Quan el
vent és l’antic amic
que davalla muntanyes
per poder-te dur el seu bes
i en l’amor és brau i en
el joc fidel
penso que hem tingut
sort de poder obrir els nostres ulls aquí.
........................................................
Quan el
temps és l’antic company
que et
fa ric en records i pobre en el que vindrà
i amb el
vent tan brau i amb el riu fidel
penso que tenim sort d’emprendre aquest camí plegats.
penso que tenim sort d’emprendre aquest camí plegats.
Que
aquesta adaptació dels versos de Lluís Llach ens acompanyi en el nou
viatge que encetem tots plegats. Un camí que iniciem amb l’embarcació
buida però que amb esforç, compromís i respecte omplirem de coneixences,
d’aprenentatges i riques experiències.
Que tingueu una bona travessia!