Propostes per al confinament -setmana 25 de maig a l'1 de juny- (06): El relleu, la hidrografia i el poblement de la Península Ibèrica

CONTEXT 

Relleu de la península ibèrica

Catalunya es troba al nord-est de la Península Ibèrica. El relleu de la península s'articula al voltant d'una gran unitat central, la Meseta, d'elevada altitud mitjana (650 m), i quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos: serralada Cantàbrica, serralada Ibèrica, Sierra Morena, i muntanyes més baixes a la frontera nord amb Portugal. La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s'estén des de la serralada Ibèrica a Portugal.

D'est a oest destaquen les serralades de Somosierra, Guadarrama, Gredos (2.592 m) i, més al nord, les serralades de Béjar i Gata. Al sud destaquen els Montes de Toledo, que culminen a la serra de Guadalupe (1.603 m).

El límit septentrional de la Meseta és constituït pel massís Galaic i per la serralada Cantàbrica, la qual culmina als Picos de Europa (2.648 m). La serralada Ibèrica separa la Meseta de la depressió de l'Ebre, on sobresurten les serres de la Demanda, Picos de Urbión i Moncayo (2.313 m).

El sector meridional de la Meseta trobem Sierra Morena, d'escassa altitud però molt abrupte.

La depressió de l'Ebre, que s'estén entre la serralada Ibèrica i els Pirineus, resta separada de la Mediterrània per les serralades litorals catalanes.

Els Pirineusés l'istme que separa la península del continent i hi destaquen l'Aneto, 3.404 m i la pica d'Estats, 3.115 m.

Al sud de la península trobem dos grans conjunts: les serralades Penibètica i Subbètiques. La primera comprèn Sierra Nevada, amb la màxima altitud de la Península, el Mulhacén (3.478 m). 

Hidrografia de la península ibèrica 

Conca Mediterrània

L'Ebre (928 km), l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània, recull les aigües dels rius pirinencs dels quals destaquen el Gállego, el Cinca i el Segre, i del vessant de la serralada Ibèrica el Jalón, el Jiloca i el Matarranya. A la desembocadura forma un ampli delta de 500 km².

Altres rius mediterranis són: Ter (167 km), Llobregat (170 km), Túria (243 km), Xúquer (488 km) i Segura (225 km). 
Conca Atlàntica
Els grans rius del vessant atlàntic són: Miño (340 km) amb el seu afluent, el Sil; Duero (913 km); Tajo, el més llarg dels rius del territori (1.120 km), amb els seus afluents Jarama, Tiétar i Alagón; Guadiana (744 km), que forma frontera amb Portugal; i Guadalquivir (560 km), amb els seus afluents Genil i Guadiana, i que és navegable des de Sevilla fins a la mar. 
Conca Cantàbrica
Els rius del vessant cantàbric són curts però de cabal abundant i regular. Els més importants són, d'oest a est, el Navia, el Narcea, el Nalón, el Sella, el Nerbion i el Bidasoa.

https://sites.google.com/site/geografiapacfgs/la-peninsula-iberica

PROPOSTA PROJECTE

• Fes un mapa de relleu de la península ibèrica posant les serralades, serres, pics i depressions que surten al text.
• Fes un mapa de la hidrografia de la península ibèrica posant els rius i afluents que apareixen al text.
  
• Respon a les següents preguntes:
  
  1. Què és un istme?
  2. Quin nom rep la principal unitat central de la península?
  3. Quin nom rep la principal altitud de la península?
  4. Quin és el riu que passa per Sevilla i és navegable?
  5. Quin riu, al sud de la península, fa frontera amb Portugal?
  6. Mirant el mapa del relleu indica per què creus que els rius de la conca cantàbrica són curs però de cabal abundant.

QUÈ HAURÀS D’ENVIAR? 

• Una fotografia del teu mapa del relleu de la península Ibèrica
• Una fotografia del teu mapa de la hidrografia de la península Ibèrica
• La resposta a les preguntes en un WORD adjuntat al correu. 
  
• Recorda: Envieu TOT en un fitxer adjunt al mateix correu –NO en google docs!-

A QUI HO HAS D’ENVIAR? 

• A Biel Pubill a bpubill@iesflix.cat 

DE LA TEVA PRODUCCIÓ ES VALORARÀ 

• La presentació dins del termini establert
• La correcta resposta a totes les preguntes
• La correcta col·locació dels pobles ibers damunt el mapa
• La correcta localització de les construccions romanes damunt del mapa 

PER APROFUNDIR SOBRE EL TEMA

• https://sites.google.com/site/geografiapacfgs/la-peninsula-iberica
• https://www.pequeocio.com/rios-de-espana/

Termini de presentació DIUMENGE 31 de maig a les 20:00 

Respostes a la proposta per al confinament -setmana 18 al 24 de maig- (04): El relleu, la hidrografia i el poblament de Catalunya

Júlia Fernàndez

Aquí trobareu alguns dels millors mapes que han enviat els vostres companys/es. Felicitats!!!

 Júlia Fernàndez

Jan Alabart

Propostes per al confinament -setmana 18 al 24 de maig- (05): El relleu, la hidrografia i el poblement de Catalunya

CONTEXT 

Els ibers no van venir de cap altre indret. Era gent indígena d’aquí. Per tant, eren els descendents dels grups de pobladors que ja hi havia a l’Edat del Bronze i de la primera Edat del Ferro. La cultura Ibèrica neix al voltant de l’any 600 aC i perdura fins per allà el 50 aC. De manera que, en part, les nostres arrels profundes com a poble les hem de cercar en aquest període protohistòric.

Al voltant de l’any 600 aC els pobles ibers comencen a rebré influències externes a través principalment de fenicis i també de grecs. Aquests pobles molt més avançats, s’instal·len pel litoral i també s’endinsen cap a l’interior a la recerca de recursos econòmics que troben als diferents territoris dels Ibers.

En conseqüència. s’introdueixen moltes innovacions que fan canviar i millorar la vida de persones, poblats i ciutats. Les tècniques constructives i defensives milloren notablement. Les tasques agràries i ramaderes també passen a ser més productives. Les tècniques metal·lúrgiques fan una avanç important. Apareix el comerç. Sorgeixen noves idees i creences. Les societats es jerarquitzen. Els diferents territoris dels ibers viuen un període de gran esplendor.

A Catalunya les coses comencen a canviar a partir de l’any 218 aC amb l’arribada dels romans que ràpidament van controlar i exigir tributs als pobles ibers. Molts d’aquests pobles es van revoltar però els romans van acabar imposant-se.

Al mapa veiem els diferents pobles ibers existents a Catalunya cap al segle II aC.

 

PROPOSTA PROJECTE

• Al mapa de relleu i hidrografia que vas fer la setmana del 4 al 10 de maig situa, on correspongui, un cartell amb les diferents tribus ibers. 
• Els romans van aixecar grans construccions al llarg de la via Augusta i també a altres poblacions. Busca on es troben les construccions següents i situa-les, també, damunt el mapa: Amfiteatre de Empúries, Aqüeducte de les Ferreres, Temple romà de Vic, Pont del Diable de Martorell, Termes de Caldes de Montbui, Temple d'August Barcino, Arc de Bera, Circ de Tarragona. 
• Respon a les següents preguntes:
  
  1. Els nostres descendents de l'actual Ribera d'Ebre, quin nom tenien?
  2. Recorda que dèiem que vivies a Flexus (Flix), i que eres un comerciant que volia arribar fins a Emporion. Passant per terra a tocar del Mediterrani, quins pobles ibers et trobaries?
  3. Quin era el principal riu per als Ilergetes?
  4. Quina tribu bevia aigua de l'Ebre? 
  5. A Emporion qui hi vivia?
  6. Quins pobles bevien aigua del Llobregat?
  7. Quines tribus habitaven els Pirineus?
  8. Consulta el mapa que hi ha davall i digues el nom d'una ciutat important de cada tribu iber. 

 



QUÈ HAURÀS D’ENVIAR? 

• Una fotografia del teu mapa on aparegui el nom, on correspongui, de cada tribu iber i de les construccions romanes.
• La resposta a les preguntes en un WORD adjuntat al correu. 
  
• Recorda: Envieu TOT en un fitxer adjunt al mateix correu –no en google docs!-

A QUI HO HAS D’ENVIAR? 

• A Biel Pubill a bpubill@iesflix.cat 

DE LA TEVA PRODUCCIÓ ES VALORARÀ 

• La presentació dins del termini establert
• La correcta resposta a totes les preguntes
• La correcta col·locació dels pobles ibers damunt el mapa
• La correcta localització de les construccions romanes damunt del mapa 

PER APROFUNDIR SOBRE EL TEMA

•  https://www.sapiens.cat/historia-casa/ibers-civilitzacio-casa_203048_102.html
•  https://www.mhcat.cat/exposicions/la_memoria_d_un_pais/les_arrels/els_ibers/mapa_dels_jaciments_ibers

Termini de presentació DIUMENGE 24 de maig a les 20:00

Respostes a la proposta per al confinament -setmana 11 al 17 de maig- (04): El relleu i la hidrografia de Catalunya

Montsant Galceran

Aquesta setmana molts de vosaltres heu fet un treball molt creatiu de construcció de maquetes de com es feien les vies romanes. Aquí teniu alguns exemples:

Héctor i Max Torné

Nerea Ortiz

 Agnès Grau

 Daniel Torres

Hug Ramírez 

Jan Alabart  

Propostes per al confinament -setmana 11 al 17 de maig- (04): El relleu i la hidrografia de Catalunya

CONTEXT

Sabies que amb tota la llargada de les calçades romanes juntes es podrien donar dues voltes i mitja a la Terra per la línia de l'equador?

Això demostra la importància que van tenir les vies romanes a l'Imperi Romà.

Fins a finals del segle IV aC les calçades romanes eren poc més que senders que conduïen a Roma. Segons sembla va ser l’emperador August qui va col·locar la primera pedra de les viae, a Roma, i d’aquí van anar sorgint la resta de vies i, alhora, es van anar dividint en altres camins secundaris formant tota una teranyina o xarxa de comunicacions que abastava tot l'Imperi Romà.

El desenvolupament de la xarxa de vies romanes es va produir al mateix temps que el creixement de l'Imperi, degut a la necessitat de desplaçar amb rapidesa legions a les diferents regions que ocupava i controlar aquestes zones de l'Imperi, però ràpidament van adquirir una immensa importància econòmica, facilitant el comerç i les comunicacions.

Dels prop de 100.000 km de vies que els romans van construir entre Europa i l’Àsia Menor només en queda visible una petita part, però es coneix bé el traçat d’aquestes vies a Catalunya.

En aquest mapa trobem les principals vies romanes de la península ibèrica.

La calçada romana més llarga de tota la península Ibèrica era la Via Augusta, que amb un recorregut total aproximat de 1500 quilòmetres i uns 6 metres d’amplada, comunicava els Pirineus amb Cadis tot vorejant la costa Mediterrània; i des dels Pirineus en direcció oest seguia per la Via Domitia, la via Aurelia, la via Càssia i la via Triumphalis fins arribar a Roma.

Al mapa que apareix a continuació veiem les principals vies romanes de Catalunya.

Com es feien les calçades romanes?

Per a la seva sòlida construcció s’utilitzaven pedres de distintes grandàries. Les pedres grans es col·locaven en la base i sobre aquestes s'establia una capa de pedres més reduïdes, i en les rutes més importants sobre aquests fonaments es col·locava un ferm de llambordes.

• 1a Capa: Statumen, és la més profunda de les capes, constava de pedres grans molt ben encaixades entre elles.
• 2a Capa: Rudus, aquesta capa era formada per sorra i graveta.
• 3a Capa: Nucleus, és una capa formada per pedres triturades que s'empassaven l'aigua de la pluja per a que aquesta no quedés en la superfície.
• 4a Capa: Pavimentum, és la capa superior, per on passen els carros i la gent, està formada per lloses de pedra, que s'anaven tallant durant la formació de la calçada, per que encaixessin millor. Aquesta capa havia de ser molt dura i uniforme.

 

Els romans tenien ben mesurades les longituds de les seves calçades i utilitzaven uns pedres cilíndriques, en forma de columna, anomenades mil·liari que assenyalaven les distàncies cada mil passos. La milla romana amidava 1.481 metres i constava de 1.000 passos de 1,48 metres. En aquestes calçades, i a cavall, es podien fer recorreguts de fins a 70 km diaris. 

PROPOSTA PROJECTE

• En un cartró o una fullola petita representa la distribució dels diferents materials d’una calçada romana i posa-hi el nom (pots enganxar pedres, arena, suro, boletes de paper... de diferents mides). 
• Respon a les següents preguntes:Imagina que ets un comerciant de Flexus (Flix) al segle II, i que has de desplaçar-te fins a Emporiae (Empúries). Sembla que el mitjà més ràpid per desplaçar-te seria en barca fins a Dertosa (Tortosa). 
  
  1. Per quins pobles actuals passaries?
  2. Ara cal saber els quilòmetres que hi ha entre Dertosa (Tortosa) i Emporiae (Empúries). A través d’aquesta web: https://www.distanciasentreciudades.com pots trobar la distància entre dos punts, entre dos pobles, en línia recta i per carretera. Tenint en compte que l’autopista actual passa pràcticament pel mateix lloc per on passava la Via Augusta, quants quilòmetres hauries de fer des de Dertosa fins a Emporiae? 
  3. En temps dels romans aquests quilòmetres quants mil·liari serien? 
  4. Un legionari en els seus desplaçaments, tot i carregar uns 40 kg, era capaç de desplaçar-se 35 km diaris. Tu que ets un comerciant, quants dies tardaries, com a mínim per a fer aquest trajecte a peu entre Dertosa i Emporiae? 
  5. I si anessis en cavall... quants dies com a mínim tardaries per a fer aquesta distància?
  6. Digues, ordenadament, quins rius travessaries fins arribar a Emporiae. 
  7. Digues, ordenadament, quines ciutats romanes trobaries al llarg del recorregut. 
  8. Digues el nom de les províncies en què es dividia la península ibèrica en temps dels romans?
  9. Per què et sembla que es diu que "tots els camins duen a Roma? 

QUÈ HAURÀS D’ENVIAR? 

• Una fotografia de la teva representació de la via romana adjuntat al correu  
• La resposta a les preguntes en un WORD adjuntat al correu  
• Recorda: Envieu TOT en un fitxer adjunt al mateix correu –no en google docs!-

A QUI HO HAS D’ENVIAR? 

• A Biel Pubill a bpubill@iesflix.cat 

DE LA TEVA PRODUCCIÓ ES VALORARÀ 

• La presentació dins del termini establert
• La correcta resposta a totes les preguntes
• La proporcionalitat i la bona presentació de la representació de la via romana
  PER APROFUNDIR SOBRE EL TEMA
• http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/viae.htm  
• https://ca.wikipedia.org/wiki/Mil%C2%B7liari

Termini de presentació DIUMENGE 17 de maig a les 20:00

Respostes a les propostes per al confinament -setmana 4 al 10 de maig- (03): El relleu i la hidrografia de Catalunya

Agnés Grau

Aquí teniu alguns dels millors treballs de la setmana passada enviats pels vostres companys/es!!!!

 Laia Rodes

Oriol Partal

Jan Alabart

 Júlia Fernàndez

Montsant Galceran

Propostes per al confinament -setmana 4 al 10 de maig- (03): El relleu i la hidrografia de Catalunya

Et proposem fer un projecte transversal que inclou diverses àrees: Geografia, Educació física, Català
Castellà, Anglès, Música, Matemàtiques, Visual i plàstica, Tecnologia i Biologia.

GEOGRAFIA I HISTÒRIA

CONTEXT

Catalunya té una superfície de 31.904 km² i presenta un territori molt accidentat amb un relleu i una
hidrografia molt variada que condicionen un paisatge, una vegetació, una fauna i un poblament divers.
De fa milions d’anys que els agents geològics interns (fregament de plaques, plegaments, terratrèmols
i volcans) així com els externs (erosió de l’aigua, el vent...) han originat tot tipus de formes de relleu: 
serralades, serres, pics, planes, deltes, estuaris…

Al litoral català els accidents costaners més importants són el cap de Creus i el delta de l'Ebre. 
També són remarcables el golf de Roses, el cap de Begur, el cap de Salou i el golf de Sant Jordi.
Pel tipus de relleu, s'hi poden diferenciar costes altes i costes baixes. 
.- Les costes altes formen part del litoral del nord de Catalunya. Són costes accidentades pel 
fet de que les serralades arriben fins a la vora del mar, però els rius i els torrents hi han obert cales 

amb un gran atractiu paisatgístic. 

.- Les costes baixes situades al sud de Catalunya, on predomina més el relleu de plana. Les costes 

baixes són costes poc accidentades, són llargues amb sorra fina, de poca profunditat i més calentes

que les del nord. 

Els rius catalans desemboquen tots al Mediterrani, excepte la Garona (Val d'Aran), que ho fa a  

l'Atlàntic. Els rius que desemboquen al Mediterrani corresponen a tres vessants fluvials:  

.- Rius que neixen al Pirineu Occidental. Als Pirineus les precipitacions hi són abundants i a l'hivern 

hi neva sovint. L'Ebre és el riu més cabalós i el Segre, que recull les aigües de la Noguera Pallaresa 

i de la Noguera Ribagorçana, n'és l'afluent principal.  

.- Rius que neixen al Pirineu Oriental. Els principals són el Llobregat i el seu afluent el Cardener,  

el Ter, el Fluvià i la Muga.  

.- Rius que neixen a les Serralades Litorals. Són curts i poc cabalosos: Francolí, Foix, Besòs,  

Tordera. A l'estiu tenen forts estiatges per la manca de pluges, però a vegades també provoquen

inundacions.
A la nostra comarca trobem un afluent de l’Ebre, el riu Siurana, que té un règim molt irregular però 
quan plou força a la Serra de Montsant i les Muntanyes de Prades baixa molt.

Extret de https://sites.google.com/a/xtec.cat/institut-escola-del-prat-3r-eso/socials/relleu-de-catalunya

PROPOSTA PROJECTE

• Fes un mapa del relleu i de la hidrografia de Catalunya (per agafar idees pots mirar exemples dels vostres companys d’altres cursos que ho van fer d’alguns continents en aquest enllaç, sols són exemples, penseu que vosaltres NO ho heu de fer dels continents sinó de CATALUNYA)

Què ha d’incloure el mapa?

• Els rius que apareixen al text introductori 
• Les principals formes de relleu de Catalunya i que apareixen en aquesta taula:

Serralades	Serres i muntanyes	Depressions i deltes
Pirineus Prepirineu  Prelitoral Litoral Transversal	Serra de Boumort Serra de Montsec Serra del Cadí Montsant Montseny Montserrat Ports de Beseit	Depressió Central Depressió litoral Depressió prelitoral Delta de l’Ebre Delta del Llobregat

QUÈ HAURÀS D’ENVIAR?

• Una fotografía del mapa

A QUI HO HAS D’ENVIAR?

• A Biel Pubill a bpubill@iesflix.cat 

DE LA TEVA PRODUCCIÓ ES VALORARÀ

• La presentació dins del termini establert 
• La presentació atractiva del mapa 
• L’originalitat dels materials utilitzats 
• La proporcionalitat entre els diferents elements del relleu 
• La inclusió de totes les serralades, serres, muntanyes, depressions i rius indicats

PER APROFUNDIR SOBRE EL TEMA

• Joc online del relleu de Catalunya 

 Data límit el diumenge 10 de maig a les 20:00