Ilercavona

Els ilercavons foren una tribu ibèrica que entre els segles VI i I aC habitava una àmplia extensió de territori entre l’actual Coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa. La denominació Ilercavònia apareix en textos i documents grecs i romans. El límit entre els ilercavons i els ilergets és la serra de la Llena, a tocar del Montsant, mentre que el Coll de Balaguer els separa dels cossetans. El riu Ebre era el centre dels seus territoris i una via bàsica de comunicació i comerç.

dimarts, 14 de març de 2023

Prepara l'examen sobre la romanització

Per a preparar bé l'examen que farem dimarts 21 de març sobre Roma estudia les següents preguntes:

1.- Saber els països i capitals d'Europa occidental.

Preguntes breus:

Qui eren els patricis?
Qui eren els plebeus?
Quins tipus de lluita es duien a terme als amfiteatres?
Quins espectacles feien als circs?
Digues el nom de 5 ciutats romanes i el nom que tenen actualment.
Quina funció tenien les calçades romanes? Per què eren tan importants per als romans
Dibuixa la planta d’una domus i indica els noms de les diferents parts.
Com explica la llegenda la creació de Roma?

PREGUNTES EXPLICATIVES I/O DESCRIPTIVES

Què entenem per romanització? Va ser important la romanització? Raona extensament la teva resposta.

VOCABULARI:

.- Naumàquies

.- Gladiador

.- Anníbal

.- Circ romà

.- Amfiteatre

.- Aqüeducte

.- Mandoni

.- Fòrum

.- Mil·liari

42.- La civilització romana (05): Els espais públics

Als romans els encantava assistir a representacions teatrals, veure espectacles de lluita a l'amfiteatre o competicions de quadrigues al circ. A continuació trobaràs imatges i vídeos en 3D dels diferents edificis més representatius dels espais públics romans. La web d'Eduardo Barragán és fantàstica per a entendre els edificis i l'urbanisme romà!

El circ.

L'Amfiteatre.

El teatre.

Els banys.

1.- Quins tipus de lluita es duien a terme als amfiteatres?

2.- Quins espectacles feien als circs?

3.- Què eren les naumàquies?

4.- Quines activitats es podien fer als banys?

5.- Escull un d'aquests edificis i fes-ne una fitxa explicativa.

CRONOLOGIA D'EMPÚRIES: cronologia d'Empúries.

41.- La civilització romana (04): domus, insulaes i villaes

Domus, insulaes i villaes: les cases dels romans.

Al vestibulum o fauces d'algunes domus no seria difícil trobar algun mosaic com el que veiem a la imatge, que representa un gos... per què et sembla que el posaven?

Visualitza aquest vídeo i ves apuntant cadascuna de les estances i espais típics d'una domus. Després, mirant el plànol, fes un llistat de les paraules que no apareixen al vídeo.

L'impluvium i l'atrium era una zona molt important dins de la domus. Mira les dues imatges que segueixen i explica per què.

En aquest enllaç veuràs diferents vídeos, molt curts -30''- que mostren l'interior de les cases romanes.

Descriu el peristilum. Quina diferència hi ha amb l'impluvium i l'atrium.

Aquí tenim una imatge d'un lares. Què era? Estava a totes les domus? Quina funció tenia?

Com es deia aquesta estança?

Als romans els agradava el luxe, i els mosaics eren molt preuats i marcaven diferències entre unes domus i altres. Es feien amb tessel·les petitíssimes i podien ser exclusivament de motius geomètrics, com aquest d'una domus d'Empúries, com presentar imatges d'animals, de caceres, de lluites de gladiadors.... En aquest enllaç trobaràs informació sobre els mosaics romans.

Què era la tavernae? Què s'hi feia? Quins objectes hi podríem trobar?

Posa't a prova i ves descobrint les diferents parts d'una casa romana. Ho pots fer a través d'aquest enllaç o bé amb aquest altre enllaç on trobaràs un joc que et permet passejar per una casa romana, anant descobrint les diferents parts.
En aquest enllaç trobaràs moltes imatges de la ciutat de Pompeia, amb els seus carrers, fonts, canalitzacions, edificis més emblemàtics...

40.- La civilització romana (03): L'urbanisme

Com hem vist al llarg dels segles Roma es convertí en un imperi al voltant del mare nostrum. Moltes de les ciutats que van anar creant es van fer a partir dels campaments provisionals que aixecaven les tropes de legionaris i que més endavant, si el lloc era adequat (aigua, aliment, protecció, comerç...), acabava esdevenint una ciutat emmurallada amb pedra.

En aquest enllaç podràs posar a prova els teus coneixements sobre l'urbanisme típic d'una ciutat romana construïda a partir d'un campament.

1.- Imagina com deuria ser la vida d'un legionari (quin equipament tenia, com es desplaçava, què feia quan no hi havia conflictes, quants anys estava a la legió i a canvi de què...). Trobaràs informació que et pot ajudar en aquest enllaç que explica com era la societat romana.

Els romans van ser uns grans urbanistes. Les grans ciutats acollien molta població i necessitaven importants infraestructures com sistemes de canalització i subministrament d'aigua, llocs públics (termes, banys, forum), llocs d'esbarjo (circ, amfiteatre, teatre...).

En aquest enllaç trobaràs un vídeo on t'explica algunes característiques d'aquests edifics i construccions.
1.- Descriu què era i quina funció tenia:
          a) l'amfiteatre
          b) el circ
          c) l'aqüeducte
          d) el fòrum

A continuació tens el plànol d'Empúries, amb la paleapolis, la neapolis grega a tocar de mar i la gran ciutat romana típicament traçada.
1.- Sabries senyalar les següents parts: cardo, decumanus, fòrum, amfiteatre, palestra, muralles.
2.- Hi veus algun teatre i circ?
3.- Les dues ciutats, la grega i la romana, estaven unides? Es protegien?

Aquí podràs veure un vídeo curt, en 3D, d'Eduardo Barragán recreant com era una ciutat romana.
En aquest enllaç veuràs moltes imatges de la ciutat de Pompeia.
I en aquest altre del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, amb molts mosaics i pintures recuperades de Pompeia.

dilluns, 13 de març de 2023

39.- La civilització romana (02): L'imperi

L'IMPERI (27 aC - 235 dC)

Octavi August va ser el primer emperador de Roma

Acumulava tots els poders
presidia el senat (el senat perd poder davant d'ell)
era el cap de l'exèrcit
era el màxim pontífex (representant religiós)
dirigia la política exterior
dictava les lleis
decidia els tributs
tenien un càrrec vitalici

Claudi, Vespasià, Marc Aureli i Trajà van ser, junt amb Octavi August, els més importants emperadors. Durant aquest període s'aconsegueix la pax romana i trobem el màxim desenvolupament econòmic i comercial de l'imperi romà.

Durant aquest període la península ibèrica va quedar sota el control de Roma. Es va dividir en províncies i vam viure, possiblement, el primer gran desenvolupament cultural, econòmic i comercial gràcies a:

xarxa impressionant de vies
imposició del dret romà
aculturació
introducció de la seva llengua (llatí)

Respon:

Busca les dades principals de la vida d'un d'aquests personatges i redacta'n una breu biografia (màxim 5 línies): Hanníbal, Espàrtac, Cèsar, Claudi, Trajà, Octavi August.

En quantes províncies es va dividir la península?

En quina província estaria inclosa la Ribera d'Ebre? On era la capital? I fins on arribava?

Et sembla que la població participava en el govern de la monarquia? I en el de la república?

dilluns, 6 de març de 2023

38.- La civilització romana (01): La monarquia i la república

Expansió territorial de Roma

Respon:

Consulta aquest vídeo i explica, amb les teves paraules, la llegenda de la creació de la ciutat de Roma.
On va néixer la civilització romana i al voltant de quin riu? (p. 264-265 ed. Santillana)
Al voltant d'on es va desenvolupar?
Els romans, com anomenaven el Mar Mediterrani? Per què l'anomenaven així?
Fes la línia del temps de les etapes de la història de Roma.

LA MONARQUIA (753 aC - 509 aC) (p. 266 Santillana)

Monarquia = Rei. Aquest era escollit pels patricis (famílies més importants de la ciutat)
El rei el recolzava el senat (format per patricis)
La invasió de Roma pels etruscs (pobles del nord de l'actual Itàlia) va provocar l'enfrontament, que va donar lloc a la victòria dels romans el 509 aC.

LA REPÚBLICA (509 aC - 27 aC) (p. 266 Santillana)

Un cop expulsats els etruscs apareix una nova forma de govern: la república.
La república s'organitzava a partir de 3 institucions principals:

Comicis: assemblees dels ciutadans romans que es reunien per a votar les lleis i triar els magistrats
Magistratures: Els magistrats, elegits per 1 any, escollien dos màxims representants que rebien el nom de cònsols: un dirigia el govern i l'altre l'exèrcit
Senat: institució més important. Establia les lleis, dirigia la política exterior i donava normes d'actuació als magistrats.

Conflictes entre patricis i plebeus
Guerres púniques (consulta aquest enllaç)
Crisi de la república: Al s.I aC la corrupció i les lluites internes per aconseguir el poder (que en molts casos va acabar amb la mort dels dictadors, com ara Juli Cèsar o Marc Antoni), així com revoltes populars com la coneguda d'Espàrtac van provocar la crisi de la república que acaba el 27 aC amb el control del primer emperador que fou Octavi, que va rebre el títol d'August, que significa "escollit pels Déus".

Respon:

Qui eren els patricis?
Qui eren els plebeus?
A quins problemes va haver d'enfrontar-se la república?
Després de veure aquest vídeo (10') fes un resum de màxim 10 línies sobre les Guerres púniques. Et pot servir aquest guió: quan passen, per què es van produir, protagonistes, fases de les guerres, conseqüències finals.

https://www.youtube.com/watch?v=PWBRArka4dQ

Les Guerres púniques van tenir com a escenari l'Ebre? Quan?

Els foners balears formaren un cos d'exèrcit propi de l'edat antiga, integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, des de la fi del segle V i IV aC, així com a la II Guerra Púnica. Posteriorment serviren com a tropes auxiliars d'infanteria lleugera en múltiples combats, entre els quals cal esmentar la seva presència a les legions de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies.

Segons els cronistes, Hanníbal va comptar amb aproximadament 2.000 foners balears, que en els inicis de la campanya a la península Itàlica va disposar en primera fila del seu exèrcit, i eren els encarregats de començar la lluita instigant els romans.

Hanníbal donava una gran importància a aquestes tropes i les va protegir al llarg de la campanya com a soldats irreemplaçables. El motiu de la seva eficàcia militar residia en el major abast i precisió que la fona tenia sobre l'arc.

Trobaràs més informació en aquest enllaç.

Diferents tipus de projectil que utilitzaven els foners. Museu de Paestum (Itàlia)

Respon:

Per què eren apreciats els foners balears?

Recorda que has après a fer fones i que aviat aprendràs a fer-les servir. Si vols recordar com vam fer les fones pots veure-ho en aquestes imatges.

dimecres, 1 de març de 2023

37.- La civilització grega (07): Jocs de tauler

JOCS DE TAULER

Els grecs també eren grans aficionats als jocs de tauler. A les escales d'accés a nombrosos temples o als seients de pedra dels teatres no és difícil trobar gravats jocs de tauler. Les ceràmiques gregues ens porten molta informació dels gustos i les formes de vida dels grecs. Els jocs hi són sovint representants, i entre aquestes solen destacar dos personatges mitològics, Ajax i Aquil·les, jugant en un joc de tauler.

Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 540 - 520 aC. Museus Vaticans

Vas ceràmic. 500 aC. Museu del Louvre

Gerra de vi grega. Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 520 aC. Metropolitan Museum

Vas ceràmic. Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 500 aC. Museu Real de Brusel·les.

DE PRÀCTIQUES D'ORACLES A JOCS INFANTILS
Els santuaris eren llocs on es practicaven diferents ritus, entre aquests, els oracles tenien cura d'endevinar el futur. Per a les seves pràctiques feien servir diversos objectes com ara els astragals o ossets, i també les barallugues.

Astragals època hel·lenística. Alguns porten un forat per a poder-los dur lligats.

Museu del Louvre

Oracle llençant els ossets, procedent de Béotie, 500 a 475 aC. Museu del Louvre

Jugant o fent l'oracle? Finals s.V aC. Metropolitan museum

Jugant o fent l'oracle? Finals s.V aC. British museu

Baralluga d'època clàssica, 650-600 aC. Museu del Louvre

Baralluga d'època hel·lenística. Museu del Louvre

Io-io, dau i baralluga d'època hel·lenística. Museu del Louvre

Miniatura de fornerara, s. V aC. Museu del Louvre

1.- Ves preparant el teu joc d'ossets per a fer d'oracle o bé per a jugar. Cal que vagis a la teva carnisseria i demanis 4 ossets de la poteta del corder. Els poses a bullir en aigua i lleixiu vàries hores. Un cop trets neteja'ls bé.

2.- Demana als teus avis o àvies quins jocs practicaven amb els ossets. Si pots, enregistra les imatges dels seus jocs.

36.- La civilització grega (06): Jocs i exercicis gimnàstics de l'antiga Grècia

JOCS I EXERCICIS GIMNÀSTICS DE L'ANTIGA GRÈCIA

A la Grècia clàssica els exercicis físics eren (al costat de l'aprenentatge de les lletres i de la música) una part fonamental de l'educació dels nois. A partir dels dotze anys (les famílies benestants) el noi era confiat a un preparador que l'instruïa en el gimnàs o la palestra -un espai cobert de sorra a l'aire lliure quadrat i voltat de vestidors, banys i altres sales.

Ceràmica grega on es pot veure uns atletes que s'estan preparant i un d'ells es posa oli.

Els qui practicaven esport anaven despullats -el mot "gimnàstica" ve del grec (gymnós) 'nu'- i, abans de començar, s'untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra o pols per protegir el cos de la intempèrie. Un cop havien acabat es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metàl·lic anomenat estrígil.

Cada ciutat celebrava competicions esportives als principals festivals que dedicaven als seus déus, com a les Panatenees d'Atenes. D'aquests jocs locals sortien seleccionats els millors atletes que representaven la seva ciutat en els jocs o festivals religiosos i esportius oberts a participants de tot Grècia.