dijous, 25 de febrer del 2016

La Catalunya medieval (3): Societat i població

ESTRUCTURA SOCIAL
La societat catalana del segle XIII era estamental.

  • Privilegiatsnobles i eclesiàstics (alta església)
  • No privilegiats:
    • La població urbana (burgesia) de les ciutats es diferenciava segons la seva capacitat econòmica:
      • mà major: rics i ciutadans honrats
      • mà mitjana: mercaders i artistes
      • mà menors: menestrals (artesans)
    • Minories:
      • Jueus que viuen als calls
      • Mudèjars (particularment nombrosos a Tortosa i Lleida
      • Esclaus
    • Pagesos: vivien en masos, sovint molt aïllats, i estaven sotmesos al règim feudal.
 
 
POBLACIÓ:
  • Al segle XIV es calcula que Catalunya tenia mig milió d'habitants.
  • Principals poblacions: Barcelona (30.000), Girona (6.000), Perpinyà, Lleida, Tortosa i Tarragona.
  • La majoria de població es concentrava al litoral.
  • A la Catalunya Vella la població interior estava més disseminada.
  • A la Catalunya Nova la població es concentrava més en petits llogarrets.
  • Els monestirs van complir una important funció en la repoblació del territori. Aquests conjunts es convertien en comunitats autosuficients: conreaven les terres, disposaven de granges i ramats i es van convertir en autèntics senyorius feudals (tenien camperols que treballaven per a ells i també serfs).
  • Alguns monestirs importants van ser Sant Joan de les Abadesses, Poblet i Santes Creus.

RESPON:
  1. Fes una piràmide social i indica quins són els estaments privilegiats de la Corona d'Aragó.
  2. Per què et sembla que la població es distribuïa de forma diferent a la Catalunya Vella que a la Nova? A què et sembla que és degut?
  3. Descriu el paper que van fer els monestirs en la repoblació de Catalunya. Com es deuria fer aquesta repoblació?
  4. Vocabulari: mà major, menestral, mà menor, mà mitjana, mudejar

EVOLUCIÓ ECONÒMICA DE LA CORONA D'ARAGÓ

Al segle XI la base de l'activitat econòmica era l'agricultura, tot i que amb uns rendiments baixos. Però poc a poc es va consolidar l'activitat comercial centrada en mercats i fires i el desenvolupament de les ciutats.
Es va produir un augment del comerç de productes amb l'al-Àndalus a través de les rutes marítimes. Això va permetre impulsar el desenvolupament de la producció artesanal i l'agrupament dels artesans en gremis a partir del segle XII.
El control del comerç al Mediterrani occidental i la necessitat de disposar de ports on fer escales i transport segur va donar lloc a l'expansió política i militar per la Mediterrània. 
A partir del segle XIII la Corona d'Aragó inicia aquesta expansió territorial que en pocs segles la va portar a ser una de les grans potències del Mediterrani -inicialment aquest procés el va dur a terme Jaume I el Conqueridor-. 

 
Aquest expansionisme va ser possible gràcies a un seguit de causes:
  1. Econòmiques: La prosperitat econòmica i agrícola entre els segles XII i XIV va fer que hi hagués un excedent de producció
  2. Polítiques:
    1. la burgesia catalana va demanar als reis ampliar les seves zones de comerç pel Mediterrani, tot ajudant als monarques econòmicament en les seves expedicions militars.
    2. La decadència dels regnes Taifes de l'Al-Àndalus va fer que els catalano-aragonesos tinguessin més fàcil el seu camí cap al Sud de la península i cap a les illes Balears.
  3. Militars: els Almogàvers, forces paramilitars sorgides de la violència de frontera entre l'islam i els regnes cristians, molt agressius en el combat. Els almogàvers acostumaven a lluitar de nit sense cuirassa, fet que els feia molt ràpids, i sovint viatjaven famílies senceres, amb dones i nens.
Conseqüències de l'expansió marítima de la Corona d'Aragó
  1. Polítiques: La Corona d'Aragó va passar a ser un dels poders polítics més importants del Mediterrani.
  2. Econòmiques:
    1. Creació de noves rutes comercials que van permetre enriquir encara més la Corona.
    2. Van arribar al Nord d'Àfrica, al pròxim Orient, Itàlia i Grècia, tot fent intercanvis a la barata o amb l'ús de la moneda.
    3. Noves importacions: Espècies, sedes, perfums, esclaus.
    4. Noves exportacions i intercanvis: teixits, armes, oli, etc...
    5. Creació dels Consolats de Mar: tribunals de la Corona a les principals ciutats del Mediterrani, dirigides per un cònsol, i que s'encarregaven dels problemes derivats del comerç marítim, i de crear normes per regular aquest comerç. Van crear el llibre del consolat de mar (un seguit de normes referents al comerç marítim que regularà el comerç al mediterrani i a l'Atlàntic
    6. Creació de llotges comercials: Llocs d'intercanvi comercial i de reunions de mercaders per fer negocis i posar preus de productes a l'engròs. 
  3. Socials: Repoblament de colons catalans i aragonesos a les zones de València i Mallorca
  4. Culturals:
    1. Cristianització de les zones conquerides a València i Balears.
    2. Expansió de la llengua catalana pels nous territoris conquerits -avui en dia encara es parla català en indrets llunyans al principat com ara a l'illa de Sardenya a l'Alguer-.
CRISI DEMOGRÀFICA DELS SEGLES XIV i XV:
Després d'anys de bonança econòmica viscuda a Europa entre el segles XII i XIII la situació econòmica va canviar de manera brusca degut a: 
  1. crísi agrícola degut a factors climàtics desfavorables com sequeres, inundacions i plagues d'insectes, van fer que les terres s'empobrissin
  2. la pesta negra a partir del 1348 va matar gairebé la meitat de la població catalana. La pesta, a més, va anar acompanyada de rebrots i posteriors epidèmies que van continuar afectant a la població, tant rural com urbana. 

Aquests fets van produir:
  • un èxode de gent d'entorns rurals cap a les ciutats
  • el camp va patir la falta de mà d'obra. Van començar a aparèixer els "masos rònecs", masos i terres abandonats per la gran mortalitat i per l'exili de gent a les ciutats, que van passar a mans dels pagesos més rics enfortint així la seva posició contra els senyors feudals
  • en descendre la producció agrícola augmenten els impostos sobre els productes
  • els preus van patir un fort augment
  • les males condicions de vida al camp van portar a molts pagesos a provocar revoltes, entre aquestes la revolta dels remences (1462)
La revolta dels remences
Els remences, gairebé un terç de la pagesia catalana, eren aquells pagesos sotmesos a servitud de no abandonar el mas ni les terres que conreaven. Per marxar del seu mas i abandonar les terres, per alliberar-se'n, havien de pagar un impost molt elevat que s'anomenava remença.
Al 1462, després de molts anys de patiment, els remences es van alçar contra els mals usos i les difícils condicions de vida que estaven patint. La revolució remença va enfrontar els pagesos de  contra els senyors feudals.
Com a conseqüència d'aquest enfrontament els remences van entrar a la guerra civil (1462-1472) fent costat al rei i en contra dels nobles. Al 1472 es va acabar la guerra civil, i malgrat que el rei i els pagesos al seu costat en van sortir vencedors, els mals usos no van acabar. Hi va haver més revoltes que no acabaran fins el 1486 amb la sentència arbitral de Guadalupe.
 
 
RESPON:
  1. Explica, amb les teves paraules, les causes de l'expansió de la Corona d'Aragó per la Mediterrània.
  2. Quines conseqüències va tenir aquesta expansió? Explica-ho detalladament.
  3. Per què es va produir la crisi demogràfica als segles XIV i XV?
  4. Per què pugen els preus dels productes al segle XV?
  5. Vocabulari: almogàver, remença, Sentència arbitral de Guadalupe, masos rònecs, colons 
  6. Comentari de la imatge (títol, tema, descripció i relació amb el tema)