Les civilitzacions fluvials (5) La momificació

TREBALL EN EQUIP:

En grups de màxim quatre busqueu informació sobre el procés de momificació en temps dels egipcis. Algunes de les preguntes que us haureu de contestar són:

• Què eren les mòmies?
• Quin procés se seguia per a la momificació?
• On es posava el cadàver?
• Què hi podríem trobar dins d'una tomba intacta?
• Per què servien els vasos canopis?...

En aquest enllaç podeu fer un retallable dels vasos canopis.

Amb el material que recolliu haureu de preparar una presentació que fareu davant els companys. Per a fer una bona presentació heu de recordar:

• Ha de tenir una portada (títol, fotografia, autors ordenats alfabèticament)
• Índex on apareixeran els temes tractats
• Posar moltes imatges i poca lletra
• El text ha de ser el mínim que permeti a l'espectador tenir informació i que ajudi a la persona que presenta a desenvolupar el tema
• Conclusió
  

Les civilitzacions fluvials (4): creences i construccions

Característiques de les creences dels egipcis:

• Eren politeistes: creien en molts déus. 
• El principal era Ra, Amon o Aton el déu del Sol. Altres déus eren Isis, Osiris i Horus.
• També adoraven animals com el cocodril i la serp o elements de la natura com el Nil.
• Tenien rituals molt marcats. Pensaven, per exemple, que les crescudes anuals del Nil depenien d'aquests ritus i, per això, cada déu disposava del seu temple
• L'interior dels temples eren reservats exclusivament al faraó i als sacerdots
• Realitzaven moltes ofrenes a les divinitats (aliments, encens, metalls preciosos...)
• Eren molt supersticiosos i tenien força amulets (destaca el de l'escarabat)  

ACTIVITATS
1.- Fes un llistat de semblances i diferències entre les creences de l'antic Egipte i les teves.

Característiques de l'arquitectura:

• Són grans construccions de pedra
• Cobertes arquitravades (sostres plans sostinguts sobre grans columnes)
• Destaquen dos tipus de construcció: els temples i les construccions funeràries (mastabes, piràmides i hipogeus) 
• Els temples tenien una avinguda llarga que conduïa a una porta monumental

• L'avinguda estava decorada amb estàtues d'esfinxs (figures amb cos de lleó i cap humà), la seva funció era protectora.

•  Davant hi havia els obeliscs que representaven el camí d'unió entre terra i cel. S'entrava al temple a través d'una portalada gran anomenada piló

• Tot seguit s'entrava en un pati descobert envoltat de columnes que donava lloc a la sala hipòstila que estava coberta.

• Per fi s'accedia al santuari on es conservava l'estàtua del déu.

1.- Imagina que ets un sacerdot i entres a un temple egipci. Digues ordenadament les parts i estances que t'aniràs trobant.

Les tombes

Podien ser de 3 tipus:

• MASTABA: Tomba més antiga. Era per a personatges importants. Tenien forma de taula i tenien una cambra funerària subterrània on s'accedia a través d'un pou. La seva evolució va donar lloc a les piràmides.

• PIRÀMIDE: Tomba on s'enterraven els faraons durant l'Imperi Antic. S'accedia a la cambra funerària a través de passadissos que tenien paranys.

• HIPOGEU: Tomba subterrània excavada a la muntanya. Des de l'exterior no es veu doncs queda dissimulada i així s'eviten els saquejos. 

ACTIVITAT:
1.- Quines diferències hi ha entre els diferents tipus de tomba egípcia?
2.- Digues les característiques principals de l'arquitectura egípcia.

Prepara l'examen sobre Egipte

Per a preparar bé l'examen cal estudiar i saber les següents preguntes. Recorda que l'examen serà el dimarts 2 de febrer:

1.- Saber posar el nom dels pobles de la teva comarca (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

2.- Saber el nom de les comarques que toquen a la Ribera d'Ebre i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

3.- Saber el nom de totes les comarques de Catalunya amb les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç). 
4.- Saber la capital o país de: Portugal + Itàlia + França + Bèlgica + Alemanya + Grècia + Holanda + Suïssa + Dinamarca

Preguntes breus

1.- Dibuixa l’estructura social de l’antic Egipte

2.- Quin és el riu que travessa Egipte de sud a nord?
3.- Per què s'anomena delta a la desembocadura del riu?
4.- En quin mar desemboca aquest riu?
5.- On es troben la majoria de tombes o piràmides de l’antic Egipte? Quina explicació dónes a aquest fet?

6. - Descriu quines conseqüències tenia la crescuda del Nil a l'antic Egipte.  

7.- Per què va ser tan important trobar la pedra Rosetta? 

8.- Digues les característiques principals de l'arquitectura egípcia.

9.- Saber les parts d’un temple egipci

PREGUNTES EXPLICATIVES I/O DESCRIPTIVES (s’han d’explicar àmpliament):

10.- Explicar el procés de conreu del blat que realitzaven els egipcis 5.000 anys aC. 

11.- Explicar perquè momificaven els cadàvers, com ho feien, on els enterraven, què hi posaven...

12.- Explicar detalladament i extensament les característiques comunes que tenen les grans civilitzacions fluvials

13.- Davant d’una escultura o una pintura egípcia saber dir quines característiques tenen.

VOCABULARI

Pedra Rosseta, esfinx, demòtic, arquitrau, mastaba, hipogeu, vasos canopis, sala hipòstila, obelisc

Les civilitzacions fluvials (3): L'escriptura

Els egipcis van començar a escriure amb jeroglífics al voltant del 4.000 aC i van utilitzar aquest sistema d'escriptura fins al s. IV aC. Els especialistes en aquest tipus d'escriptura eren els escribes que gaudien de gran prestigi.

Els jeroglífics es van poder desxifrar gràcies a la troballa de la pedra Rosseta -fou localitzada per l’exèrcit de Napoleó durant la guerra a Egipte el 1798-.

Es tractava d’una pedra que contenia el mateix escrit en jeroglífic, en grec i en demòtic (un tipus d’escriptura en cursiva de l’antic Egipte, variant de la llengua grega).

Jean-François Champollion va ser qui va desxifrar la lletra que hi havia escrita a la pedra Rosseta. Gràcies a aquest gran descobriment es va poder conèixer i aprendre l’escriptura dels egipcis. Actualment aquesta pedra es troba en el British Museum de Londres.

1.- Per què va ser tan important trobar la pedra Rosetta? 
2.- Quines eren les eines que necessitava un escriba?
3.- Descriu com es preparava el papir.

4.- Vocabulari: Pedra Rosseta, domòtic

Si vols saber com s'escriuria el teu nom amb escriptura jeroglífica entra en aquest enllaç.

Les civilitzacions fluvials (2): L'estructura social

 

 L'estructura social

• Dalt de tot hi trobem el faraó (rei-déu) i la família reial 
• Un segon grup estava format per sacerdots, alts funcionaris, governadors de províncies i caps militars. 
• Tot seguit els escribes que redactaven els documents oficials i portaven els comptes dels impostos reials i de les mercaderies que entraven i sortien dels magatzems del palau.
• I el grup majoritari format pels camperols, que constituïa al voltant del 90% del total de la població. On també s'ha d'incloure els comerciants i artesans. 
• Finalment trobem els esclaus. Eren considerats com a objectes o animals i podien ser comprats i venuts. Molts d'ells treballaven a les cases benestants. 

El paper que va jugar la dona a Egipte va ser més important que en d'altres cultures de l'Antiguitat. Algunes d'elles van tenir gran poder i fins i tot van ser faraons. Les dones podien administrar i heretar propietats, comprar i vendre béns i fins i tot divorciar-se.

Activitat:
1.- Pels egipcis, què era considerat el faraó?

El dia a dia dels egipcis:

2.- Descriu com era la casa d'una família noble.

 

  3.- Descriu com era un barri artesà. Quins oficis reconeixes?

 
4- Descriu com era la vida a un poblat agrícola.
5.- Si visquessis a l'antic Egipte i no formessis part de l'elit privilegiada, a quin ofici t'agradaria dedica't i on t'agradaria viure? Explica els motius.

6.- Resumeix el procés de conreu del blat que realitzaven els egipcis 5.000 anys aC. 

7.- El faraó, com controlava la producció agrícola del seu regne?

Les civilitzacions fluvials: Egipte (1)

 

 

Activitats:
1.- Descriu on es troba Egipte en relació a Catalunya? 

2.- Quin és el riu que travessa Egipte de sud a nord?
3.- Per què s'anomena delta a la desembocadura del riu?
4.- En quin mar desemboca aquest riu?
5.- Observa el mapa i digues on es troben la majoria de tombes o piràmides. Quina explicació dónes a aquest fet?

6.-Ordena les imatges següents (quin és l'ordre)

• descriu quines conseqüències tenia la crescuda del Nil a l'antic Egipte
• explica la importància del riu en la vida dels antics egipcis

Els jocs de tauler de Mesopotàmia i l'antic Egipte

 

L'alumnat de 1r d'ESO de l'institut de Flix està duent a terme, aquests dies, una exposició d'alguns dels jocs de tauler més antics que es coneixen: el joc Reial d'Ur (Mesopotàmia), el Senet, el mehen o la serp i els 58 forats o la palmera (Egipte).

Es tracta d'una activitat que han dut a terme durant aquestes passades vacances. L'alumnat, individualment o per parelles, havia de cercar informació sobre algun dels jocs esmentats i n'havien d'escollir un per a construir-lo. Per a fer més fàcil la recerca i donar exemples del projecte se'ls facilitava un enllaç on apareix important documentació iconogràfica sobre cadascun dels jocs.

Donat que aquests jocs són molt antics i no es coneixen exactament les normes, també se'ls demanava que havien de proposar una forma de jugar, per això els jocs havien de presentar-se amb el full de les normes i amb una presentació acurada.

Els resultats han estat espectaculars:

En primer lloc cada alumne presentava el seu joc de tauler als companys/es de l'aula, tot indicant els materials amb els quals l'havia construït i les normes del joc.

 

En una segona fase el què han fet ha estat jugar amb cadascuna dels jocs i valorar-ne les característiques, tot opinant si les normes s'adequaven al joc i proposant, fins i tot, noves variacions per a fer els jocs més interessants.

Exemples del joc Reial d'Ur:

Exemples del joc dels 58 forats:

Exemples del joc del Senet:  

Exemples del joc del Mehen o de la Serp:

Finalment han fet l'exposició amb els jocs de tauler elaborats per tot l'alumnat.

Trobareu exemples d'altres jocs de tauler fets en altres cursos en aquest enllaç.