Societat estamental: els camperols

Constituïen el 90 % de la població i molt pocs d'ells eren propietaris de terres. Vivien en petits pobles, en cases molt pobres, petites i senzilles fetes de fang, tova, fusta i canya i amb poc mobiliari. Eren autosuficients i s'alimentaven del què conreaven. L'esperança de vida era curta, no massa més de 40 anys.

Trobem dos tipus principals:

SERFS

• naixien serfs i vivien tota la seva vida serfs
• viuen lligats a la terra que treballen o directament a l'autoritat del senyor
• no podien abandonar el feu
• el senyor podia, entre d'altres, donar permís per a casar-se o no

LLIURES

• tenien una certa autonomia
• treballaven els masos del senyor a canvi d'una renda o una part de la collita
• pagaven també el delme a l'Església

El sistema tradicional de conreu era el conegut com a guaret.

RESPON:

1. En què consisteix el guaret? Quins inconvenients tenia?
2. Quines diferències principals hi havia entre els serfs i els camperols lliures?
3. Descriu les feines dels pagesos segons l'època de l'any:

1. Què et sembla que representa aquesta imatge?

 

 

Societat estamental: La noblesa

Cal distingir entre ALTA i BAIXA NOBLESA, depenent de la riquesa i el poder que tinguessin. Els uns tenien grans feus, castells, serfs... i altres poc més que les armes i un cavall.

L'activitat principal dels nobles era preparar-se i entrenar-se per a la lluita i una possible guerra. Per això en temps de pau participaven en els tornejos o justes.

 

 

Aquests tornejos en general no eren a mort i el què pretenien era la preparació militar i guanyar respecte i admiració entre la cort.

 

 

 

Aquests escenaris eren el lloc ideal per a donar-se a conèixer i mostrar la valentia.

 

 

Els fills dels nobles de petits rebien instrucció militar i entrenament físic. Tot seguit servien de patges i d'escuders d'algun noble per, en tenir la majoria d'edat, convertir-se en cavallers. En aquest moment juraven complir les normes de cavalleria:

• valentia
• lleialtat al seu senyor
• fidelitat a la paraula donada
• defensa dels desemparats (vídues, orfes, pobres...)

  

Els cavallers, en cas de conflicte, eren cridats pel rei i acudien a defensar-lo acompanyats dels seus soldats. Els enfrontaments podien ser a camp obert (poc freqüent doncs a ningú li interessava perdre molts homes) o bé fent el setge a una fortificació, en aquest cas es construïen enginyosos recursos militars (galeries subterrànies, catapultes, trabuquets, ariets o torres de setge...).

 

 

 

La funció principal de les dames era casar-se i tenir fills a fi d'assegurar el llinatge, i estaven sotmeses al marit al qual havien d'obeir.

Els matrimonis sovint eren concertats pels pares quan els fills eren encara criatures.  

La noblesa es reunia sovint per festejar esdeveniments tot organitzant banquets on no hi faltaven músics, acròbats, joglars...

 

Respon:

1. Quina era l'activitat principal dels nobles durant l'època medieval?
2. En què consistien els tornejos?
3. Busca informació sobre enginys militars. Selecciona imatges i fes una fitxa de cadascun.

Societat estamental: El clergat

La societat medieval era extremadament estamental. Es pertanyia a cada estament per naixement, a excepció de l'eclesiàstic que s'hi podia accedir d'altra manera.
La societat es dividia en tres estaments:

1. Nobles (privilegiats)
2. Clergues (privilegiats)
3. Resta de la població -pagesos, artesans, pastors...- (no privilegiats)

PRIVILEGIATS:

• No pagaven impostos
• No feien treballs manuals
• Controlaven l'administració

NO PRIVILEGIATS:

• Paguen impostos
• Feines dures i manuals
• Molts no són lliures (serfs)

Amb tot, cal distingir entre ALT CLERGAT i BAIX CLERGAT:

El clergat secular tenia cura de controlar i organitzar la diocesi.
El clergat regular era format per ordes religiosos diversos. Entre aquests destaquen:

Cada ordre religiós estava sotmès a una regla amb una disciplina específica. Entre aquestes podien ser:

• De clausura, com els benedictins i cartoixans
• Mendicants, com els franciscans i dominics, que vivien a les ciutats
• Monjos guerrers, com els templers

En general tenien les següents funcions:

• Pregar
• Treballar la terra o tenir cura de ramats
• Copiar manuscrits

Els monjos i monges vivien, separats, en comunitats monàstiques buscant el silenci per acostar-se a Deú. Els claustres eren el lloc ideal per a trobar aquesta tranquil·litat.  

 Respon:

1. Com s'estructurava el clergat a l'època medieval?
2. Defineix: orde religiós, regla religiosa, diòcesi i abat
3. Fes un llistat de les parts d'un monestir.
4. Quines feines feien els monjos dels monestirs?

Organització feudal

 

Entre els segles IX-XII els reis no tenien prou força per protegir les seves possessions i es van veure obligats a cedir parts dels seus territoris -feus- a altres nobles (ducs, comtes, marquesos...) a canvi de:

1. Fidelitat
2. Ajuda econòmica
3. Protecció militar

Aquest tracte es coneixia com a investidura o cerimònia d'homenatge, en el qual el noble, agenollat, jurava fidelitat, ajuda i consell al monarca, convertint-se en el seu vassall.  

 

 

 És així com apareix el feudalisme que es va caracteritzar per:

• El poder del rei queda limitat
• El rei es rodeja d'una cort, formada per juristes, eclesiàstics i guerrers que l'ajuden a governar
• Els nobles o senyors feudals accepten la primacia del rei mitjançant el pacte de vassallatge
• Alhora els senyors feudals també tenen vassalls propis (nobles menys importants)
• L'exèrcit és reduït i, en cas d'amenaça, el rei crida als seus vassalls per fer un únic exèrcit
• La principal font d'ingressos del rei i dels senyors feudals és el feu  

 

Quan un vassall és investit disposa d'un feu. Lògicament el primer que fa és construir un recinte fortificat. Aquest serà més o menys gran depenent del seu feu.

Amb el temps aquests recintes es poden anar ampliant i fent més grans, esdevenint grans fortificacions. 

Aquestes fortificacions dominen i controlen el feu que pot disposar de:

• terres de conreu cedides a pagesos lliures
• terres de conreu treballades per serfs
• zones de pastura
• boscs propietat del senyor
• petits pobles
• granges allunyades del poble
• molins (fariners, serradores...)
• passos de barca
• (...)

Els camperols, ramaders, alguns artesans... vivien als pobles i depenien del senyor que els protegia en cas d'amenaça i els deixava terres per conrear, pastures, ús dels boscs... a canvi evidentment de pagar rendes. Les rendes podien ser:

• diners
• productes (parts de la collita, teixits, animals, objectes artesans...)
• serveis personals (com ara treballar un temps determinat per al senyor feudal) 

 

Aquests vincles personals entre senyors feudals, vassalls, homes lliure i serfs van donar lloc a una marcada estructura social, amb uns pocs privilegiats.

 

Respon:

1. Què és el feudalisme?
2. Explica com es va arribar a aquest tipus d'organització?
3. Com s'estableixen els vincles personals entre nobles, vassalls, camperols?
4. Descriu l'estructura social típica del feudalisme
5. Què hi podem trobar en un feu?
6. Digues diferents parts d'una fortificació.
7. Vocabulari: feu, vassall, investidura

Activitat (enviar abans de l'11 de novembre):

• En parelles o individualment, busca imatges de l'època on es vegi representat l'acte d'homenatge o investidura, i descriu en un màxim de 3 línies què es veu a la imatge que envies (*). 

(*) Recorda que per a buscar imatges d'aquesta temàtica pots utilitzar paraules clau com ara: homenatge, investidura, vassallatge... però no oblidis de posar, tot seguit, medieval,  època medieval o edat mitjana.

La societat feudal

 

Europa, entre els segles IX i X, es caracteritza per la inseguretat i la violència provocades per la segona onada d'invasions bàrbares: víkings, sarrïns i magiars.

 

 http://www.onogueras.com/feudalisme/feudalisme.html

 

Causes de les invasions vikingues:

• Augment demogràfic a la zona escandinava
• Descontentament polític dels llocs d'origen
• Coincidència amb un llarg període de baixes temperatures 

A més, aquestes van ser més efectives degut a que disposaven d'armes molt fortes, fetes amb ferro escandinau, així com vaixells petits però molt ràpids que els convertia en enemics temibles.