Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Regnes cristians. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Regnes cristians. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 de febrer del 2016

Els regnes cristians d'Hispània: Asturià i Lleonès i Castella: economia (2)


Economia del Regne de Castella
A l'Espanya medieval, durant la Reconquesta, els regnes cristians i musulmans estaven separats per una franja de territori que podia arribar a tenir fins a 100 km d'amplària, gairebé despoblats, doncs era terra de ningú sotmesa a contínues incursions bèl·liques dels dos bàndols. En aquestes terres no valia la pena llaurar, perquè les campanyes bèl·liques s'organitzaven durant el bon temps, en l'època de les collites, de manera que el més probable és que, per uns o per altres, acabessin cremades o saquejades.
Aquest territori l'aprofitaven els pastors, el ramat del qual es podia moure d'un lloc a un altre, practicant la transhumància, de manera que el recorrien durant la tardor i l'hivern (temporades fredes) i, en la temporada de campanyes (primavera i estiu), es refugiaven a les muntanyes del nord, més humides i que conservaven les seves pastures durant el temps càlid, aconseguint formar una ramaderia molt important. La raça principal d'ovella d'aquests ramats era l’ovella merina, que tenia una llana de gran qualitat i era apreciada a tota Europa. Conforme avança la Reconquesta, aquestes terres es van repoblant i llaurant, mentre s'estableix una altra franja de terra de ningú, més cap al sud.
Quan el rei  Ferran III va donar un gran impuls a la Reconquesta al s. XIII incorporant als seus regnes gran quantitat de territori i fent tributaris als regnes moros que quedaven, la terra de ningú esdevé segura i els pagesos llauren les pastures, prohibint el pas dels bestiars que es menjaven les plantes verdes.

 

Tenint en compte que una altra gran riquesa de Castella és el blat, els reis es veuen en la necessitat de promulgar lleis per defensar a uns i altres, protegint les collites en general, establint camins delimitats per al bestiar entre les terres conreades (vies pecuàries, etc.) per facilitar la transhumància i el pas entre unes zones de pastures i altres, generalment situades en zones de difícil rompuda.
Inicialment els ramaders es reunien en assemblees o consells anomenats "mestas" dues o tres vegades a l'any per tal de tractar dels negocis referents als seus bestiars i per distingir i separar els animals sense amo conegut que s’haguessin mesclat.
Va ser creat el 1273 per Alfons X “el savi” reunint a tots els pastors de Lleó i Castella en una associació nacional i atorgant-los importants privilegis com ara lliurar-los del servei militar, de testificar en els judicis, drets de pas i pasturatge. Era l'Honrado Concejo de la Mesta de pastores era una agrupació de ramaders castellans que regulaven la transhumància en l’edat mitjana i moderna. 
La producció de llana va dinamitzar la indústria tèxtil i el comerç, dinamitzant l'economia i potenciant les fires com la de Medina del Campo.  
Els privilegis dels ramaders va provocar llargues i incomptables baralles amb els agricultors. La Mesta és considerada com una de les agrupacions corporatives o gremi més importants d'Europa de l'Edat Mitjana. 

RESPON:
  1. Fes un resum del text.
  2. En què es basava l'economia del Regne de Castella? Quins inconvenients tenia aquesta economia? 
  3. Vocabulari: mesta, meseta, ovella merina, carrerada, via pecuària, transhumància
  4. Comentari de la imatge (títol, tema, descripció i relació amb al tema)

dijous, 28 de gener del 2016

Els regnes cristians d'Hispània: Asturià i Lleonès i Castella (1)

 

El 711 i en sols 4 anys els musulmans conquereixen pràcticament tota la península tret de la Serralada Cantàbrica i els Pirineus on els visigots que van fugir dels musulmans s'hi fan forts donant lloc als primers regnes cristians entre el s. VIII i IX:
  • Regne asturià i lleonès a la serralada Cantàbrica
  • Regne de Navarra als Pirineus occidentals
  • Comptats aragonesos i catalans als Pirineus orientals

REGNE ASTURIÀ I LLEONÈS
  • L'any 718 els visigots refugiats a la serralada Cantàbrica van escollir com a rei a Pelagi qui va agafar prestigi i força després de la Batalla de Covadonga (722) contra els musulmans. 
  • Lentament va anar enfortint-se i l'any 800 el regne d'Astúries anava des de Galícia fins Àlaba. 
  • El segle X la capital del regne passà a Lleó, anomenar-se regne de Lleó.
  • El regne de Lleó va haver de frenar molts cops les ràtzies musulmanes la qual cosa la debilità.


REGNE DE CASTELLA
  • Inicialment Castella formava part del Regne de Lleó. 
  • Estava situada en una zona problemàtica doncs protegia el curs inicial de la Vall de l'Ebre, camí natural per on pujaven les incursions islàmiques. Aquest paper va fer que els comtats que formaven Castella s'unissin sota l'autoritat del comte Ferran González (930-970), vassall del Regne de Lleó, i cada cop van agafar més força i unitat, fins a separar-se del Regne de Lleó que s'havia debilitat molt degut als enfrontaments amb els musulmans.
  • S. IX i X els regnes cristians avancen fins a la vall del riu Duero -no troben pràcticament resistència- i inicien la colonització amb grups de pagesos que fan petits llogarrets.
  • A partir de la meitat del segle XI el regne de Castella es va convertir en un regne independent. 
  • 1031 el califat de Còrdova es va dissoldre i al-Àndalus es va dividir en taifes. Els regnes cristians van aprofitar aquesta debilitat per exigir paries als regnes musulmans.
  • s. XI - XII Portugal i Castella van expansionar-se fins al riu Tajo. 
  • s. XI - XII Els comtats catalans arribaven fins a l'Ebre i l'interior de Lleida. S'inicia la repoblació a través de les cartes de poblament o furs. 
  • A partir de la victòria a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212) el rei Ferran III inicia la conquesta d'Andalusia que va continuar Alfons X. 
  • 1300 sols queda el Regne de Granada en poder musulmà, el qual es mantindrà fins al 1492 en que fou conquerit pels Reis Catòlics. 
  •  Va ser així com Castella es va anar convertint en el regne més fort de la Península.
Per què Castella es va convertir en el regne més fort?
  1. El regne formava un estat unitari
  2. Tenia unes institucions comunes
  3. Tenia la mateixa llei per a tot el regne
  4. El Rei concentrava molt poder: feia les lleis, declarava la guerra o establia la pau i podia jutjar
  5. Les Corts castellanes no podien legislar
Les tres cultures
La conquesta va suposar la convivència d'una població heterogènia, amb la coexistència de tres grups que vivien en barris separats, rarament es casaven entre ells i mantenien les seves pròpies costums:
  • Cristians: grup dominant
  • Mudejars: musulmans que es van quedar als territoris guanyats pels cristians
  • Jueus: grup més reduït, amb capacitat econòmica però que sovint fou perseguit

RESPON:
  1. En quina zona es van fer forts els regnes cristians? quins factors hi van ajudar?
  2. Explica com des de la creació del regne Asturià i Lleonès s'arriba a crear el regne de Castella. 
  3. Explica per què el regne de Castella es va convertir en el regne més fort de la península -no et limitis a enumerar, fes una descripció-.
  4. Fes una línia cronològica de com evolucionen els regnes cristians des del 722 fins al 1492.
  5.  Vocabulari: paries, taifes, fur, mudejar
  6. Comentari de la imatge (títol, tema, descripció i relació amb el tema).