Roca de la Bruixeta

Roca de la Bruixeta

dimarts, 30 de gener de 2018

La civilització grega (6)


JOCS I EXERCICIS GIMNÀSTICS DE L'ANTIGA GRÈCIA
A la Grècia clàssica els exercicis físics eren (al costat de l'aprenentatge de les lletres i de la música) una part fonamental de l'educació dels nois. A partir dels dotze anys (les famílies benestants) el noi era confiat a un preparador que l'instruïa en el gimnàs o la palestra -un espai cobert de sorra a l'aire lliure quadrat i voltat de vestidors, banys i altres sales.
Ceràmica grega on es pot veure uns atletes que s'estan preparant i un d'ells es posa oli.
Els qui practicaven esport anaven despullats -el mot "gimnàstica" ve del grec (gymnós) 'nu'- i, abans de començar, s'untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra o pols per protegir el cos de la intempèrie. Un cop havien acabat es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metàl·lic anomenat estrígil.
Cada ciutat celebrava competicions esportives als principals festivals que dedicaven als seus déus, com a les Panatenees d'Atenes. D'aquests jocs locals sortien seleccionats els millors atletes que representaven la seva ciutat en els jocs o festivals religiosos i esportius oberts a participants de tot Grècia.
Relleu del Museu Arqueològic d'Atenes. Dos joves lluitant
Relleu del Museu Arqueològic d'Atenes. Origen de l'hoquei?
 Pintura conservada a l'illa de Santorini
Ceràmica del 470 aC. Museu Ermitatge de Sant Petersburg
Figureta que representa una dona jugant amb pilotes. S.V aC museu Louvre
 Relleu del Museu Arqueològic d'Atenes
Ceràmica representant uns joves jugant a l'ephedrismos, s.V aC
  Ceràmica representant uns joves jugant a l'ephedrismos. 430 aC Staatliche Museum Berlin
Terracota grega de mitjans de s.IV aC. Metropolitan Museum
1.- Reconeixes aquests jocs? Fes un llistat i indica a què juguen.
2.- Explica en què pot consistir el joc de l'ephedrismos.

La civilització grega (1)


On es desenvolupa la civilització grega?






ACTIVITATS:
1.- En quines etapes podem dividir la història de la Grècia clàssica?
2.- Fes una línia del temps des de les primeres grans civilitzacions fluvials (Mesopotàmia i Egipte) fins a la fi de l'època hel·lenística
3.- Per què els grecs no van formar mai un únic estat? (p. 220)
4.- Visualitza el següent vídeo i contesta: 

 Vídeo penjat per: Patricio Orlando Aguirre Zúñiga

a) Perquè els grecs es dividien en molts Estats?
b) Quina importància va tenir el mar Mediterrani per al desenvolupament de la civilització grega?

dilluns, 29 de gener de 2018

Prepara l'examen del tema Civilitzacions Fluvials: Els egipcis

Per a preparar bé l'examen cal estudiar i saber les següents preguntes. Recorda que l'examen serà el dijous 1 de febrer:

1.- Saber posar el nom dels pobles de la teva comarca (trobaràs la resposta en aquest enllaç).
2.- Saber el nom de les comarques que toquen a la Ribera d'Ebre i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).
3.- Saber el nom de les comarques que toquen al Mediterrani i les que són frontera amb França, així com les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

Preguntes breus
1.- Dibuixa l’estructura social de l’antic Egipte
2.- Quin és el riu que travessa Egipte de sud a nord?
3.- Per què s'anomena delta a la desembocadura del riu?
4.- En quin mar desemboca aquest riu?
5.- On es troben la majoria de tombes o piràmides de l’antic Egipte? Quina explicació dónes a aquest fet?
6. - Descriu quines conseqüències tenia la crescuda del Nil a l'antic Egipte.  
7.- Per què va ser tan important trobar la pedra Rosetta? 
8.- Digues les característiques principals de l'arquitectura egípcia.
9.- Saber les parts d’un temple egipci

PREGUNTES EXPLICATIVES I/O DESCRIPTIVES (s’han d’explicar àmpliament):
10.- Explicar el procés de conreu del blat que realitzaven els egipcis 5.000 anys aC. 
11.- Explicar perquè momificaven els cadàvers, com ho feien, on els enterraven, què hi posaven...
12.- Explicar detalladament i extensament les característiques comunes que tenen les grans civilitzacions fluvials
13.- Davant d’una escultura o una pintura saber dir quines característiques tenen.

VOCABULARI
Pedra Rosseta, esfinx, domòtic, arquitravat, vasos canopis, sala hipòstila, obelisc

dimarts, 23 de gener de 2018

Les civilitzacions fluvials: Egipte "la momificació"



TREBALL EN EQUIP:
En grups de màxim quatre busqueu informació sobre el procés de momificació en temps dels egipcis. Algunes de les preguntes que us haureu de contestar són:
  • Què eren les mòmies?
  • Quin procés se seguia per a la momificació?
  • On es posava el cadàver?
  • Què hi podríem trobar dins d'una tomba intacta?
  • Per què servien els vasos canopis?...
En aquest enllaç podeu fer un retallable dels vasos canopis.
Amb el material que recolliu haureu de preparar una presentació que fareu davant els companys. Per a fer una bona presentació heu de recordar:
  • Ha de tenir una portada (títol, fotografia, autors ordenats alfabèticament)
  • Índex on apareixeran els temes tractats
  • Posar moltes imatges i poca lletra
  • El text ha de ser el mínim que permeti a l'espectador tenir informació i que ajudi a la persona que presenta a desenvolupar el tema
  • Conclusió

divendres, 19 de gener de 2018

Les civilitzacions fluvials: Egipte "l'art"

L'art dels egipcis estava molt vinculat a la religió i el trobem principalment en les grans construccions: temples i tombes.
 
Vídeo de Vicente Camarasa

CARACTERÍSTIQUES DE L'ESCULTURA:
  • Principalment fetes de pedra
  • Quan moria algú important se li feia una escultura per tal que així la seva ànima perpetués en una altra vida
  • Escultures fetes per a ser vistes de cara
  • Solen ser escultures molt grans
  • Figures estàtiques, sense moviment, transmeten rigidesa.
  • També destaquen les petites estàtues que representen escenes quotidianes com ara la feina dels escribes, artesans, pagesos... Aquestes, sovint, les posaven a l'aixovar dels difunts
CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA:
  • Dibuixaven i pintaven les parts més representatives de les figures humanes: mans, peus, ulls... 
  • Utilitzaven colors vius
  • Dibuixos hieràtics, sense moviment
  • Les figures no tenen perspectiva, no trobem profunditat.
  • Les escenes es representen amb les persones més importants dibuixades més grans 
ACTIVITATS:
1.- On s'han localitzat les pintures egípcies?
2.- Quina funció tenien les pintures i escultures dels egipcis?
3.- Quines característiques de l'escultura distingeixes a la següent imatge?





4.- Quines característiques de la pintura distingeixes a la següent imatge?

Per a saber-ne més:  http://www.arqueoegipto.net/egipto-para-ninos/

dilluns, 15 de gener de 2018

Les civilitzacions fluvials: Egipte "la religió"

Característiques de les creences dels egipcis:
  • Eren politeistes: creien en molts déus. 
  • El principal era Ra, Amon o Aton el déu del Sol. Altres déus eren Isis, Osiris i Horus.
  • També adoraven animals com el cocodril i la serp o elements de la natura com el Nil.
  • Tenien rituals molt marcats. Pensaven, per exemple, que les crescudes anuals del Nil depenien d'aquests ritus i, per això, cada déu disposava del seu temple
  • L'interior dels temples eren reservats exclusivament al faraó i als sacerdots
  • Realitzaven moltes ofrenes a les divinitats (aliments, encens, metalls preciosos...)
  • Eren molt supersticiosos i tenien força amulets (destaca el de l'escarabat)  
ACTIVITATS
1.- Fes un llistat de semblances i diferències entre les creences de l'antic Egipte i les teves.
Característiques de l'arquitectura:
  • Són grans construccions de pedra
  • Cobertes arquitravades (sostres plans sostinguts sobre grans columnes)
  • Destaquen dos tipus de construcció: els temples i les construccions funeràries (mastabes, piràmides i hipogeus) 
  • Els temples tenien una avinguda llarga que conduïa a una porta monumental

  • L'avinguda estava decorada amb estàtues d'esfinxs (figures amb cos de lleó i cap humà), la seva funció era protectora.
  •  Davant hi havia els obeliscs que representaven el camí d'unió entre terra i cel. S'entrava al temple a través d'una portalada gran anomenada piló
  • Tot seguit s'entrava en un pati descobert envoltat de columnes que donava lloc a la sala hipòstila que estava coberta.
  • Per fi s'accedia al santuari on es conservava l'estàtua del déu.
1.- Imagina que ets un sacerdot i entres a un temple egipci. Digues ordenadament les parts i estances que t'aniràs trobant.

Les tombes
Podien ser de 3 tipus:
  • MASTABA: Tomba més antiga. Era per a personatges importants. Tenien forma de taula i tenien una cambra funerària subterrània on s'accedia a través d'un pou. La seva evolució va donar lloc a les piràmides.

  • PIRÀMIDE: Tomba on s'enterraven els faraons durant l'Imperi Antic. S'accedia a la cambra funerària a través de passadissos que tenien paranys.
  • HIPOGEU: Tomba subterrània excavada a la muntanya. Des de l'exterior no es veu doncs queda dissimulada i així s'eviten els saquejos. 


ACTIVITAT:
1.- Quines diferències hi ha entre els diferents tipus de tomba egípcia?
2.- Digues les característiques principals de l'arquitectura egípcia.

divendres, 12 de gener de 2018

Les civilitzacions fluvials: Egipte "l'escriptura"


Els egipcis van començar a escriure amb jeroglífics al voltant del 4.000 aC i van utilitzar aquest sistema d'escriptura fins al s. IV aC. Els especialistes en aquest tipus d'escriptura eren els escribes que gaudien de gran prestigi.
Els jeroglífics es van poder desxifrar gràcies a la troballa de la pedra Rosseta -fou localitzada per l’exèrcit de Napoleó durant la guerra a Egipte el 1798-.
Es tractava d’una pedra que contenia el mateix escrit en jeroglífic, en grec i en demòtic (un tipus d’escriptura en cursiva de l’antic Egipte, variant de la llengua grega).

Jean-François Champollion va ser qui va desxifrar la lletra que hi havia escrita a la pedra Rosseta. Gràcies a aquest gran descobriment es va poder conèixer i aprendre l’escriptura dels egipcis. Actualment aquesta pedra es troba en el British Museum de Londres.


1.- Per què va ser tan important trobar la pedra Rosetta? 
2.- Quines eren les eines que necessitava un escriba?
3.- Descriu com es preparava el papir.

4.- Vocabulari: Pedra Rosseta, domòtic
Si vols saber com s'escriuria el teu nom amb escriptura jeroglífica entra en aquest enllaç.

dimarts, 9 de gener de 2018

Les civilitzacions fluvials: Egipte "Estructura social"

 L'estructura social
  • Dalt de tot hi trobem el faraó (rei-déu) i la família reial 
  • Un segon grup estava format per sacerdots, alts funcionaris, governadors de províncies i caps militars. 
  • Tot seguit els escribes que redactaven els documents oficials i portaven els comptes dels impostos reials i de les mercaderies que entraven i sortien dels magatzems del palau.
  • I el grup majoritari format pels camperols, que constituïa al voltant del 90% del total de la població. On també s'ha d'incloure els comerciants i artesans. 
  • Finalment trobem els esclaus. Eren considerats com a objectes o animals i podien ser comprats i venuts. Molts d'ells treballaven a les cases benestants. 
El paper que va jugar la dona a Egipte va ser més important que en d'altres cultures de l'Antiguitat. Algunes d'elles van tenir gran poder i fins i tot van ser faraons. Les dones podien administrar i heretar propietats, comprar i vendre béns i fins i tot divorciar-se.



Activitat:
1.- Pels egipcis, què era considerat el faraó?
2.- Identifica els personatges que apareixen a la piràmide social i descriu què et sembla que fan o quin és el seu ofici.

El dia a dia dels egipcis:

3.- Descriu com era la casa d'una família noble.

 4.- Descriu com era un barri artesà. Quins oficis reconeixes? 

5- Descriu com era la vida a un poblat agrícola.
6.- Si visquessis a l'antic Egipte i no formessis part de l'elit privilegiada, a quin ofici t'agradaria dedica't i on t'agradaria viure? Explica els motius.



7.- Resumeix el procés de conreu del blat que realitzaven els egipcis 5.000 anys aC. 
8.- El faraó, com controlava la producció agrícola del seu regne?