El joc Reial d'Ur

És possible conèixer una cultura, una civilització a través dels seus jocs?

A partir d’aquesta entrada anirem donant resposta a aquesta pregunta, i anirem coneixent diferents jocs que es van inventar fa milers d’anys, que foren practicats per la gent de totes les classes socials i que, molts d’ells van ser els precursors de molts dels nostres jocs. I és que el joc és tant antic com l’home!

 

Segons Oriol Comas i Coma al seu llibre El món en jocs (Ed. La Magrana, Barcelona, 2005), el primer joc anomenat Reial d’Ur fou descobert per Sir Leonard Woolley el 1926, al jaciment arqueològic de la ciutat sumèria d’Ur –d’aquí el seu nom-.

Dels quatre taulers que es van trobar el millor data de 2650 aC i està fet amb materials com el nacre, el lapislàtzuli i la pedra calcària vermella. Es pot admirar al Museu Britànic en un estat perfecte de conservació.

 

El que no es van conservar són les regles del joc, encara que una taula d’argila trobada anys després i escrita amb caràcters cuneïformes ha donat, als investigadors, informació suficient per a recrear-ne les regles.

Segons Irving Finkel, conservador del Museu Britànic, el joc d’Ur és un joc de tauler de recorregut:

·         El tauler té vint caselles, disposades en dos blocs, un de dotze i un altre de sis caselles, unides per un pont de dues caselles.

·         Totes les caselles estan bellament decorades.  

·         Com a curiositat remarcar que cada joc anava acompanyat de 3 daus, piramidals, els quals tenien 2 dels quatre vèrtex pintats.

Amb aquesta informació us proposo que feu d’arqueòlegs lúdics i que inventeu una manera de jugar. Si us plau, us agrairé que no consulteu internet donat que estem davant d’un joc, el més antic que coneixem de la humanitat i del qual desconeixem exactament com es jugava, per tant, podeu ser creatius i inventar-vos unes bones regles del joc!!!

I també us animo a que ues feu el vostre propi tauler de joc amb les peces corresponents!!! -Aquest treball s'ha de fer en parelles-.

Recreació d'un joc en 3D fet per Dominic Noble

Els taulers de jocs creats pels alumnes de 1r d'ESO han estat impressionants. N'hi ha fets de tots els materials possibles: fang, cartró, paper, metacrilat, fusta, plàstic... així com les fitxes i daus, tots ells molt originals.
 

Un sistema particular de cacera: les lloses

Qui sap quan es va inventar el sistema de caçar a través de les lloses? El seu orígen es perd en el temps! El que és evident, però, és que durant temps va ser una pràctica usual entre els pagesos que, abans d'iniciar les feines del camp, de bon matí, paraven les lloses per intentar aconseguir una mica de menjar de cara al vespre.

A classe hem preparat unes maquetes on hem volgut representar escenes de la vida del paleolític i del neolític, i entre les diverses maneres de cacera hem volgur representar, també, la feta amb lloses.

 

 

El Pol Bladé, a més, ha tingut interès en preguntar als seus familiars i veïns si havien caçat amb aquest sistema i si coneixien la pràctica. El resultat ha estat molt interessant. Ha aconseguit que li ensenyessin com es paraven les lloses i ho ha pogut documentar.

Trobareu tota la informació i moltes fotografies al seu bloc:

http://polbladetecnologia.blogspot.com.es/

El neolític (04). La caça

Las mujeres prehistóricas también cazaban grandes animales

Una chica de entre 17 y 19 años enterrada hace unos 8.000 años junto a sus armas muestra que la caza de grandes animales no era solo cosa de los hombres prehistóricos. Tras su hallazgo, sus autores han revisado otro centenar de enterramientos encontrando que más de un tercio de los cazadores eran en realidad cazadoras. Estos resultados cuestionan la idea dominante de que en las primeras comunidades humanas ya había una división del trabajo por género.

En 2018, arqueólogos estadounidenses y peruanos excavaron una serie de enterramientos a 3.925 metros de altura, en el distrito de Puno, en los Andes peruanos. En una de las tumbas, junto a un cuerpo mal conservado había una veintena de piedras labradas. Cuatro de los artefactos eran puntas afiladas, probablemente usadas en venablos, unas pequeñas lanzas impulsadas por una especie de tubo. También había cuchillos de pedernal y otros objetos cortantes. Encontraron además ocre que, aparte de usarlo como pigmento, servía para curar las pieles. Estaban tan juntas que los científicos creen que iban dentro de un morral. A poca distancia había restos de tarucas (un venado andino) y vicuñas. Lo más llamativo vino después: del análisis de los huesos, supusieron que se trataba de una mujer, de una cazadora.

“Primero observamos la estructura ósea del individuo. Como mujeres y hombres tienen ligeras diferencias óseas, se puede estimar el sexo con unas pocas mediciones. Esto funciona cuando los restos esqueléticos están bien conservados. Pero en el yacimiento de Wilamaya Patjxa, apenas quedaba parte del cráneo, la dentadura y fragmentos de un fémur y una tibia. Del colágeno extraído de estos huesos pudieron determinar la fecha de la muerte: hace 8008 años, 16 años arriba o abajo. Por el desarrollo de la dentadura, creen que tendría entre 17 y 19 años. Pero pocas pistas sobre el género.

Confirmaron que era una mujer usando una sofisticada técnica biomolecular desarrollada el año pasado llamada análisis de la amelogenina, una proteína presente en el esmalte dental. “Resulta que estas proteínas están ligadas al sexo y, por lo tanto, es posible estimarlo a partir de ellas con un alto grado de precisión”, explica Haas.

Saber si era un cazador o una cazadora tiene su importancia. La teoría dominante entre los antropólogos y etnógrafos es que en las antiguas comunidades que dependían de la caza y la recolección existía una marcada división del trabajo por género: los hombres cazaban y las mujeres recolectaban. Pero apenas hay pistas de este reparto de tareas en los yacimientos arqueológicos. La principal prueba es circunstancial: En los grupos humanos actuales que aún son cazadores y recol·lectores, el varón es el cazador en exclusiva.

Partiendo de esta única cazadora, Haas y sus colegas revisaron los estudios de otros 107 enterramientos americanos con restos de 429 individuos datados entre hace 12.700 años y 7.800 años. 27 de los enterrados reposaban junto a sus armas de caza. Y 11 de ellos eran mujeres. Extrapolando, esto significaría que más de un tercio de los cazadores prehistóricos eran en realidad cazadoras, al menos en América.

 “Tradicionalmente, la caza ha sido considerada como más prestigiosa, exigente y peligrosa que la recolección y estos son rasgos que hemos asociado de forma estereotípica como actividades de los hombres”.

El arsenal hallado junto a la cazadora incluye puntas de venablos, cuchillos de pedernal u ocre, usado para curtir las pieles. (...) “la caza mayor, como renos o bisontes, no dependía ni de la fuerza ni de la habilidad, sino del número: las formas usadas en el pleistoceno consistían en empujar a los rebaños hacia acantilados, saltos o trampas, o arrojar lanzas a las manadas que no matarían directamente a los animales, pero los dejarían heridos, siendo pisoteados o incapaces de seguir el ritmo de la manada. En aquel tiempo, los humanos vivien en pequeños grupos, por lo que la mayoría de los jóvenes y adultos serían necesarios en la caza de una forma u otra”.

“En general, como la división del trabajo por género ha sido ampliamente comprobada entre las sociedades tradicionales, los arqueólogos han supuesto que también era algo generalizado en el pasado”, dice el antropólogo de la Universidad de Arizona (EE UU) Steven L. Kuhn.

Miguel Ángel Criado 

El País, 4 de novembre 2020

Article localitzat per Jan Mataró

Taller de sílex

 

L'home prehistòric va saber reconèixer quins materials eren millors per a les seves necessitats, i ràpidament va descobrir que el sílex era un tipus de pedra molt resistent i que, alhora, quan un nòdul d'aquest material se'l colpejava contra una altra pedra dura, com el granit, podia obtenir fàcilment ascles per a fer objectes diversos com ara ganivets, gratadors, burins, puntes de fletxa...

 

 

Els alumnes de 1r d'ESO han treballat amb aquests materials i han après com és de fàcil obtenir aquestes ascles però, alhora, com és de difícil aconseguir peces de bona qualitat. Tota era qüestió de temps i destresa!!!

Maqueta del paleolític

Els alumnes de 1r d'ESO estan treballant el període paleolític, i en una maqueta han escenificat algunes de les característiques d'aquest període que ens expliquen en català, castellà i anglès.

Destaquem que eren:

• Eren nòmades.
• Buscaven viure prop dels rius o fonts, en coves, balmes o abrics.
• Vivien de la caça, la pesca i la silvicultura.
• Progressivament van anar coneixent el foc, fins a controlar-lo.
• Caçaven de formes diverses: espantaven els animals amb foc o amb crits i els feien caure per penya-segats. Possiblement, a les acaballes d'aquest període, alguns grups caçarien moixons amb el tradicional sistema de lloses.
• A vegades, les trobades amb altres grups nòmades provocaven conflictes.
• La utilització de la pedra polida va resultar tota una revolució i va fer que parlem de pas del paleolític al neolític

Comarques litorals de Catalunya

On es troba la teva comarca?

 

Et proposo les següents activitats:

1. Pots imprimir-te el mapa mut i pintar la teva comarca.
2. Escriu el nom de les comarques que toquen a la teva.
3. Estudia les comarques que envolten la teva i totes les del litoral de la Mediterrània.

Al segon examen has de saber la comarca i la seva capital que envolten la teva comarca així com totes les del litoral de la Mediterrània. 
En aquest enllaç trobaràs els mapes de les comarques de Catalunya.

L'art a la prehistòria

Aquí teniu diferents exemples d'art rupestre o parietal descobert principalment a la cornisa cantàbrica i a la costa de llevant. Tingueu present que tenim printures rupestres ben al costat de casa nostra com ara les de Tivissa, Rasquera, Vandellòs, Cogul i Ulldecona. Us invito a buscar imatges d'aquestes pintures a través del google!

Escenes "domèstiques"

 

  

Esenes de caça

 

  

 

 
Representacions simbòliques

 

Gravats

 

 
Escultures "Venus"

El relleu de Catalunya

En aquest mapa hi trobem el relleu principal de Catalunya. Particularment ens interessa saber situar:

• Pirineus
• Prepirineus
• Serralada Prelitoral
• Serralada Litoral
• Serralada Transversal
• Depressió Central
• Depressió Litoral
• Depressió o Plana de l'Empordà
• El Delta de l'Ebre

I aquest altre mapa ens ajudarà a posar les serres més importants. Cal que sàpigues situar:

• Ports de Beseit
• Serra de Montsià
• Serra de Cardó
• Serra de Montsant
• Muntanyes de Prades
• Montserrat
• Sant Llorenç del Munt
• Montseny
• Les Guilleries
• Les Gavarres
• Serra de l'Albera
• Serra del Cadí
• Serra del Boumort
• Serra del Montsec

 

Fes-te el teu propi mapa a mà -no l'imprimeixis!-. T'aconsello que les serralades les facis com entrapans, d'un color. Amb un altre color fas les depressions, en forma de triangle. Per últim, amb cercles numerats, situes les serres dins de les serralades.

On es troba la Ribera d'Ebre?

On es troba la teva comarca?

Et proposo les següents activitats:

1. Pots imprimir-te el mapa mut i pintar la teva comarca.
2. Escriu el nom de les comarques que toquen a la teva. 

Recorda que has d'aprendre les comarques de Catalunya i saber-les situar. Per això t'aconsello:

1. No vulguis aprendre-les totes en un dia, ves per parts, per exemple:
1. estudia sols les que toquen a la teva comarca
2. estudia les que toquen a la costa
3. estudia les que toquen a Aragó
4. estudia les que toquen al Pirineu
5. estudia les comarques centrals

Seria bo que mentre estudies les comarques, simultàniament, estudiessis les seves capitals. Per això adjunto el següent mapa. Imprimeix-te'l i situa les capitals de comarca. 

En aquest enllaç trobaràs els mapes de les comarques de Catalunya.
Recorda que aquest material serà matèria d'examen.

Els pobles de la Ribera d'Ebre

Recorda que has de saber quins pobles hi ha a la teva comarca i la seva situació. Per això t'adjunto aquest mapa que t'ajudarà a fer el teu propi mapa.

En aquest enllaç trobaràs els mapes de les comarques de Catalunya.

Inici de curs

 Quan el vent és l’antic amic

que davalla muntanyes per poder-te dur el seu bes

i en l’amor és brau i en el joc fidel

penso que hem tingut sort de poder obrir els nostres ulls aquí.

........................................................

Quan el temps és l’antic company

que et fa ric en records i pobre en el que vindrà

i amb el vent tan brau i amb el riu fidel

penso que tenim sort d’emprendre aquest camí plegats.

Que aquesta adaptació dels versos de Lluís Llach ens acompanyi en el nou viatge que encetem tots plegats. Un camí que iniciem amb l’embarcació buida però que amb esforç, compromís i respecte omplirem de coneixences, d’aprenentatges i riques experiències.
Que tingueu una bona travessia