Els ilercavons foren una tribu ibèrica que entre els segles VI i I aC habitava una àmplia extensió de territori entre l’actual Coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa. La denominació Ilercavònia apareix en textos i documents grecs i romans. El límit entre els ilercavons i els ilergets és la serra de la Llena, a tocar del Montsant, mentre que el Coll de Balaguer els separa dels cossetans. El riu Ebre era el centre dels seus territoris i una via bàsica de comunicació i comerç.
ESTRUCTURA SOCIAL La societat catalana del segle XIII era estamental.
Privilegiats: nobles i eclesiàstics (alta església)
No privilegiats:
La població urbana (burgesia) de les ciutats es diferenciava segons la seva capacitat econòmica:
mà major: rics i ciutadans honrats
mà mitjana: mercaders i artistes
mà menors: menestrals (artesans)
Minories:
Jueus que viuen als calls
Mudèjars (particularment nombrosos a Tortosa i Lleida
Esclaus
Pagesos: vivien en masos, sovint molt aïllats, i estaven sotmesos al règim feudal.
POBLACIÓ:
Al segle XIV es calcula que Catalunya tenia mig milió d'habitants.
Principals poblacions: Barcelona (30.000), Girona (6.000), Perpinyà, Lleida, Tortosa i Tarragona.
La majoria de població es concentrava al litoral.
A la Catalunya Vella la població interior estava més disseminada.
A la Catalunya Nova la població es concentrava més en petits llogarrets.
Els monestirs van complir una important funció en la repoblació del territori. Aquests conjunts es convertien en comunitats autosuficients: conreaven les terres, disposaven de granges i ramats i es van convertir en autèntics senyorius feudals (tenien camperols que treballaven per a ells i també serfs).
Alguns monestirs importants van ser Sant Joan de les Abadesses, Poblet i Santes Creus.
RESPON:
Fes una piràmide social i indica quins són els estaments privilegiats de la Corona d'Aragó.
Per què et sembla que la població es distribuïa de forma diferent a la Catalunya Vella que a la Nova? A què et sembla que és degut?
Descriu el paper que van fer els monestirs en la repoblació de Catalunya. Com es deuria fer aquesta repoblació?
Vocabulari: mà major, menestral, mà menor, mà mitjana, mudejar
EVOLUCIÓ ECONÒMICA DE LA CORONA D'ARAGÓ
Al segle XI la base de l'activitat econòmica era l'agricultura, tot i que amb uns rendiments baixos. Però poc a poc es va consolidar l'activitat comercial centrada en mercats i fires i el desenvolupament de les ciutats.
Es va produir un augment del comerç de productes amb l'al-Àndalus a través de les rutes marítimes. Això va permetre impulsar el desenvolupament de la producció artesanal i l'agrupament dels artesans en gremis a partir del segle XII.
El control del comerç al Mediterrani occidental i la necessitat de disposar de ports on fer escales i transport segur va donar lloc a l'expansió política i militar per la Mediterrània.
A partir del segle
XIII la Corona d'Aragó inicia aquesta expansió territorial que en pocs
segles la va portar a ser una de les grans potències del Mediterrani -inicialment aquest procés el va dur a terme Jaume I el Conqueridor-.
Aquest expansionisme
va ser possible gràcies a un seguit de causes:
Econòmiques: La
prosperitat econòmica i agrícola entre els segles XII i XIV va fer que hi hagués un excedent de producció
Polítiques:
la burgesia catalana va demanar als reis ampliar les seves zones de comerç pel Mediterrani, tot ajudant als monarques econòmicament en les seves expedicions militars.
La decadència dels regnes Taifes de l'Al-Àndalus va fer que els catalano-aragonesos tinguessin més fàcil el seu camí cap al Sud de la península i cap a les illes Balears.
Militars:
els Almogàvers, forces paramilitars sorgides de la violència de frontera entre
l'islam i els regnes cristians, molt agressius en el combat. Els almogàvers
acostumaven a lluitar de nit sense cuirassa, fet que els feia molt ràpids, i
sovint viatjaven famílies senceres, amb dones i nens.
Conseqüències de
l'expansió marítima de la Corona d'Aragó
Polítiques: La
Corona d'Aragó va passar a ser un dels poders polítics més importants del
Mediterrani.
Econòmiques:
Creació
de noves rutes comercials que van permetre enriquir encara més la Corona.
Van
arribar al Nord d'Àfrica, al pròxim Orient, Itàlia i Grècia, tot fent
intercanvis a la barata o amb l'ús de la moneda.
Noves exportacions i intercanvis: teixits, armes, oli, etc...
Creació dels Consolats de Mar: tribunals de la Corona a les principals ciutats del Mediterrani, dirigides per un cònsol, i que s'encarregaven dels problemes derivats del comerç marítim, i de crear normes per regular aquest comerç. Van crear el llibre del consolat de mar (un seguit de normes referents al comerç marítim que regularà el comerç al mediterrani i a l'Atlàntic
Creació de llotges comercials: Llocs d'intercanvi comercial i de reunions de mercaders per fer negocis i posar preus de productes a l'engròs.
Socials:
Repoblament de colons catalans i aragonesos a les zones de València i Mallorca
Culturals:
Cristianització
de les zones conquerides a València i Balears.
Expansió de la
llengua catalana pels nous territoris conquerits -avui en dia encara es parla català en indrets llunyans
al principat com ara a l'illa de Sardenya a l'Alguer-.
CRISI DEMOGRÀFICA DELS SEGLES XIV i XV:
Després d'anys de bonança econòmica viscuda a Europa entre el segles XII i XIII la situació econòmica va canviar de manera brusca degut a:
crísi agrícola degut a factors climàtics desfavorables com sequeres, inundacions i plagues d'insectes, van fer que les terres s'empobrissin
la pesta negraa partir del 1348 va matar gairebé la meitat de la població catalana. La pesta, a més, va anar
acompanyada de rebrots i posteriors epidèmies que van continuar afectant a la
població, tant rural com urbana.
Aquests fets van produir:
un èxode de gent d'entorns rurals cap a les ciutats
el camp
va patir la falta de mà d'obra. Van
començar a aparèixer els "masos rònecs", masos i terres
abandonats per la gran mortalitat i per l'exili de gent a les ciutats, que van
passar a mans dels pagesos més rics enfortint així la seva posició contra els
senyors feudals
en descendre la producció agrícola augmenten els impostos sobre els productes
els preus van patir
un fort augment
les males condicions de vida al camp van portar a molts pagesos a
provocar revoltes, entre aquestes la revolta dels remences (1462)
La revolta dels remences
Els remences, gairebé un terç de la pagesia catalana, eren aquells pagesos sotmesos
a servitud de no abandonar el mas ni les terres que conreaven. Per marxar del
seu mas i abandonar les terres, per alliberar-se'n, havien de pagar un impost
molt elevat que s'anomenava remença.
Al 1462, després de
molts anys de patiment, els remences es van alçar contra els mals usos i les
difícils condicions de vida que estaven patint. La revolució remença va
enfrontar els pagesos de contra els senyors feudals.
Com a conseqüència
d'aquest enfrontament els remences van entrar a la guerra civil (1462-1472)
fent costat al rei i en contra dels nobles. Al 1472 es va acabar la guerra
civil, i malgrat que el rei i els pagesos al seu costat en van sortir
vencedors, els mals usos no van acabar. Hi va haver més revoltes que no acabaran fins el 1486 amb la sentència arbitral de Guadalupe.
RESPON:
Explica, amb les teves paraules, les causes de l'expansió de la Corona d'Aragó per la Mediterrània.
Quines conseqüències va tenir aquesta expansió? Explica-ho detalladament.
Per què es va produir la crisi demogràfica als segles XIV i XV?
Per què pugen els preus dels productes al segle XV?
Vocabulari: almogàver, remença, Sentència arbitral de Guadalupe, masos rònecs, colons
Comentari de la imatge (títol, tema, descripció i relació amb el tema)
Una política matrimonial hàbil va permetre als monarques catalanoaragonesos participar activament en la política d'Occitània, en particular gràcies al matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença (1112). Això però anava en contra dels interessos dels francs que el 1213 es van enfrontar a la Batalla de Muret, matant al rei Pere I el Catòlic i impedint en el futur la ìnfluència catalana al territori.
La derrota a la batalla de Muret va provocar un canvi d'orientació a l'expansió catalana. El creixement econòmic junt amb l'augment de població va afavorir iniciar noves empreses d'expansió, ara cap a la Mediterrània.
Jaume I el Conqueridor (1213-1276):
conquesta Mallorca, Menorca i Eivissa
més endavant la taifa de València després de 5 mesos de setge
signa amb l'infant Alfons de Castella el Tractat d'Almirra (1244) en el qual es pacta que l'expansió cap a Alacant sols la podia fer Castella
signa el Tractat de Corbeil (1258) amb el rei de França Lluís IX, en el qual renuncia als drets d'herència que tenia sobre Occitània mentre que el rei francès renunciava als sues sobre Catalunya i reconeixia formalment la independència
Els almogàvers i l'expansió per la mediterrània Bona part de les conquestes i l'expansió fou possible gràcies als almogàvers, mercenaris ferotges que van lluitar per tot el mediterrani incorporant a la corona catalanoaragonesa Sardenya, Sicília, el regne de Nàpols, el ducat d'Atenes i diferents places de l'imperi bizantí. En aquest enllaç trobarà un vídeo que explica breument qui eren els almogàvers.
RESPON:
Quin monarca catalanoaragonès va conquerir les Balears?
Fins on va arribar l'expansió de la Corona d'Aragó pel sud penínsular? Per què?
Quin interès podien tenir per a la Corona d'Aragó les grans illes de la Mediterrània.
Què va suposar el Tractat de Corbeil?
Que va suposar la Batalla de Muret?
A què va donar lloc el Tractat d'Almirra?
Busca informació sobre Jaume I el Conqueridor i redacta una biografia.
Fes un llistat dels territoris catalans durant la primera meitat del segle XV.
Busca informació sobre els almogàvers i intenta omplir els apartats següents:
origen
almogàvers destacats
vestuari
armes
crit de guerra
llocs on van lluitar
Aquest senzill vídeo pot ajudar-vos a entendre molt visualment l'expansió de la Corona d'Aragó per la Mediterrània.
732: Batalla de Poitiers (França). Els francs aturen l'expansió dels musulmans i aquests travessen de nou els Pirineus esdevenenint, la serralada, una frontera natural. La zona, pràcticament deshabitada, acollirà pobladors que rebran avantatges per anar-hi a viure.
768-814: regnat de l'emperador Carlemany. Realiza diverses incursions a través del territori i a partir del 785 ocuparà Girona, l'Urgell, la Cerdanya, el Pallars i la Ribagorça.
801: Lluís el Piadós, fill de Carlemany, ocupa Barcelona i s'estableix la frontera seguint els rius Llobregat i Cardener fins al Segre. Aquests territoris passen a anomenar-se Marca Hispànica -Catalunya Vella- i es converteix en un territori que protegeix qualsevol incursió cap a l'interior del regne de França.
Els francs van dividir el territori ocupat i el van donar a comtes a través de vassallatge.
En un primer moment aquests comtes procedien de l'aristocràcia franca però, amb el temps i el desinterès per la zona, van passar a ser nomenats comtes membres dels grups locals.
El 870 el rei franc Carles el Calb nomena Guifré el Pelós -membre de la Casa Comtal de Caracassona- comte d'Urgell i de Cerdanya i, al 878, de Girona i Barcelona. Aquest fet és important doncs el mateix comte aglutina quatre comtats que, a partir d'ara, passaran a ser hereditaris entre els seus descendents.
El 985 esdevé el moment definitiu de la ruptura amb els francs. Els sarraïns van fer una important incursió travessant el Llobregat. El comte Borrell II va demanar ajuda militar als francs però no la va rebre. Davant aquest fet es va considerar que el jurament de fidelitat s'havia trencat i, a partir d'aquell moment els comtes del Casal de Barcelona van actuar amb plena sobirania -la independència formal, però, no es va produir fins el 1258 amb el tractat de Corbeil-.
La llegenda de les quatre barres i la Casa Comtal de Barcelona
La llegenda ens diu que Carles el Calb va atorgar l'emblema de les quatre barres al comte Guifré el Pelós (878-897), ferit de mort, després d'una batalla contra els sarraïns, i que les va pintar sobre l'escut daurat amb la sang del comte moribund.
La primera mostra documentada de l'escut català és al sepulcre de Ramon Berenguer III, mort l'any 1082.
El següent vídeo dóna informació sobre Guifré i l'inici de la Casa Comtal de Barcelona.
A la mort de Guifré el Pelós (Wifredo I) s'inicia una important política d'aliances matrimonials, pactes amb els altres comtats i relacions de vassallatge que van consolidar, poc a poc, l'hegemonia del Casal de Barcelonai a partir d'aquest moment també es comença a utilitzar la paraula "Catalania" per referir-se a aquests comtats.
Fragment del contracte matrimonial de Ramon Berenguer IV ambPeronella el 1137:
En nom de déu, Jo, Ramir, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, et dono a tu Ramon, comte i marquès de Barcelona, la meva filla per muller, amb tot el regne d'Aragó. I t'encomano tots els homes del predit regne en homenatge i jurament, que et siguin fidels en allò que toca a la teva vida, al teu cos, sense frau ni engany. Si la meva filla morís prematurament, i tu encara visquessis, tinguis la donació de l'esmentat regne de manera lliure i immutable sense cap mena d'impediment després de la meva mort.
La mort sense descendència del rei d'Aragó Alfons I el Bataller (1135) va facilitar la unió dinàstica entre Peronella, la seva neboda -filla de Ramir, germà del rei-, i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.
Peronella tenia només un any i Ramon Berenguer IV en tenia vint. L'enllaç però no es va realitzar fins al 1150, quan la reina va complir els catorze anys. Així, Ramon Berenguer IV es va convertir en príncep d'Aragó i governant del regne. Es va formar així la Corona d'Aragó.
Aquesta Corona va suposar:
Catalunya i Aragó van conservar les institucions, les lleis pròpies i els trets de cada societat.
La unió va permetre acabar amb la conquesta dels territoris controlats pels musulmans fins passat l'Ebre -Catalunya Nova-.
Repoblament de la Catalunya Nova a través de cartes de poblament, tenint un important paper l'orde del Císter a través dels seus monestirs (Santes Creus i Poblet).
Inici de l'expansió pel Mediterrani
RESPON:
Què és la Marca Hispànica? Com i quan es va crear?
Quins comtats formaven la Marca Hispànica?
A qui interessava poblar la Marca Hispànica?
Quan podem començar a parlar de la Casa Comtal de Barcelona? Com es va formar?
En quin moment i quin fet succeeix que provoca la ruptura dels lligams amb els francs?
Fes un arbre geneològic des de Guifré el Pelós fins al matrimoni de Peronella amb Ramon Berenguer IV.
Explica què es va aconseguir amb la política matrimonial on es va veure immersa Peronella d'Aragó.
En parelles o individualement, fes una presentació del monestir de Poblet o el de Santes Creus. És important que el situis en l'espai, en el temps, mostris la seva estructura i parts... -mínim 5 pantalles i màxim 8-.
