dimarts, 11 de desembre de 2018

Les civilitzacions fluvials: Egipte (1)

Activitats:
1.- Descriu on es troba Egipte en relació a Catalunya? 

2.- Quin és el riu que travessa Egipte de sud a nord?
3.- Per què s'anomena delta a la desembocadura del riu?
4.- En quin mar desemboca aquest riu?
5.- Observa el mapa i digues on es troben la majoria de tombes o piràmides. Quina explicació dónes a aquest fet?
6.-Ordena les imatges següents (quin és l'ordre)
  • descriu quines conseqüències tenia la crescuda del Nil a l'antic Egipte
  • explica la importància del riu en la vida dels antics egipcis

Els jocs de l'antic Egipte

 Pintura de la tomba de Beni Hassan
Egipte és per a la cultura occidental un referent ja que va ser una de les primeres grans civiltzacions fluvials, ara fa uns 5.000 anys, amb el Nil que desembocava a la Mediterrània i que, més aviat o més tard, va influir en els pobles que tocaven aquesta mar. Els jocs en són un bon exemple:
 Pidos, tabes, astràgals... per a practicar nombrosos jocs
 Barca per al transport de productes pel Nil
Maqueta del magatzem de cereals
Les barques, les maquetes, totes les figures articulades o no que es depositaven dins les grans tombes, no eren necessàriament joguines, sinó que hem de pensar que eren objectes que complien una funció: representar allò proper d'aquest món que, el difunt, en l'altre món necessitaria.
Tanmateix, també trobem objectes que són realment joguines i que han arribat fins als nostres dies, com aquesta rebelluga trobada a la tomba de Tutankamon.
Podreu trobar moltes més imatges de jocs i joguines de l'antic Egipte en aquest enllaç.

dimecres, 28 de novembre de 2018

Prepara l'examen sobre Mesopotàmia

Per a preparar bé l'examen cal estudiar i saber les següents preguntes. Recorda que l'examen serà el dimarts 11 de desembre:



1.- Saber posar el nom dels pobles de la teva comarca (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

2.- Saber el nom de les comarques que toquen a la Ribera d'Ebre i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

3.- Saber el nom de les comarques que toquen al Mediterrani i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).



Preguntes breus

4.- a) Per què les primeres civilitzacions s'anomenen "fluvials"?

b) Quines van ser les grans civilitzacions fluvials?
5.- Quines són les grans aportacions de sumeris i babilonis?

6.- Descriu l'estructura social de la societat mesopotàmica.

7.- Fes un llistat de productes d'agricultura i ramaderia de l'època mesopotàmica.

8.- Quines semblances o diferències hi ha entre la teva religió o creença amb les dels mesopotàmics.

9.- Quines diferències hi ha entre un ziggurat i un temple?

10.- Quina diferència hi ha entre un relleu i una estàtua?

11.- Quines característiques tenien les estàtues de Mesopotàmia?

12.- Quins elements arquitectònics van inventar els mesopotàmics? Descriu-los.

13.- Al costat de quin riu es va desenvolupar la civilització Índia?

14.- On, quan i perquè va aparèixer l’escriptura?



PREGUNTES PER REFLEXIONAR:

15.- Digues i raona a quin període o edat correspondria un jaciment arqueològic on hi hagués:

  • Un dolmen amb restes d’ossos
  • Pintures parietals, restes de ceràmica cardial, sílex i cendres
  • Pedres sense polir, ossos, cendres i una falç
  • Pintures parietals, una motlle per fondre metalls, sílex i cendres
  • Un motlle per fondre metalls, un tauleta de fang amb signes cuneïformes i sílex

PREGUNTES EXPLICATIVES I/O DESCRIPTIVES (s’han d’explicar àmpliament):

16.- Explica amb les teves paraules quines són les característiques de les civilitzacions fluvials.




VOCABULARI

Politeista, cuneïforme, aristocràcia, escriba, sumeri, ziggurat, lapislàtzuli, 

dimarts, 27 de novembre de 2018

Les civilitzacions fluvials (7): Entrevista a Irving Finkel, descobridor de les normes del joc reial d'Ur

Víctor Amela entrevista a Irving Finkel.
LA VANGUARDIA, 24/11/2018 01:08

Tengo 67 años. Soy de Londres. Soy filólogo, asiriólogo y conservador de la sección mesopotámica del Museo Británico. Estoy casado muy felizmente con Joana, ¡muy felizmente! Tengo cinco hijos (entre los 30 y los 9 años) y un nieto. ¿Política? ¡Yo milito en la desesperación! Soy ateo



Festival Dau

El profesor Finkel tiene el aspecto idóneo para custodiar el Museo Británico, ser asiriólogo y descifrar tablillas cuneiformes. Coherencia pura, y pura pasión: me cuenta que los ingleses están alelados y calladitos, y se golpea el pecho: “¡Yo tengo sangre en las venas, tengo pasión!”,y alude a sus ancestros judeo orientales. Le pregunto por su rincón favorito en el Museo Británico: “Una escalerita muy pequeña y escondida, en la que vi por primera vez a mi mujer, Joana, que trabaja ahí”. Y ella, a su lado, sonríe. El VII Festival Dau Barcelona (Festival del Joc) premia este sábado y domingo (Fabra&Coats, abierto al público) a Finkel por resucitar el juego más antiguo del mundo.


¿Se ha mojado? Llueve más en Barcelona que en Londres...

Mi país está perdiendo hasta la lluvia, está perdiéndolo todo...

¿Por qué lo dice?

¡El Brexit es un error y una catástrofe! No entiendo a mis compatriotas...

¿Y no pueden evitarlo?

¿Quién? ¿Cómo?

¿Qué más están perdiendo?

Nuestro sistema educativo se va al traste. ¡Y la educación es la mayor riqueza de un país!

¿Cómo se educó usted?

Mi madre era profesora, nos alentó a leer novelas de aventuras desde muy niños, yo era el mayor de cinco hermanos...

¿Tengo que imaginar al pequeño Irving leyendo?

Imagíneme tan feliz como un sol radiante.

¿Por qué?

Porque mis padres estaban muy enamorados, jamás oí una discusión ni un mal grito en casa, nunca les oí hablar de dinero... y nos querían y cuidaban. ¿Puede pedirse más?

¿Puede?

Yo no puedo. Desde niño, todo en mi vida ha venido maravillosamente rodado.

Qué raro escuchar a alguien hablar así...

De niño, a menudo me llevaban de visita al Museo Británico, y aquello me fascinaba. Me dije: “De mayor quiero trabajar aquí”.

Y lo consiguió.

¡Consigo todo lo que me gusta!

¿De qué se ocupa en el Museo Británico?

De la sección sumeria, mesopotámica, babilónica, asiria. ¡Cuántas maravillas! He descifrado muchas de las 130.000 tablillas de barro con escritura cuneiforme que allí hay.

¿Qué escritura es esa?

¡La primera escritura conocida de la humanidad! Tenemos tablillas de hace 5.500 años.

¿Por qué se llama cuneiforme?

Sobre la tablilla de arcilla blanda practicaban incisiones con un palito de madera, a modo de cuña: por eso es cuneiforme.

¿Dónde estaban todas esas tablillas?

En lo que hoy es Irak, la gran mayoría, y aparecieron en excavaciones durante los años veinte en la ciudad de Ur, urbe que duró mil años y que fue capital de un imperio.

¿Y qué nos cuentan los escritos de esas tablillas de barro?

Al principio eran registros burocráticos, contabilidades, y pronto hubo contratos, cartas... y cuentos: relatos de todo tipo, cantos, poemas, historias..., ¡literatura!

Debe de ser emocionante traducirlas...

Es el primer registro escrito de la humanidad, ahí está por primera vez fijado lo que somos: humanos. ¡Nada ha sido más determinante que la escritura en nuestro devenir!

Hombre, hemos viajado a la Luna...

¡Bah! Eso es un pasito ridículo comparado con la escritura. Por eso antes de la escritura hablamos de... prehistoria: ¡la escritura engendró la historia! Somos animales históricos desde la escritura cuneiforme.

¿Cómo llegó usted a ser traductor de tablillas cuneiformes?

Desde niño me fascinaba el Egipto faraónico, y yo quería ser egiptólogo. Pero el día en que me tocaba empezar mis estudios... murió súbitamente el profesor de egiptología.

Vaya.

Y me colocaron provisionalmente en las clases del profesor de asiriología... ¡y ese mundo me atrapó! Y ya me quedé.

Era una conspiración de su destino...

A veces lo pienso, sí.

Y eso que se declara ateo...

Soy de familia judeopolaca y a los once años supe lo del Holocausto... y eso demuestra sin duda la inexistencia de Dios, a mi juicio.

De todas las tablillas que ha traducido, ¿cuál es su predilecta?

Una cuenta que hubo un diluvio y una inundación, y que un hombre llamado Atram-hasis (traducible por sabio) se salvó con sus animales construyendo un arca de madera.

¡Noé!

¡Pero 2.000 años antes que Noé! Los poetas de la Biblia copiaron esta historia. En la tablilla asiria, el arca embarranca en el monte Urartu... que se convertirá en Ararat.

Cuénteme otra tablilla.

Hay una que sólo hemos comprendido al juntarla a este tablero, del año 2.500 a.C.

¿Qué es este tablero?

Llevo conmigo una copia del original que apareció en una tumba real en Ur, hecho de maderas nobles taraceadas con piezas de lapislázuli, cornalina, concha...

Por los cuadros, parece un miniajedrez.

¡Es el primer juego de mesa de la humanidad! Jauría, se llamaba: se jugaba con dados piramidales, y las fichas se persiguen, se cazan, avanzan... hasta la meta. Se jugó de Mesopotamia a Egipto. Lo jugó Tutankhamon. He conseguido saber cómo se juega, gracias a la tablilla: son las instrucciones de juego.

¿Ha jugado?

Sí. Y todo el que juega, disfruta: hasta la última tirada puedes ganar... o perder. Y si pierdes.., te enfureces: ¡el juego funciona, pues! Escribir y jugar nos ha hecho humanos.

¿Es usted bueno jugando a este juego?
Lo soy. ¡Suelo ganar! Ganar este juego es excitante, y por eso se jugó durante miles de años, hasta que llego el backgammon y lo desbancó, por una superior combinación de suerte y estrategia. ¡Te reto a una partida!

Trobaràs més informació en aquest enllaç.

Les civilitacionas fluvials (6): La religió a Mesopotàmia

 Cilindre del Déu Anú
 RELIGIÓ
  • Eren politeistes. Creien en l'existència de molts déus, per exemple Anú era el déu del cel, Ishtar la deessa de la guerra, l'amor i la fecunditat.
  • Els déus es manifestaven per mitja de fenòmens naturals (trons, pluja...), somnis o bé pràctiques endevinatòries.
  • Se'ls representava com a persones i tenien les mateixes passions que els homes, però eren immortals.
  • No creien que hi hagués una altra vida després de la mort.
Representació de la deessa Ishtar
ACTIVITATS:
1.- Quines semblances o diferències hi ha entre la teva religió o creença amb les dels mesopotàmics.
2.- Vocabulari: politeista
3.- Indica i explica les característiques de l'escultura mesopotàmica (pots trobar informació a la pàg. 199)

diumenge, 25 de novembre de 2018

Les civilitzacions fluvials (5): L'arquitectura de Mesopotàmia


1.- De què estan fets aquests edificis? Què deuen ser?
2.- Descriu aquesta construcció. Quina finalitat podia tenir?
3.- Reflexiona sobre aquestes dues darreres imatges: la primera és tal com es conserva avui dia la resta d'un edifici de l'antiga mesopotàmia en el lloc on es va fer, la segona és la de la Porta d'Ishtar al Museu Pérgamo de Berlín.
4.- Assenyala les característiques de l'arquitectura mesopotàmica.

dimecres, 21 de novembre de 2018

Les civilitzacions fluvials (3): Mesopotàmia


ACTIVITAT
1.- Aquí tens l'esquema de l'explicació de l'aparició de les primeres ciutats. Fes un text descrivint-lo.

LA SOCIETAT MESOPOTÀMICA:

La societat mesopotàmica es dividia en dos grups: privilegiats i no privilegiats.
Els privilegiats tenien tots els drets i la majoria de riqueses
  • Rei o príncep: complia també la funció de sacerdot
  • Aristocràcia: la família del rei i la noblesa. Disposava de grans extensions de terres i molts càrrecs
  • Sacerdots: vivien als temples i s'encarregaven de rituals religiosos
  • Escribes: eren funcionaris. Sabien llegir, escriure i comptar. Controlaven els productes i anotaven els impostos, les recaptacions...
Els no privilegiats podien ser lliures (si tenien drets) o esclaus. Tanmateix tots ells treballaven per al palau del rei i per als temples religiosos. 
  • Pagesos: llogaven les terres que pertanyien al rei o als sacerdots, a canvi havien de donar-los part de la collita.
  • Artesans: podien ser teixidors, fusters, orfebres, perfumistes...
  • Les dones estaven sotmeses a l'autoritat dels homes, primer del pare i després del marit. 
El creixement de la civilització mesopotàmica va ser possible  gràcies al desenvolupament d'una economia pròspera. A banda de l'artesania i la ramaderia, van destacar l'agricultura i el comerç:
  • L'agricultura era l'activitat principal. La presència de rius i la construcció de canals  van permetre obtenir abundants collites de cereals , hortalisses... La major part de la terra  era propietat del rei, els sacerdots i els nobles, que la llogaven  a camperols humils. 
    •  En agricultura conreaven blat, civada, vinya, olivera i palmeres datileres de les quals s’extreien sucs per a preparar begudes i fibres per a la indústria tèxtil; construïren canals per a regar; i van inventar l’arada, que era tirada per bous. 
  • La ramaderia es basava en la cria d’ovelles, cabres i cavalls. 
  • El comerç es basava en el bescanvi, que consistia en l’intercanvi de béns d’acord a les necessitats de les parts, ja que no coneixien la moneda. El comerç es va expandir a causa de l'acumulació d'excedents i la necessitat d'obtenir altres productes. Mesopotàmia exportava cereals i teixits, i importava or d'Egipte, coure de l’actual Turquia, pedra i fustes de Pèrsia.
ACTIVITATS:
1.- Descriu l'estructura social de la societat mesopotàmica.
2.- Fes un llistat de productes d'agricultura i ramaderia de l'època.
3.- Vocabulari: escriba, aristocràcia

dimarts, 20 de novembre de 2018

Les civilitzacions fluvials (2): Mesopotàmia

Mesopotàmia és un terme geogràfic que significa “terra entre rius” -Tigris i Eufrates-.
Aquests rius cada cert temps es desbordaven, inundant grans porcions de terra, quan les aigües es retiraven, els habitants tenien terres fèrtils per cultivar. Aquestes condicions van donar lloc a la civilització fluvial de Mesopotàmia. S’han trobat rastres d’assentaments en aquestes terres d’abans del 7000 aC.
El territori de Mesopotàmia va ser conquerit el llarg de la història per molts pobles, ja que era ambicionat  per ser un territori molt fèrtil. Els pobles més importants que van conquerir aquesta regió van ser: sumeris, babilonis i assiris.



Sumeris
La civilització Sumeri 3200 aC, va ser la primera en considerar-se una civilització i es va establir a la baixa Mesopotàmia. L’aportació més important d’aquesta civilització va ser l’escriptura cuneïforme. Era un sistema complex, que aconseguia 700 signes.


Babilonis
La civilització dels Babilonis va venir de l’Oest l’any 2100 aC.  Van adoptar l’escriptura dels sumeris, però van fer nous descobriments com la construcció d’unes taules per fer càlculs. Van introduir el sistema sexagesimal, dividint el dia en 24 hores, les hores en minuts i els minuts en segons.

ACTIVITATS
1.- Quines són les grans aportacions de sumeris i babilonis?
2.- Resumeix l'audiovisual.
3.- Vocabulari: cuneïforme
4.- A partir de la imatge inferior, escriu el teu nom.

dilluns, 19 de novembre de 2018

Les civilitzacions fluvials (1)

Les civilitzacions són grans àrees culturals on les persones que hi viuen comparteixen senyals d'identitat com ara la llengua, la religió, els costums, la mentalitat, la tècnica... 
Fa uns 5.000 anys van aparèixer les primeres grans civilitzacions, aquestes van ser Mesopotàmia, Egipte, Índia i Xina. Totes tenen una característica en comú, i és que van néixer a redós de grans rius, per això reben el nom de Civilitzacions fluvials
  • Mesopotàmia: rius Tigris i Eufrates
  • Egipte: riu Nil
  • Índia: riu Indus
  • Xina: rius Huang He i Iang-Tsé

Aquestes civilitzacions es van caracteritzar, també, per:
  • Tenir un poder polític fort
    • Poder concentrat en un rei que dicta les lleis, dirigeix l'exèrcit i sovint complia també funcions religioses.
    • Creació d'un cos de funcionaris que administra els dominis
    • Creació d'un exèrcit per a protegir el territori
  • Societat molt jerarquitzada: 
    • Població amb una minoria de privilegiats que eren propietaris de la majoria de terres i tenien càrrecs públics
    • Una majoria sotmesa
  • Construcció de grans obres: 
    • Els reis van edificar palaus, temples, tombes per demostrar el seu poder. 
    • També van potenciar la construcció de canals per assegurar-se les collies.
Però una de les causes principals que va permetre l'aparició d'aquestes civilitzacions va ser la invenció de l'escriptura. A mesura que els pobles creixien va sorgir la necessitat d'inventar un sistema d'enregistrament doncs calia apuntar dades com ara el pagament d'impostos, les recaptacions, els acords comercials, les lleis...

ACTIVITATS
1.- Quines senyals d'identitat tens?
2.- Per què les primeres civilitzacions s'anomenen "fluvials"?
3.- Explica amb les teves paraules quines són les característiques de les civilitzacions fluvials.

dijous, 15 de novembre de 2018

Gamificació a l'aula: El procés d'humanització a partir dels nostres jocs de tauler

Aquest curs hem iniciat una nova activitat de gamificació a l'aula d'història de l'institut de Flix. La proposta ha consistit en que l'alumnat, després d'haver treballat en diverses sessions l'etapa de la prehistòria, havia de dissenyar en grups de 3 a 5 membres un joc de tauler que sintetitzés i recollís els continguts apresos relacionats amb aspectes d'aquest període. 
Alhora de valorar i avaluar els taulers es tenien en compte les següents premisses: 
  • que no hi haguessin errors "històrics"
  • que el joc tingués una presentació atractiva (disseny, materials, color...)
  • que no hi haguessin moltes normes, fos senzill de posar en pràctica
  • que fos fàcil de jugar
Aquesta avaluació la van fer els propis alumnes després d'haver jugat en els diversos jocs presentats a cada classe i tenint en compte les consideracions anteriors. 
El resultat ha estat francament excel·lent. Els jocs han estat molt vistosos i atractius, fets amb cura i ben rumiats -la majoria disposen de caixes i bossetes per guardar les fitxes, cartes, daus...-. I a l'hora de proposar les normes s'ha constatat que l'alumnat sap discernir entre les preguntes o aspectes importants del tema de les que no ho són. 
Tot seguit podeu veure imatges dels jocs de tauler:



HOMO HOMO


El joc tracta sobre el procés d’hominització, per lo tant, com anirà avançant el joc anirem descobrint les diferents espècies. L’objectiu del nostre joc és simple, qui arriba primer a la darrera casella guanya.

Creadores: Aina Bladé Puig, Joana Landa Muñoz, Emma  Monclús Martín, Xena Pareja Garcia i Sheila Stanley Calix


INSTRUCCIONS JOC



  1. Números de jugadors: mínim 2, màxim 5.
  2. El tauler el començarem per la casella 1 i l’acabarem per la 50.
  3. Comença qui treu el número més alt al dau i seguirem el joc segons les agulles del rellotge.
  4. El joc esta compost d’un tauler de 50 caselles, i aquestes caselles dividides  amb 10 caselles de cada espècie.
  5. 1 dau, 5 fitxes, 10 cartes de mímica, 5 cartes comodí (es repartiran al principi de la partida i només es podran utilitzar un cop), i 20 cartes de preguntes (les llegirà sempre el jugador de l’esquerra?
  6. De les 10 caselles de cada espècie:

          - 4 preguntes de l’Australopithecus.

           - 4 preguntes de l’Homo Habilis .

           - 4 preguntes de l’Homo Erectus.

           - 4 preguntes de l’Homo Neandertal.

           - 4 preguntes de l’Homo Sapiens.

  1. En cas de no encertar la pregunta el jugador haurà d’estar el següent torn sense tirar!
  2. Hi ha 5 caselles que les anomenem “ homo a homo”. 1 casella per a cada espècie.
  3. 4 caselles cementeri, que les anomenem també caselles “trampa”. Que té el dibuix d’un esquelet, on el jugador que caigui haurà de saltar a l’anterior casella amb el mateix dibuix.
  4. 10 caselles de mímica repartides en 2 per cada espècie. El seu dibuix és de dues mans, on el jugador que caigui haurà d’agafar una carta amb el mateix dibuix i imitar el que l’indica la carta.  Si aquest jugador fa correctament la mímica, es continua el joc, si es el cas contrari, el jugador perdrà el seu torn.


EL CAMÍ DE LA HUMANITZACIÓ

Creadors: Sami Mendou Mafi, Adan Novella Hernández i Marc Ranís Pérez

Jugadors. Joc de 2 a 4 jugadors cada jugador té una fitxa.


Regles

  1. Els jugadors tiren per ordre
  2. Si caus a la casella 3 vas cap a la 7.
  3. Si caus a la casella 5 vas cap a la 9 i tornes  a tirar.
  4. Si caus a la casella 15 vas cap a la 18 i tornes a tirar.
  5. Cova: si caus a les caselles 16,20,27,33perds un torn.
  6. Continent Aficà: Si caus, pots triar qui tira ara.
  7. L’evolució: si caus a la casella 38 39 vas directament a la casella del fi.
  8. Si caus a la 43 recules tantes caselles com jugadors hi han.
  9. Si vols entrar a la casella de la prehistoria has de treure els punts exactes, en cas que et passis de punts recules tantes caselles com punts sobrants.


BUSCANT EL POBLAT

Creadores: Marta Mas Ferrús, Marta Miró Tarragó i Paula Reyes Cubells
Jugadors: mínim 2 i màxim 4

Instruccions:

En aquest joc de tauler, la primera norma és no fer trampes, i per això haurem de seguir unes pautes:

  1. Els jugadors tiraran el dau i començarà la partida el qui tregui el número més alt. A partir d’aquí es jugarà en el sentit contrari a les agulles del rellotge.
  2. L’objectiu és arribar al poblat ibèric amb els elements més importants de l’època prehistòrica, a través dels quals es van assolir avenços destacats per a la forma de vida d’aquella època. Aquests elements són: el foc, els animals (aliments), la família (tribus, colles), el llenguatge (pintures rupestres), les pells (vestimenta). Per adquirir aquests elements has de parar a la casella que està envoltada d’un núvol i agafar la carta correcta.
  3. El primer jugador tira el dau i avança pel camí que més li interessi (pot anar cap enrere i endavant.
  4. Quan caus a l’interrogant has d’agafar la carta que té aquest símbol (?) i respondre la pregunta que hi ha a la part del darrera. Si l’encertes (la resposta estarà a la mateixa fitxa/carta) tornes a tirar el dau, sinó et quedes on estàs.
  5. També hi ha trampes, que són:

-        La tomba de l’esquelet. Caldrà tornar a començar la partida, però pots mantenir els elements que hagis aconseguit.

-        Mamut. Caldrà esperar-te dos jugades sense tirar.

-        Llossa. Caldrà esperar-te una jugada sense tirar.


Pregunta:
Per a què els va
servir el foc?
Solució:
Protegir-se dels enemics, tant de la mateixa espècie com animals, resguardar-se del fred, per coure els aliments, per preparar eines més resistents, per il·luminar i per reunir-se al seu voltant, fet que va permetre desenvolupar el llenguatge i, també, l'art.
Pregunta:
Qui va desenvolupar el llenguatge?

Solució:
El va desenvolupar l’Homo Sapiens.


Pregunta:
Què és el procés d’hominització?

Solució:
És el procés que va transformar progressivament els primats en humans.

Pregunta:
Per a què servien les
pintures rupestres?
Solució:
Les pintures rupestres tenien un significat informatiu i instructiu. En alguns casos, s’ha considerat que tenien un significat ritual o màgic.

Pregunta:
Com es va passar del paleolític al neolític?
Solució:
Amb l’aparició de l’agricultura i la ramaderia.
Pregunta:
Qui és la nostra
espècie més antiga?
Solució:
La nostra espècie més antiga era l’Ardipithecus.


 
HOMINITZACIÓ
Creadors: Manu Damaschin, Marc Mur Corbella, Marcel Rius Colomines i David Oatu Petrícica
MATERIAL:                                                                                  

1.     Un dau de sis cares

2.     4 fitxes; una de cada color

3.     Preguntes de l’hominització (venen incloses amb el joc)

4.     Tauler del joc

NÚMERO DE JUGADORS:

  • De 2 a 4 jugadors. Cada jugador necessitarà una fitxa. Cada fitxa haurà de ser d’un color diferent.

PASSOS:

  1. Prèviament a l’inici del joc, cada jugador tira el dau. El jugador que hagi tret la puntuació més alta comença jugant i és continua en el sentit de les agulles del rellotge.
  2. Cada color és una espècie diferent, excepte la casella H que és una pregunta de l’hominització i és de color blau.

-        Australopitecs és el color lila

-        L’homo habilis és el color roig

-        L’homo erectus és el color rosa

-        L’homo neandertal és el color verd

-        L’homo sapiens és el color taronja

  1. Es tira el dau i caus a una casella, segons a la casella que caus et faran una pregunta diferent. Si encertes la pregunta tornes a tirar i si no et quedes al lloc i perds el teu torn. Si l’encertes tornes a tirar per segon cop i tant si encertes la nova pregunta com si no et quedes al lloc. Hi ha una casella que és una torxa que vol dir que has de tornar a començar. El que arribi al final guanya.


VIATJA EN EL TEMPS
Creadors: Mary Rose Sattock, David Pujals Sans, Chaimaa Chemlal i Osama Ghaddari Ghaddari
Normes :
  1. Màxim 8 persones 
  2. Quan fas una pregunta malament tes de posar 2 caselles darrere, i si els fas bé avances 2 caselles.
  3. Si et toca una carta de pregunta que posa (ves a la cabanya) has d’anar a la cabanya i no pots surti fins que et toca un 6, la cova 4 i el Dalman 2
  4. Si te posa en una casella de pregunta tens de agafar una carta de pregunta.


BINGO PREHISTÒRIC
Creadors: Hugo Bielsa Millán, Boujemaa Chellay Tachellait, Sara Danta En Negraji, Laia Garcia Gironès, Owen Reece Williams i Jimmy Ruiz Astudillo
MATERIAL: Cartes amb 5 noms relacionats amb la prehistòria cadascuna, llapis per marcar els noms que han dit, un full indicant quin nombre és cada paraula i un bingo.
NOMBRE DE JUGADORS: segons quantes cartes hi hagi.
EXPLICACIÓ DEL JOC:
  1. Una persona s’encarrega de girar la roda i anar dient els números, i una altra persona segons el número que es diu mira la paraula què és i la diu fort.
  2. Els altres jugadors han d’anar marcant a la carta les paraules que van dient  i quan han dit les 5 que hi ha a la carta han de dir “BINGO”.
  3. Guanya la persona que diu bingo abans.



PREHISTÒRIC LAND
Creadors: Mariona Bautista Raduà, Joel Camarasa Martín i Laia Suñer Garcia


INSTRUCCIONS
  • Si caus a la X totalment negra, has de tornar a començar de zero i perdreu tot!.
  • Si caus a la casella “mamut” obtindràs (100 punts) has de tenir bastants uns per a poder passar.
  • Quan 2 persones estan a la mateixa balma o cova,  han de tirar 1 de les cartes d’ armes que tenen els jugadors. El que tingui la carta que té més punts es quedarà en aquella casella i el que perdi, se’n va una casella enrere.
  • Si respons bé a la pregunta, avances tantes caselles com diu la carta.
  • Si caus a la X blanca tornes a començar però no perds cap carta.
  • Si caus en una casella on hi ha una arma  
aconsegueixes una carta d’arma.
  • Si caus a la casella de l’home o de la dona no passa res.
  • Guanya el jugador/a que tingui més punts sempre i quan s’hagin acabat les cartes d’armes.
RESPOSTES DE LES PREGUNTES:
-Que és un bifaç?
Una pedra de 2 cares.

-Digues  una manera de caçar que utilitzaven els homes de la prehistòria.
Amb trampes, etc.

-Que significa neolític?
Nova pedra.

-Amb quina eina adobaven la pell?
 Bifaç

-Quin era l’home (de la prehistòria) més hàbil?
 Homo Habilis

-De que vivia l’home del paleolític?
 Caça, pesca i recol·lecció.

-Quins materials utilitzaven per fabricar les cases?
Palla, fang i merda.

-Anomena la pedra més utilitzada per a fabricar eines
Sílex.

-Que significa paleolític?
Vella pedra.

-Digues 3 armes que utilitzaven.
Llança, punyal, arpó.

-Com anaven vestits els homes i dones de la prehistòria?
Amb pells d’animals.

-Quines són les 3 edats de la prehistòria?
Paleolític, neolític i la edat dels metalls.

-Quina època va sorgir primer: El paleolític o el neolític?
El paleolític.

-Quina espècie d’home va descobrir el foc?
El Homo erectus.

-Que és un sílex?
Una pedra punxeguda. Es feia servir també per fabricar armes.



RUMMIKUB PREHISTÒRIC
Creadors:Marina Cugat Garcia, Hailu Estrampes Mateu, Joan Garreta Porta, Alba Pérez Artal i Arnau Viudez Jordà

Jugadors:
De 2 a 4
Objectiu:
Ser el primer jugador en quedar-se sense fitxes.
Equivalències:
- Ardipithecus = 1   
- Australopithecus = 2     
- Homo habilis = 3     
- Homo erectus = 4                        
- Homo antecessor = 5     
- Homo de Neandertal = 6    
- Homo sapiens = 7
Instruccions:
Es col·loquen totes les fitxes cara avall i es barregen. Cada jugador agafa una fitxa, l’ensenya i la torna al seu lloc, qui tingui la fitxa de més valor comença el joc.                                            
Cada jugador agafa vuit fitxes i les col·loca al seu suport, de forma que els altres no les vegin. Per a quedar-se sense fitxes els jugadors han de deixar les fitxes del seu suport a la taula, formant diferents combinacions. Les combinacions de la taula es poden modificar, ja siguin del propi jugador o d’un altre jugador, de la següent manera:
-  Afegir: Si la seqüència és 3, 4, 5 de color roig i jo tinc un 6 roig, puc afegir aquest 6 al costat del 5.
-  Canviar: Si la seqüència és 1, 2, 3 de color verd i jo tinc un 4 verd, puc afegir el 4 verd a l’extrem i treure l’1 per a utilitzar-lo en una altra part o moment.
-  Separar: Si la seqüència és 1, 2, 3, 4, 5 de color blau i jo tinc un 3 blau, puc separar la seqüència formant-ne dos de més petites: 1, 2, 3 i 3, 4, 5.
-  Substituir: Si la seqüència és 5 verd, 5 blau i 5 negre i jo tinc un 5 roig, puc posar el 5 roig i treure el 5 blau per a utilitzar-lo en una altra part o moment.
-  Treure: Si a la seqüència hi ha més de 4 fitxes, pots treure una fitxa sense necessitat de reemplaçar-la.
Combinacions:
-  3 o més fitxes amb mateix valor, però diferent color.
-  3 o més fitxes del mateix color mateix i amb números correlatius, és a dir 1,2,3,4...


OUGA BOUGA (Món prehistòric)

Creadors: Fátima Azdada Pérez, Ènia Cubells Serrano, Douae el Ahmadi, Felicia Manger Sabadija i Aaron Paniagua Ortiz

És un joc per a 2 a 5 jugadors.
Està format per un tauler ovalat, 5 fitxes que identifiquen als jugadors, 34 caselles i un dau.
1.- Cada jugador tria una fitxa que  l’identifiqui, i la col·loca a la casella de sortida.
2.- El participant de menys edat és qui tirarà primer el dau, i avançarà tantes caselles com  indiqui el dau.
3.- Si es cau en una casella on hi surt un interrogant has d’agafar una carta del munt de sort i realitza el que aquesta indica.
4.- Si caus en una casella on hi surt una calavera has d’agafar una carta del munt de mala sort i realitzar el que aquesta indica.
5.- Si caus en una casella que per a l’edat de la prehistòria  estava considerat com a beneficiós pel seu dia a dia, agafa una targeta del munt d’avantatges. Quan un jugador aconsegueix tres targetes d’avantatges ha d’avançar 3 caselles.
6.- El jugador que arribi primer a la última casella , GUANYA LA PARTIDA!!!!


Altres jocs presentats han estat:
PALEOPOLY

PALEOLÓN

ELS PRIMERS HOMÍNIDS

CAP A L'EDAT DELS METALLS