Els jocs de l'antic Egipte (5)

 Pintura de la tomba de Beni Hassan

El joc dels “58 forats” sembla ser que es va inventar durant el Mitjà Imperi (cap al 2000 aC). És un altre dels jocs més representatius de l'antic Egipte i es troba durant un espai de temps molt llarg, tant en tombes de faraons com en tombes més senzilles, la qual cosa demostra la seva àmplia pràctica. Es va difondre molt a l’Orinet Mitjà. 

Joc dels 58 forats, d'ivori, trobat a Tebes (1800 a 1700 aC) Metropolintan museum

 Joc de tauler de 58 forats amb forma d’hipopòtam (664-332 aC)

El joc consta de dos circuits paral·lels de 29 forats cadascun en els quals cada jugador fa avançar les fitxes  (sovint amb cap de gos), segons el què surti en uns ossets. Els forats 10 i 20 suposaven retornar a l’inici, mentre que els forats 15 i 25 donaven opció a tornar a tirar.

 Joc 58 forats (700 a 550 aC) trobat a Ur. British Museum

Joc dels 58 forats actual, comercialitzat 

ACTIVITAT:

 En grups de màxim 3 companys fes el teu joc de tauler egipci. Recorda que has de portar el joc, amb les fitxes corresponents i les regles del joc -cas que no es coneguin les regles hauràs de preveure una manera de jugar-hi.

Els jocs de l'antic Egipte (4)

 Pintura de la tomba de Beni Hassan

El joc de tauler més important dels egipcis era, sens dubte, el senet.

   Nefertari jugant al senet (1270 a 1213 aC). Metropolitan museum

Es troba representant en multitud de pintures i papirus, i esdevé un dels primers jocs de tauler de la història del qual, quasi bé, en coneixem la manera de jugar.

   Papirus amb el joc de senet (XIX i XVIII dinastica). British museum

En aquestes representacions es mostra el difun que està jugant contra un adversari invisible. Les fitxes venen a mostrar les dificultats d'aquesta vida i el bon joc per arribar a l'altre món.

   Joc de senet (1300 aC). Museu del Louvre

  Joc de senet trobat a Thebes (1390 a 1350 aC). Brooklin museum

  Joc de senet. Museu del Louvre

   Fitxes de joc de senet. Museu del Louvre

 Si  voleu saber més sobre el joc del senet i fer-vos el vostre joc podeu entrar en aquest enllaç.

Els jocs de l'antic Egipte (3)

 Pintura de la tomba de Beni Hassan

A l’antic Egipte, entre el 4t i el 3r mil·leni aC, els egipcis jugaven al joc de la Serp. Aquesta taula representava una serp enroscada damunt ella mateixa, amb el cos dividit en cases amb creus o en relleu.

Taulell de mehen o joc de la serp (3100 a 2700 aC) British museum

En nombre variable depenent dels taulers de joc trobats.  El joc, del qual es desconeix exactament com es jugava, anava acompanyat de petites boles i de peons en forma de lleons.

Taulell de mehen o de la serp trobat a Abydos (2750 aC) Museu del Louvre 

Se suposa que els lleons, que es col·locaven damunt de diferents caselles, deurien “menjar-se” les boles de l’adversari o dels jugadors.

 Lleons del taulell de mehen o de la serp trobat a Abydos (2750 aC) Museu del Louvre 

Peons en forma de lleó per al joc de la Serp. (Primera dinastia, cap el 3100-2900 aC). Són fets d’ivori d’elefant.
Podeu trobar més informació sobre aquest joc en aquest enllaç.

Els jocs de l'antic Egipte (2)

 Pintura de la tomba de Beni Hassan

La civilització egípcia va néixer i créixer a redòs del riu Nil. Les seves crescudes, des de juny a setembre, deixaven les vores plenes de llims, eren les terres negres que permetien la producció i el conreu de molts cereals.  

El riu era també font de riquesa tant per la pesca que es produïa com per les aus i animals que vivien a la seva vora. Els egipcis van desenvolupar una gran pràctica en la cacera de tota mena d'animals.

 Cacera al panta, al voltant del 1500 aC

Realitzaven, també, nombroses activitats esportives. Diversos relleus i pintures de tombes en donen testimoni.

 

  Exemples de pintures d'exercicis de força i lluita dins d'una tomba

  Relleus de lluita gravats en una pared d'un temple

Els jocs de l'antic Egipte (1)

 Pintura de la tomba de Beni Hassan

Egipte és per a la cultura occidental un referent ja que va ser una de les primeres grans civiltzacions fluvials, ara fa uns 5.000 anys, amb el Nil que desembocava a la Mediterrània i que, més aviat o més tard, va influir en els pobles que tocaven aquesta mar. Els jocs en són un bon exemple:

 Pidos, tabes, astràgals... per a practicar nombrosos jocs

 Barca per al transport de productes pel Nil

Maqueta del magatzem de cereals

Les barques, les maquetes, totes les figures articulades o no que es depositaven dins les grans tombes, no eren necessàriament joguines, sinó que hem de pensar que eren objectes que complien una funció: representar allò proper d'aquest món que, el difunt, en l'altre món necessitaria.

Tanmateix, també trobem objectes que són realment joguines i que han arribat fins als nostres dies, com aquesta rebelluga trobada a la tomba de Tutankamon.
Podreu trobar moltes més imatges de jocs i joguines de l'antic Egipte en aquest enllaç.

Prepara l'examen sobre Mesopotàmia

Per a preparar bé l'examen cal estudiar i saber les següents preguntes. Recorda que l'examen serà el dijous 30 de novembre:

1.- Saber posar el nom dels pobles de la teva comarca (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

2.- Saber el nom de les comarques que toquen a la Ribera d'Ebre i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

3.- Saber el nom de les comarques que toquen al Mediterrani i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

Preguntes breus

4.- a) Per què les primeres civilitzacions s'anomenen "fluvials"?

b) Quines van ser les grans civilitzacions fluvials?
5.- Quines són les grans aportacions de sumeris i babilonis?

6.- Descriu l'estructura social de la societat mesopotàmica.

7.- Fes un llistat de productes d'agricultura i ramaderia de l'època mesopotàmica.

8.- Quines semblances o diferències hi ha entre la teva religió o creença amb les dels mesopotàmics.

9.- Quines diferències hi ha entre un ziggurat i un temple?

10.- Quina diferència hi ha entre un relleu i una estàtua?

11.- Quines característiques tenien les estàtues de Mesopotàmia?

12.- Quins elements arquitectònics van inventar els mesopotàmics? Descriu-los.

13.- Al costat de quin riu es va desenvolupar la civilització Índia?

14.- On, quan i perquè va aparèixer l’escriptura?

PREGUNTES PER REFLEXIONAR:

15.- Digues i raona a quin període o edat correspondria un jaciment arqueològic on hi hagués:

• Un dolmen amb restes d’ossos
• Pintures parietals, restes de ceràmica cardial, sílex i cendres
• Pedres sense polir, ossos, cendres i una falç
• Pintures parietals, una motlle per fondre metalls, sílex i cendres
• Un motlle per fondre metalls, un tauleta de fang amb signes cuneïformes i sílex

PREGUNTES EXPLICATIVES I/O DESCRIPTIVES (s’han d’explicar àmpliament):

16.- Explica amb les teves paraules quines són les característiques de les civilitzacions fluvials.

17.- Explica detalladament i extensament les característiques comunes que tenen les grans civilitzacions fluvials

VOCABULARI

Politeista, cuneïforme, aristocràcia, escriba, sumeri, ziggurat.

Les civilitzacions fluvials (V): L'arquitectura mesopotàmica

 

1.- De què estan fets aquests edificis? Què deuen ser?

2.- Descriu aquesta construcció. Quina finalitat podia tenir?

3.- Reflexiona sobre aquestes dues darreres imatges: la primera és tal com es conserva avui dia la resta d'un edifici de l'antiga mesopotàmia en el lloc on es va fer, la segona és la de la Porta d'Ishtar al Museu Pérgamo de Berlín.
4.- Assenyala les característiques de l'arquitectura mesopotàmica. 

Les civiltzacions fluvials (4): Mesopotàmia

 Cilindre del Déu Anú

 RELIGIÓ

• Eren politeistes. Creien en l'existència de molts déus, per exemple Anú era el déu del cel, Ishtar la deessa de la guerra, l'amor i la fecunditat
• Els déus es manifestaven per mitja de fenòmens naturals (trons, pluja...), somnis o bé pràctiques endevinatòries.
• Se'ls representava com a persones i tenien les mateixes passions que els homes, però eren immortals.
• No creien que hi hagués una altra vida després de la mort.

Representació de la deessa Ishtar

ACTIVITATS:
1.- Quines semblances o diferències hi ha entre la teva religió o creença amb les dels mesopotàmics.
2.- Vocabulari: politeista

Les civiltzacions fluvials (3): Mesopotàmia

ACTIVITAT
1.- Aquí tens l'esquema de l'explicació de l'aparició de les primeres ciutats. Fes un text descrivint-lo.

LA SOCIETAT MESOPOTÀMICA:

La societat mesopotàmica es dividia en dos grups: privilegiats i no privilegiats.
Els privilegiats tenien tots els drets i la majoria de riqueses

• Rei o príncep: complia també la funció de sacerdot
• Aristocràcia: la família del rei i la noblesa. Disposava de grans extensions de terres i molts càrrecs
• Sacerdots: vivien als temples i s'encarregaven de rituals religiosos
• Escribes: eren funcionaris. Sabien llegir, escriure i comptar. Controlaven els productes i anotaven els impostos, les recaptacions...

Els no privilegiats podien ser lliures (si tenien drets) o esclaus. Tanmateix tots ells treballaven per al palau del rei i per als temples religiosos. 

• Pagesos: llogaven les terres que pertanyien al rei o als sacerdots, a canvi havien de donar-los part de la collita.
• Artesans: podien ser teixidors, fusters, orfebres, perfumistes...
• Les dones estaven sotmeses a l'autoritat dels homes, primer del pare i després del marit. 

El creixement de la civilització mesopotàmica va ser possible  gràcies al desenvolupament d'una economia pròspera. A banda de l'artesania i la ramaderia, van destacar l'agricultura i el comerç:

• L'agricultura era l'activitat principal. La presència de rius i la construcció de canals  van permetre obtenir abundants collites de cereals , hortalisses... La major part de la terra  era propietat del rei, els sacerdots i els nobles, que la llogaven  a camperols humils. 
•  En agricultura conreaven blat, civada, vinya, olivera i palmeres datileres de les quals s’extreien sucs per a preparar begudes i fibres per a la indústria tèxtil; construïren canals per a regar; i van inventar l’arada, que era tirada per bous. 
• La ramaderia es basava en la cria d’ovelles, cabres i cavalls. 
• El comerç es basava en el bescanvi, que consistia en l’intercanvi de béns d’acord a les necessitats de les parts, ja que no coneixien la moneda. El comerç es va expandir a causa de l'acumulació d'excedents i la necessitat d'obtenir altres productes. Mesopotàmia exportava cereals i teixits, i importava or d'Egipte, coure de l’actual Turquia, pedra i fustes de Pèrsia.

ACTIVITATS:

1.- Descriu l'estructura social de la societat mesopotàmica.

2.- Fes un llistat de productes d'agricultura i ramaderia de l'època.

3.- Vocabulari: escriba, aristocràcia

Les civilitzacions fluvials (2): Mesopotàmia

Mesopotàmia és un terme geogràfic que significa “terra entre rius” -Tigris i Eufrates-.

Aquests rius cada cert temps es desbordaven, inundant grans porcions de terra, quan les aigües es retiraven, els habitants tenien terres fèrtils per cultivar. Aquestes condicions van donar lloc a la civilització fluvial de Mesopotàmia. S’han trobat rastres d’assentaments en aquestes terres d’abans del 7000 aC.

El territori de Mesopotàmia va ser conquerit el llarg de la història per molts pobles, ja que era ambicionat  per ser un territori molt fèrtil. Els pobles més importants que van conquerir aquesta regió van ser: sumeris, babilonis i assiris.

Sumeris

La civilització Sumeri 3200 aC, va ser la primera en considerar-se una civilització i es va establir a la baixa Mesopotàmia. L’aportació més important d’aquesta civilització va ser l’escriptura cuneïforme. Era un sistema complex, que aconseguia 700 signes.

Babilonis

La civilització dels Babilonis va venir de l’Oest l’any 2100 aC.  Van adoptar l’escriptura dels sumeris, però van fer nous descobriments com la construcció d’unes taules per fer càlculs. Van introduir el sistema sexagesimal, dividint el dia en 24 hores, les hores en minuts i els minuts en segons.

ACTIVITATS
1.- Quines són les grans aportacions de sumeris i babilonis?
2.- Resumeix l'audiovisual.
3.- Vocabulari: cuneïforme
4.- A partir de la imatge inferior, escriu el teu nom.

 

Les civilitzacions fluvials (I)

Les civilitzacions són grans àrees culturals on les persones que hi viuen comparteixen senyals d'identitat com ara la llengua, la religió, els costums, la mentalitat, la tècnica... 

Fa uns 5.000 anys van aparèixer les primeres grans civilitzacions, aquestes van ser Mesopotàmia, Egipte, Índia i Xina. Totes tenen una característica en comú, i és que van néixer a redós de grans rius, per això reben el nom de Civilitzacions fluvials. 

• Mesopotàmia: rius Tigris i Eufrates
• Egipte: riu Nil
• Índia: riu Indus
• Xina: rius Huang He i Iang-Tsé

Aquestes civilitzacions es van caracteritzar, també, per:

• Tenir un poder polític fort: 
• Poder concentrat en un rei que dicta les lleis, dirigeix l'exèrcit i sovint complia també funcions religioses.
• Creació d'un cos de funcionaris que administra els dominis
• Creació d'un exèrcit per a protegir el territori
• Societat molt jerarquitzada: 
• Població amb una minoria de privilegiats que eren propietaris de la majoria de terres i tenien càrrecs públics
• Una majoria sotmesa
• Construcció de grans obres: 
• Els reis van edificar palaus, temples, tombes per demostrar el seu poder. 
• També van potenciar la construcció de canals per assegurar-se les collies.

Però una de les causes principals que va permetre l'aparició d'aquestes civilitzacions va ser la invenció de l'escriptura. A mesura que els pobles creixien va sorgir la necessitat d'inventar un sistema d'enregistrament doncs calia apuntar dades com ara el pagament d'impostos, les recaptacions, els acords comercials, les lleis...

ACTIVITATS
1.- Quines senyals d'identitat tens?
2.- Per què les primeres civilitzacions s'anomenen "fluvials"?
3.- Explica amb les teves paraules quines són les característiques de les civilitzacions fluvials.

Vídeo de l'Edat dels metalls

L'alumnat de 1r d'ESO ha fet unes representacions de com podia ser la vida de l'home de l'edat dels metalls amb playmobils i ens presenten aquests dos vídeos.

Prepara l'examen del neolític i l'edat dels metalls

Per a preparar bé l'examen cal estudiar i saber les següents preguntes. Recorda que l'examen serà el dijous 8 de novembre.

1.- Saber posar el nom dels pobles de la teva comarca (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

2.- Saber el nom de les comarques que toquen a la Ribera d'Ebre i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

Preguntes breus

3.- Què significa “divisió social”?

4.- Què entenem per especialització del treball?

5.- Descriu com eren les cabanes de l’home del neolític i de què estaven fetes.

6.- Quines diferències hi ha entre les pintures del paleolític i del neolític

7.- Has de saber dibuixar un menhir, un dolmen, un cromlec. Quina finalitat tenia cadascuna d'aquelles construccions?
8.- a.- Quines van ser les primeres espècies conreades i a on van conrear-se?
     b.- Quins van ser els primers animals en domesticar-se?

PREGUNTES PER REFLEXIONAR:

9.- Digues i raona a quin període o edat correspondria un jaciment arqueològic on hi hagués:

• Un dolmen amb restes d’ossos
• Pintures parietals, restes de ceràmica cardial, sílex i cendres
• Pedres sense polir, ossos, cendres i una falç
• Pintures parietals, una motlle per fondre metalls, sílex i cendres

PREGUNTES EXPLICATIVES I/O DESCRIPTIVES (s’han d’explicar àmpliament):

10.- Explica molt extensament la importància de l’elaboració dels metalls.

11.- Fes un esquema relacionant els grans invents de l’edat dels metalls amb el desenvolupament del comerç i les ciutats. Explica aquest esquema.

13.- Omple el quadre següent amb les característiques de l’home del paleolític, neolític i l’edat dels metalls:

	Paleolític	Neolític	Edat dels metalls
On viuen?
Grups
Esperança vida
Relacions socials
Economia
Objectes
Art

14.- VOCABULARI:

• Aixovar
• Megalític
• Necròpolis
• Nòmada
• Ascles
• Pigment
• Megalític
• Sedentari