Aquest camí llegendari segueix la ruta del Sol, de
Llevant cap a Ponent. Per la nit, "la Via Làctia" assenyala la
direcció correcta cap a la constel·lació de Can Major, és per això que se
l’anomena també el camí dels Estels. Dues fileres d’estels, seguint dues línies
paral·leles, s’extenen des de la Mediterrània a l’Atlàntic (Est-Oest): el camí
del Sol.
Segueixen un paral·lel terrestre que comença realment a
la Catalunya Nord (o francesa) i acaba a
les profunditats atlàntiques, Finisterre, on es creia que la terra s’acaba.
Aquest antiquíssim camí, tradicional, prové d’una època
molt anterior al Cristianisme.
La petjada de l’oca (animal que representava
l’ànima humana) era el seu símbol; a l’època dels dòlmens ja hi havia gent de
coneixements avançats.
La ruta cristiana, actual, s’establí seguint aquest camí
dels estels, cristianitzant una ruta pagana o natural, i la petjada de l’oca es
transformà en la venera o petxina dels pelegrins (altrament, la pelegrina);
conservant així la semblança amb l’antiga tradició. Jars, en francès, és el
mascle de l’oca. Jack, Jacques, Yago, Jacob, Jakin, són els mateixos noms en
diferents llengües. D’aquí vé el nom de Camí de Sant Jaume.
Fer el camí és tot una experiència, entres en la ruta més
històrica, universal, mística i esotèrica de la Humanitat; hi trobes gent de
les més variades races i creences; la monumentalitat, al pas, d’esglésies,
catedrals, monestirs, carregats de símbols alquimistes a les pedres plenes d’un
llenguatge per a iniciats en el Coneixement; paisatges canviants, boscos,
muntanyes, deserts; nous horitzons que obren noves sensacions en els sentits;
coneixements ancestrals que romanien ocults tot esperant l’arribada del nostre
esperit.
És un camí de superació
personal i d’aprenentatge on no hi manca el sentit d’aventura; has
d’integrar-te a la natura... és el camí de la Vida.
EL CAMÍ ÉS CRISTIANITZAT. LA LLEGENDA
711: La península ibèrica va ser envaïda pels
musulmans, menys una petita franja del Cantàbric i els Pirineus Occidentals.
718: Set anys més tard, arribà la primera derrota de les tropes mores a Covadonga, a
càrrec de "Don Pelayo", la qual cosa significà l’inici de la famosa
Reconquesta. Es començà a extendre la creença que la intervenció divina hi
havia participat i, entre les armes i la fe -entre ella la del
"Santiago" Apòstol-, encoratjà els visigots que reconquerien així
Lleó i Galícia.
813: un ermità de nom "Pelayo",
contemplant una pluja d’estels, veu que tots cauen en el mateix lloc. Hi
descobreix, allà, un sepulcre amb unes restes. El Bisbe, "Teodomiro"
certifica que són les restes de l’apòstol "Santiago", seguint la
tradició que els apòstols són enterrats allà on havien predicat. De Palestina,
amb un vaixell, portaren el cadàver fins a "Iria Flavia" (Padrón) i,
seguidament, al lloc que anomenaren després "Campus Stellae"
(Compostel·la).
829: Alfons II el Cast, en assabentar-se dels fets, el fa patró
d’Espanya i padrí de la Reconquesta. Ordena la construcció d’una església sobre
la tomba.
840: hi ha constància del primer pelegrinatge des
d’Astúries. La fama traspassa els Pirineus i s’extén per tot Europa; la lluïta
dels pobles cristians contra l’Islam necessitava d’un revulsiu.
842: la victòria dels cristians a la batalla de "Clavijo", malgrat
d’estar en inferioritat numèrica, la figura de l’Apòstol es manifesta amb tota
la seva força; els contendents explicaren la miraculosa intervenció de
"Santiago" cavalcant un cavall blanc i brandint a la mà una refulgent
i flamífera espasa.
La fantàstica notícia s’escampa per la península i més
enllà dels Pirineus on la figura de l’Apòstol és ben rebuda per l’emperador
Carlomagne, que ja havia lluïtat contra les tropes islàmiques.
Durant el segle X, els límits de la Reconquesta es van
ampliant, comença a ser possible viatjar amb seguretat i hi arriben els primers
pelegrins estrangers. Entre aquests i amb aquests arriben noves idees i formes de pensar. El camí de Sant Jaume es converteix en una autèntica autopista cultural.
Per disposició papal es fa públic el pelegrinatge i el Papa "Calixto II", a l’any 1122, crea el "Xacobeo" dels anys sants.
Arriba l’orde de Cluny, que
introdueix l’art romànic i es converteix en l’administradora de la cultura,
ocupant el buit que havien deixat 200 anys de guerra.
- Els llogarrets s'emmurallen
- Neixen noves ciutats
- Es milloren les vies de comunicació (camins, ponts...)
- Es multipliquen les construccions religioses a la vora del camí
- Apareixen nombrosos hostals o hospitals per acollir els pelegrins
A través dels anys, el Camí de Sant Jaume va guanyant
popularitat; nobles i plebeus el recorren sota promeses i penitències.
- El bandolerisme i la picaresca fan acte de presència i s’hi instal·len Ordes religioses i monàstiques per protegir els caminadors i vigilar el camí.
- Durant els segles XIII i XIV són les èpoques de major concurrència. Santiago de Compostel·la acollia cada any mig milió de pelegrins.
Trobareu més informació en aquest enllaç: Santi Massagué Tapiola
El següent vídeo ens ajuda entendre aquesta magnífica construcció:
RESPON:
1.- Quin és l'origen del "camí de Sant Jaume"?
2.- D'on sorgeix el símbol de la petxina que marca el recorregut?
3.- D'on ve el nom de "Compostel.la"?
4.- Argumenta, àmpliament i variada, el paper que va tenir a l'edat mitjana el camí de Sant Jaume.
5.- Observa la imatge i contesta:
- Quin tipus de construcció es tracta?
- Quina funció tenia?
- De quina manera va condicionar el creixement i la transformació de la ciutat?
- És necessari conservar-la? per què?
- Quina funció té avui?
6.- Vocabulari: Batalla de Clavijo, orde monàstica, xacobeo, Finisterre
7.- Busca imatges de construccions medievals (religioses, hospitals, albergs, ponts...) aixecades a la vora del camí de Sant Jaume i fes-ne el comentari de la imatge (títol, tema, descripció, relació amb el tema).
