27.- Les civilitzacions fluvials. Egipte (4): Les creences

Característiques de les creences dels egipcis:

• Eren politeistes: creien en molts déus. 
• El principal era Ra, Amon o Aton el déu del Sol. Altres déus eren Isis, Osiris i Horus.
• També adoraven animals com el cocodril i la serp o elements de la natura com el Nil.
• Tenien rituals molt marcats. Pensaven, per exemple, que les crescudes anuals del Nil depenien d'aquests ritus i, per això, cada déu disposava del seu temple
• L'interior dels temples eren reservats exclusivament al faraó i als sacerdots
• Realitzaven moltes ofrenes a les divinitats (aliments, encens, metalls preciosos...)
• Eren molt supersticiosos i tenien força amulets (destaca el de l'escarabat)  

ACTIVITATS
1.- Fes un llistat de semblances i diferències entre les creences de l'antic Egipte i les teves.

Característiques de l'arquitectura:

• Són grans construccions de pedra
• Cobertes arquitravades (sostres plans sostinguts sobre grans columnes)
• Destaquen dos tipus de construcció: els temples i les construccions funeràries (mastabes, piràmides i hipogeus) 
• Els temples tenien una avinguda llarga que conduïa a una porta monumental

• L'avinguda estava decorada amb estàtues d'esfinxs (figures amb cos de lleó i cap humà), la seva funció era protectora.

•  Davant hi havia els obeliscs que representaven el camí d'unió entre terra i cel. S'entrava al temple a través d'una portalada gran anomenada piló

• Tot seguit s'entrava en un pati descobert envoltat de columnes que donava lloc a la sala hipòstila que estava coberta.

• Per fi s'accedia al santuari on es conservava l'estàtua del déu.

1.- Imagina que ets un sacerdot i entres a un temple egipci. Digues ordenadament les parts i estances que t'aniràs trobant.

Les tombes

Podien ser de 3 tipus:

• MASTABA: Tomba més antiga. Era per a personatges importants. Tenien forma de taula i tenien una cambra funerària subterrània on s'accedia a través d'un pou. La seva evolució va donar lloc a les piràmides.

• PIRÀMIDE: Tomba on s'enterraven els faraons durant l'Imperi Antic. S'accedia a la cambra funerària a través de passadissos que tenien paranys.

• HIPOGEU: Tomba subterrània excavada a la muntanya. Des de l'exterior no es veu doncs queda dissimulada i així s'eviten els saquejos. 

ACTIVITAT:
1.- Quines diferències hi ha entre els diferents tipus de tomba egípcia?
2.- Digues les característiques principals de l'arquitectura egípcia.

26.- Les civilitzacions fluvials. Egipte (03): L'escriptura

Els egipcis van començar a escriure amb jeroglífics al voltant del 4.000 aC i van utilitzar aquest sistema d'escriptura fins al s. IV aC. Els especialistes en aquest tipus d'escriptura eren els escribes que gaudien de gran prestigi.

Els jeroglífics es van poder desxifrar gràcies a la troballa de la pedra Rosseta -fou localitzada per l’exèrcit de Napoleó durant la guerra a Egipte el 1798-.

Es tractava d’una pedra que contenia el mateix escrit en jeroglífic, en grec i en demòtic (un tipus d’escriptura en cursiva de l’antic Egipte, variant de la llengua grega).

Jean-François Champollion va ser qui va desxifrar la lletra que hi havia escrita a la pedra Rosseta. Gràcies a aquest gran descobriment es va poder conèixer i aprendre l’escriptura dels egipcis. Actualment aquesta pedra es troba en el British Museum de Londres.

1.- Per què va ser tan important trobar la pedra Rosetta? 
2.- Quines eren les eines que necessitava un escriba?
3.- Descriu com es preparava el papir.

4.- Vocabulari: Pedra Rosseta, domòtic

Si vols saber com s'escriuria el teu nom amb escriptura jeroglífica entra en aquest enllaç.

25.- Les civilitzacions fluvials. Egipte (02): l'estructura social

 

 L'estructura social

• Dalt de tot hi trobem el faraó (rei-déu) i la família reial 
• Un segon grup estava format per sacerdots, alts funcionaris, governadors de províncies i caps militars. 
• Tot seguit els escribes que redactaven els documents oficials i portaven els comptes dels impostos reials i de les mercaderies que entraven i sortien dels magatzems del palau.
• I el grup majoritari format pels camperols, que constituïa al voltant del 90% del total de la població. On també s'ha d'incloure els comerciants i artesans. 
• Finalment trobem els esclaus. Eren considerats com a objectes o animals i podien ser comprats i venuts. Molts d'ells treballaven a les cases benestants. 

El paper que va jugar la dona a Egipte va ser més important que en d'altres cultures de l'Antiguitat. Algunes d'elles van tenir gran poder i fins i tot van ser faraons. Les dones podien administrar i heretar propietats, comprar i vendre béns i fins i tot divorciar-se.

Activitat:
1.- Pels egipcis, què era considerat el faraó?

El dia a dia dels egipcis:

2.- Descriu com era la casa d'una família noble.

 

  3.- Descriu com era un barri artesà. Quins oficis reconeixes?

 
4- Descriu com era la vida a un poblat agrícola.
5.- Si visquessis a l'antic Egipte i no formessis part de l'elit privilegiada, a quin ofici t'agradaria dedica't i on t'agradaria viure? Explica els motius.

6.- Resumeix el procés de conreu del blat que realitzaven els egipcis 5.000 anys aC. 

7.- El faraó, com controlava la producció agrícola del seu regne?

24.- Les civilitzacions fluvials. Egipte (1): situació i sistemes de regadiu

 

Activitats:
1.- Descriu on es troba Egipte en relació a Catalunya? 

2.- Quin és el riu que travessa Egipte de sud a nord?
3.- Per què s'anomena delta a la desembocadura del riu?
4.- En quin mar desemboca aquest riu?
5.- Observa el mapa i digues on es troben la majoria de tombes o piràmides. Quina explicació dónes a aquest fet?

6.-Ordena les imatges següents (quin és l'ordre)

• descriu quines conseqüències tenia la crescuda del Nil a l'antic Egipte
• explica la importància del riu en la vida dels antics egipcis

23 Les civilitzacions fluvials: Entrevista a Irving Finkel. Els jocs en temps dels mesopotàmics

 

Víctor Amela entrevista a Irving Finkel.

LA VANGUARDIA, 24/11/2018

Tengo 67 años. Soy de Londres. Soy filólogo, asiriólogo y conservador de la sección mesopotámica del Museo Británico. Soy ateo.

Festival Dau

El profesor Finkel nos habla del juego más antiguo del mundo.

¿De qué se ocupa en el Museo Británico?

De la sección sumeria, mesopotámica, babilónica, asiria. He descifrado muchas de las 130.000 tablillas de barro con escritura cuneiforme que allí hay.

¿Qué escritura es esa?

¡La primera escritura conocida de la humanidad! Tenemos tablillas de hace 5.500 años.

¿Por qué se llama cuneiforme?

Sobre la tablilla de arcilla blanda practicaban incisiones con un palito de madera, a modo de cuña: por eso es cuneiforme.

¿Dónde estaban todas esas tablillas?

En lo que hoy es Irak, la gran mayoría, y aparecieron en excavaciones durante los años veinte en la ciudad de Ur, urbe que duró mil años y que fue capital de un imperio.

¿Y qué nos cuentan los escritos de esas tablillas de barro?

Al principio eran registros burocráticos, contabilidades, y pronto hubo contratos, cartas... y cuentos: relatos de todo tipo, cantos, poemas, historias..., ¡literatura!.

La escritura engendró la historia! Somos animales históricos desde la escritura cuneiforme.

 

De todas las tablillas que ha traducido, ¿cuál es su predilecta?

Una cuenta que hubo un diluvio y una inundación, y que un hombre llamado Atram-hasis (traducible por sabio) se salvó con sus animales construyendo un arca de madera.

¡Noé!

¡Pero 2.000 años antes que Noé! Los poetas de la Biblia copiaron esta historia.

Cuénteme otra tablilla.

Hay una que sólo hemos comprendido al juntarla a este tablero, del año 2.500 a.C.

¿Qué es este tablero?

Llevo conmigo una copia del original que apareció en una tumba real en Ur, hecho de maderas nobles taraceadas con piezas de lapislázuli, cornalina, concha...

Por los cuadros, parece un mini ajedrez.

¡Es el primer juego de mesa de la humanidad! Jauría, se llamaba: se jugaba con dados piramidales, y las fichas se persiguen, se cazan, avanzan... hasta la meta. Se jugó de Mesopotamia a Egipto. Lo jugó Tutankhamon. He conseguido saber cómo se juega, gracias a la tablilla: son las instrucciones de juego.

¿Ha jugado?

Sí. Y todo el que juega, disfruta: hasta la última tirada puedes ganar... o perder.  Escribir y jugar nos ha hecho humanos.

Trobaràs més informació en aquest enllaç.

22 Prepara el teu examen sobre Mesopotàmia

Per a preparar bé l'examen cal estudiar i saber les següents preguntes. Recorda que l'examen serà el dimecres 30 de novembre:

1.- Saber posar el nom dels pobles de la teva comarca (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

2.- Saber el nom de les comarques que toquen a la Ribera d'Ebre i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

3.- Saber el nom de les comarques que toquen al Mediterrani i a França, i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

Preguntes breus

4.- a) Per què les primeres civilitzacions s'anomenen "fluvials"?

      b) Quines van ser les grans civilitzacions fluvials?
 

5.- Quines són les grans aportacions de sumeris i babilonis?

6.- Descriu l'estructura social de la societat mesopotàmica.

7.- Fes un llistat de productes d'agricultura i ramaderia de l'època mesopotàmica.

8.- Quines semblances o diferències hi ha entre la teva religió o creença amb la dels mesopotàmics.

9.- Quines diferències hi ha entre un ziggurat i un temple?

10.- Quina diferència hi ha entre un relleu i una estàtua?

11.- Quines característiques tenien les estàtues de Mesopotàmia?

12.- Quins elements arquitectònics van inventar els mesopotàmics? Descriu-los.

13.- Al costat de quin riu es va desenvolupar la civilització Índia?

14.- On, quan i perquè va aparèixer l’escriptura?

PREGUNTES PER REFLEXIONAR:

15.- Digues i raona a quin període o edat correspondria un jaciment arqueològic on hi hagués:

• Un dolmen amb restes d’ossos
• Pintures parietals, restes de ceràmica cardial, sílex i cendres
• Pedres sense polir, ossos, cendres i una falç
• Pintures parietals, una motlle per fondre metalls, sílex i cendres
• Un motlle per fondre metalls, un tauleta de fang amb signes cuneïformes i sílex

PREGUNTES EXPLICATIVES I/O DESCRIPTIVES (s’han d’explicar àmpliament):

16.- Explica quines són les característiques de les civilitzacions fluvials.

 

VOCABULARI

Politeista, cuneïforme, aristocràcia, escriba, sumeri, ziggurat, lapislàtzuli

21 Les civilitzacions fluvials (V): Mesopotàmia i les creences

Cilindre del Déu Anú 

• Eren politeistes. Creien en l'existència de molts déus, per exemple Anú era el déu del cel, Ishtar la deessa de la guerra, l'amor i la fecunditat.
• Els déus es manifestaven per mitja de fenòmens naturals (trons, pluja...), somnis o bé pràctiques endevinatòries.
• Se'ls representava com a persones i tenien les mateixes passions que els homes, però eren immortals.
• No creien que hi hagués una altra vida després de la mort.

Representació de la deessa Ishtar

ACTIVITATS:
1.- Quines semblances o diferències hi ha entre la teva religió o creença amb les dels mesopotàmics.
2.- Vocabulari: politeista
3.- Indica i explica les característiques de l'escultura mesopotàmica (pots trobar informació a la pàg. 199)

20 Les civilitzacions fluvials (4): Mesopotàmia i l'art

1.- De què estan fets aquests edificis? Què deuen ser?

2.- Descriu aquesta construcció. Quina finalitat podia tenir?

3.- Reflexiona sobre aquestes dues darreres imatges: la primera és tal com es conserva avui dia la resta d'un edifici de l'antiga mesopotàmia en el lloc on es va fer, la segona és la de la Porta d'Ishtar al Museu Pérgamo de Berlín.

4.- Assenyala les característiques de l'arquitectura mesopotàmica.

19.- Les civilitzacions fluvials (3): Mesopotàmia

 

ACTIVITAT
1.- Aquí tens l'esquema de l'explicació de l'aparició de les primeres ciutats. Fes un text descrivint-lo.

LA SOCIETAT MESOPOTÀMICA:

La societat mesopotàmica es dividia en dos grups: privilegiats i no privilegiats.
Els privilegiats tenien tots els drets i la majoria de riqueses

• Rei o príncep: complia també la funció de sacerdot
• Aristocràcia: la família del rei i la noblesa. Disposava de grans extensions de terres i molts càrrecs
• Sacerdots: vivien als temples i s'encarregaven de rituals religiosos
• Escribes: eren funcionaris. Sabien llegir, escriure i comptar. Controlaven els productes i anotaven els impostos, les recaptacions...

Els no privilegiats podien ser lliures (si tenien drets) o esclaus. Tanmateix tots ells treballaven per al palau del rei i per als temples religiosos. 

• Pagesos: llogaven les terres que pertanyien al rei o als sacerdots, a canvi havien de donar-los part de la collita.
• Artesans: podien ser teixidors, fusters, orfebres, perfumistes...
• Les dones estaven sotmeses a l'autoritat dels homes, primer del pare i després del marit. 

El creixement de la civilització mesopotàmica va ser possible  gràcies al desenvolupament d'una economia pròspera. A banda de l'artesania i la ramaderia, van destacar l'agricultura i el comerç:

• L'agricultura era l'activitat principal. La presència de rius i la construcció de canals  van permetre obtenir abundants collites de cereals, hortalisses... La major part de la terra  era propietat del rei, els sacerdots i els nobles, que la llogaven a camperols humils. Conreaven blat, civada, vinya, olivera i palmeres datileres de les quals s’extreien sucs per a preparar begudes i fibres per a la indústria tèxtil; construïren canals per a regar; i van inventar l’arada, que era tirada per bous. 
• La ramaderia es basava en la cria d’ovelles, cabres i cavalls. 
• El comerç es basava en el bescanvi, que consistia en l’intercanvi de béns d’acord a les necessitats de les parts, ja que no coneixien la moneda. El comerç es va expandir a causa de l'acumulació d'excedents i la necessitat d'obtenir altres productes. Mesopotàmia exportava cereals i teixits, i importava or d'Egipte, coure de l’actual Turquia, pedra i fustes de Pèrsia.

ACTIVITATS:

1.- Descriu l'estructura social de la societat mesopotàmica.

2.- Fes un llistat de productes d'agricultura i ramaderia de l'època.

3.- Vocabulari: escriba, aristocràcia

18.- Les civilitzacions fluvials (2): Mesopotàmia

Mesopotàmia és un terme geogràfic que significa “terra entre rius” -Tigris i Eufrates-.

Aquests rius cada cert temps es desbordaven, inundant grans porcions de terra, quan les aigües es retiraven, els habitants tenien terres fèrtils per conrear. Aquestes condicions van donar lloc a la civilització fluvial de Mesopotàmia. S’han trobat rastres d’assentaments en aquestes terres d’abans del 7000 aC.

El territori de Mesopotàmia va ser conquerit el llarg de la història per molts pobles, ja que era desitjat per ser un territori molt fèrtil. Els pobles més importants que van conquerir aquesta regió van ser: sumeris, babilonis i assiris.

Sumeris

La civilització Sumèria 3200 aC, va ser la primera en considerar-se una civilització i es va establir a la baixa Mesopotàmia. L’aportació més important d’aquesta civilització va ser l’escriptura cuneïforme. Era un sistema complex, que aconseguia 700 signes.

Babilonis

La civilització dels Babilonis va venir de l’Oest l’any 2100 aC.  Van adoptar l’escriptura dels sumeris, però van fer nous descobriments com la construcció d’unes taules per fer càlculs. Van introduir el sistema sexagesimal, dividint el dia en 24 hores, les hores en minuts i els minuts en segons.

ACTIVITATS
1.- Quines són les grans aportacions de sumeris i babilonis?
2.- Resumeix l'audiovisual.
3.- Vocabulari: cuneïforme
4.- A partir de la imatge inferior, escriu el teu nom.