25.- Les civilitzacions fluvials. Egipte (02): l'estructura social

 

 L'estructura social

• Dalt de tot hi trobem el faraó (rei-déu) i la família reial 
• Un segon grup estava format per sacerdots, alts funcionaris, governadors de províncies i caps militars. 
• Tot seguit els escribes que redactaven els documents oficials i portaven els comptes dels impostos reials i de les mercaderies que entraven i sortien dels magatzems del palau.
• I el grup majoritari format pels camperols, que constituïa al voltant del 90% del total de la població. On també s'ha d'incloure els comerciants i artesans. 
• Finalment trobem els esclaus. Eren considerats com a objectes o animals i podien ser comprats i venuts. Molts d'ells treballaven a les cases benestants. 

El paper que va jugar la dona a Egipte va ser més important que en d'altres cultures de l'Antiguitat. Algunes d'elles van tenir gran poder i fins i tot van ser faraons. Les dones podien administrar i heretar propietats, comprar i vendre béns i fins i tot divorciar-se.

Activitat:
1.- Pels egipcis, què era considerat el faraó?

El dia a dia dels egipcis:

2.- Descriu com era la casa d'una família noble.

 

  3.- Descriu com era un barri artesà. Quins oficis reconeixes?

 
4- Descriu com era la vida a un poblat agrícola.
5.- Si visquessis a l'antic Egipte i no formessis part de l'elit privilegiada, a quin ofici t'agradaria dedica't i on t'agradaria viure? Explica els motius.

6.- Resumeix el procés de conreu del blat que realitzaven els egipcis 5.000 anys aC. 

7.- El faraó, com controlava la producció agrícola del seu regne?

24.- Les civilitzacions fluvials. Egipte (1): situació i sistemes de regadiu

 

Activitats:
1.- Descriu on es troba Egipte en relació a Catalunya? 

2.- Quin és el riu que travessa Egipte de sud a nord?
3.- Per què s'anomena delta a la desembocadura del riu?
4.- En quin mar desemboca aquest riu?
5.- Observa el mapa i digues on es troben la majoria de tombes o piràmides. Quina explicació dónes a aquest fet?

6.-Ordena les imatges següents (quin és l'ordre)

• descriu quines conseqüències tenia la crescuda del Nil a l'antic Egipte
• explica la importància del riu en la vida dels antics egipcis

23 Les civilitzacions fluvials: Entrevista a Irving Finkel. Els jocs en temps dels mesopotàmics

 

Víctor Amela entrevista a Irving Finkel.

LA VANGUARDIA, 24/11/2018

Tengo 67 años. Soy de Londres. Soy filólogo, asiriólogo y conservador de la sección mesopotámica del Museo Británico. Soy ateo.

Festival Dau

El profesor Finkel nos habla del juego más antiguo del mundo.

¿De qué se ocupa en el Museo Británico?

De la sección sumeria, mesopotámica, babilónica, asiria. He descifrado muchas de las 130.000 tablillas de barro con escritura cuneiforme que allí hay.

¿Qué escritura es esa?

¡La primera escritura conocida de la humanidad! Tenemos tablillas de hace 5.500 años.

¿Por qué se llama cuneiforme?

Sobre la tablilla de arcilla blanda practicaban incisiones con un palito de madera, a modo de cuña: por eso es cuneiforme.

¿Dónde estaban todas esas tablillas?

En lo que hoy es Irak, la gran mayoría, y aparecieron en excavaciones durante los años veinte en la ciudad de Ur, urbe que duró mil años y que fue capital de un imperio.

¿Y qué nos cuentan los escritos de esas tablillas de barro?

Al principio eran registros burocráticos, contabilidades, y pronto hubo contratos, cartas... y cuentos: relatos de todo tipo, cantos, poemas, historias..., ¡literatura!.

La escritura engendró la historia! Somos animales históricos desde la escritura cuneiforme.

 

De todas las tablillas que ha traducido, ¿cuál es su predilecta?

Una cuenta que hubo un diluvio y una inundación, y que un hombre llamado Atram-hasis (traducible por sabio) se salvó con sus animales construyendo un arca de madera.

¡Noé!

¡Pero 2.000 años antes que Noé! Los poetas de la Biblia copiaron esta historia.

Cuénteme otra tablilla.

Hay una que sólo hemos comprendido al juntarla a este tablero, del año 2.500 a.C.

¿Qué es este tablero?

Llevo conmigo una copia del original que apareció en una tumba real en Ur, hecho de maderas nobles taraceadas con piezas de lapislázuli, cornalina, concha...

Por los cuadros, parece un mini ajedrez.

¡Es el primer juego de mesa de la humanidad! Jauría, se llamaba: se jugaba con dados piramidales, y las fichas se persiguen, se cazan, avanzan... hasta la meta. Se jugó de Mesopotamia a Egipto. Lo jugó Tutankhamon. He conseguido saber cómo se juega, gracias a la tablilla: son las instrucciones de juego.

¿Ha jugado?

Sí. Y todo el que juega, disfruta: hasta la última tirada puedes ganar... o perder.  Escribir y jugar nos ha hecho humanos.

Trobaràs més informació en aquest enllaç.

22 Prepara el teu examen sobre Mesopotàmia

Per a preparar bé l'examen cal estudiar i saber les següents preguntes. Recorda que l'examen serà el dimecres 29 de novembre:

1.- Saber posar el nom dels pobles de la teva comarca (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

2.- Saber el nom de les comarques que toquen a la Ribera d'Ebre i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

3.- Saber el nom de les comarques que toquen al Mediterrani i a França, i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

Preguntes breus

4.- a) Per què les primeres civilitzacions s'anomenen "fluvials"?

      b) Quines van ser les grans civilitzacions fluvials?
 

5.- Quines són les grans aportacions de sumeris i babilonis?

6.- Descriu l'estructura social de la societat mesopotàmica.

7.- Fes un llistat de productes d'agricultura i ramaderia de l'època mesopotàmica.

8.- Quines semblances o diferències hi ha entre la teva religió o creença amb la dels mesopotàmics.

9.- Quines diferències hi ha entre un ziggurat i un temple?

10.- Quina diferència hi ha entre un relleu i una estàtua?

11.- Quines característiques tenien les estàtues de Mesopotàmia?

12.- Quins elements arquitectònics van inventar els mesopotàmics? Descriu-los.

13.- Al costat de quin riu es va desenvolupar la civilització Índia?

14.- On, quan i perquè va aparèixer l’escriptura?

PREGUNTES PER REFLEXIONAR:

15.- Digues i raona a quin període o edat correspondria un jaciment arqueològic on hi hagués:

• Un dolmen amb restes d’ossos
• Pintures parietals, restes de ceràmica cardial, sílex i cendres
• Pedres sense polir, ossos, cendres i una falç
• Pintures parietals, una motlle per fondre metalls, sílex i cendres
• Un motlle per fondre metalls, un tauleta de fang amb signes cuneïformes i sílex

PREGUNTES EXPLICATIVES I/O DESCRIPTIVES (s’han d’explicar àmpliament):

16.- Explica quines són les característiques de les civilitzacions fluvials.

 

VOCABULARI

Politeista, cuneïforme, aristocràcia, escriba, sumeri, ziggurat, lapislàtzuli

21 Les civilitzacions fluvials (V): Mesopotàmia i les creences

Cilindre del Déu Anú 

• Eren politeistes. Creien en l'existència de molts déus, per exemple Anú era el déu del cel, Ishtar la deessa de la guerra, l'amor i la fecunditat.
• Els déus es manifestaven per mitja de fenòmens naturals (trons, pluja...), somnis o bé pràctiques endevinatòries.
• Se'ls representava com a persones i tenien les mateixes passions que els homes, però eren immortals.
• No creien que hi hagués una altra vida després de la mort.

Representació de la deessa Ishtar

ACTIVITATS:
1.- Quines semblances o diferències hi ha entre la teva religió o creença amb les dels mesopotàmics.
2.- Vocabulari: politeista
3.- Indica i explica les característiques de l'escultura mesopotàmica (pots trobar informació a la pàg. 199)

20 Les civilitzacions fluvials (4): Mesopotàmia i l'art

1.- De què estan fets aquests edificis? Què deuen ser?

2.- Descriu aquesta construcció. Quina finalitat podia tenir?

3.- Reflexiona sobre aquestes dues darreres imatges: la primera és tal com es conserva avui dia la resta d'un edifici de l'antiga mesopotàmia en el lloc on es va fer, la segona és la de la Porta d'Ishtar al Museu Pérgamo de Berlín.

4.- Assenyala les característiques de l'arquitectura mesopotàmica.

19.- Les civilitzacions fluvials (3): Mesopotàmia

 

ACTIVITAT
1.- Aquí tens l'esquema de l'explicació de l'aparició de les primeres ciutats. Fes un text descrivint-lo.

LA SOCIETAT MESOPOTÀMICA:

La societat mesopotàmica es dividia en dos grups: privilegiats i no privilegiats.
Els privilegiats tenien tots els drets i la majoria de riqueses

• Rei o príncep: complia també la funció de sacerdot
• Aristocràcia: la família del rei i la noblesa. Disposava de grans extensions de terres i molts càrrecs
• Sacerdots: vivien als temples i s'encarregaven de rituals religiosos
• Escribes: eren funcionaris. Sabien llegir, escriure i comptar. Controlaven els productes i anotaven els impostos, les recaptacions...

Els no privilegiats podien ser lliures (si tenien drets) o esclaus. Tanmateix tots ells treballaven per al palau del rei i per als temples religiosos. 

• Pagesos: llogaven les terres que pertanyien al rei o als sacerdots, a canvi havien de donar-los part de la collita.
• Artesans: podien ser teixidors, fusters, orfebres, perfumistes...
• Les dones estaven sotmeses a l'autoritat dels homes, primer del pare i després del marit. 

El creixement de la civilització mesopotàmica va ser possible  gràcies al desenvolupament d'una economia pròspera. A banda de l'artesania i la ramaderia, van destacar l'agricultura i el comerç:

• L'agricultura era l'activitat principal. La presència de rius i la construcció de canals  van permetre obtenir abundants collites de cereals, hortalisses... La major part de la terra  era propietat del rei, els sacerdots i els nobles, que la llogaven a camperols humils. Conreaven blat, civada, vinya, olivera i palmeres datileres de les quals s’extreien sucs per a preparar begudes i fibres per a la indústria tèxtil; construïren canals per a regar; i van inventar l’arada, que era tirada per bous. 
• La ramaderia es basava en la cria d’ovelles, cabres i cavalls. 
• El comerç es basava en el bescanvi, que consistia en l’intercanvi de béns d’acord a les necessitats de les parts, ja que no coneixien la moneda. El comerç es va expandir a causa de l'acumulació d'excedents i la necessitat d'obtenir altres productes. Mesopotàmia exportava cereals i teixits, i importava or d'Egipte, coure de l’actual Turquia, pedra i fustes de Pèrsia.

ACTIVITATS:

1.- Descriu l'estructura social de la societat mesopotàmica.

2.- Fes un llistat de productes d'agricultura i ramaderia de l'època.

3.- Vocabulari: escriba, aristocràcia

18.- Les civilitzacions fluvials (2): Mesopotàmia

Mesopotàmia és un terme geogràfic que significa “terra entre rius” -Tigris i Eufrates-.

Aquests rius cada cert temps es desbordaven, inundant grans porcions de terra, quan les aigües es retiraven, els habitants tenien terres fèrtils per conrear. Aquestes condicions van donar lloc a la civilització fluvial de Mesopotàmia. S’han trobat rastres d’assentaments en aquestes terres d’abans del 7000 aC.

El territori de Mesopotàmia va ser conquerit el llarg de la història per molts pobles, ja que era desitjat per ser un territori molt fèrtil. Els pobles més importants que van conquerir aquesta regió van ser: sumeris, babilonis i assiris.

Sumeris

La civilització Sumèria 3200 aC, va ser la primera en considerar-se una civilització i es va establir a la baixa Mesopotàmia. L’aportació més important d’aquesta civilització va ser l’escriptura cuneïforme. Era un sistema complex, que aconseguia 700 signes.

Babilonis

La civilització dels Babilonis va venir de l’Oest l’any 2100 aC.  Van adoptar l’escriptura dels sumeris, però van fer nous descobriments com la construcció d’unes taules per fer càlculs. Van introduir el sistema sexagesimal, dividint el dia en 24 hores, les hores en minuts i els minuts en segons.

ACTIVITATS
1.- Quines són les grans aportacions de sumeris i babilonis?
2.- Resumeix l'audiovisual.
3.- Vocabulari: cuneïforme
4.- A partir de la imatge inferior, escriu el teu nom.

17.- Les civilitzacions fluvials (1)

Les civilitzacions són grans àrees culturals on les persones que hi viuen comparteixen senyals d'identitat com ara la llengua, la religió, els costums, la mentalitat, la tècnica... 

Fa uns 5.000 anys van aparèixer les primeres grans civilitzacions, aquestes van ser Mesopotàmia, Egipte, Índia i Xina. Totes tenen una característica en comú, i és que van néixer a redós de grans rius, per això reben el nom de Civilitzacions fluvials.

• Mesopotàmia: rius Tigris i Eufrates
• Egipte: riu Nil
• Índia: riu Indus
• Xina: rius Huang He i Iang-Tsé

Aquestes civilitzacions es van caracteritzar, també, per:

• Tenir un poder polític fort: 
• Poder concentrat en un rei que dicta les lleis, dirigeix l'exèrcit i sovint complia també funcions religioses.
• Creació d'un cos de funcionaris que administra els dominis
• Creació d'un exèrcit per a protegir el territori
• Societat molt jerarquitzada: 
• Població amb una minoria de privilegiats que eren propietaris de la majoria de terres i tenien càrrecs públics
• Una majoria sotmesa
• Construcció de grans obres: 
• Els reis van edificar palaus, temples, tombes per demostrar el seu poder. 
• També van potenciar la construcció de canals per assegurar-se les collies.

Però una de les causes principals que va permetre l'aparició d'aquestes civilitzacions va ser la invenció de l'escriptura. A mesura que els pobles creixien va sorgir la necessitat d'inventar un sistema d'enregistrament doncs calia apuntar dades com ara el pagament d'impostos, les recaptacions, els acords comercials, les lleis...

ACTIVITATS
1.- Quines senyals d'identitat tens?
2.- Per què les primeres civilitzacions s'anomenen "fluvials"?
3.- Explica amb les teves paraules quines són les característiques de les civilitzacions fluvials.

Taller d'utilllatge lític

Aquesta setmana l’alumnat de 1r d’ESO ha experimentat com era el procés de producció d’utillatge lític a la prehistòria. Al bosquet a tocar de la Bassa han hagut de buscar el preuat sílex i, tot seguit, han comprovat el lent i delicat procés per a obtenir làmines, puntes, gratadors… de sílex.