44.- La península i el territori de Catalunya en l'antiguitat: íbers i celtes

 Els pobles preromans: els ibers i els celtes (p. 292-295 Santillana).

Activitats: 

1. Llegeix, poc a poc, el text sobre els ibers i els celtes i omple una taula on es vegin les semblances i/o diferències entre ells en relació al lloc on els trobem dins la península + el lloc on viuen + com s'organitzen + a què es dediquen + quines són les seves creences + quin art duen a terme
2. (Lectura p. 284-285 Santillana) Quins pobles van anar colonitzant la península des del s. X aC fins al s. III aC?
3. Fes una línia cronològica on apareguin aquests pobles colonitzadors.

 

43.- La civilització romana (06): La fi de l'imperi romà

 LA CRISI DEL SEGLE III I LA FI DE L'IMPERI ROMÀ
A principis de s. III l'Imperi Romà entra en crisi degut:

• Revoltes socials de pagesos i militars. Les ciutats són saquejades i abandonades. Es fa difícil el comerç i el control de l'extens imperi.
• Pel nord els germànics (bàrbars) i per l'est els perses aprofiten per envair l'imperi.
• El 375 els huns van penetrar en el territori germànic i aquests van envair encara amb més força l'imperi, entrant cap el sud.
• Amb la mort de l'emperador Teodosi l'any 395, i a fi de controlar millor l'imperi aquest es va dividir en Imperi d'Occident (capital a Roma) i Imperi d'Orient (capital a Constantinoble).
• A Occident els emperadors cada cop van ser més dèbils i es va anar dividint, formant-se molts regnes
• A Orient, al contrari, l'imperi es va fer fort i es va mantenir mil anys més, formant-se l'Imperi Bizantí.

Respon:

1. Dins de quin Imperi van quedar els actuals països de: Portugal, Grècia, Turquia, Alemanya, Anglaterra, França, Egipte, Itàlia, Bèlgica, Israel?
2. Amb quins problemes s'enfrontava l'Imperi romà en el segle III?
3. Quina relació hi ha entre l'arribada dels huns i la desintegració de l'Imperi Romà?
4. Fes un llistat de pobles que van envair l'Imperi d'Occident.
5. Fes una línia del temps de l'Imperi Romà i situa:
1. Primera Guerra Púnica
2. Mort de Jesús
3. Teodosi divideix l'Imperi
4. Pax romana
5. Desembarcament de l'exèrcit romà a Empúries (218 aC)
6. Fundació de Roma
7. Proclamació d'August com a emperador
8. Indíbil i Mandoni
9. Pas d'Annibal per l'Ebre

En aquest enllaç trobaràs un vídeo de 9 minuts que resumeix l'evolució de la civilització romana, des del seu naixement cap al s. VIII aC fins a la seva fi a les acaballes del s. III.

59.- Relleu i hidrografia de Catalunya

Relleu i hidrografia de Catalunya

1. Fes un mapa de Catalunya amb les principals serralades, serres i pics.
2. Fes un mapa de Catalunya amb els principals rius i afluents.
3. Explica com és el relleu de Catalunya.
4. Assenyala els trets característics del litoral català.
5. Quantes xarxes hidrogràfiques podem trobar a Catalunya? Digues alguns rius de cadascuna.
6. Digues les característiques principals d'aquestes xarxes.

 

Taller d'utillatge lític

Aquesta setmana l’alumnat de 1r d’ESO ha experimentat com era el procés de producció d’utillatge lític a la prehistòria. Al bosquet a tocar de la Bassa han hagut de buscar el preuat sílex i, tot seguit, han comprovat el lent i delicat procés per a obtenir làmines, puntes, gratadors… de sílex.

 

 

Examen recuperació Geografia i història curs 2020-21

L'examen de recuperació de tot el curs es farà el dilluns 21. 

L'alumnat que ha de recuperar se li ha fet arribar les possibles preguntes de l'examen per correu electrònic.

62 Prepara l'examen de Geografia

Per a preparar bé l'examen de geografia que farem el proper DIMARTS 8 estudia les següents preguntes:

1. Defineix: afluent, conca hidrogràfica, cabal, delta, meandre i plana al·luvial. 
2. Quines diferències hi ha entre el curs alt, curs mitjà i curs baix d'un riu?
   
3. Fes un llistat dels usos als quals es destinen les aigües dels rius? 
4. Raona per què no es poden formar meandres al curs alt d'un riu.
5. Fes un llistat de les diferents causes de contaminació de les aigües i descriu-les.
   
6. De quina manera les activitats agrícoles i ramaderes poden contaminar les aigües d'un aqüífer? 
7. Enumera i explica els factors que modifiquen la temperatura terrestre i explica de quina manera influeix cadascun.
8. Enumera i explica els factors que modifiquen les precipitacions.
   
9. Saber fer i interpretar un climograma.
   
10. Quins climes hi ha a Europa? 
11. Quins climes trobem a la península ibèrica?  
12. Quins altres països o zones del món tenen un clima semblant al de la península ibèrica? 
13. Hi pot haver clima de muntanya  a la zona càlida? Explica-ho.  
14. Saber fer un mapa de la península ibèrica col·locant les següents serralades (Pirineus, Muntanyes Basques, Serralada Cantàbrica, Massis Galaic, Sistema Central, Sistema Ibèric, Sistema Mediterrani Català,  Montes de Toledo, Sierra Morena, Serrada Subbètica i Serralada Penibètica) i depressions (de l'Ebre, del Guadalquivir) i la Submeseta Nord i Submeseta Sud.
    
15. Saber fer un mapa de la península ibèrica col·locant els següents rius i afluents: Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Segura, Xúquer, Ebre, Segre, Nervión, Nalón i Navia.
16. Quins són els principals rius del vessant mediterràni, atlàntic i cantàbric? 
17. Com són els rius del vessant cantàbric? Per què? Posa exemples. 
18. Com són els rius del vessant mediterrani? Hi ha alguna excepció?
19. Saber els països i capitals d'Europa i saber-los situar.
    

59 Els climes de la Terra

A grans trets podem diferenciar la Terra en tres grans zones climàtiques (ed. Santillana p. 80):

Climes càlids:

• Equatorial: 
• Temperatures càlides i varien poc al llarg de l'any. 
• Precipitacions regulars i molt abundants, superiors als 2000 mm anuals
  
• Tropical:
• Temperatures altes
• Precipitacions abundants en el tròpic humit i força escasses en el tròpic sec (concentrades en una estació humida llarga en l'humit i breu en el sec
  
• Desèrtic:
• Temperatures molt elevades durant el dia
• precipitacions molt escasses i inferiors a 250 mm anuals
  

Climes temperats:

• Mediterrani: 
• Hiverns suaus i estius càlids
• Precipitacions escasses (400 mm anuals) o irregulars
• Sequera estival
  
• Oceànic o atlàntic:
• Temperatures suaus durant tot l'any.
• Precipitacions abundants (1000 mm) i regulars
  
• Continental:  
• Hiverns molt freds i estius càlids
• Precipitacions superen els 500 mm i es concentren a l'estiu
  

Climes freds:

• Clima polar: 
• Es troba als cercles polars
• Temperatures més baixes del plantea
• Precipitacions gairebé inexistents
  
• Clima de muntanya alta:
• Precipitacions abundants, sovint en forma de neu

ACTIVITATS (p. 80-83):

1. En quins continents trobem el clima equatorial
2. Quins climes hi ha a Europa?
3. Quins climes trobem a la península ibèrica? 
4. Quins altres països o zones tenen un clima semblant al de la península ibèrica?
   
5. Hi pot haver clima de muntanya  ala zona càlida? Explica-ho. 
6. Escull un climograma de la p. 80 o 81 del clima on t'agradaria viure, explica els motius i dibuixa'l. 

58.- Climogrames

Climograma de Barcelona

Un climograma és un gràfic en el qual representem simultàniament els valors de temperatura mitjana mensual, mitjançant una línia, i els de precipitacions mensuals mitjançant barres verticals, per als dotze mesos de l’any.

Observa aquest climograma de Sevilla. Identifiques les parts? Sabries dir si hi ha moltes precipitacions o poques? I quina temperatura anual té? Quins són els mesos més secs? I els més càlids?

Com fer un climograma? (ed. Santillana p. 82-83)

1) Sobre un paper mil·limetrat tracem una línia horitzontal o eix de corrdenades. L’eix horitzontal es divideix en dotze intervals, que es corresponen amb els mesos de l’any.

2)A l’eix vertical esquerra situarem les freqüències de temperatura en ºC, tenint en compte si hi ha temperatures inferiors a 0 ºC, perquè en aquest cas caldrà deixar un espai per a representar-les. Les temperatures mitjanes mensuals s’uneixen amb una línia de color vermell.  

3) A l’eix vertical dret representarem les precipitacions, tenint en compte les proporcions que hem d’emprar en funció del total, sabent que hi haurà d’indicar el doble del valor utilitzat en l’eix vertical esquerre. A diferència de les temperatures, les precipitacions mai tenen valors negatius. Les precipitacions totals mensuals es representen amb una barra de color blau.

També pots consultar aquest enllaç.

ACTIVITATS: 

1. Fes l'exercici 8 de la p. 83 ed. Santillana. 
2. Digues i raona de quin clima deuen ser els següents climogrames. Poden ser d'Oslo, Alexandria o Berlín:

 

 

57.- El clima: La temperatura i les precipitacions

Per conèixer el temps i el clima s'analitzen sobretot cinc elements: la humitat, les temperatures, les precipitacions, les pressions i els vents.

Factors que modifiquen la temperatura (ed. Santillana p. 74):

• Proximitat a l'equador: els rajos solats hi incideixen perpendicularment, el sol és més intens i escalfa més
  
• La latitud: Les temperatures són més elevades a l'equador i descendeixen progressivament a mesura que ens acostem als pols
•  L'altitud: Normalment les temperatures són més elevades en zones baixes i van disminuint a mesura que anem pujant. Cada 100 m que pugem les temperatures baixen, aproximadament, 0,6º C.
• La distància al mar: El mar tempera les temperatures. La terra s'escalfa i es refreda amb més rapidesa que l'aigua. A l'estiu l'interior dels continents s'escalfa molt ràpidament i les terres costaneres ho fan més a poc a poc, mentre que a l'hivern la terra es refreda ràpidament i l'aigua manté la calor acumulada i es refreda més lentament.
  

Factors que modifiquen les precipitacions (ed. Santillana p. 77): 

• La latitud: Les zones pròximes a l'equador, més càlides, reben més precipitacions que les zones temperades i polars.
• L'altitud: A les zones baixes hi plou menys que a les més elevades
• La distància respecte a la costa: Les precipitacions són més abundants a la costa que a l'interior ja que el mar és una font d'humitat.

ACTIVITATS (p. 74-77):

1. Enumera i explica els factors que modifiquen la temperatura terrestre i explica de quina manera influeix cadascun.
2. Observa el mapa de la p. 75 i indica en quines zones es registren les temperatures més altes.
3. Digues un país d'Europa que tingui una temperatura molt baixa i raona quins són els factors que fan que sigui tan baixa.
4. Ídem a l'anterior però d'un país amb temperatura temperada.
5. De quines maneres pot precipitar l'aigua?
6. Enumera i explica els factors que modifiquen les precipitacions. 
   

56.- Les aigües (03): Avantatges i inconvenients dels embassaments

Més informació: https://www.heraldo.es/especiales/fayon-50-anos-de-una-historia-sumergida/

ACTIVITATS:

1. Lectura p. 67 i activitats 21, 22 i 23.