Els regnes cristians d'Hispània: Asturià i Lleonès i Castella: economia (2)

Economia del Regne de Castella

A l'Espanya medieval, durant la Reconquesta, els regnes cristians i musulmans estaven separats per una franja de territori que podia arribar a tenir fins a 100 km d'amplària, gairebé despoblats, doncs era terra de ningú sotmesa a contínues incursions bèl·liques dels dos bàndols. En aquestes terres no valia la pena llaurar, perquè les campanyes bèl·liques s'organitzaven durant el bon temps, en l'època de les collites, de manera que el més probable és que, per uns o per altres, acabessin cremades o saquejades.

Aquest territori l'aprofitaven els pastors, el ramat del qual es podia moure d'un lloc a un altre, practicant la transhumància, de manera que el recorrien durant la tardor i l'hivern (temporades fredes) i, en la temporada de campanyes (primavera i estiu), es refugiaven a les muntanyes del nord, més humides i que conservaven les seves pastures durant el temps càlid, aconseguint formar una ramaderia molt important. La raça principal d'ovella d'aquests ramats era l’ovella merina, que tenia una llana de gran qualitat i era apreciada a tota Europa. Conforme avança la Reconquesta, aquestes terres es van repoblant i llaurant, mentre s'estableix una altra franja de terra de ningú, més cap al sud.

Quan el rei  Ferran III va donar un gran impuls a la Reconquesta al s. XIII incorporant als seus regnes gran quantitat de territori i fent tributaris als regnes moros que quedaven, la terra de ningú esdevé segura i els pagesos llauren les pastures, prohibint el pas dels bestiars que es menjaven les plantes verdes.

 

Tenint en compte que una altra gran riquesa de Castella és el blat, els reis es veuen en la necessitat de promulgar lleis per defensar a uns i altres, protegint les collites en general, establint camins delimitats per al bestiar entre les terres conreades (vies pecuàries, etc.) per facilitar la transhumància i el pas entre unes zones de pastures i altres, generalment situades en zones de difícil rompuda.

Inicialment els ramaders es reunien en assemblees o consells anomenats "mestas" dues o tres vegades a l'any per tal de tractar dels negocis referents als seus bestiars i per distingir i separar els animals sense amo conegut que s’haguessin mesclat.

Va ser creat el 1273 per Alfons X “el savi” reunint a tots els pastors de Lleó i Castella en una associació nacional i atorgant-los importants privilegis com ara lliurar-los del servei militar, de testificar en els judicis, drets de pas i pasturatge. Era l'Honrado Concejo de la Mesta de pastores era una agrupació de ramaders castellans que regulaven la transhumància en l’edat mitjana i moderna. 
La producció de llana va dinamitzar la indústria tèxtil i el comerç, dinamitzant l'economia i potenciant les fires com la de Medina del Campo.  

Els privilegis dels ramaders va provocar llargues i incomptables baralles amb els agricultors. La Mesta és considerada com una de les agrupacions corporatives o gremi més importants d'Europa de l'Edat Mitjana. 

RESPON:

1. Fes un resum del text.
2. En què es basava l'economia del Regne de Castella? Quins inconvenients tenia aquesta economia? 
3. Vocabulari: mesta, meseta, ovella merina, carrerada, via pecuària, transhumància
4. Comentari de la imatge (títol, tema, descripció i relació amb al tema)