58.- Climogrames

Climograma de Barcelona

Un climograma és un gràfic en el qual representem simultàniament els valors de temperatura mitjana mensual, mitjançant una línia, i els de precipitacions mensuals mitjançant barres verticals, per als dotze mesos de l’any.

Observa aquest climograma de Sevilla. Identifiques les parts? Sabries dir si hi ha moltes precipitacions o poques? I quina temperatura anual té? Quins són els mesos més secs? I els més càlids?

Com fer un climograma? (ed. Santillana p. 82-83)

1) Sobre un paper mil·limetrat tracem una línia horitzontal o eix de corrdenades. L’eix horitzontal es divideix en dotze intervals, que es corresponen amb els mesos de l’any.

2)A l’eix vertical esquerra situarem les freqüències de temperatura en ºC, tenint en compte si hi ha temperatures inferiors a 0 ºC, perquè en aquest cas caldrà deixar un espai per a representar-les. Les temperatures mitjanes mensuals s’uneixen amb una línia de color vermell.  

3) A l’eix vertical dret representarem les precipitacions, tenint en compte les proporcions que hem d’emprar en funció del total, sabent que hi haurà d’indicar el doble del valor utilitzat en l’eix vertical esquerre. A diferència de les temperatures, les precipitacions mai tenen valors negatius. Les precipitacions totals mensuals es representen amb una barra de color blau.

També pots consultar aquest enllaç.

ACTIVITATS: 

1. Fes l'exercici 8 de la p. 83 ed. Santillana. 
2. Digues i raona de quin clima deuen ser els següents climogrames. Poden ser d'Oslo, Alexandria o Berlín:

 

 

57.- El clima: La temperatura i les precipitacions

Per conèixer el temps i el clima s'analitzen sobretot cinc elements: la humitat, les temperatures, les precipitacions, les pressions i els vents.

Factors que modifiquen la temperatura (ed. Santillana p. 74):

• Proximitat a l'equador: els rajos solats hi incideixen perpendicularment, el sol és més intens i escalfa més
  
• La latitud: Les temperatures són més elevades a l'equador i descendeixen progressivament a mesura que ens acostem als pols
•  L'altitud: Normalment les temperatures són més elevades en zones baixes i van disminuint a mesura que anem pujant. Cada 100 m que pugem les temperatures baixen, aproximadament, 0,6º C.
• La distància al mar: El mar tempera les temperatures. La terra s'escalfa i es refreda amb més rapidesa que l'aigua. A l'estiu l'interior dels continents s'escalfa molt ràpidament i les terres costaneres ho fan més a poc a poc, mentre que a l'hivern la terra es refreda ràpidament i l'aigua manté la calor acumulada i es refreda més lentament.
  

Factors que modifiquen les precipitacions (ed. Santillana p. 77): 

• La latitud: Les zones pròximes a l'equador, més càlides, reben més precipitacions que les zones temperades i polars.
• L'altitud: A les zones baixes hi plou menys que a les més elevades
• La distància respecte a la costa: Les precipitacions són més abundants a la costa que a l'interior ja que el mar és una font d'humitat.

ACTIVITATS (p. 74-77):

1. Enumera i explica els factors que modifiquen la temperatura terrestre i explica de quina manera influeix cadascun.
2. Observa el mapa de la p. 75 i indica en quines zones es registren les temperatures més altes.
3. Digues un país d'Europa que tingui una temperatura molt baixa i raona quins són els factors que fan que sigui tan baixa.
4. Ídem a l'anterior però d'un país amb temperatura temperada.
5. De quines maneres pot precipitar l'aigua?
6. Enumera i explica els factors que modifiquen les precipitacions. 
   

56.- Les aigües (03): Avantatges i inconvenients dels embassaments

Més informació: https://www.heraldo.es/especiales/fayon-50-anos-de-una-historia-sumergida/

ACTIVITATS:

1. Lectura p. 67 i activitats 21, 22 i 23. 

55.- Les aigües (02): Causes i tipus de contaminació de les aigües

 Imatges extretes de: https://natibergada.cat/recursos-practics-per-treballar-la-contaminacio-de-laigua/

 

ACTIVITATS:

1. Descriu una de les dues imatges.
2. Creus que, d'alguna manera, has contribuït a que hi hagi imatges com aquesta? Raona la resposta.
3. Hi ha alguna zona propera al lloc on vius on es pugui trobar aigua contaminada? 
4. Lectura p. 63 ed. Santillana.
5. Descriu les diferents causes de contaminació de les aigües. 
6. De quina manera les activitats agrícoles i ramaderes poden contaminar les aigües d'un aqüifer?
   

Prepara l'examen Geografia

Per a preparar bé l'examen de geografia que farem el proper DIJOUS 20 estudia les següents preguntes:

1. Què són els meridians?
2. Què són els paral·lels?
3. Què és la latitud?
4. Què és la longitud? 
5. Defineix amb les teves paraules els dos tipus de mapes: topogràfics i temàtics.  
6. Enumera els elements principals d'un mapa. 
7. Enumera les capes de la Terra
8. Saber dibuixar un mapa del món on apareguin els oceans i continents.
   
9. En què consisteix la teoria de la tectònica de plaques? Què és la deriva continental? 
10. Vocabulari: altiplà, depressió, golf, serralada, penya-segat, península, istme, arxipèlag, cap, placa tectònica, falla, plec, Pangea, Tetis.
11. Saber els països i capitals d'Europa.
    

54.- Les aigües (01)

Mapa dels principals rius del món (ed. Santillana, p. 55)

 

ACTIVITATS:

1. Fes un mapa dels principals rius del món i estudia'ls.
   
2. Lectura p. 54-57 ed. Santillana.
3. Defineix: riu, afluent, llera, conca hidrogràfica, cabal, delta, meandre i plana al·luvial.
4. Quines diferències hi ha entre el curs alt, curs mitjà i curs baix d'un riu.
5. A quins usos es destinene les aigües dels rius?
6. Raona per què no es poden formar meandres al curs alt d'un riu.

53 Agents modificadors del relleu

El relleu es modifica a partir de (p- 40-44 ed. Santillana):

• Forces internes (volcans, terratrèmols i tsunamis)
• Agents externes: erosió, transport i sedimentació

Entre els principals agents externs trobem:

• Temperatura
• Vent
• L'aigua del riu (és diferents la seva acció si és al curs alt, mitjà o final)
  
• L'aigua del mar 
• Els éssers vius en general (arrels, arbres, plantes, animals...)
• L'home en particular

ACTIVITATS

1.- Fes un dibuix d'un volcà i indica les seves parts.

2.- Defineix: volcà, cràter, magma, lava, epicentre, hipocentre, sismògraf, escala de Richter.

3.- Què és un terratrèmol i com es produeix? Quina diferència hi ha amb un tsunami?

4.- Quins efectes poden arribar a tenir una erupció volcànica i un terratrèmol sobre la població del lloc on es produeix?

5.- Quins són els agents externs que modifiquen el relleu? Descriu amb les teves paraules com actuen.

6.- Explica com modifica el paisatge:

• la temperatura 
• el vent
• l'aigua del riu
• l'aigua del mar 
• els éssers vius
• l'home

7.- Exercici 9 p. 44 ed. Santillana.

52 La tectònica de plaques i la teoria de la deriva dels continents

https://blocs.xtec.cat/laterraalvilot/les-plaques-tectoniques/

 

La Terra canvia constantment. Segons la teoria de la tectònica de plaques (p. 38 ed. Santillana) l'escorça terrestre està formada per plaques tectòniques de pocs quilòmetres de gruix que estan en moviment constant a causa de les forces internes de la Terra, com si fossin les peces un puzle. 

Aquestes plaques no coincideixen amb els continents ja que estan formades per terres emergides i d'altres submergides.

Quan aquestes plaques es desplacen, de vegades xoquen les unes amb les altres. Quan això passa una placa penetra sota l'altra, i aixeca i deforma els materials que hi ha a les vores. 

Teoria de la deriva continental

A partir d'aquesta teoria, a principis de segle XX, es va formular la Teoria de la deriva continental (p. 50 ed. Santillana) que indica que fa dos-cents milions d'anys hi havia un sol bloc de terres, que van anomenar Pangea, i un únic oceà, anomenat Mar de Tetis.

Al llarg de milions d'anys, Pangea es va anar fracturant en grans peces, pes plaques tectòniques, formant una espècia de puzle. Les diferents plaques es van anar desplaçant molt lentament sobre el mantell fins a formar els continents que coneixem avui.

 https://imatgesitextosdeciencies.blogspot.com/2016/10/la-deriva-continental-alfred-wegener.html

 

Les falles i els plecs (p. 39 ed. Santillana)

A més del moviment de les plaquest tectòniques, les forces internes de la Terra també deformen l'escorça terrestre.

• Si les forces internes actuen sobre materials poc rígids, la superfície de la Terra s'ondula i origina els plecs.

• Si les forces internes de l'escorça terrestre  actuen sobre materials rígids, l'escorça s'esquera i es fractura en blocs, són les falles.

 https://quadradonatural.com

 

RESPON:

1.- En què consisteix la teoria de la tectònica de plaques?

2.- Defineix amb les teves paraules: placa tectònica, falla, plec, Pangea, Tetis.

3.- Què et sembla que passaria si les plaques tectòniques deixessin de moure's?

4.- Fes un mapa del món -esquemàtic, a mode de gran puzle-, retalla'l i posa'l dins d'un sobre enganxat a un full. A través d'un vídeo o fotografies explica la teoria de la deriva continental.

5.- Dibuixa com es forma un plec o plegament.

6.- Dibuixa com s'origina una falla. 

 

 Aquí teniu alguns dels vídeos que han presentat els vostres companys/es: