Ilercavona

Els ilercavons foren una tribu ibèrica que entre els segles VI i I aC habitava una àmplia extensió de territori entre l’actual Coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa. La denominació Ilercavònia apareix en textos i documents grecs i romans. El límit entre els ilercavons i els ilergets és la serra de la Llena, a tocar del Montsant, mentre que el Coll de Balaguer els separa dels cossetans. El riu Ebre era el centre dels seus territoris i una via bàsica de comunicació i comerç.

dijous, 27 d’octubre del 2016

L'edat dels metalls (2): Els monuments megalítics

Durant l'edat dels metalls es realitzen grans monuments, són els megàlits (grans pedres). Trobem tres tipus principals:

MENHIRS: grans pedres clavades verticalment a terra. Possiblement assenyalaven llocs on es retia culte al Sol. Prop de casa nostra, a l'Alt Camp, trobem el de Can Ferrer

DÒLMENS: formats per grans pedres verticals clavades a terra i cobertes de grans lloses horitzontalment. Eren sepulcres col·lectius. A Catalunya destaca del de Vallgorguina.

CROMLECS: eren amplis recintes circulars formats per l'agrupació de molts menhirs. Possiblement eren santuaris. A Catalunya no se'n troben. On n'hi ha moltíssims és a la Bretanya i, en particular, el de Stonehenge (Sud d'Anglaterra)