La civilització grega (2)

La civilització grega la podem dividir en tres èpoques:

1. època arcaica
2. època clàssica
3. època hel·lenística

EPOCA ARCAICA
Consulta el llibre p. 198-199 i contesta:

1.- Quines característiques té l'època arcaica?
2.- Què són les polis?
3.- Què són les ciutats-estat?
4.- Quina diferència hi ha entre les polis d'Esparta i Atenes?
5.- Quan, per on i per què es va produir l'expansió grega per la Mediterrània?

 

EPOCA CLÀSSICA
Consulta el llibre, p. 200, i respon:

1.- Qui es va enfrontar durant les guerres mèdiques?
2.- Qualsevol fet té unes causes (per què es produeix?), un desenvolupament (què passa?) i unes conseqüències (resultats):

• Causes de les Guerres Mèdiques:
• Desenvolupament d'aquestes:
• Conseqüències de les Guerres Mèdiques:

3.- Durant les Guerres Mèdiques es va produir la Batalla de Marató. Quina relació hi ha entre aquesta batallà i la famosa prova atlètica de la marató?
Si vols saber com es va desenvolupar la batalla de Marató consulta aquest enllaç.
4.- Per què es van enfrontar les polis d'Atenes i Esparta?

EPOCA HEL·LENÍSTICA
Consulta la p. 202 i respon breument:

1.- Cap on es va expandir Grècia durant aquesta època?
2.- Què va fer Alexandre el Gran?
3.- Quina zona ocupava l'Imperi Persa?
4.- Què entenem per hel·lenisme?

La civilització grega (1)

On es desenvolupa la civilització grega?

En quines etapes podem dividir la història de la Grècia clàssica? Fes una línia del temps des de les primeres grans civilitzacions fluvials (Mesopotàmia i Egipte) fins a la fi de l'època helenística.

 

 

Visualitza el següent vídeo (fins al 1'36'') i contesta:

 

1.- Per què els grecs es dividien en molts estats?

 

2.- Quina importància va tenir el mar Mediterrani per al desenvolupament de la civilització grega?

 

Jocs de l'antic Egipte (5)

 Pintura de la tomba de Beni Hassan

 

El joc dels “58 forats” sembla ser que es va inventar durant el Mitjà Imperi (cap al 2000 aC). És un altre dels jocs més representatius de l'antic Egipte i es troba durant un espai de temps molt llarg, tant en tombes de faraons com en tombes més senzilles, la qual cosa demostra la seva àmplia pràctica. Es va difondre molt a l’Orinet Mitjà. 

Joc dels 58 forats, d'ivori, trobat a Tebes (1800 a 1700 aC) Metropolintan museum

 

 Joc de tauler de 58 forats amb forma d’hipopòtam (664-332 aC)

El joc consta de dos circuits paral·lels de 29 forats cadascun en els quals cada jugador fa avançar les fitxes  (sovint amb cap de gos), segons el què surti en uns ossets. Els forats 10 i 20 suposaven retornar a l’inici, mentre que els forats 15 i 25 donaven opció a tornar a tirar.

 Joc 58 forats (700 a 550 aC) trobat a Ur. British Museum

Joc dels 58 forats actual, comercialitzat

Jocs de l'antic Egipte (4)

 Pintura de la tomba de Beni Hassan

 

El joc de tauler més important dels egipcis era, sens dubte, el senet. 

   Nefertari jugant al senet (1270 a 1213 aC). Metropolitan museum

Es troba representant en multitud de pintures i papirus, i esdevé un dels primers jocs de tauler de la història del qual, quasi bé, en coneixem la manera de jugar.

   Papirus amb el joc de senet (XIX i XVIII dinastica). British museum

En aquestes representacions es mostra el difun que està jugant contra un adversari invisible. Les fitxes venen a mostrar les dificultats d'aquesta vida i el bon joc per arribar a l'altre món.

   Joc de senet (1300 aC). Museu del Louvre

  Joc de senet trobat a Thebes (1390 a 1350 aC). Brooklin museum

 

  Joc de senet. Museu del Louvre

 

   Fitxes de joc de senet. Museu del Louvre

 

 

 Si  voleu saber més sobre el joc del senet i fer-vos el vostre joc podeu entrar en aquest enllaç.

Jocs de l'antic Egipte (3)

 Pintura de la tomba de Beni Hassan

 

A l’antic Egipte, entre el 4t i el 3r mil·leni aC, els egipcis jugaven al joc de la Serp. Aquesta taula representava una serp enroscada damunt ella mateixa, amb el cos dividit en cases amb creus o en relleu. 

Taulell de mehen o joc de la serp (3100 a 2700 aC) British museum

En nombre variable depenent dels taulers de joc trobats.  El joc, del qual es desconeix exactament com es jugava, anava acompanyat de petites boles i de peons en forma de lleons.

Taulell de mehen o de la serp trobat a Abydos (2750 aC) Museu del Louvre 

Se suposa que els lleons, que es col·locaven damunt de diferents caselles, deurien “menjar-se” les boles de l’adversari o dels jugadors.

 Lleons del taulell de mehen o de la serp trobat a Abydos (2750 aC) Museu del Louvre 

Peons en forma de lleó per al joc de la Serp. (Primera dinastia, cap el 3100-2900 aC). Són fets d’ivori d’elefant.
Podeu trobar més informació sobre aquest joc en aquest enllaç.

Jocs de l'antic Egipte (2)

 Pintura de la tomba de Beni Hassan

 

La civilització egípcia va néixer i créixer a redòs del riu Nil. Les seves crescudes, des de juny a setembre, deixaven les vores plenes de llims, eren les terres negres que permetien la producció i el conreu de molts cereals.  

El riu era també font de riquesa tant per la pesca que es produïa com per les aus i animals que vivien a la seva vora. Els egpcis van desenvolupar una gran pràctica en la cacera de tota mena d'animals. 

 Cacera al panta, al voltant del 1500 aC

 

Realitzaven, també, nombroses activitats esportives. Diversos relleus i pintures de tombes en donen testimoni.
 

 

  Exemples de pintures d'exercicis de força i lluita dins d'una tomba

 

  Relleus de lluita gravats en una pared d'un temple

Jocs de l'antic Egipte (1)

 Pintura de la tomba de Beni Hassan

 

Egipte és per a la cultura occidental un referent ja que va ser una de les primeres grans civiltzacions fluvials, ara fa uns 5.000 anys, amb el Nil que desembocava a la Mediterrània i que, més aviat o més tard, va influir en els pobles que tocaven aquesta mar. Els jocs en són un bon exemple:

 



 Pidos, tabes, astràgals... per a practicar nombrosos jocs

 Barca per al transport de productes pel Nil

 

Maqueta del magatzem de cereals

Les barques, les maquetes, totes les figures articulades o no que es depositaven dins les grans tombes, no eren necessàriament joguines, sinó que hem de pensar que eren objectes que complien una funció: representar allò proper d'aquest món que, el difunt, en l'altre món necessitaria.

Tanmateix, també trobem objectes que són realment joguines i que han arribat fins als nostres dies, com aquesta rebelluga trobada a la tomba de Tutankamon.
Podreu trobar moltes més imatges de jocs i joguines de l'antic Egipte en aquest enllaç.

Mapa polític d'Europa

Durant aquest segon trimestre t'hauràs d'aprendre els països i les capitals d'Europa. Aquests mapes et poden ajudar: