dilluns, 13 de juny de 2022

59.- Relleu i hidrografia de Catalunya

  1. Fes un mapa de Catalunya amb les principals serralades, serres i pics.
  2. Fes un mapa de Catalunya amb els principals rius i afluents.
  3. Explica com és el relleu de Catalunya.
  4. Assenyala els trets característics del litoral català.
  5. Quantes xarxes hidrogràfiques podem trobar a Catalunya? Digues alguns rius de cadascuna.
  6. Digues les característiques principals d'aquestes xarxes.

 

dijous, 9 de juny de 2022

58.- El relleu i la hidrografia de la Península Ibèrica

 Ed. Santillana (p. 143-145)
 
ACTIVITATS:
  1. Fes un mapa de la península ibèrica amb les principals serralades, serres i pics. Posa-hi també els caps i golfs més importants.
  2. Fes un mapa de la península ibèrica amb els principals rius i afluents. Pinta de color diferent les diferents vessants.
  3. Quins són els principals rius del vessant mediterràni, atlàntic i cantàbric?
  4. Com són els rius del vessant cantàbric? Per què? Posa exemples.
  5. Com són els rius del vessant mediterrani? Hi ha alguna excepció?

dimarts, 7 de juny de 2022

Prepara l'examen de Geografia

Per a preparar bé l'examen de geografia que farem el proper DIJOUS 16 estudia les següents preguntes:

  1. Fes un llistat de les diferents causes de contaminació de les aigües i descriu-les.
  2. De quina manera les activitats agrícoles i ramaderes poden contaminar les aigües d'un aqüífer? 
  3. Enumera i explica els factors que modifiquen la temperatura terrestre i explica de quina manera influeix cadascun.
  4. Enumera i explica els factors que modifiquen les precipitacions.
  5. Saber fer i interpretar un climograma.
  6. Quins climes hi ha a Europa? 
  7. Hi pot haver clima de muntanya  a la zona càlida? Explica-ho.  
  8. Portar fet, en un foli, el mapa de la península Ibèrica col·locant les següents serralades (Pirineus, Muntanyes Basques, Serralada Cantàbrica, Massis Galaic, Sistema Central, Sistema Ibèric, Sistema Mediterrani Català,  Montes de Toledo, Sierra Morena, Serrada Subbètica i Serralada Penibètica) i depressions (de l'Ebre, del Guadalquivir) i la Submeseta Nord i Submeseta Sud.
  9. Portar fet, en un foli, un mapa de la península Ibèrica col·locant els següents rius i afluents: Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Segura, Xúquer, Ebre, Segre, Nervión, Nalón i Navia.
  10. Quins són els principals rius del vessant mediterrani, atlàntic i cantàbric? 
  11. Com són els rius del vessant cantàbric? Per què? Posa exemples. 
  12. Com són els rius del vessant mediterrani? Hi ha alguna excepció?
  13. Saber els països i capitals d'Europa i saber-los situar.

57.- Els climes de la Terra

A grans trets podem diferenciar la Terra en tres grans zones climàtiques (ed. Santillana p. 80):
Climes càlids:
  • Equatorial
    • Temperatures càlides i varien poc al llarg de l'any. 
    • Precipitacions regulars i molt abundants, superiors als 2000 mm anuals
  • Tropical:
    • Temperatures altes
    • Precipitacions abundants en el tròpic humit i força escasses en el tròpic sec (concentrades en una estació humida llarga en l'humit i breu en el sec
  • Desèrtic:
    • Temperatures molt elevades durant el dia
    • precipitacions molt escasses i inferiors a 250 mm anuals
Climes temperats:
  • Mediterrani
    • Hiverns suaus i estius càlids
    • Precipitacions escasses (400 mm anuals) o irregulars
    • Sequera estival
  • Oceànic o atlàntic:
    • Temperatures suaus durant tot l'any.
    • Precipitacions abundants (1000 mm) i regulars
  • Continental:  
    • Hiverns molt freds i estius càlids
    • Precipitacions superen els 500 mm i es concentren a l'estiu
Climes freds:
  • Clima polar
    • Es troba als cercles polars
    • Temperatures més baixes del plantea
    • Precipitacions gairebé inexistents
  • Clima de muntanya alta:
    • Precipitacions abundants, sovint en forma de neu
ACTIVITATS (p. 80-83):
  1. En quins continents trobem el clima equatorial
  2. Quins climes hi ha a Europa?
  3. Quins climes trobem a la península ibèrica? 
  4. Quins altres països o zones tenen un clima semblant al de la península ibèrica?
  5. Hi pot haver clima de muntanya  a la zona càlida? Explica-ho. 
  6. Escull un climograma de la p. 80 o 81 del clima on t'agradaria viure, explica els motius i dibuixa'l. 

dimecres, 1 de juny de 2022

56.- Els climogrames

Un climograma és un gràfic en el qual representem simultàniament els valors de temperatura mitjana mensual, mitjançant una línia, i els de precipitacions mensuals mitjançant barres verticals, per als dotze mesos de l’any.

Observa aquest climograma de Sevilla. Identifiques les parts? Sabries dir si hi ha moltes precipitacions o poques? I quina temperatura anual té? Quins són els mesos més secs? I els més càlids?

Com fer un climograma? (ed. Santillana p. 82-83)

1) Sobre un paper mil·limetrat tracem una línia horitzontal o eix de corrdenades. L’eix horitzontal es divideix en dotze intervals, que es corresponen amb els mesos de l’any.

2)A l’eix vertical esquerra situarem les freqüències de temperatura en ºC, tenint en compte si hi ha temperatures inferiors a 0 ºC, perquè en aquest cas caldrà deixar un espai per a representar-les. Les temperatures mitjanes mensuals s’uneixen amb una línia de color vermell.  

3) A l’eix vertical dret representarem les precipitacions, tenint en compte les proporcions que hem d’emprar en funció del total, sabent que hi haurà d’indicar el doble del valor utilitzat en l’eix vertical esquerre. A diferència de les temperatures, les precipitacions mai tenen valors negatius. Les precipitacions totals mensuals es representen amb una barra de color blau.

També pots consultar aquest enllaç.

ACTIVITATS: 

  1. Fes l'exercici 8 de la p. 83 ed. Santillana. 
  2. Digues i raona de quin clima deuen ser els següents climogrames. Poden ser d'Oslo, Alexandria o Berlín:
 


 

 

dilluns, 30 de maig de 2022

55.- El clima: La temperatura i les precipitacions

Per conèixer el temps i el clima s'analitzen sobretot cinc elements: la humitat, les temperatures, les precipitacions, les pressions i els vents.

Factors que modifiquen la temperatura (ed. Santillana p. 74):
  • Proximitat a l'equador: els rajos solats hi incideixen perpendicularment, el sol és més intens i escalfa més
  • La latitud: Les temperatures són més elevades a l'equador i descendeixen progressivament a mesura que ens acostem als pols
  •  L'altitud: Normalment les temperatures són més elevades en zones baixes i van disminuint a mesura que anem pujant. Cada 100 m que pugem les temperatures baixen, aproximadament, 0,6º C.
  • La distància al mar: El mar tempera les temperatures. La terra s'escalfa i es refreda amb més rapidesa que l'aigua. A l'estiu l'interior dels continents s'escalfa molt ràpidament i les terres costaneres ho fan més a poc a poc, mentre que a l'hivern la terra es refreda ràpidament i l'aigua manté la calor acumulada i es refreda més lentament.
Factors que modifiquen les precipitacions (ed. Santillana p. 77): 
  • La latitud: Les zones pròximes a l'equador, més càlides, reben més precipitacions que les zones temperades i polars.
  • L'altitud: A les zones baixes hi plou menys que a les més elevades
  • La distància respecte a la costa: Les precipitacions són més abundants a la costa que a l'interior ja que el mar és una font d'humitat.
ACTIVITATS (p. 74-77):
  1. Enumera i explica els factors que modifiquen la temperatura terrestre i explica de quina manera influeix cadascun.
  2. Observa el mapa de la p. 75 i indica en quines zones es registren les temperatures més altes.
  3. Digues un país d'Europa que tingui una temperatura molt baixa i raona quins són els factors que fan que sigui tan baixa.
  4. Ídem a l'anterior però d'un país amb temperatura temperada.
  5. De quines maneres pot precipitar l'aigua?
  6. Enumera i explica els factors que modifiquen les precipitacions.

 

dimarts, 24 de maig de 2022

54.- Les aigües (03): avantatges i inconvenients dels embassaments



Més informació: https://www.heraldo.es/especiales/fayon-50-anos-de-una-historia-sumergida/

ACTIVITATS:
  1. Lectura p. 67 i activitats 21, 22 i 23. 

dilluns, 23 de maig de 2022

53- Les aigues (02): contaminació de les aigües

 Imatges extretes de: https://natibergada.cat/recursos-practics-per-treballar-la-contaminacio-de-laigua/
 
ACTIVITATS:
  1. Descriu una de les dues imatges.
  2. Creus que, d'alguna manera, has contribuït a que hi hagi imatges com aquesta? Raona la resposta.
  3. Hi ha alguna zona propera al lloc on vius on es pugui trobar aigua contaminada? 
  4. Lectura p. 63 ed. Santillana.
  5. Descriu les diferents causes de contaminació de les aigües. 
  6. De quina manera les activitats agrícoles i ramaderes poden contaminar les aigües d'un aqüifer?

 

dijous, 12 de maig de 2022

Prepara l'examen de geografia

Per a preparar bé l'examen de geografia que farem el proper DIMECRES 18 estudia les següents preguntes:

  1. Què són els meridians?
  2. Què són els paral·lels?
  3. Què és la latitud?
  4. Què és la longitud? 
  5. Defineix amb les teves paraules els dos tipus de mapes: topogràfics i temàtics.  
  6. Enumera els elements principals d'un mapa. 
  7. Enumera les capes de la Terra
  8. Saber dibuixar un mapa del món on apareguin els oceans i continents.
  9. En què consisteix la teoria de la tectònica de plaques? Què és la deriva continental? 
  10. Quins són els agents externs que modifiquen el relleu? Descriu amb les teves paraules com actuen. 
  11.  Vocabulari: altiplà, depressió, golf, serralada, penya-segat, península, istme, arxipèlag, cap, placa tectònica, falla, plec, Pangea, Tetis. volcà, cràter, magma, lava, epicentre, hipocentre, sismògraf, escala de Richter.
  12. Saber els països i les capitals d'Europa: Portugal, Espanya, Andorra,França, Itàlia, Mónaco, Suïssa, Alemanya, Luxemburg, Bèlgica, Holanda, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Noruega, Islàndia, Gran Bretanya, Irlanda
  13. Explica com modifica el paisatge: 
  • la temperatura 
  • el vent
  • l'aigua del riu
  • l'aigua del mar 
  • els éssers vius
  • l'home

52.- Les aigues (01)

 

Mapa dels principals rius del món (ed. Santillana, p. 55)
 
ACTIVITATS:
  1. Fes un mapa dels principals rius del món i estudia'ls.
  2. Lectura p. 54-57 ed. Santillana.
  3. Defineix: riu, afluent, llera, conca hidrogràfica, cabal, delta, meandre i plana al·luvial.
  4. Quines diferències hi ha entre el curs alt, curs mitjà i curs baix d'un riu.
  5. A quins usos es destinene les aigües dels rius?
  6. Raona per què no es poden formar meandres al curs alt d'un riu.

dimecres, 11 de maig de 2022

51.- Agents que modifiquen el terreny

El relleu es modifica a partir de (p- 40-44 ed. Santillana):

  • Forces internes (volcans, terratrèmols i tsunamis)
  • Agents externes: erosió, transport i sedimentació

Entre els principals agents externs trobem:

  • Temperatura
  • Vent
  • L'aigua del riu (és diferents la seva acció si és al curs alt, mitjà o final)
  • L'aigua del mar 
  • Els éssers vius en general (arrels, arbres, plantes, animals...)
  • L'home en particular

ACTIVITATS

1.- Fes un dibuix d'un volcà i indica les seves parts.

2.- Defineix: volcà, cràter, magma, lava, epicentre, hipocentre, sismògraf, escala de Richter.

3.- Què és un terratrèmol i com es produeix? Quina diferència hi ha amb un tsunami?

4.- Quins efectes poden arribar a tenir una erupció volcànica i un terratrèmol sobre la població del lloc on es produeix?

5.- Quins són els agents externs que modifiquen el relleu? Descriu amb les teves paraules com actuen.

6.- Explica com modifica el paisatge:

  • la temperatura 
  • el vent
  • l'aigua del riu
  • l'aigua del mar 
  • els éssers vius
  • l'home
7.- Exercici 9 p. 44 ed. Santillana.

diumenge, 8 de maig de 2022

50.- La Tectònica de plaques i la deriva dels continents

https://blocs.xtec.cat/laterraalvilot/les-plaques-tectoniques/
 
La Terra canvia constantment. Segons la teoria de la tectònica de plaques (p. 38 ed. Santillana) l'escorça terrestre està formada per plaques tectòniques de pocs quilòmetres de gruix que estan en moviment constant a causa de les forces internes de la Terra, com si fossin les peces un puzle. 
Aquestes plaques no coincideixen amb els continents ja que estan formades per terres emergides i d'altres submergides.
Quan aquestes plaques es desplacen, de vegades xoquen les unes amb les altres. Quan això passa una placa penetra sota l'altra, i aixeca i deforma els materials que hi ha a les vores. 

Teoria de la deriva continental
A partir d'aquesta teoria, a principis de segle XX, es va formular la Teoria de la deriva continental (p. 50 ed. Santillana) que indica que fa dos-cents milions d'anys hi havia un sol bloc de terres, que van anomenar Pangea, i un únic oceà, anomenat Mar de Tetis.
Al llarg de milions d'anys, Pangea es va anar fracturant en grans peces, pes plaques tectòniques, formant una espècia de puzle. Les diferents plaques es van anar desplaçant molt lentament sobre el mantell fins a formar els continents que coneixem avui.
 https://imatgesitextosdeciencies.blogspot.com/2016/10/la-deriva-continental-alfred-wegener.html
 
Les falles i els plecs (p. 39 ed. Santillana)
A més del moviment de les plaquest tectòniques, les forces internes de la Terra també deformen l'escorça terrestre.
  • Si les forces internes actuen sobre materials poc rígids, la superfície de la Terra s'ondula i origina els plecs.
  • Si les forces internes de l'escorça terrestre  actuen sobre materials rígids, l'escorça s'esquera i es fractura en blocs, són les falles.
 https://quadradonatural.com
 
RESPON:
1.- En què consisteix la teoria de la tectònica de plaques?
2.- Defineix amb les teves paraules: placa tectònica, falla, plec, Pangea, Tetis.
3.- Què et sembla que passaria si les plaques tectòniques deixessin de moure's?
4.- Fes un mapa del món -esquemàtic, a mode de gran puzle-, retalla'l i posa'l dins d'un sobre enganxat a un full. A través d'un vídeo o fotografies explica la teoria de la deriva continental.
5.- Dibuixa com es forma un plec o plegament.
6.- Dibuixa com s'origina una falla. 
 
 Aquí teniu alguns dels vídeos que han presentat els vostres companys/es:

dijous, 5 de maig de 2022

49 L'estructura interna de la Terra

L'escorça terrestre (p. 32-35 ed. Santillana)
  1. Enumera les capes de la Terra
  2. Descriu com és l'estructura interna de la terra.
  3. Dibuixa, sense calcar, un mapa esquemàtic del món on apareguin els oceans i continents -posa els noms-.
  4. Si vas cap a l'oest, en línia recta, des d'Oceania fins Amèrica del nord digues, ordenadament, els continents i oceans que trobaràs. 
  5. Defineix: plana, altiplà, depressió, golf, serra, serralada, penya-segat, península, istme, arxipèlag i cap.

dilluns, 2 de maig de 2022

48 La representació de la Terra (02)


LA LATITUD I LA LONGITUD
Les coordenades geogràfiques? (p.22-23 ed. Santillana)
Per a localitzar els llocs en l’espai geogràfic s’utilitza una xarxa de coordenades geogràfiques i se mesuren en latitud i longitud.
Les coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries que es tracen sobre el mapes del globus terraqui en forma de malla, els paral·lels i meridians.
 
Els paral·lels són les línies dibuixades en paral·lel a la línia de l’Equador, que és el nº 0.
Altres paral·lels importants, més petits que l’Equador, són el Cercle Polar Àrtic i el Tròpic de Càncer  al Nord, i el Cercle Polar Antàrtic i el Tròpic de Capricorni al Sud.

 
Els meridians, que van de pol a pol, són les línies dibuixades en perpendicular al paral·lel de l’Equador, i en parl·lel al meridià que passa per Greenwich, que és el nº 0.


Localització exacta d’un punt de la Terra.
Per situar exactament un punt és necessari saber les seves mesures de coordenades geogràfiques: la latitud i la longitud.
La latitud és la distància angular entre un punt i el paral·lel de l’Equador. Pot ser nord (N) o sud (S).
La longitud és la distancia angular entre un punt i el meridià de Greenwich. Pot ser est  (E) o oest (O).
 

Activitat: (p.22-23 ed. Santillana)
  1. Què són els meridians?
  2. Què són els paral·lels?
  3. Què és la latitud?
  4. Què és la longitud?
  5. Localitza les coordenades geogràfiques de diferents ciutats i continents.
  6.  Busca les coordenades geogràfiques del teu poble i 4 capitals de països de diferents continents.
  7. Ampliació: exercicis 24 i 25 (p. 26 ed. Santillana)

47 La representació de la Terra (1)

Mapa de Ptolomeu (segle I dC), reeditat al 1482

LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA: ELS MAPES
El mapa és la representació simplificada de la superfície terrestre sobre una superfície plana.
La cartografia és la ciència que elabora els mapes.
 
Quins són els elements d'un mapa? (p.18-19 ed. Santillana)
Un bon mapa ha de tenir:
  • Títol
  • Orientació
  • Llegenda
  • Escala
  • coordenades geogràfiques
  • Toponímia


 
Tipus de mapes:
  • Topogràfics: representen, detalladament, un espai geogràfic, amb informació dels fets físics i humans.

  
  • Temàtics: són mapes que proporcionen informació sobre un aspecte concret: població, climes, recursos energètics, àrees turístiques, botànica...
 
 
RESPON: (p.18-19 ed. Santillana)
  1. Defineix amb les teves paraules els dos tipus de mapes: topogràfics i temàtics.
  2. Enumera els elements principals d'un mapa.
  3. Quina informació proporciona la llegenda d'un mapa? 
  4. Els dos darrers mapes tracten la mateixa temàtica? Quines diferències hi ha entre ells? 
  5. Amb quin dels dos mapes et quedaries? Raona la resposta. 
  6. En relació al mapa que segueix posa-hi títol, digues quins topònims surten i fes la llegenda.
 

Prepara l'examen sobre la romanització

Per a preparar bé l'examen sobre Roma i la romanització a Catalunya estudia les següents preguntes:

1.- Saber els països i capitals d'Europa que vam preguntar a l'anterior examen a més de: Polònia, Noruega, Suècia, Finlàndia, Rússia, Lituània, Letònia, Estònia, Bielorússia i Ucraïna.

Preguntes breus:
  1.  Qui eren els patricis? 
  2.  Qui eren els plebeus? 
  3.  Quins tipus de lluita es duien a terme als amfiteatres? 
  4.  Quins espectacles feien als circs?  
  5. Digues el nom de 5 ciutats romanes i el nom que tenen actualment.
  6.  Quina funció tenien les calçades romanes? Per què eren tan importants per als romans 
  7. Com estava organitzada la societat hispanoromana.
  8. Dibuixa la planta d’una domus i indica els noms de les diferents parts.
PREGUNTES EXPLICATIVES I/O DESCRIPTIVES
  1. Saber les semblances i diferències entre els ibers i els celtes.
  2. Què entenem per romanització? Va ser important la romanització? Raona extensament la teva resposta.
VOCABULARI:
.- Naumàquies
.- Gladiador
.- Circ romà
.- Amfiteatre
.- Aqüeducte
.- Mandoni
.- Fòrum 
.- Mil·liari

dijous, 7 d’abril de 2022

46.- La península i el territori de Catalunya en l'antiguitat: la tarraconensis

 Lectura p. 294-295 ed. Santillana

Activitats:

  1. Digues el nom de 5 ciutats romanes i el nom que tenen actualment.
  2. Quin va ser el llegat de Roma? Explica quina importància va tenir aquest llegat.
  3. La dominació romana va tenir aspectes negatius? Argumenta la resposta
  4. Quina funció tenien les calçades romanes? Per què eren tan importants per als romans (p. 281)
  5. Observa les imatges de les p. 280-281 i descriu com es construïa una calçada. 
  6. Què era un mil·liari?

45.- La península i el territori de Catalunya en l'antiguitat: Hispània i les provincies romanes

Lectura p. 290-291 i 293 Santillana.

Activitats:

  1. Descriu com estava organitzada la societat hispanoromana.
  2. Quins recursos naturals va explotar Roma a Hispània?
  3. Quins tipus de productes s'importaven a Hispània?
  4. Què entenem per romanització?
  5. Aporta dades que demostrin que Hispània va ser un territori molt romanitzat.
  6. Digues 5 pobles ibers de Catalunya i indica el nom actual.
  7. Per què et sembla que, en general, els pobles del litoral van ser aliats dels romans i en canvi, els de l'interior, es van resistir?
  8. Busca informació sobre Indíbil i Mandoni i fes una descripció de qui van ser i què van fer.

44.- La península i el territori de Catalunya en l'antiguitat: íbers i celtes

 Els pobles preromans: els ibers i els celtes (p. 282-283 Santillana).

Activitats

  1. Llegeix, poc a poc, el text sobre els ibers i els celtes i omple una taula on es vegin les semblances i/o diferències entre ells en relació al lloc on els trobem dins la península + el lloc on viuen + com s'organitzen + a què es dediquen + quines són les seves creences + quin art duen a terme
  2. (Lectura p. 284-285 Santillana) Quins pobles van anar colonitzant la península des del s. X aC fins al s. III aC?
  3. Fes una línia cronològica on apareguin aquests pobles colonitzadors.

 

43.- La civilització romana (06): La fi de l'imperi romà

 LA CRISI DEL SEGLE III I LA FI DE L'IMPERI ROMÀ
A principis de s. III l'Imperi Romà entra en crisi degut:

  • Revoltes socials de pagesos i militars. Les ciutats són saquejades i abandonades. Es fa difícil el comerç i el control de l'extens imperi.
  • Pel nord els germànics (bàrbars) i per l'est els perses aprofiten per envair l'imperi.
  • El 375 els huns van penetrar en el territori germànic i aquests van envair encara amb més força l'imperi, entrant cap el sud.
  • Amb la mort de l'emperador Teodosi l'any 395, i a fi de controlar millor l'imperi aquest es va dividir en Imperi d'Occident (capital a Roma) i Imperi d'Orient (capital a Constantinoble).
    • A Occident els emperadors cada cop van ser més dèbils i es va anar dividint, formant-se molts regnes
    • A Orient, al contrari, l'imperi es va fer fort i es va mantenir mil anys més, formant-se l'Imperi Bizantí.
Respon:
  1. Dins de quin Imperi van quedar els actuals països de: Portugal, Grècia, Turquia, Alemanya, Anglaterra, França, Egipte, Itàlia, Bèlgica, Israel?
  2. Amb quins problemes s'enfrontava l'Imperi romà en el segle III?
  3. Quina relació hi ha entre l'arribada dels huns i la desintegració de l'Imperi Romà?
  4. Fes un llistat de pobles que van envair l'Imperi d'Occident.
  5. Fes una línia del temps de l'Imperi Romà i situa:
    1. Primera Guerra Púnica
    2. Mort de Jesús
    3. Teodosi divideix l'Imperi
    4. Pax romana
    5. Desembarcament de l'exèrcit romà a Empúries (218 aC)
    6. Fundació de Roma
    7. Proclamació d'August com a emperador
    8. Indíbil i Mandoni
    9. Pas d'Annibal per l'Ebre
En aquest enllaç trobaràs un vídeo de 9 minuts que resumeix l'evolució de la civilització romana, des del seu naixement cap al s. VIII aC fins a la seva fi a les acaballes del s. III.