Inici de curs 2023-2024

 

Quan el temps és l’antic company

que et fa ric en records i pobre en el que vindrà,

i amb el vent tan brau i amb el riu fidel,
penso que tenim sort d'emprendre aquest camí plegats.

Que aquesta adaptació dels versos de Lluís Llach ens acompanyi en el nou viatge que encetem tots plegats. Un camí que iniciem amb l'embarcació buida però que amb esforç, compromís i respecte omplirem de coneixences, aprenentatges i riques experiències.

Que tingueu una bona travessia!

54.- Les aigües (03): avantatges i inconvenients dels embassaments

Més informació: https://www.heraldo.es/especiales/fayon-50-anos-de-una-historia-sumergida/

ACTIVITATS:

1. Lectura p. 67 i activitats 21, 22 i 23. 
   

53- Les aigues (02): contaminació de les aigües

 Imatges extretes de: https://natibergada.cat/recursos-practics-per-treballar-la-contaminacio-de-laigua/

 

ACTIVITATS:

1. Descriu una de les dues imatges.
2. Creus que, d'alguna manera, has contribuït a que hi hagi imatges com aquesta? Raona la resposta.
3. Hi ha alguna zona propera al lloc on vius on es pugui trobar aigua contaminada? 
4. Lectura p. 84 i 85 ed. Santillana.
5. Descriu les diferents causes de contaminació de les aigües. 
6. De quina manera les activitats agrícoles i ramaderes poden contaminar les aigües d'un aqüífer?

 

52.- Les aigues (01)

 

Mapa dels principals rius del món (ed. Santillana, p. 55)

 

ACTIVITATS:

1. Lectura p. 78-79 ed. Santillana: Idees Clau: 
1. Indica quin percentatge d'aigua dolça hi ha a la Terra. Aquesta quantitat d'aigua és potable? Explica per què.
2. Descriu el cicle de l'aigua.
3. Explica per què s'afirma que l'aigua és un bé escàs.
2. Fes un mapa dels principals rius del món i estudia'ls. P. 88-89 ed. Santillana
3. Lectura p. 83-84 ed. Santillana. Defineix: riu, afluent, llera, conca hidrogràfica, cabal, delta, meandre i plana al·luvial.
4. Quines diferències hi ha entre el curs alt, curs mitjà i curs baix d'un riu.
5. A quins usos es destinen les aigües dels rius?
6. Raona per què no es poden formar meandres al curs alt d'un riu.

46.- La península i el territori de Catalunya en l'antiguitat: la tarraconensis

 Lectura p. 294-295 ed. Santillana

Activitats:

1. Digues el nom de 5 ciutats romanes i el nom que tenen actualment.
2. Quin va ser el llegat de Roma? Explica quina importància va tenir aquest llegat.
3. La dominació romana va tenir aspectes negatius? Argumenta la resposta
4. Quina funció tenien les calçades romanes? Per què eren tan importants per als romans (p. 281)
5. Observa les imatges de les p. 280-281 i descriu com es construïa una calçada. 
6. Què era un mil·liari?

45.- La península i el territori de Catalunya en l'antiguitat: Hispània i les provincies romanes

Lectura p. 290-291 i 293 Santillana.

Activitats:

1. Descriu com estava organitzada la societat hispanoromana.
2. Quins recursos naturals va explotar Roma a Hispània?
3. Quins tipus de productes s'importaven a Hispània?
4. Què entenem per romanització?
5. Aporta dades que demostrin que Hispània va ser un territori molt romanitzat.
6. Digues 5 pobles ibers de Catalunya i indica el nom actual.
7. Per què et sembla que, en general, els pobles del litoral van ser aliats dels romans i en canvi, els de l'interior, es van resistir?
   
8. Busca informació sobre Indíbil i Mandoni i fes una descripció de qui van ser i què van fer.

44.- La península i el territori de Catalunya en l'antiguitat: íbers i celtes

 Els pobles preromans: els ibers i els celtes (p. 292-295 Santillana).

Activitats: 

1. Llegeix, poc a poc, el text sobre els ibers i els celtes i omple una taula on es vegin les semblances i/o diferències entre ells en relació al lloc on els trobem dins la península + el lloc on viuen + com s'organitzen + a què es dediquen + quines són les seves creences + quin art duen a terme
2. (Lectura p. 284-285 Santillana) Quins pobles van anar colonitzant la península des del s. X aC fins al s. III aC?
3. Fes una línia cronològica on apareguin aquests pobles colonitzadors.

 

43.- La civilització romana (06): La fi de l'imperi romà

 LA CRISI DEL SEGLE III I LA FI DE L'IMPERI ROMÀ
A principis de s. III l'Imperi Romà entra en crisi degut:

• Revoltes socials de pagesos i militars. Les ciutats són saquejades i abandonades. Es fa difícil el comerç i el control de l'extens imperi.
• Pel nord els germànics (bàrbars) i per l'est els perses aprofiten per envair l'imperi.
• El 375 els huns van penetrar en el territori germànic i aquests van envair encara amb més força l'imperi, entrant cap el sud.
• Amb la mort de l'emperador Teodosi l'any 395, i a fi de controlar millor l'imperi aquest es va dividir en Imperi d'Occident (capital a Roma) i Imperi d'Orient (capital a Constantinoble).
• A Occident els emperadors cada cop van ser més dèbils i es va anar dividint, formant-se molts regnes
• A Orient, al contrari, l'imperi es va fer fort i es va mantenir mil anys més, formant-se l'Imperi Bizantí.

Respon:

1. Dins de quin Imperi van quedar els actuals països de: Portugal, Grècia, Turquia, Alemanya, Anglaterra, França, Egipte, Itàlia, Bèlgica, Israel?
2. Amb quins problemes s'enfrontava l'Imperi romà en el segle III?
3. Quina relació hi ha entre l'arribada dels huns i la desintegració de l'Imperi Romà?
4. Fes un llistat de pobles que van envair l'Imperi d'Occident.
5. Fes una línia del temps de l'Imperi Romà i situa:
1. Primera Guerra Púnica
2. Mort de Jesús
3. Teodosi divideix l'Imperi
4. Pax romana
5. Desembarcament de l'exèrcit romà a Empúries (218 aC)
6. Fundació de Roma
7. Proclamació d'August com a emperador
8. Indíbil i Mandoni
9. Pas d'Annibal per l'Ebre

En aquest enllaç trobaràs un vídeo de 9 minuts que resumeix l'evolució de la civilització romana, des del seu naixement cap al s. VIII aC fins a la seva fi a les acaballes del s. III.

59.- Relleu i hidrografia de Catalunya

Relleu i hidrografia de Catalunya

1. Fes un mapa de Catalunya amb les principals serralades, serres i pics.
2. Fes un mapa de Catalunya amb els principals rius i afluents.
3. Explica com és el relleu de Catalunya.
4. Assenyala els trets característics del litoral català.
5. Quantes xarxes hidrogràfiques podem trobar a Catalunya? Digues alguns rius de cadascuna.
6. Digues les característiques principals d'aquestes xarxes.

 

Taller d'utillatge lític

Aquesta setmana l’alumnat de 1r d’ESO ha experimentat com era el procés de producció d’utillatge lític a la prehistòria. Al bosquet a tocar de la Bassa han hagut de buscar el preuat sílex i, tot seguit, han comprovat el lent i delicat procés per a obtenir làmines, puntes, gratadors… de sílex.