Els ilercavons foren una tribu ibèrica que entre els segles VI i I aC habitava una àmplia extensió de territori entre l’actual Coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa. La denominació Ilercavònia apareix en textos i documents grecs i romans. El límit entre els ilercavons i els ilergets és la serra de la Llena, a tocar del Montsant, mentre que el Coll de Balaguer els separa dels cossetans. El riu Ebre era el centre dels seus territoris i una via bàsica de comunicació i comerç.
diumenge, 17 de desembre del 2023
Construeix el teu joc de tauler de l'antic Egipte i Mesopotàmia
dimecres, 13 de desembre del 2023
27.- Les civilitzacions fluvials. Egipte (4): Les creences
- Eren politeistes: creien en molts déus.
- El principal era Ra, Amon o Aton el déu del Sol. Altres déus eren Isis, Osiris i Horus.
- També adoraven animals com el cocodril i la serp o elements de la natura com el Nil.
- Tenien rituals molt marcats. Pensaven, per exemple, que les crescudes anuals del Nil depenien d'aquests ritus i, per això, cada déu disposava del seu temple
- L'interior dels temples eren reservats exclusivament al faraó i als sacerdots
- Realitzaven moltes ofrenes a les divinitats (aliments, encens, metalls preciosos...)
- Eren molt supersticiosos i tenien força amulets (destaca el de l'escarabat)
1.- Fes un llistat de semblances i diferències entre les creences de l'antic Egipte i les teves.
Característiques de l'arquitectura:
- Són grans construccions de pedra
- Cobertes arquitravades (sostres plans sostinguts sobre grans columnes)
- Destaquen dos tipus de construcció: els temples i les construccions funeràries (mastabes, piràmides i hipogeus)
- Els temples tenien una avinguda llarga que conduïa a una porta monumental
- L'avinguda estava decorada amb estàtues d'esfinxs (figures amb cos de lleó i cap humà), la seva funció era protectora.
- Davant hi havia els obeliscs que representaven el camí d'unió entre terra i cel. S'entrava al temple a través d'una portalada gran anomenada piló
- Tot seguit s'entrava en un pati descobert envoltat de columnes que donava lloc a la sala hipòstila que estava coberta.
- Per fi s'accedia al santuari on es conservava l'estàtua del déu.
- MASTABA: Tomba més antiga. Era per a personatges importants. Tenien forma de taula i tenien una cambra funerària subterrània on s'accedia a través d'un pou. La seva evolució va donar lloc a les piràmides.
- PIRÀMIDE: Tomba on s'enterraven els faraons durant l'Imperi Antic. S'accedia a la cambra funerària a través de passadissos que tenien paranys.
- HIPOGEU: Tomba subterrània excavada a la muntanya. Des de l'exterior no es veu doncs queda dissimulada i així s'eviten els saquejos.
1.- Quines diferències hi ha entre els diferents tipus de tomba egípcia?
2.- Digues les característiques principals de l'arquitectura egípcia.
dimarts, 12 de desembre del 2023
26.- Les civilitzacions fluvials. Egipte (03): L'escriptura
1.- Per què va ser tan important trobar la pedra Rosetta?
2.- Quines eren les eines que necessitava un escriba?
3.- Descriu com es preparava el papir.
dimarts, 5 de desembre del 2023
25.- Les civilitzacions fluvials. Egipte (02): l'estructura social
L'estructura social
- Dalt de tot hi trobem el faraó (rei-déu) i la família reial
- Un segon grup estava format per sacerdots, alts funcionaris, governadors de províncies i caps militars.
- Tot seguit els escribes que redactaven els documents oficials i portaven els comptes dels impostos reials i de les mercaderies que entraven i sortien dels magatzems del palau.
- I el grup majoritari format pels camperols, que constituïa al voltant del 90% del total de la població. On també s'ha d'incloure els comerciants i artesans.
- Finalment trobem els esclaus. Eren considerats com a objectes o animals i podien ser comprats i venuts. Molts d'ells treballaven a les cases benestants.
Activitat:
1.- Pels egipcis, què era considerat el faraó?
diumenge, 3 de desembre del 2023
24.- Les civilitzacions fluvials. Egipte (1): situació i sistemes de regadiu
1.- Descriu on es troba Egipte en relació a Catalunya?
2.- Quin és el riu que travessa Egipte de sud a nord?
3.- Per què s'anomena delta a la desembocadura del riu?
4.- En quin mar desemboca aquest riu?
5.- Observa el mapa i digues on es troben la majoria de tombes o piràmides. Quina explicació dónes a aquest fet?
dijous, 30 de novembre del 2023
23 Les civilitzacions fluvials: Entrevista a Irving Finkel. Els jocs en temps dels mesopotàmics
Trobaràs més informació en aquest enllaç.
dimecres, 22 de novembre del 2023
22 Prepara el teu examen sobre Mesopotàmia
Per a preparar bé l'examen cal estudiar i
saber les següents preguntes. Recorda que l'examen serà el dimecres 29 de novembre:
Preguntes breus
PREGUNTES PER REFLEXIONAR:
- Un dolmen amb restes d’ossos
- Pintures parietals, restes de ceràmica cardial, sílex i cendres
- Pedres sense polir, ossos, cendres i una falç
- Pintures parietals, una motlle per fondre metalls, sílex i cendres
- Un motlle per fondre metalls, un tauleta de fang amb signes cuneïformes i sílex
21 Les civilitzacions fluvials (V): Mesopotàmia i les creences
- Eren politeistes. Creien en l'existència de molts déus, per exemple Anú era el déu del cel, Ishtar la deessa de la guerra, l'amor i la fecunditat.
- Els déus es manifestaven per mitja de fenòmens naturals (trons, pluja...), somnis o bé pràctiques endevinatòries.
- Se'ls representava com a persones i tenien les mateixes passions que els homes, però eren immortals.
- No creien que hi hagués una altra vida després de la mort.
1.- Quines semblances o diferències hi ha entre la teva religió o creença amb les dels mesopotàmics.
2.- Vocabulari: politeista
3.- Indica i explica les característiques de l'escultura mesopotàmica (pots trobar informació a la pàg. 199)
20 Les civilitzacions fluvials (4): Mesopotàmia i l'art
3.-
Reflexiona sobre aquestes dues darreres imatges: la primera és tal com
es conserva avui dia la resta d'un edifici de l'antiga mesopotàmia en el
lloc on es va fer, la segona és la de la Porta d'Ishtar al Museu
Pérgamo de Berlín.
4.- Assenyala les característiques de l'arquitectura mesopotàmica.