dimarts, 14 de desembre de 2021

23 Les civilitzacions fluvials: Entrevista a Irving Finkel. Els jocs en temps dels mesopotàmics

 
Víctor Amela entrevista a Irving Finkel.
LA VANGUARDIA, 24/11/2018

Tengo 67 años. Soy de Londres. Soy filólogo, asiriólogo y conservador de la sección mesopotámica del Museo Británico. Soy ateo.

Festival Dau
El profesor Finkel nos habla del juego más antiguo del mundo.

¿De qué se ocupa en el Museo Británico?
De la sección sumeria, mesopotámica, babilónica, asiria. He descifrado muchas de las 130.000 tablillas de barro con escritura cuneiforme que allí hay.

¿Qué escritura es esa?
¡La primera escritura conocida de la humanidad! Tenemos tablillas de hace 5.500 años.

¿Por qué se llama cuneiforme?
Sobre la tablilla de arcilla blanda practicaban incisiones con un palito de madera, a modo de cuña: por eso es cuneiforme.

¿Dónde estaban todas esas tablillas?
En lo que hoy es Irak, la gran mayoría, y aparecieron en excavaciones durante los años veinte en la ciudad de Ur, urbe que duró mil años y que fue capital de un imperio.

¿Y qué nos cuentan los escritos de esas tablillas de barro?
Al principio eran registros burocráticos, contabilidades, y pronto hubo contratos, cartas... y cuentos: relatos de todo tipo, cantos, poemas, historias..., ¡literatura!.
La escritura engendró la historia! Somos animales históricos desde la escritura cuneiforme.
 
De todas las tablillas que ha traducido, ¿cuál es su predilecta?
Una cuenta que hubo un diluvio y una inundación, y que un hombre llamado Atram-hasis (traducible por sabio) se salvó con sus animales construyendo un arca de madera.

¡Noé!
¡Pero 2.000 años antes que Noé! Los poetas de la Biblia copiaron esta historia.

Cuénteme otra tablilla.
Hay una que sólo hemos comprendido al juntarla a este tablero, del año 2.500 a.C.

¿Qué es este tablero?
Llevo conmigo una copia del original que apareció en una tumba real en Ur, hecho de maderas nobles taraceadas con piezas de lapislázuli, cornalina, concha...

Por los cuadros, parece un mini ajedrez.
¡Es el primer juego de mesa de la humanidad! Jauría, se llamaba: se jugaba con dados piramidales, y las fichas se persiguen, se cazan, avanzan... hasta la meta. Se jugó de Mesopotamia a Egipto. Lo jugó Tutankhamon. He conseguido saber cómo se juega, gracias a la tablilla: son las instrucciones de juego.

¿Ha jugado?
Sí. Y todo el que juega, disfruta: hasta la última tirada puedes ganar... o perder.  Escribir y jugar nos ha hecho humanos.

Trobaràs més informació en aquest enllaç.

divendres, 19 de novembre de 2021

Taller d'utillatge lític

Aquesta setmana l’alumnat de 1r d’ESO ha experimentat com era el procés de producció d’utillatge lític a la prehistòria. Al bosquet a tocar de la Bassa han hagut de buscar el preuat sílex i, tot seguit, han comprovat el lent i delicat procés per a obtenir làmines, puntes, gratadors… de sílex.
 

 





dilluns, 14 de juny de 2021

Examen recuperació Geografia i història curs 2020-21

L'examen de recuperació de tot el curs es farà el dilluns 21. 
L'alumnat que ha de recuperar se li ha fet arribar les possibles preguntes de l'examen per correu electrònic.

dissabte, 5 de juny de 2021

62 Prepara l'examen de Geografia

Per a preparar bé l'examen de geografia que farem el proper DIMARTS 8 estudia les següents preguntes:

  1. Defineix: afluent, conca hidrogràfica, cabal, delta, meandre i plana al·luvial. 
  2. Quines diferències hi ha entre el curs alt, curs mitjà i curs baix d'un riu?
  3. Fes un llistat dels usos als quals es destinen les aigües dels rius? 
  4. Raona per què no es poden formar meandres al curs alt d'un riu.
  5. Fes un llistat de les diferents causes de contaminació de les aigües i descriu-les.
  6. De quina manera les activitats agrícoles i ramaderes poden contaminar les aigües d'un aqüífer? 
  7. Enumera i explica els factors que modifiquen la temperatura terrestre i explica de quina manera influeix cadascun.
  8. Enumera i explica els factors que modifiquen les precipitacions.
  9. Saber fer i interpretar un climograma.
  10. Quins climes hi ha a Europa? 
  11. Quins climes trobem a la península ibèrica?  
  12. Quins altres països o zones del món tenen un clima semblant al de la península ibèrica? 
  13. Hi pot haver clima de muntanya  a la zona càlida? Explica-ho.  
  14. Saber fer un mapa de la península ibèrica col·locant les següents serralades (Pirineus, Muntanyes Basques, Serralada Cantàbrica, Massis Galaic, Sistema Central, Sistema Ibèric, Sistema Mediterrani Català,  Montes de Toledo, Sierra Morena, Serrada Subbètica i Serralada Penibètica) i depressions (de l'Ebre, del Guadalquivir) i la Submeseta Nord i Submeseta Sud.
  15. Saber fer un mapa de la península ibèrica col·locant els següents rius i afluents: Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Segura, Xúquer, Ebre, Segre, Nervión, Nalón i Navia.
  16. Quins són els principals rius del vessant mediterràni, atlàntic i cantàbric? 
  17. Com són els rius del vessant cantàbric? Per què? Posa exemples. 
  18. Com són els rius del vessant mediterrani? Hi ha alguna excepció?
  19. Saber els països i capitals d'Europa i saber-los situar.

dijous, 3 de juny de 2021

61 Relleu i hidrografia de Catalunya

  1. Fes un mapa de Catalunya amb les principals serralades, serres i pics.
  2. Fes un mapa de Catalunya amb els principals rius i afluents.
  3. Explica com és el relleu de Catalunya.
  4. Assenyala els trets característics del litoral català.
  5. Quantes xarxes hidrogràfiques podem trobar a Catalunya? Digues alguns rius de cadascuna.
  6. Digues les característiques principals d'aquestes xarxes.

dimecres, 2 de juny de 2021

60 Relleu i hidrografia de la península ibèrica

 Ed. Santillana (p. 143-145)
 
ACTIVITATS:
  1. Fes un mapa de la península ibèrica amb les principals serralades, serres i pics. Posa-hi també els caps i golfs més importants.
  2. Fes un mapa de la península ibèrica amb els principals rius i afluents. Pinta de color diferent les diferents vessants.
  3. Quins són els principals rius del vessant mediterràni, atlàntic i cantàbric?
  4. Com són els rius del vessant cantàbric? Per què? Posa exemples.
  5. Com són els rius del vessant mediterrani? Hi ha alguna excepció?

59 Els climes de la Terra

A grans trets podem diferenciar la Terra en tres grans zones climàtiques (ed. Santillana p. 80):
Climes càlids:
  • Equatorial
    • Temperatures càlides i varien poc al llarg de l'any. 
    • Precipitacions regulars i molt abundants, superiors als 2000 mm anuals
  • Tropical:
    • Temperatures altes
    • Precipitacions abundants en el tròpic humit i força escasses en el tròpic sec (concentrades en una estació humida llarga en l'humit i breu en el sec
  • Desèrtic:
    • Temperatures molt elevades durant el dia
    • precipitacions molt escasses i inferiors a 250 mm anuals
Climes temperats:
  • Mediterrani
    • Hiverns suaus i estius càlids
    • Precipitacions escasses (400 mm anuals) o irregulars
    • Sequera estival
  • Oceànic o atlàntic:
    • Temperatures suaus durant tot l'any.
    • Precipitacions abundants (1000 mm) i regulars
  • Continental:  
    • Hiverns molt freds i estius càlids
    • Precipitacions superen els 500 mm i es concentren a l'estiu
Climes freds:
  • Clima polar
    • Es troba als cercles polars
    • Temperatures més baixes del plantea
    • Precipitacions gairebé inexistents
  • Clima de muntanya alta:
    • Precipitacions abundants, sovint en forma de neu
ACTIVITATS (p. 80-83):
  1. En quins continents trobem el clima equatorial
  2. Quins climes hi ha a Europa?
  3. Quins climes trobem a la península ibèrica? 
  4. Quins altres països o zones tenen un clima semblant al de la península ibèrica?
  5. Hi pot haver clima de muntanya  ala zona càlida? Explica-ho. 
  6. Escull un climograma de la p. 80 o 81 del clima on t'agradaria viure, explica els motius i dibuixa'l. 

dijous, 27 de maig de 2021

58.- Climogrames

Un climograma és un gràfic en el qual representem simultàniament els valors de temperatura mitjana mensual, mitjançant una línia, i els de precipitacions mensuals mitjançant barres verticals, per als dotze mesos de l’any.

Observa aquest climograma de Sevilla. Identifiques les parts? Sabries dir si hi ha moltes precipitacions o poques? I quina temperatura anual té? Quins són els mesos més secs? I els més càlids?

Com fer un climograma? (ed. Santillana p. 82-83)

1) Sobre un paper mil·limetrat tracem una línia horitzontal o eix de corrdenades. L’eix horitzontal es divideix en dotze intervals, que es corresponen amb els mesos de l’any.

2)A l’eix vertical esquerra situarem les freqüències de temperatura en ºC, tenint en compte si hi ha temperatures inferiors a 0 ºC, perquè en aquest cas caldrà deixar un espai per a representar-les. Les temperatures mitjanes mensuals s’uneixen amb una línia de color vermell.  

3) A l’eix vertical dret representarem les precipitacions, tenint en compte les proporcions que hem d’emprar en funció del total, sabent que hi haurà d’indicar el doble del valor utilitzat en l’eix vertical esquerre. A diferència de les temperatures, les precipitacions mai tenen valors negatius. Les precipitacions totals mensuals es representen amb una barra de color blau.

També pots consultar aquest enllaç.

ACTIVITATS: 

  1. Fes l'exercici 8 de la p. 83 ed. Santillana. 
  2. Digues i raona de quin clima deuen ser els següents climogrames. Poden ser d'Oslo, Alexandria o Berlín:
 


 

dilluns, 24 de maig de 2021

57.- El clima: La temperatura i les precipitacions

Per conèixer el temps i el clima s'analitzen sobretot cinc elements: la humitat, les temperatures, les precipitacions, les pressions i els vents.

Factors que modifiquen la temperatura (ed. Santillana p. 74):
  • Proximitat a l'equador: els rajos solats hi incideixen perpendicularment, el sol és més intens i escalfa més
  • La latitud: Les temperatures són més elevades a l'equador i descendeixen progressivament a mesura que ens acostem als pols
  •  L'altitud: Normalment les temperatures són més elevades en zones baixes i van disminuint a mesura que anem pujant. Cada 100 m que pugem les temperatures baixen, aproximadament, 0,6º C.
  • La distància al mar: El mar tempera les temperatures. La terra s'escalfa i es refreda amb més rapidesa que l'aigua. A l'estiu l'interior dels continents s'escalfa molt ràpidament i les terres costaneres ho fan més a poc a poc, mentre que a l'hivern la terra es refreda ràpidament i l'aigua manté la calor acumulada i es refreda més lentament.
Factors que modifiquen les precipitacions (ed. Santillana p. 77): 
  • La latitud: Les zones pròximes a l'equador, més càlides, reben més precipitacions que les zones temperades i polars.
  • L'altitud: A les zones baixes hi plou menys que a les més elevades
  • La distància respecte a la costa: Les precipitacions són més abundants a la costa que a l'interior ja que el mar és una font d'humitat.
ACTIVITATS (p. 74-77):
  1. Enumera i explica els factors que modifiquen la temperatura terrestre i explica de quina manera influeix cadascun.
  2. Observa el mapa de la p. 75 i indica en quines zones es registren les temperatures més altes.
  3. Digues un país d'Europa que tingui una temperatura molt baixa i raona quins són els factors que fan que sigui tan baixa.
  4. Ídem a l'anterior però d'un país amb temperatura temperada.
  5. De quines maneres pot precipitar l'aigua?
  6. Enumera i explica els factors que modifiquen les precipitacions. 

dimecres, 19 de maig de 2021

56.- Les aigües (03): Avantatges i inconvenients dels embassaments



Més informació: https://www.heraldo.es/especiales/fayon-50-anos-de-una-historia-sumergida/

ACTIVITATS:
  1. Lectura p. 67 i activitats 21, 22 i 23. 

dimarts, 18 de maig de 2021

55.- Les aigües (02): Causes i tipus de contaminació de les aigües

 Imatges extretes de: https://natibergada.cat/recursos-practics-per-treballar-la-contaminacio-de-laigua/
 
ACTIVITATS:
  1. Descriu una de les dues imatges.
  2. Creus que, d'alguna manera, has contribuït a que hi hagi imatges com aquesta? Raona la resposta.
  3. Hi ha alguna zona propera al lloc on vius on es pugui trobar aigua contaminada? 
  4. Lectura p. 63 ed. Santillana.
  5. Descriu les diferents causes de contaminació de les aigües. 
  6. De quina manera les activitats agrícoles i ramaderes poden contaminar les aigües d'un aqüifer?

divendres, 14 de maig de 2021

Prepara l'examen Geografia

Per a preparar bé l'examen de geografia que farem el proper DIJOUS 20 estudia les següents preguntes:

  1. Què són els meridians?
  2. Què són els paral·lels?
  3. Què és la latitud?
  4. Què és la longitud? 
  5. Defineix amb les teves paraules els dos tipus de mapes: topogràfics i temàtics.  
  6. Enumera els elements principals d'un mapa. 
  7. Enumera les capes de la Terra
  8. Saber dibuixar un mapa del món on apareguin els oceans i continents.
  9. En què consisteix la teoria de la tectònica de plaques? Què és la deriva continental? 
  10. Vocabulari: altiplà, depressió, golf, serralada, penya-segat, península, istme, arxipèlag, cap, placa tectònica, falla, plec, Pangea, Tetis.
  11. Saber els països i capitals d'Europa.

dimecres, 12 de maig de 2021

54.- Les aigües (01)

Mapa dels principals rius del món (ed. Santillana, p. 55)
 
ACTIVITATS:
  1. Fes un mapa dels principals rius del món i estudia'ls.
  2. Lectura p. 54-57 ed. Santillana.
  3. Defineix: riu, afluent, llera, conca hidrogràfica, cabal, delta, meandre i plana al·luvial.
  4. Quines diferències hi ha entre el curs alt, curs mitjà i curs baix d'un riu.
  5. A quins usos es destinene les aigües dels rius?
  6. Raona per què no es poden formar meandres al curs alt d'un riu.

dijous, 6 de maig de 2021

53 Agents modificadors del relleu

El relleu es modifica a partir de (p- 40-44 ed. Santillana):

  • Forces internes (volcans, terratrèmols i tsunamis)
  • Agents externes: erosió, transport i sedimentació

Entre els principals agents externs trobem:

  • Temperatura
  • Vent
  • L'aigua del riu (és diferents la seva acció si és al curs alt, mitjà o final)
  • L'aigua del mar 
  • Els éssers vius en general (arrels, arbres, plantes, animals...)
  • L'home en particular

ACTIVITATS

1.- Fes un dibuix d'un volcà i indica les seves parts.

2.- Defineix: volcà, cràter, magma, lava, epicentre, hipocentre, sismògraf, escala de Richter.

3.- Què és un terratrèmol i com es produeix? Quina diferència hi ha amb un tsunami?

4.- Quins efectes poden arribar a tenir una erupció volcànica i un terratrèmol sobre la població del lloc on es produeix?

5.- Quins són els agents externs que modifiquen el relleu? Descriu amb les teves paraules com actuen.

6.- Explica com modifica el paisatge:

  • la temperatura 
  • el vent
  • l'aigua del riu
  • l'aigua del mar 
  • els éssers vius
  • l'home
7.- Exercici 9 p. 44 ed. Santillana.

dilluns, 3 de maig de 2021

52 La tectònica de plaques i la teoria de la deriva dels continents

https://blocs.xtec.cat/laterraalvilot/les-plaques-tectoniques/
 
La Terra canvia constantment. Segons la teoria de la tectònica de plaques (p. 38 ed. Santillana) l'escorça terrestre està formada per plaques tectòniques de pocs quilòmetres de gruix que estan en moviment constant a causa de les forces internes de la Terra, com si fossin les peces un puzle. 
Aquestes plaques no coincideixen amb els continents ja que estan formades per terres emergides i d'altres submergides.
Quan aquestes plaques es desplacen, de vegades xoquen les unes amb les altres. Quan això passa una placa penetra sota l'altra, i aixeca i deforma els materials que hi ha a les vores. 

Teoria de la deriva continental
A partir d'aquesta teoria, a principis de segle XX, es va formular la Teoria de la deriva continental (p. 50 ed. Santillana) que indica que fa dos-cents milions d'anys hi havia un sol bloc de terres, que van anomenar Pangea, i un únic oceà, anomenat Mar de Tetis.
Al llarg de milions d'anys, Pangea es va anar fracturant en grans peces, pes plaques tectòniques, formant una espècia de puzle. Les diferents plaques es van anar desplaçant molt lentament sobre el mantell fins a formar els continents que coneixem avui.
 https://imatgesitextosdeciencies.blogspot.com/2016/10/la-deriva-continental-alfred-wegener.html
 
Les falles i els plecs (p. 39 ed. Santillana)
A més del moviment de les plaquest tectòniques, les forces internes de la Terra també deformen l'escorça terrestre.
  • Si les forces internes actuen sobre materials poc rígids, la superfície de la Terra s'ondula i origina els plecs.
  • Si les forces internes de l'escorça terrestre  actuen sobre materials rígids, l'escorça s'esquera i es fractura en blocs, són les falles.
 https://quadradonatural.com
 
RESPON:
1.- En què consisteix la teoria de la tectònica de plaques?
2.- Defineix amb les teves paraules: placa tectònica, falla, plec, Pangea, Tetis.
3.- Què et sembla que passaria si les plaques tectòniques deixessin de moure's?
4.- Fes un mapa del món -esquemàtic, a mode de gran puzle-, retalla'l i posa'l dins d'un sobre enganxat a un full. A través d'un vídeo o fotografies explica la teoria de la deriva continental.
5.- Dibuixa com es forma un plec o plegament.
6.- Dibuixa com s'origina una falla. 
 
 Aquí teniu alguns dels vídeos que han presentat els vostres companys/es:

dijous, 29 d’abril de 2021

51 L'estructura interna de la terra

L'escorça terrestre (p. 32-35 ed. Santillana)
  1. Enumera les capes de la Terra
  2. Descriu com és l'estructura interna de la terra.
  3. Dibuixa, sense calcar, un mapa esquemàtic del món on apareguin els oceans i continents -posa els noms-.
  4. Si vas cap a l'oest, en línia recta, des d'Oceania fins Amèrica del nord digues, ordenadament, els continents i oceans que trobaràs. 
  5. Defineix: plana, altiplà, depressió, golf, serra, serralada, penya-segat, península, istme, arxipèlag i cap.

dimarts, 13 d’abril de 2021

Prepara l'examen sobre la romanització a Catalunya

Per a preparar bé l'examen sobre Roma i la romanització a Catalunya que farem el proper DIJOUS 22 estudia les següents preguntes:


1.- Saber els països i capitals d'Europa que vam preguntar a l'anterior examen a més de: Polònia, Noruega, Suècia, Finlàndia, Rússia, Lituània, Letònia, Estònia, Bielorússia i Ucraïna.

Preguntes breus:
  1.  Qui eren els patricis? 
  2.  Qui eren els plebeus? 
  3.  Quins tipus de lluita es duien a terme als amfiteatres? 
  4.  Quins espectacles feien als circs?  
  5. Digues el nom de 5 ciutats romanes i el nom que tenen actualment.
  6.  Quina funció tenien les calçades romanes? Per què eren tan importants per als romans 
  7. Com estava organitzada la societat hispanoromana.
  8. Dibuixa la planta d’una domus i indica els noms de les diferents parts.
PREGUNTES EXPLICATIVES I/O DESCRIPTIVES
  1. Saber les semblances i diferències entre els ibers i els celtes.
  2. Què entenem per romanització? Va ser important la romanització? Raona extensament la teva resposta.
VOCABULARI:
.- Naumàquies
.- Gladiador
.- Circ romà
.- Amfiteatre
.- Aqüeducte
.- Mandoni
.- Fòrum 
.- Mil·liari

 

La península i el territori de Catalunya en l'antiguitat (03): La romanització de la Tarraconense

 Lectura p. 294-295 ed. Santillana

Activitats:

  1. Digues el nom de 5 ciutats romanes i el nom que tenen actualment.
  2. Quin va ser el llegat de Roma? Explica quina importància va tenir aquest llegat.
  3. La dominació romana va tenir aspectes negatius? Argumenta la resposta
  4. Quina funció tenien les calçades romanes? Per què eren tan importants per als romans (p. 281)
  5. Observa les imatges de les p. 280-281 i descriu com es construïa una calçada. 
  6. Què era un mil·liari?

dijous, 8 d’abril de 2021

La península i el territori de Catalunya en l'antiguitat (02): Hispània, província romana

Lectura p. 290-291 i 293 Santillana.

Activitats:

  1. Descriu com estava organitzada la societat hispanoromana.
  2. Quins recursos naturals va explotar Roma a Hispània?
  3. Quins tipus de productes s'importaven a Hispània?
  4. Què entenem per romanització?
  5. Aporta dades que demostrin que Hispània va ser un territori molt romanitzat.
  6. Digues 5 pobles ibers de Catalunya i indica el nom actual.
  7. Per què et sembla que, en general, els pobles del litoral van ser aliats dels romans i en canvi, els de l'interior, es van resistir?
  8. Busca informació sobre Indíbil i Mandoni i fes una descripció de qui van ser i què van fer.

dimarts, 6 d’abril de 2021

La península i el territori de Catalunya en l'antiguitat (01): Els ibers i els celtes

 Els pobles preromans: els ibers i els celtes (p. 282-283 Santillana).

Activitats

  1. Llegeix, poc a poc, el text sobre els ibers i els celtes i omple una taula on es vegin les semblances i/o diferències entre ells en relació al lloc on els trobem dins la península + el lloc on viuen + com s'organitzen + a què es dediquen + quines són les seves creences + quin art duen a terme
  2. (Lectura p. 284-285 Santillana) Quins pobles van anar colonitzant la península des del s. X aC fins al s. III aC?
  3. Fes una línia cronològica on apareguin aquests pobles colonitzadors.

Prepara l'examen sobre la civilitació romana

Per a preparar bé l'examen sobre Roma estudia les següents preguntes:

1.- Saber el nom de les comarques de Catalunya i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).
2.- Saber els països i capitals d'Europa.

Preguntes breus:
  1.  Qui eren els patricis? 
  2.  Qui eren els plebeus? 
  3.  Quins tipus de lluita es duien a terme als amfiteatres? 
  4.  Quins espectacles feien als circs? 
  5.  Fes un llistat de 10 jocs d’època romana
Dibuixa:
  1. Dibuixa la planta d’una domus i indica els noms de les diferents parts.
PREGUNTES EXPLICATIVES I/O DESCRIPTIVES
  1. Què en saps de les Guerres púniques (et pot servir aquest guió: quan passen, per què es van produir, protagonistes, fases de les guerres, conseqüències finals...
VOCABULARI:
.- Naumàquies
.- Gladiador
.- Circ romà
.- Amfiteatre
.- Aqüeducte
.- Fòrum