Les civilitzacions fluvials (3): L'escriptura

Els egipcis van començar a escriure amb jeroglífics al voltant del 4.000 aC i van utilitzar aquest sistema d'escriptura fins al s. IV aC. Els especialistes en aquest tipus d'escriptura eren els escribes que gaudien de gran prestigi.

Els jeroglífics es van poder desxifrar gràcies a la troballa de la pedra Rosseta -fou localitzada per l’exèrcit de Napoleó durant la guerra a Egipte el 1798-.

Es tractava d’una pedra que contenia el mateix escrit en jeroglífic, en grec i en demòtic (un tipus d’escriptura en cursiva de l’antic Egipte, variant de la llengua grega).

Jean-François Champollion va ser qui va desxifrar la lletra que hi havia escrita a la pedra Rosseta. Gràcies a aquest gran descobriment es va poder conèixer i aprendre l’escriptura dels egipcis. Actualment aquesta pedra es troba en el British Museum de Londres.

1.- Per què va ser tan important trobar la pedra Rosetta? 
2.- Quines eren les eines que necessitava un escriba?
3.- Descriu com es preparava el papir.

4.- Vocabulari: Pedra Rosseta, domòtic

Si vols saber com s'escriuria el teu nom amb escriptura jeroglífica entra en aquest enllaç.

Les civilitzacions fluvials (2): L'estructura social

 

 L'estructura social

• Dalt de tot hi trobem el faraó (rei-déu) i la família reial 
• Un segon grup estava format per sacerdots, alts funcionaris, governadors de províncies i caps militars. 
• Tot seguit els escribes que redactaven els documents oficials i portaven els comptes dels impostos reials i de les mercaderies que entraven i sortien dels magatzems del palau.
• I el grup majoritari format pels camperols, que constituïa al voltant del 90% del total de la població. On també s'ha d'incloure els comerciants i artesans. 
• Finalment trobem els esclaus. Eren considerats com a objectes o animals i podien ser comprats i venuts. Molts d'ells treballaven a les cases benestants. 

El paper que va jugar la dona a Egipte va ser més important que en d'altres cultures de l'Antiguitat. Algunes d'elles van tenir gran poder i fins i tot van ser faraons. Les dones podien administrar i heretar propietats, comprar i vendre béns i fins i tot divorciar-se.

Activitat:
1.- Pels egipcis, què era considerat el faraó?

El dia a dia dels egipcis:

2.- Descriu com era la casa d'una família noble.

 

  3.- Descriu com era un barri artesà. Quins oficis reconeixes?

 
4- Descriu com era la vida a un poblat agrícola.
5.- Si visquessis a l'antic Egipte i no formessis part de l'elit privilegiada, a quin ofici t'agradaria dedica't i on t'agradaria viure? Explica els motius.

6.- Resumeix el procés de conreu del blat que realitzaven els egipcis 5.000 anys aC. 

7.- El faraó, com controlava la producció agrícola del seu regne?

Les civilitzacions fluvials: Egipte (1)

 

 

Activitats:
1.- Descriu on es troba Egipte en relació a Catalunya? 

2.- Quin és el riu que travessa Egipte de sud a nord?
3.- Per què s'anomena delta a la desembocadura del riu?
4.- En quin mar desemboca aquest riu?
5.- Observa el mapa i digues on es troben la majoria de tombes o piràmides. Quina explicació dónes a aquest fet?

6.-Ordena les imatges següents (quin és l'ordre)

• descriu quines conseqüències tenia la crescuda del Nil a l'antic Egipte
• explica la importància del riu en la vida dels antics egipcis

Els jocs de tauler de Mesopotàmia i l'antic Egipte

 

L'alumnat de 1r d'ESO de l'institut de Flix està duent a terme, aquests dies, una exposició d'alguns dels jocs de tauler més antics que es coneixen: el joc Reial d'Ur (Mesopotàmia), el Senet, el mehen o la serp i els 58 forats o la palmera (Egipte).

Es tracta d'una activitat que han dut a terme durant aquestes passades vacances. L'alumnat, individualment o per parelles, havia de cercar informació sobre algun dels jocs esmentats i n'havien d'escollir un per a construir-lo. Per a fer més fàcil la recerca i donar exemples del projecte se'ls facilitava un enllaç on apareix important documentació iconogràfica sobre cadascun dels jocs.

Donat que aquests jocs són molt antics i no es coneixen exactament les normes, també se'ls demanava que havien de proposar una forma de jugar, per això els jocs havien de presentar-se amb el full de les normes i amb una presentació acurada.

Els resultats han estat espectaculars:

En primer lloc cada alumne presentava el seu joc de tauler als companys/es de l'aula, tot indicant els materials amb els quals l'havia construït i les normes del joc.

 

En una segona fase el què han fet ha estat jugar amb cadascuna dels jocs i valorar-ne les característiques, tot opinant si les normes s'adequaven al joc i proposant, fins i tot, noves variacions per a fer els jocs més interessants.

Exemples del joc Reial d'Ur:

Exemples del joc dels 58 forats:

Exemples del joc del Senet:  

Exemples del joc del Mehen o de la Serp:

Finalment han fet l'exposició amb els jocs de tauler elaborats per tot l'alumnat.

Trobareu exemples d'altres jocs de tauler fets en altres cursos en aquest enllaç.

Els primers jocs de tauler...

Ep! mireu quin joc de mehen ha preparat el vostre company Àlvaro!!!! Espectacular, oi? Ja començo a tenir ganes de veure les vostres creacions a classe!!!!

Les civilitzacions fluvials: els primers jocs de tauler

Als jaciments arqueològics de les primeres civilitzacions fluvials s'han trobat els models de taulers de joc més antics que es coneixen. 

A Mesopotàmia s'ha localitzat l'anomenat Joc Reial d'Ur que, fet amb materials diferents, el trobem en variades formes i models. 

I a l'antic Egipte han estat molt més variats els tipus de taulers: el mehen o joc de la serp, els 58 forats  i el Senet en són alguns exemples.

En aquests enllaços podeu trobar exemples de jocs de tauler que van fer els vostres companys/es d'altres cursos.

Després de vacances, el primer dia de classe de Geografia i història, heu de portar el vostre joc de tauler. Les característiques que ha de tenir aquest joc són:

• es pot fer individualment o en parella (recordeu, però, que heu de complir les normes de protecció COVID)
• s'ha de portar el tauler de joc (fusta, fullola, fang, goma EVA, cartolina, cartró, plàstic, xapa...)
• s'han de portar impreses les normes de joc (títol del joc i normes en WORD) 
• s'han de portar les fitxes i daus, si s'escau

Data: Gener, primer dia de classe de Geografia i història

Prepara el teu examen de Mesopotàmia

Per a preparar bé l'examen cal estudiar i saber les següents preguntes. Recorda que l'examen serà el dijous 17 de desembre:

1.- Saber posar el nom dels pobles de la teva comarca (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

2.- Saber el nom de les comarques que toquen a la Ribera d'Ebre i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

3.- Saber el nom de les comarques que toquen al Mediterrani, a França i a Aragó, i les seves capitals (trobaràs la resposta en aquest enllaç).

Preguntes breus

4.- a) Per què les primeres civilitzacions s'anomenen "fluvials"?

      b) Quines van ser les grans civilitzacions fluvials?
 

5.- Quines són les grans aportacions de sumeris i babilonis?

6.- Descriu l'estructura social de la societat mesopotàmica.

7.- Fes un llistat de productes d'agricultura i ramaderia de l'època mesopotàmica.

8.- Quines semblances o diferències hi ha entre la teva religió o creença amb les dels mesopotàmics.

9.- Quines diferències hi ha entre un ziggurat i un temple?

10.- Quina diferència hi ha entre un relleu i una estàtua?

11.- Quines característiques tenien les estàtues de Mesopotàmia?

12.- Quins elements arquitectònics van inventar els mesopotàmics? Descriu-los.

13.- Al costat de quin riu es va desenvolupar la civilització Índia?

14.- On, quan i perquè va aparèixer l’escriptura?

PREGUNTES PER REFLEXIONAR:

15.- Digues i raona a quin període o edat correspondria un jaciment arqueològic on hi hagués:

• Un dolmen amb restes d’ossos
• Pintures parietals, restes de ceràmica cardial, sílex i cendres
• Pedres sense polir, ossos, cendres i una falç
• Pintures parietals, una motlle per fondre metalls, sílex i cendres
• Un motlle per fondre metalls, un tauleta de fang amb signes cuneïformes i sílex

PREGUNTES EXPLICATIVES I/O DESCRIPTIVES (s’han d’explicar àmpliament):

16.- Explica quines són les característiques de les civilitzacions fluvials.

 

VOCABULARI

Politeista, cuneïforme, aristocràcia, escriba, sumeri, ziggurat, lapislàtzuli

Les civilitzacions fluvials (6): Entrevista a Irving Finkel

 

Víctor Amela entrevista a Irving Finkel.

LA VANGUARDIA, 24/11/2018

Tengo 67 años. Soy de Londres. Soy filólogo, asiriólogo y conservador de la sección mesopotámica del Museo Británico. Soy ateo.

Festival Dau

El profesor Finkel nos habla del juego más antiguo del mundo.

¿De qué se ocupa en el Museo Británico?

De la sección sumeria, mesopotámica, babilónica, asiria. He descifrado muchas de las 130.000 tablillas de barro con escritura cuneiforme que allí hay.

¿Qué escritura es esa?

¡La primera escritura conocida de la humanidad! Tenemos tablillas de hace 5.500 años.

¿Por qué se llama cuneiforme?

Sobre la tablilla de arcilla blanda practicaban incisiones con un palito de madera, a modo de cuña: por eso es cuneiforme.

¿Dónde estaban todas esas tablillas?

En lo que hoy es Irak, la gran mayoría, y aparecieron en excavaciones durante los años veinte en la ciudad de Ur, urbe que duró mil años y que fue capital de un imperio.

¿Y qué nos cuentan los escritos de esas tablillas de barro?

Al principio eran registros burocráticos, contabilidades, y pronto hubo contratos, cartas... y cuentos: relatos de todo tipo, cantos, poemas, historias..., ¡literatura!.

La escritura engendró la historia! Somos animales históricos desde la escritura cuneiforme.

 

De todas las tablillas que ha traducido, ¿cuál es su predilecta?

Una cuenta que hubo un diluvio y una inundación, y que un hombre llamado Atram-hasis (traducible por sabio) se salvó con sus animales construyendo un arca de madera.

¡Noé!

¡Pero 2.000 años antes que Noé! Los poetas de la Biblia copiaron esta historia.

Cuénteme otra tablilla.

Hay una que sólo hemos comprendido al juntarla a este tablero, del año 2.500 a.C.

¿Qué es este tablero?

Llevo conmigo una copia del original que apareció en una tumba real en Ur, hecho de maderas nobles taraceadas con piezas de lapislázuli, cornalina, concha...

Por los cuadros, parece un mini ajedrez.

¡Es el primer juego de mesa de la humanidad! Jauría, se llamaba: se jugaba con dados piramidales, y las fichas se persiguen, se cazan, avanzan... hasta la meta. Se jugó de Mesopotamia a Egipto. Lo jugó Tutankhamon. He conseguido saber cómo se juega, gracias a la tablilla: son las instrucciones de juego.

¿Ha jugado?

Sí. Y todo el que juega, disfruta: hasta la última tirada puedes ganar... o perder.  Escribir y jugar nos ha hecho humanos.

Trobaràs més informació en aquest enllaç.

Les civilitzacions fluvials (5): La religió mesopotàmica

 Cilindre del Déu Anú 

• Eren politeistes. Creien en l'existència de molts déus, per exemple Anú era el déu del cel, Ishtar la deessa de la guerra, l'amor i la fecunditat.
• Els déus es manifestaven per mitja de fenòmens naturals (trons, pluja...), somnis o bé pràctiques endevinatòries.
• Se'ls representava com a persones i tenien les mateixes passions que els homes, però eren immortals.
• No creien que hi hagués una altra vida després de la mort.

Representació de la deessa Ishtar

ACTIVITATS:
1.- Quines semblances o diferències hi ha entre la teva religió o creença amb les dels mesopotàmics.
2.- Vocabulari: politeista
3.- Indica i explica les característiques de l'escultura mesopotàmica (pots trobar informació a la pàg. 199)

Les civilitzacions fluvials (4): Arquitectura mesopotàmica

 

1.- De què estan fets aquests edificis? Què deuen ser?

2.- Descriu aquesta construcció. Quina finalitat podia tenir?

3.- Reflexiona sobre aquestes dues darreres imatges: la primera és tal com es conserva avui dia la resta d'un edifici de l'antiga mesopotàmia en el lloc on es va fer, la segona és la de la Porta d'Ishtar al Museu Pérgamo de Berlín.

4.- Assenyala les característiques de l'arquitectura mesopotàmica.