Quan el vent és l’antic amic
que davalla muntanyes per poder-te dur el seu bes
i en l’amor és brau i en el joc fidel
penso que hem tingut sort de poder obrir els nostres ulls aquí.
........................................................
Quan el temps és l’antic company
que et fa ric en records i pobre en el que vindrà
i amb el vent tan brau i amb el riu fidel
penso que tenim sort d'emprendre aquest camí plegats.
penso que tenim sort d'emprendre aquest camí plegats.
Que aquesta adaptació dels versos de Lluís Llach ens acompanyi en el nou viatge que encetem tots plegats. Un camí que iniciem amb l'embarcació buida però que amb esforç, compromís i respecte omplirem de coneixences, aprenentatges i riques experiències.
Que tingueu una bona travessia!
