortals i tenien aspecte humà, amb els mateixos instints, sentiments i necessitats que els homes.
• També creien en els herois, fills d'un déu amb un mortal. Alguns d'aquests eren Ulisses, Aquil·les o Hércules. Els herois eren fundadors de ciutats.
• Crien en figures fantàstiques com els ciclops o els centaures.
• Van inventar la mitologia. A través dels mites s'explicaven el món, amb els Déus i els herois com a protagonistes
• Els temples eren la casa dels déus, i com que tenien caràcter humà, se'ls tenia que oferir allò que necessitaven: aliments i riqueses. Els encarregats de servir-los eren els sacerdots i sacerdotesses.
• En els temples es podia conèixer l'opinió dels déus a través dels oracles, que eren els missatges dels déus que podien ser interpretats pels endevins. L'oracle més famós era el de Delfos.
• Els grecs feien diferents tipus de rituals per a acontentar els déus:
• Casa: cada família tenia un petit altar dedicat a la deessa de la llar i als morts
• Ciutat: a l'acròpoli sacerdots i magistrats organitzaven processons, ofrenes, oracions i sacrificis d'animals
• Santuaris: Oferien als déus representacions teatrals i competicions esportives, com els coneguts jocs olímpics que, cada 4 anys, se celebraven a Olímpia.

1.- Escull una divinitat grega, busca informació i redacta la seva "tarja de presentació" (nom, qui és, amb què se'l representa...) -p. 233-.

2.- Busca informació sobre el Mite del Minotaure o mira algun vídeo que expliqui la seva història i fes-ne un resum.   

 

3.- Ves a aquest enllaç on trobaràs informació sobre quins objectes utilitzaven els oracles per a endevinar. Digues el nom d'aquests objectes.
4.- Vocabulari:

• Heroi:
• Ciclop:
• Centaure:
• Mont Olimp: 

La civilització grega (3)

 LA SOCIETAT GREGA

Els grecs van inventar la democràcia, però no era com la que tenim avui dia. Aleshores la seva societat era força desigual i no tothom podia participar en la vida democràtica. 

1.- Explica les diferències entre un ciutadà i un no ciutadà en l'antiga Grècia (p. 230)
2.- Dibuixa la piràmide social de l'antiga Grècia.
3.- Fes un esquema de com funcionava la democràcia atenenca.
4.- Vocabulari:

• Democràcia
• Clepsidra

L'ACTIVITAT ECONÒMICA
Els antics grecs es dedicaven bàsicament a tres activitats: l'agricultura, l'artesania i el comerç (p. 230)

1.- Quines eren les principals activitats econòmiques que es feien a la ciutat?
2.- Com eren les explotacions agrícoles? Quins eren els principals conreus?
3.- Quines eren les principals activitats artesanes?
4.- Vocabulari:

• Dracma

5.- Descriu les imatges següents (per a fer una bona descripció has de presentar l'objecte, dir què és, quina funció té, donar informació del què veus, utilitzar vocabulari adient...)

Per a saber més informació sobre el món de la ceràmica grega ves a aquest enllaç.

EMPÒRION, LA PRIMERA COLÒNIA GREGA A CATALUNYA

Els grecs eren un poble de comerciants que es va desplaçar per tota la Mediterrània buscant nous mercats on poder bescanviar els seus productes per altres que no tenia. El sistema de navegació que utilitzava s'anomenava cabotatge, i consistia en resseguir la costa fins a trobar el lloc adequat per a anclar i cercar pobles amb qui poder intercanviar productes. És d'aquesta manera com a principis del s. VI aC va fundar la seva primera colònia a la península, Empòrion.

Quan van arribar es van assentar primerament a la paleàpolis, en un illot proper a fi de disposar de millor defensa. Veient el caràcter pacífic i comercial dels indígens no van tardar en construir la neàpolis en terra ferma.

1.- Descriu la il·lustració de la p. 236. Utilitza el vocabulari que coneixes.
2.- Per què et sembla que els grecs van escollir aquest lloc per a fundar la seva primera colònia a la península?
3.- Asclepi és l'estàtua del Déu trobada a Empúries. Busca informació i fes-ne un resum.